Pràctica 1 Pràctica 2 Pràctica 3 Pràctica 4 Pràctica 5 Exercicis

---

Introducció

L’àudio és també un element expressiu que contribueix a enriquir el contingut d’una producció fílmica.

Amb l’àudio, o bé amb la seva absència, passa el mateix. És un element tan important com la imatge. Utilitzat adequadament, és un recurs expressiu més que la complementa i que contribueix significativament a donar unitat al producte cinematogràfic. Com molt bé diu Elmer Bernstein (el compositor amb més enregistraments de bandes sonores de la història de Hol·lywood ), “…és un art que se situa allà on les imatges no són capaces d’arribar, i permet que s’arribi de manera emocional”. L’àudio contempla tot tipus de possibilitats expressives, narratives i descriptives. Allò que se sent, com, quan, per què, etc., no es pot deixar per a la improvisació. El seu tractament ha d’estar sempre d’acord amb el que es vulgui comunicar, amb l’ambient que es vol crear, amb l’acció que es pretén reforçar, etc. És necessari preveure-ho juntament amb les imatges en el moment d’elaborar el guió, des de les intervencions en directe dels personatges fins als efectes sonors especials, passant pels silencis, la veu en off i els doblatges, les músiques de fons o intencionades, etc.

Importància del so

En tota producció audiovisual el so és tan important com la imatge. Utilitzat adequadament és un recurs comunicatiu més que la complementa i que contribueix significativament a donar unitat al producte cinematogràfic, potenciant emocions i sentiments.

El so proporciona tot tipus de possibilitats expressives, narratives i descriptives. Allò que se sent, com, quan, per què, etc., no es pot deixar per a la improvisació. El seu tractament ha d’anar lligat a allò que es vol manifestar, amb l’ambient que es vol crear, amb l’acció que es pretén reforçar, amb la sensació que es vol transmetre, etc. És necessari preveure-ho juntament amb les imatges en el moment d’elaborar el guió, des de les intervencions en directe dels personatges fins els efectes sonors especials, passant pels silencis, la veu en off i els doblatges, les músiques de fons o intencionades, etc.

Les seves possibilitats expressives juntament amb una adequada relació amb les imatges són moltes i variades, la imaginació i la creativitat no tenen límits en aquest camp.

Compareu l’efecte i les sensacions que us causa una mateixa pel.lícula amb les mateixes imatges, però una sense so i altre sí.

Una mica d’història

Les primeres pel.lícules de la història del cine eren mudes, el so incorporat a les imatges no existia. Aquesta manca de so es resolia, en les mateixes sales de projecció, a través de recursos varis, contribuint tot plegat a crear un clima sensorial en la sala que facilitava millor la comprensió de les imatges a la vegada que intentaven apropar-se tant com podien a donar una sensació de major realitat:

• Interpretant de manera directa la banda sonora amb la intervenció de músics amb els seus corresponents instruments.
  • Qualsevol instrument o conjunts d’instruments podien ser vàlids en sales petites, des d’un saxofon fins a un violí, tot i que el més habitual era el piano. En sales més grans es podien permetre el luxe de comptar amb una orquestra.

• Amb l’ajuda d’experts en efectes sonors a un costat i altre de la pantalla de la sala on es projectava la pel.lícula, i amb tot tipus d’aparells s’introduïen efectes sonors que simulaven el trencament d’una ampolla, el vent, la caiguda d’un objecte, obrir el pany d’una porta, el cant dels ocells, un tro, la pluja, un cop de puny, etc. També s’utilitzava el fonògraf per reproduir peces musicals triades per l’ocasió si no es podia disposar d’una orquestra.

• De vegades intervenien cantants in corpore presente, en pel.lícules que contenien escenes musicals.

• Es donaven situacions en què algú o alguns amb l’ajuda d’un micròfon explicava i/o interpretava el que passava, o bé llegia els textos que hi podien aparèixer tenint en compte que el nombre d’analfabets en aquesta època era molt elevat.

• També introduint títols, texts que s’interposaven entre escenes per clarificar i emfatitzar accions determinades del film.

Recordeu que el cine neix l’any 1895, quan els germans Lumière exposen per primera vegada una pel.lícula en una sala de París i que evidentment era un film mut.

La producció sonora, amb diàlegs, efectes sonors i música, sincronitzant amb les imatges sorgeix per primera vegada l’any 1927, amb la pel.lícula “El cant de jazz”, d’Alan Crosland, al cap de poc de descobrir-se que les ones sonores es podien transformar en impulsos elèctrics i conseqüentment traslladar-les al cel·luloide a través de sofisticats sistemes de gravació i reproducció de so. A partir d’aquest moment, en què se suma el so a la imatge és quan ja es pot parlar de llenguatge audiovisual.

• Ja des de bon començament sorgeixen i s’assenten les principals directrius sonores que causaran en els espectadors una sensació de major realisme, d’un apropament al món real: diàleg entre personatges, bandes sonores que acompanyen amb finalitat narrativa, descriptiva o dramàtica les accions, músiques que suggereixen a l’espectador estats emocionals determinats (por, acció, alegria, drama, etc.), efectes sonors que emfatitzen una acció, el soroll d’un moviment, d’un objecte, etc.

Opcions d’àudio

Segons el tipus d’audiovisual o acció que es dugui a terme en cada escena o en el seu conjunt, cal optar per uns recursos sonors o altres, tot tenint en compte els següents criteris que solen combinar-se per norma general en qualsevol producció audiovisual i que d’una manera o altra van marcant el ritme de la mateixa.

Visioneu i sobretot escolteu els següents clips, tot intentant reflexionar sobre els efectes que us suggereix:

So directe (en on)

El so directe és el que s’enregistra juntament amb les imatges, bé sigui amb personatges que dialoguen, canten, criden, etc., bé un soroll determinat ocasionat per un objecte, una màquina, o simplement el so ambient. Evidentment és el recurs més emprat.

En el cas de què sigui la intervenció de persones cal vetllar perquè:

• La intensitat, el to, el timbre i la durada de la veu correspongui amb l’estat anímic que s’està interpretant (tristesa, alegria, preocupació, dubte, enfadat, emocionat, etc.).

• Garanteixi la caracterització i el perfil humà del personatge, adaptant-se a l’acció, de manera clarament manifesta o sobreentesa, segons exigències del guió.

El so ambient pot tenir també la seva importància en una producció audiovisual, bé sigui en el seu conjunt o en escenes concretes, doncs forma part de la realitat i ofereix a l’espectador una sensació de més credibilitat.

En funció de si s’enregistra en interiors o exteriors és menester comptar amb l’ajut de micròfons externs a la càmera de vídeo. Penseu que aquestes duen incorporat un micròfon omnidireccional, el que vol dir que ho enregistren tot, vingui d’on vingui, la intervenció del personatge que parla, el so ambient, el comentari o esternut que fa el càmera o gent que està al seu costat, etc.

• És molt aconsellable quan s’ha de recollir intervencions orals dels protagonistes, sempre que sigui possible, treballar amb micròfons auxiliars amb cable o millor sense fil i deixar els omnidireccionals per recollir els sons d’ambient.

Banda sonora

Les músiques, originals o no, que acompanyen una escena o seqüència poden tenir diverses finalitats, en funció del contingut de la pel.lícula, com la de contextualitzar, descriure, tensionar, dramatitzar, marcar una transició, terroritzar, destacar una acció o fet determinat, contribuint així a oferir a l’espectador una visió més unitària de la pel.lícula (a excepció dels vídeoclips programes musicals, on les imatges actuen més com a complement que com a protagonistes) juntament amb els efectes sonors, les converses dels protagonistes i per suposat les imatges, amb qui comparteixen tot el protagonisme.

• Sapigueu com a simple curiositat que el primer músic que va composar una partitura per a una pel.lícula, ” L’assassinat del duc de Guisa”, va ser el francès Camille Saint-Saëns, l’any 1908.

Per triar una banda sonora que aspiri a aconseguir els efectes desitjats, cal tenir en compte el gènere cinematogràfic en què es treballa: terror, comèdia, misteri, acció, western, drama, documental, etc.

Escolteu el fons musical que acompanya a cadascun dels següents trossos de clips, tot reflexionant sobre la relació i idoneïtat entre imatge i banda sonora, per tal aconseguir la intencionalitat desitjada.

Efectes sonors

Els efectes sonors, s’empren habitualment per destacar unes accions molt específiques i se solen afegir en el procés d’edició, per una qüestió de comoditat, doncs la seva aplicació en directe pot distorsionar i destarotar l’enregistrament. Es poden aplicar de manera que provinguin de l’exterior del pla, fora de camp, o bé directament dintre de pantalla.

La seva finalitat no és altra que contribuir a fer més real allò que es veu en la imatge, bé sigui per destacar sonorament quelcom d’origen físic (el so d’una ampolla que cau a terra, un tret d’escopeta, una explosió, un xoc entre vehicles, etc.) bé per generar situacions emocionals en els espectadors (de por, d’entusiasme, d’intriga, etc.), bé per expressar el pas del temps, bé per realçar o enfonsar un personatge, etc.

Sigui el que sigui el que es pretengui aconseguir cal tenir molta cura a l’hora de cercar i seleccionar l’efecte sonor, procurant sempre que sigui el més adequat amb les imatges que ha de compartir.

Veu en off

La veu en off és un comentari que se sobreposa en les imatges amb la intencionalitat de descriure, clarificar, informar, narrar, exposar, etc. allò que es consideri més adient per complementar-les i reforçar-les. Pot tenir un caràcter purament impersonal com la que s’aplica en reportatges i documentals o un sentit més personal, més interpretatiu.

L’estil que es dóna a la veu en off en una producció, un documental o una escena dramàtica, per exemple, condiciona la força i la credibilitat de les imatges, juntament amb la banda sonora, els silencis i efectes sonors que també s’hi apliquin. Per això és molt important que tant la veu de qui parla com l’estil que s’empri sigui l’adequat en relació al contingut de les imatges, i que se cerquin les paraules precises sense caure en llargues extensions que acabin per tapar la informació que proporcionen les imatges, i perdent la seva funció complementària.

Silenci

Evidentment el silenci no és un so, però la seva absència pot arribar a ser també un recurs expressiu tant important o més en determinades escenes i seqüències o bé un simple indicador de pausa que es dóna entre diferents tipus d’àudio (en una banda sonora, en efectes sonors especials o en una conversa). En el primer cas, sobretot quan apareix sobtadament, per exemple, pot arribar a tenir un significat dramàtic, d’espera llarga i expectant vers quelcom que ha de succeir o no.

Doblatge

El doblatge és una tècnica que s’utilitza preferentment per traduir les intervencions dels personatges d’una pel.lícula. No és una tasca fàcil ja que requereix un alt grau de sincronisme amb els moviments de boca i gests amb altres part del cos que pugui realitzar la persona a qui se sobreposa la veu.

En els seus orígens una mateixa pel.lícula s’enregistrava en diversos idiomes per facilitar així la seva posterior comercialització internacional, o bé es recorria a la tècnica de subtitulació, però aviat s’acabà recorrent al doblatge, doncs en el primer cas resultava una mica car i en el segon hi havia un cert rebuig per part dels espectadors, més encara quan el nivell d’analfabetisme era molt elevat.

Tenir amb el so la mateixa cura que s’ha de tenir quan es tracta de distribuir el conjunt d’elements que han d’integrar un pla. S’ha de tenir també molt clar quin so o sons han d’aparèixer en cada ocasió. En un cas l’anomenem composició de la imatge i en l’altre composició del so dins el pla.

Procurar sempre que sigui possible enregistrar en directe les intervencions dels personatges que parlen i no traspassar aquesta tasca en el procés d’edició, aconseguir la correcta sincronització entre imatge i so no és tasca fàcil.

Les bandes sonores, els efectes especials, la veu en off i altres sons es col·loquen habitualment una vegada s’ha realitzat el muntatge de la pel.lícula, per tal de garantir la màxima sincronització sonora en relació a la imatge. Però, és convenient tenir clar de bon principi, quan s’elabora el guió, la relació d’elements sonors que faran falta i no deixar la seva recerca fins a darrera hora.

És també molt recomanable crear una pròpia biblioteca de sons. En les següents adreces electròniques podeu disposar d’un ampli ventall de músiques i efectes especials.

AVÍS LEGAL: és important que tingueu en compte la normativa vigent pel que fa a la inclusió d’àudios en les vostres produccions.

Enregistrar una pel.lícula que no sobrepassi els trenta segons, però en aquesta ocasió amb una adequada relació imatge-àudio, de manera que hi estiguin inclosos tots els requisits sonors següents:

• Diàlegs
• Una intervenció mínima de veu en of
• Banda sonora
• Un mínim de quatre efectes sonors
• Algun moment de silenci
• So ambient

Com en anteriors propostes de treball és aconsellable seguir el següent procés de treball, sobretot si es treballa amb alumnat, ja que és molt important que vagin aprenent a estructurar mentalment els passos mínims que s’han de seguir en una producció audiovisual.

• Pel que fa a la temàtica.
• Cercar una idea que permeti introduir tots els recursos sonors esmentats.

• Des del vessant tècnic:
  • En aquesta ocasió, a més de tenir en compte els elements relacionats amb la imatge, s’afegiran també els elements sonors.

En visionar els resultats de cada clip dediqueu una estona al comentari valoratiu per tal de comprovar que s’han assolit els objectius proposats.