Pràctica 1 Pràctica 2 Pràctica 3 Pràctica 4 Exercicis

Tot desenvolupament d’un projecte té una fase inicial que determina i defineix l’abast d’aquest projecte. Aquesta fase és molt important per al posterior desenvolupament.

És molt important, doncs, que fem participar a l’alumnat des del principi en la presa de decisions que determinaran l’abast del projecte. També és molt important que els donem d’una manera pautada les fases del projecte i del seu desenvolupament.

En una producció audiovisual de centre, en el moment en què sorgeix la idea i es vol dur a terme, cal donar resposta a uns interrogants que serviran per centrar el projecte i ens ajudaran a desenvolupar el guió i la producció posterior. Cal donar resposta a unes preguntes prèvies que ens serviran per desenvolupar tota la producció i que el resultat final s’ajusti a allò que ens havíem plantejat.

Quan sorgeix una idea i es vol fer una producció audiovisual, s’està responent a aquesta primera qüestió. Bàsicament, és donar resposta a QUÈ es vol fer. Moltes vegades, el tema no té per que coincidir amb l’acció o l’argument de la producció. El tema serà la idea principal d’una producció a allò que volem explicar.

Quan es planteja el tema, és preferible que sigui de manera concreta. Per exemple, “el consum de tabac”, en lloc de donar-li un tractament general com “l’educació per a la salut”.

Justificar què es vol aconseguir amb la producció, també és un pas essencial en el seu plantejament. Respon al PER QUÈ es vol dur a terme la producció audiovisual.

Es tracta de plantejar objectius realistes i ja des de bon començament. Per escriure uns objectius, s’ha de plantejar que és allò que volem transmetre i com haurà canviat o variat o s’haurà sentit el receptor en veure la nostra producció.

Podem distingir entre els objectius pròpiament pedagògics que es persegueixen desenvolupant una producció i els objectius que pretén aquesta pròpia producció.

El contingut és tot allò que succeirà en la producció final. És un primer desenvolupament del tema, una síntesi de la història. En el cas d’una pel.lícula se l’anomena Story Line o fil argumental. En els cas de telenotícies o programes de televisió se l’anomena escaleta.

Un conjunt de continguts poden determinar el que seran les seqüències de la producció. De tota manera, tot dependrà del tractament i de l’estructura narrativa que es vulgui desenvolupar.

El tractament és la manera en què volem narrar la història. Podem fer un tractament dramàtic o humorístic. Li podem donar un tractament periodístic o podem fer un ficció.

Segons els objectius que es pretenguin en la producció i A QUI es dirigeixi, el tractament que s’infondrà pot variar. Aquest apartat serveix per donar explicacions de quin serà el to de la producció, de quin estil narratiu se seguirà o quin gènere prevaldrà.

Deixar constància per escrit de totes les parts que formen el projecte de producció audiovisual ens ocupa temps, però ajuda a esforçar-nos a aclarir les idees, evitar la improvisació i, sobretot, estalviar temps posteriorment, quan s’inicia la realització.

Els projectes audiovisuals de centre han de formar part del currículum, per la qual cosa els seus objectius principals no han de ser de forma, o de contingut, o d’estil de la producció audiovisual, si no que moltes vegades serà el propi procediment de treball la part més important del projecte.

Així doncs, tot projecte audiovisual d’un centre educatiu ha d’estar integrat dins d’un projecte curricular, on els objectius, els continguts i les competències que es treballen siguin les pròpies d’un procés d’aprenentatge.

La producció d’audiovisuals als centres té molts factors positius. La importància dels procediments ben fets. La necessitat de seguir una metodologia i unes pautes de treball en equip. El fet de treballar conjuntament per a la realització d’un producte que té una funcionalitat concreta. El fet que aquest producte pugui ser valorat per la comunitat. La possibilitat de comunicar-se i de crear mostrant opinions pròpies. Tots aquests factors fan dels projectes audiovisuals en centre una eina pedagògica ideal.

En les darreres Mostres de Produccions Escolars que vàrem treballar al Mòdul 1, podeu trobar diferents treballs amb les seves memòries pedagògiques que són el reflex del treball curricular desenvolupat en cada projecte.

LES MOSTRES DE PRODUCCIONS AUDIOVISUALS

Treballs de la Mostra 2008

Treballs de la Mostra 2007

Treballs de la Mostra 2006


Molts son els exemples de memòries pedagògiques interessants presentades en les Mostres. A tall d’exemple us referenciem aquí algunes de la darrera Mostra 2008:

• Treball de vídeo del CEIP Benviure

• Treball de vídeo del CEIP Bordils

• Treball de l’IES Manel de Montsuar

Com hi ha molts tipus de produccions audiovisuals, també hi ha molts tipus de guions audiovisuals. El procés de guionatge d’un reportatge per a un Telenotícies no té res a veure amb el procés de guionatge d’una pel.lícula. Hi ha diferents mètodes i propostes per a guionitzar segons el gènere i el tipus de producció:

• Tema o idea. Com el seu nom indica, és la idea principal del projecte, el punt de partida. S’ha de poder escriure en una oració.

• Story-line. És un resum de tota la producció. S’ha de poder escriure en un paràgraf. El concepte el podríem traduir com la línia argumental de la producció.

• Sinopsi. És una primera estructuració del que serà l’argument. Bàsicament es defineixen les seqüències de la producció on es desenvolupa el seu argument.

• Guió literari. És un escrit llarg amb tot els detalls argumentals. Té una estructura i estil propis. En ells s’hi defineix cada una de les parts de la producció: les seqüències i les escenes. És fa també una primera aproximació de l’ambientació i la planificació. Se l’anomena literari perquè té un estil narratiu semblant al que seria una novel.la o l’escrit d’una obra de teatre.

• Guió temàtic. És el mateix que un guió literari, però es fa servir per a produccions sense ficció. En el cas de documentals o reportatges, l’estructura segueix les mateixes pautes de seqüències, però les escenes depenen més de pautes de situacions, tipus d’enregistrament (entrevistes, enregistraments en directe, etc.).

• Guió tècnic. És el desenvolupament del guió literari o temàtic. Té una estructura lineal feta amb columnes, en la que es relacionen els diferents nivells d’informació: música, diàlegs, so ambient, tipus de plans, composició, transicions entre plans, etc. Hi ha molts tipus d’estructura de guió tècnic, la més detallada i que s’acompanya amb dibuixos del que poden ser els plans, se l’anomena Story Board.

• Pla de rodatge. Un cop es té tot el guió desenvolupat, per tal de desenvolupar el rodatge, cal fer una planificació dels dies d’enregistrament. A partir d’un desglòs de tots els plans, escenes i seqüències es fa un pla de rodatge. En aquest pla es busca la funcionalitat de l’enregistrament, per la qual cosa, des de producció es mira d’estructurar les preses per condicionaments. Per exemple, es fan servir els mateixos dies per les escenes on surten uns determinats actors i actrius. Així mateix totes les escenes d’una localització es fan seguides, encara que al guió estiguin separades.

• Escaleta de guió. Són el resums del guió, on estan estructurats els ítems més importants per a cada equip de treball. Així l’escaleta dels tècnics de so serà diferent a la dels actors i actrius, o de les diferents càmeres, etc.

• Guió d’edició. Un cop es tenen els enregistraments acabats, s’han de fer els buidatges de les cintes i localitzar aquelles preses que són les bones. El guió d’edició conté totes les dades per a localitzar les diferents fonts amb les que editarem: localització dels plans, tipus de so, músiques, etc.

Com és lògic, en un centre educatiu no cal fer un desenvolupament de guió com el que es faria en una pel.lícula. Ara bé, pel seu caràcter i estructures lingüístiques pròpies, el guió pot ser una eina didàctica molt bona en un centre educatiu.

Un cop definit el projecte amb el tema, els objectius, els continguts, l’estructura i el tractament, ja tenim en bona part el que ha de ser el guió. Poder en alguns casos no caldrà desenvolupar un guió tècnic amb tots els detalls de planificació, però sí que és molt recomanable fer una estructuració de la producció per seqüències, escenes i fins i tot els tipus de pla.

Així doncs, el primer que necessitem és un primer guió. Podem fer servir les definicions del projecte per crear el nostre guió. Una estructura de guió podria estar formada per:

• El Tema o idea central. Si pot ser, escrit en només una frase.
• Els objectius. Millor pocs i molt concrets.
• L’argument (story-line). Podria incloure el tractament que es vol donar a la producció i els continguts.
• La sinopsi. Aquesta hauria de contenir l’estructura que es vol fer amb les seqüències i escenes principals. Podria ser com un guió literari o temàtic reduït.

Aquí teniu un exemple de guió desenvolupat per una producció escolar.

Tot i que no sempre és del tot necessari, el guió tècnic us serà de molta utilitat quan procediu a enregistrar, perquè al marge que en seguiu l’ordre o no, disposareu sempre d’un document que podreu consultar en tot moment per comprovar que no us hagueu deixat cap presa per filmar.

Per confeccionar el guió tècnic, us resultarà molt pràctic crear una graella on poder escriure els diferents aspectes tècnics del projecte:

Aquest seria un possible exemple de graella.

Aquí teniu el guió tècnic de la mateixa producció escolar anterior

El guió d’edició és la base per fer el muntatge de la pel·lícula. Quan es comença a muntar la pel·lícula, cal que disposem de tots els fitxers necessaris per a la producció, és a dir, cal que tinguem a l’abast tots els clips capturats, la música que hi vulguem incorporar, els sons, la veu, les imatges, els títols, etc.

Quan es treballava amb mitjans analògics, calia tenir a l’abast un llistat amb els plans de totes les cintes, calia tenir localitzat tot el material. Amb els mitjans digitals, això es concreta a tenir localitzat en carpetes i subcarpetes tot el material. Amb molts programes d’edició tal com hem vist en el darrer mòdul, a partir de l’àlbum o de la carpeta de treball de les fonts, es permet localitzar amb facilitat els fitxers, tant de vídeo com d’àudio, així com la resta d’imatges i títols que conformen el projecte.

Aquí teniu la producció escolar final dels guions anteriors. Fixeu-vos si s’ha fet alguna variació respecte al guions originals.

• Comenceu a pensar el que podria ser el guió de la producció del vostre Projecte Final.

• Marqueu al vostre Delicious aquelles memòries de treballs de centres que us serveixin de referència.

• Poseu en el fòrum del curs i comenteu altres memòries interessants de La Mostra.