Amagar Taula de Continguts

El vídeo com a eina de comunicació a l’aula. Usos i tractament didàctic

Mòdul 3: El llenguatge audiovisual I

Enregistrament domèstic i enregistrament planificat

Visioneu amb molta atenció, dues o tres vegades, les imatges del següent clip de vídeo.

Seguidament, reflexioneu sobre els següents aspectes i si convé torneu a veure el clip de vídeo tantes vegades com faci falta:

  • Les imatges s’han enregistrat amb la càmera fixa o bé movent-la contínuament d’una banda a l’altra?
  • Els moviments de càmera tenen un tractament dubitatiu?
  • L’ús que es fa del zoom, considereu que és acceptable o abusiu, necessari o innecessari?
  • En quin espai de l’enquadrament se situen els referents que van apareixent successivament en cadascun dels diferents plans del clip de vídeo?
  • Hi ha un moment en què per visionar el pati de banda a banda es fa un escombrat amb la càmera. Com el valoreu? Creieu que és lent, ràpid, forçat, adequat, etc.?
  • Els diferents referents que van sortint en les imatges es veuen sencers o tallats?
  • Les escenes es presenten amb un excés de cel o terra? Ans al contrari, amb prou feina es veu cel o terra? O bé es dóna un equilibri cel o terra en relació als referents que hi apareixen?
  • L’angle o punt de vista en què se situa la càmera està sempre en un mateix punt de situació quan s’enregistra? O bé combina imatges des de diferents perspectives?
  • Creieu que l’espectador pot pair adequadament les imatges que apareixen en aquest clip de vídeo? Per què?

És un exemple exagerat, però no s’allunya gaire dels primers enregistraments que fa una persona quan per primera vegada té una càmera de vídeo a les seves mans i la fa funcionar.

És un actuar gens reflexiu per part de la persona que ha fet aquest enregistrament, que tendeix a simular el mateix que fa amb els seus ulls quan mira qualsevol paisatge de manera espontània.

Cal tenir molt present que quan els ulls recorren un espai visual de forma continuada a tota velocitat, els referents no es desenfoquen, com passa quan es fa a través de l’objectiu d’una càmera, perquè aquesta no té la mateixa capacitat d’enfocament que l’ull.

A més, quan amb els ulls s’observa un paisatge tot fixant la mirada en quelcom concret, no es deixen de percebre tots els referents de l’entorn immediat, als quals es pot accedir amb un simple moviment giratori dels ulls o bé movent el cap sense perdre nitidesa visual. Amb una càmera sols es rep i es processa la informació que es troba dins els límits de la pantalla.

Compareu ara l’enregistrament d’aquest altre clip de vídeo amb l’anterior, on coincideix el mateix context.

Fixeu-vos en els següents detalls:

  • S’han enregistrat totes les imatges de manera seguida?
  • Apareixen imatges mogudes?
  • Hi ha moviments dubitatius de càmera?
  • La captura de les imatges s’ha fet des d’un mateix lloc?
  • S’utilitza el zoom?
  • Els referents estan sempre centrats dintre de l’enquadrament?
  • Apareixen tallats el personatge o els objectes?
  • Hi ha un equilibri entre els diferents referents que apareixen en pantalla?
  • Hi ha imatges que no aporten informació, com per exemple, cel o terra innecessaris?

Aquest clip, que té la mateixa durada que l’anterior, dóna la informació visual que es pretenia donar inconscientment amb l’anterior.

  • Es compon d’escenes enregistrades individualment, no continuades.
  • Les imatges s’han capturat amb un trípode. No s’aprecien imatges mogudes.
  • Tampoc moviments dubitatius de càmera.
  • Són escenes estàtiques, amb absència d’escombratges.
  • L’enregistrament s’ha dut a terme des de diferents llocs.
  • Per aconseguir l’efecte d’apropar o allunyar no s’ha recorregut al zoom.
  • El personatge i els objectes no apareixen tallats.
  • Hi ha un equilibri entre els diferents referents que apareixen en pantalla, i cadascun aporta una informació determinada. No hi ha un excés de cel ni de terra.
  • Els referents de les escenes no apareixen sempre centrats.
  • Es combinen escenes amb diferents enquadraments i angles de visió.
  • S’ha buscat una exposició rítmica de les imatges.

Evidentment, és tan sols un exemple que ha suposat una organització prèvia, en què, abans de prémer el Rec de la càmera, ha hagut un plantejament previ sobre el missatge que es volia fer arribar a l’espectador. Amb més o menys encert s’ha intentat construir una pel·lícula contemplant de manera simultània uns determinats criteris:

  • Vetllar per l’existència d’una estructura narrativa coherent.
  • Enregistrar i editar unes imatges basant-se en uns codis expressius audiovisuals.

Codis expressius audiovisuals que analitzareu i coneixereu tot seguit en la Pràctica 2.

Proposta de treball

Trieu dins l’aula alumnes que no hagin enregistrat mai amb una càmera de vídeo i deixeu-los que filmin el que vulguin durant trenta segons, prèvia explicació dels comandaments principals (prémer el REC per iniciar i finalitzar, zoom) i la manera de subjectar-la.

  • Utilitzeu posteriorment aquest material enregistrat per a què l’alumnat observi i analitzi cadascuna de les filmacions, evitant per part del professorat i en primera instància realitzar comentaris que puguin condicionar el debat.
  • Un cop hagin acabat, introduïu elements de reflexió que ajudi a l’alumnat a continuar debatent aspectes com els que s’han comentat en el primer exemple d’aquesta pràctica, tot relacionant-ho, si és possible, amb els comentaris que acaben de fer respecte als clips enregistrats pels propis companys.

Acabat el procés de reflexió han de repetir l’enregistrament, de manera que surtin els mateixos continguts, però tenint en compte els comentaris realitzats.

Tornar al principi del document