El vídeo com a eina de comunicació a l’aula. Usos i tractament didàctic

Mòdul 5: L’edició

Pràctica 1 Pràctica 2 Pràctica 3 Pràctica 4 Pràctica 6 Pràctica 7 Pràctica 8 Exercicis

Importació de les imatges i inici del projecte

Un cop tenim tot el treball enregistrat, comencem el procés d’edició. Aquest procés consta de tres parts fonamentals: la captura, la línia de temps o edició i l’exportació.

La captura

Amb qualsevol càmera de vídeo, les seqüències sempre estan arxivades dins d’aquesta, normalment en una cinta de vídeo, amb una compressió DV. Però avui en dia estan apareixent altres formats de vídeo en funció de com realitzen les captures. A part del sistema clàssic de les cintes, encara el més estès i amb millor qualitat, podem trobar càmeres amb disc dur, directament amb DVD o targetes de memòria.

Sigui quin sigui el sistema, quan editem hem de posar en comunicació la càmera amb l’ordinador. Els dos sistemes de comunicació més utilitzats són els ports USB 2.0 i firewire. En els ports USB cal assegurar-se que la transferència de captura és correcta i contínua. Penseu que esteu treballant amb imatges en moviment no amb imatges fixes, per tant, qualsevol port USB no serveix.
Important: l’ordinador i la càmera han de tenir ports USB 2.0.
Una bona part d’equips utilitzen el port firewire, ja que pot enviar la informació més ràpida i estable. Per poder fer les captures amb aquest port, l’ordinador ha de tenir una targeta firewire i la càmera la connexió Ilink.

Quan l’0rdinador realitza una captura de vídeo, està codificant una gran quantitat d’informació, una imatge de 768 x 576 (mides Pal) a una resolució de 24 bits de color i 25 imatges per segon ocupa uns 30 MB cada segon o si voleu 115.200 MB per hora. Per això no és estrany que quan es treballa amb vídeo digital, els programes utilitzin formats per generar els fitxers.

Formats de vídeo

A banda dels formats, els vídeos també es poden codificar perquè ocupin menys grandària. Per fer-ho utilitza uns códecs.

Códecs de vídeo

Tant els formats com els códecs han de resoldre dos qüestions, comprimir les dades en temps real per enviar-les al disc dur i descomprimir-les a una velocitat suficientment ràpida perquè l’ordinador les pugui reproduir a 25 fotogrames per segon. Normalment aquest procés s’encarrega la targeta la capturadora i el programa d’edició.

Per saber més: El món dels códecs de vídeo és complex, aquí teniu dues pàgines web per si voleu estar més informats.

Per sortir del pas: http://www.linuca.org/body.phtml?nIdNoticia=148

Per saber més: http://www.mundodivx.com/codecs/codecs.php

A l’hora d’iniciar el vostre treball amb qualsevol programa d’edició, heu d’indicar la mida i la qualitat de la captura dels clips. En els programes d’edició més senzills l’opció ja ve per defecte, per tant no ens hem de preocupar gaire. Però en cas de dubte, treballar sempre amb sistema Pal i a una grandària de 750 x 576 píxels a una relació 4:3 o 16:9 (HD).

Pràcticament tots els editors de vídeo estàndard, utilitzen els mateixos procediments a l’hora de treballar. Aquí tens una petita guia. A sota tens diferents tutorials que complementen aquesta informació en funció del programa d’edició que hagis escollit.

Aspectes generals que cal saber abans de fer les captures.

Abans de començar a editar hem de preparar les configuracions bàsiques per treballar amb fitxers de vídeo digital.

Tipus d’edició de vídeo digital: Video for Windows (Avi), Quicktime (Mov)
Sistema de vídeo: NTSC (Americà), PAL (Europeu).
Fotogrames: 25 imatges segon (més qualitat), 15 imatges segon (menys qualitat)
Resolucions: 764×576 (recomanable), CD 640×480, WEB 320×240, 160×20
Pantalla: standar 4/3, panoràmica o HD 16/9.

Procediment per capturar seqüències de vídeo.

Connectar la càmera de vídeo a l’equip informàtic amb el cable adient, recorda USB-2 o Firewire.
Obre el programa d’edició.
En alguns programes, automàticament, una finestra t’indica que la càmera està ben connectada i per tant pots realitzar la captura o importació d’imatges.
Si no reconeix la càmera automàticament, en el menú del programa o finestra corresponent obre el dispositiu de captura.
En una finestra has de seleccionar la càmera des d’on vols fer la captura. Si no apareix, pot ser que passi alguna d’aquestes quatre coses: la càmera no està encesa, no està en mode player, que el cable no està ben connectat i la pitjor de totes, que el model de la càmera sigui incompatible amb el programa d’edició.
Crear una carpeta i una ubicació per guardar les captures i tots els arxius relacionats amb el projecte. Molt important tenir tot el projecte en una sola carpeta, ja que d’aquesta forma ens evitarem tenir problemes i esborrar el projecte un cop acabat. Si treballem amb alumnes és molt important que aquests siguin ordenats, ens evitarem mal de caps.
Triar la qualitat i dimensió de la captura. Normalment es fan en DV PAL. En un treball escolar no sempre està clar on anirà a parar el nostre vídeo sí a Internet, a un DVD, a una cinta… Per tant és millor guardar-ho en la màxima qualitat possible, perquè comprimir l’arxiu partint d’una bona qualitat no hi ha cap problema, però mai podreu millorar la qualitat del màster.
A les preferències de les captures podem escollir una captura automàtica o manual. El més fàcil és fer una captura automàtica (sí el programa té aquesta opció) i després ja anirem esborrant o tallant els clips que no ens interessin. Generalment els alumnes treballen d’aquesta forma, capturen tot el material i després netegen. No hi ha cap problema, treballar d’aquesta forma, sempre que tinguem espai en el disc dur. La forma acadèmica indica que abans ens hauríem de mirar les imatges i fer una selecció, però amb els nous mètodes d’edició sovint aquest pas desapareix.
Procura que les captures no siguin molt llargues, menys d’un minut, a no ser que sigui una seqüència sencera, ja que moure arxius molt pesats comporten una major dificultat per l’edició. Seria ideal tenir un clip per a cada canvi de plànol o seqüència.
Realitzar la captura des de la finestra corresponent. A mesura que facis la captura, veuràs les seqüències en forma de clip.
Molt important, quan acabis o mentre fas les captures no t’oblidis d’anar guardant el teu projecte, per no perdre el material.

Important

Si has d’importar els arxius recorda que la majoria de programes d’edició només llegeixen arxius amb les extensions:

Arxius d’imatge: .bmp, .dib, .emf, .gif, .jfif, .jpe, .jpeg, .jpg, .png, .tif, .tiff i .wmf

Arxius de vídeo: .asf, .avi, .m1v, .mp2, .mp2v, .mpe, .mpeg, .mpg, .mpv2, .wm i .wmv

Arxius d’àudio: .aif, .aifc, .aiff .asf, .au, .mp2, .mp3, .mpa, .snd, .wav i .wma

Proposta de treball

Proposta A:

Escollir un dels 4 programes d’edició que et suggerim, agafa el tutorial corresponen i aprendre a fer diferents tipus de captura:

Dues fotografies d’Internet o fetes des d’una càmera de fotos.
Dues seqüències de vídeo de 5 segons.
Dos arxius de música o efectes sonors.

De cadascun dels arxius has d’observar:

El format de la importació.
Les mides dels arxius d’imatge. Quan importes un arxiu de mides petites i el vols adaptar al teu projecte, aquest ho fa ampliant el píxel. Per evitar problemes és recomanable importar arxius d’imatges grans, que s’adaptin a la pantalla: 720 x 572.
El pes de l’arxiu.

Proposta B:

Al final d’aquest mòdul et demanarem un exercici, pots aprofitar aquesta proposta de treball per anar realitzant l’exercici final. Realitza les captures del teu exercici final.

Tutorials: Captura i importació

Important

Dels diferents tutorials que t’oferim has d’agafar un, el que més t’agradi o millor s’adapti a les teves possibilitats. Procura agafar sempre el mateix programa. A sota tens les indicacions per fer les captures.