Pràctica 1 Pràctica 2 Pràctica 3 Pràctica 4 Pràctica 5 Exercicis

---

Hem parlat dels tipus de plans, de la seva composició i del seu punt de vista, aspectes que poden aplicar-se indistintament tant si treballeu amb imatges fixes com en moviment. L’element expressiu que afegirem seguidament constitueix, de fet, l’essència del cinema, el que realment permet establir uns criteris clarament diferencials amb la imatge fotogràfica: la mobilitat de la càmera.

Fins en aquest apartat heu treballat amb plans fixos, en els quals la sensació de moviment, de ser-hi, és produïda pels desplaçaments dels referents dins l’enquadrament. La mobilitat de la càmera, en canvi, permet triar l’opció de poder variar un pla de forma continuada, la qual cosa implica comptar amb un altre recurs que pot contribuir a potenciar i reforçar un determinat missatge, una acció, un sentiment, etc.

Abans de començar, millor que visioneu alguns exemples. Òbviament, són sols unes petites mostres que us serviran com a referència per entendre els diferents tipus de moviment de càmera i la relació que tenen amb un determinat significat, cosa que haureu de tenir en compte quan enregistreu i munteu les vostres creacions audiovisuals.

Comenceu, doncs, analitzant les següents imatges. Primer de tot, observeu-les, fent clic en el play de cadascun des següents reproductor. Després, relacioneu-les amb un d’aquests sis possibles significats, fent clic en la corresponent opció que hi ha a sota de cada pla.

a) Mostra el que hi ha en un espai, verticalment o horitzontal.

b) Segueix o acompanya un referent.

c) Relaciona visualment dos referents entre si, verticalment o horitzontal.

d) Simula una acció d’inestabilitat.

e) S’apropa o s’allunya d’un referent.

f) Envolta un referent

Els moviments de càmera que es poden fer per a la consecució de plans són dos: la panoràmica i el tràveling, però s’hi sol incloure també el nomenat zoom, tot i que no implica cap moviment de càmera, ja que el que és mou és simplement l’òptica que es troba en el seu interior.

Per acabar, recordeu el primer clip de vídeo que heu vist en la pràctica 1, quan es parlava de l’enregistrament domèstic. Torneu-lo a veure, si convé, per comprovar precisament el que no s’ha de fer mai, i tingueu molt present aquests petits consells:

• Els moviments de càmera els heu de realitzar de manera suau i constant. Aneu molt amb compte a evitar interrupcions, brusquedats i moviments dubitatius que puguin desorientar l’espectador, si no és una exigència del guió, és clar (és el cas d’algú que es dóna un cop al cap, està borratxo, etc., i tot ho veu mogut).

• Quan hàgiu d’enregistrar un pla aplicant un moviment de càmera, és imprescindible assajar-ho prèviament, tot mirant de preveure i comprovar el ritme que hi voleu imprimir.

• Comenceu a enregistrar els moviments sempre a partir d’una situació de repòs i acabeu-ho d’igual manera. Si convé, en el muntatge ja triareu al punt on voleu començar i acabar.

• És important que utilitzeu sempre que us sigui possible algun suport.

• Per a les panoràmiques i els zooms us anirà molt bé un trípode o qualsevol altre suport sòlid i estàtic on poder col·locar la càmera.

• Per als tràvelings ja és una mica més complicat, perquè la possibilitat que disposeu de suports com vies, grues, cotxes… és difícil. De totes maneres, tampoc és tan impossible, sempre es pot recórrer a fixar una càmera, amb trípode o sense, a un carro per comprar (el que s’utilitza en les grans àrees comercials) o a un cotxe, amb remolc o sense. Com a últim recurs, sempre tindreu l’opció de fer servir el vostre propi cos com a suport.

La mobilitat de la càmera és històricament un dels recursos formals que contribueixen a convertir el cinema en una forma d’expressió diferenciada, ja que quan s’enregistra, la càmera es pot moure en totes direccions, segons el que es pretengui comunicar a l’espectador.

Però cal recordar que en els orígens de la història cinematogràfica els moviments de càmera brillaven per la seva absència. Tot allò que es veia era la suma d’un conjunt de plans capturats amb càmera fixa, ni tan sols es variava el punt de vista, doncs sempre era el mateix. En realitat era com si s’estigués en un teatre assegut, contemplant i observant simplement allò que es representa dins un escenari.

• Però no es trigà gaire en descobrir les possibilitats escèniques i creatives que implicava el moviment i desplaçament d’una càmera, i per suposat l’augment de sensacions màgiques i reals que la descoberta produïa en els espectadors.
  • Va representar un gran avenç aquesta descoberta, doncs permetia combinar plans de tot tipus, acompanyar un referent o bé apropar-se o allunyar-se d’ell, facilitar els enregistraments exteriors, etc.

Fins aquí s’ha parlat dels moviments de la càmera en sentit global. Però no va de més exposar també amb detall les característiques individuals de cadascun d’ells, tot concretant amb detall allò que mostren i el seu valor expressiu, junt amb unes imatges que acabin d’ajudar a la clarificació de la seva funcionalitat.

1. LA PANORÀMICA (PAN)

La panoràmica és un moviment de rotació de la càmera sobre el seu propi eix, però sense desplaçament de la càmera. Aquesta gira sobre un suport fix i amb una distància focal constant, en realitat correspon als diversos moviments del cap d’una persona i conseqüentment podrà ser horitzontal vertical i en diagonal.

En el moment d’enregistrar totes les panoràmiques han de partir i acabar sempre en posició. A l’hora d’editar si convé serà el moment de seleccionar els trossos que interessin d’acord amb la producció que s’estigui realitzant.

• De totes maneres, recordeu que només es poden començar en moviment o acabar, quan les preses immediatament anteriors o posteriors acaben o comencen en moviment, respectivament.

PANORÀMICA HORITZONTAL

Moviment de rotació de dreta a esquerra o d’esquerra a dreta. De molta utilitat per:

• Per seguir un referent que es desplaça horitzontalment en l’espai (PAN de seguiment o de companyia).

• Per explorar un espai, personatge o objecte (PAN de reconeixement).

• Per associar dos o més referents (PAN de relació).

• Com un recurs estilístic de transició entre dues escenes, establint una relació dinàmica o de canvi comparatiu. A molta velocitat, de manera que la imatge quedi esborronada, convertint-se en un seguit de línies i taques, que en acabar-se ens situa en un nou pla (PAN d’escombratge).

• S’utilitza normalment amb una finalitat descriptiva o narrativa.

PANORÀMICA VERTICAL

Moviment de rotació que va de dalt a baix o viceversa. Pot emprar-se amb una finalitat descriptiva o narrativa, per destacar sensació de grandesa, per relacionar visualment espais o subjectes separats verticalment, etc.

PANORÀMICA DE BALANCEIG

Moviment de rotació similar al d’un bressol o al d’un vaixell. Sol emprar-se amb una finalitat subjectiva, per exemple, per substituir els ulls d’una persona ferida o d’un borratxo, simular un terratrèmol, etc.

PANORÀMICA CIRCULAR

La càmera descriu un moviment de 360º al voltant d’un o varis referents.

PANORÀMICA OBLIQUA O INCLINADA

Per donar sensació d’inseguretat, inquietud, inestabilitat, misteri, etc.

2. EL TRÀVELING

És un moviment de translació de la càmera. Aquesta es desplaça sobre un peu mòbil que rep el nom de carro, sobre uns rails, sobre un cotxe, a mà, etc. Dóna dinamisme i corporeïtat als enquadraments, on els referents es desplacen per la pantalla incrementant-se la sensació de perspectiva i potenciant la tercera dimensió o la sensació de relleu.

Acostumen a emprar-se amb un valor expressiu o narratiu.

DE PROFUNDITAT D’AVANÇ

La càmera es trasllada d’un pla llunyà a un de més proper. Pot ser útil per canviar de pla en una mateixa presa, per centrar l’atenció, per penetrar en la interioritat del personatge, etc.

DE PROFUNDITAT EN RETROCÉS

La càmera es desplaça des d’un punt proper a un de més llunyà. Serveix per situar un personatge en un context, distanciar-se d’una acció, indicar el final d’un record o del film, etc.

VERTICAL ASCENDENT O DESCENDENT

La càmera acompanya el moviment del personatge en desplaçaments verticals ascendents o descendents. Tenen en aquest cas un valor d’acompanyament del referent. També per visualitzar qualsevol referent o referents per descriure o situar dins un espai determinat.

LATERAL

La càmera acompanya en paral·lel un referent en moviment que es desplaça horitzontalment. Manté propera i intensa l’expressió d’un personatge o acció determinada, també pot servir per relacionar referents.

FRONTAL

La càmera acompanya en paral·lel un referent en moviment que es desplaça frontalment per fer el seguiment.

CIRCULAR

La càmera es desplaça circularment. Pot servir per envoltar un referent, per a una finalitat romàntica o bé simbòlica, per expressar tancament, etc.

3. EL ZOOM

Cal tenir molt en compte que el zoom o tràveling òptic no és un moviment de càmera, doncs aquesta no es desplaça, tot i que pugui donar-ne la sensació. És l’òptica de distància focal variable situada a l’interior de la càmera el que es mou, permetent apropar o allunyar els referents sense necessitat de desplaçar la càmera de filmar. La perspectiva, conseqüentment, és la mateixa, malgrat variar les dimensions dels referents que es troben dins l’enquadrament.

• Cal tenir present que l’efecte visual d’un zoom, però, no és el mateix que el d’un tràveling, ja que en el primer els referents que s’apropen es comprimeixen, en canvi el segon és molt més natural i expressiu.

Per grups fer realitzar una producció videogràfica d’una durada d’entre quinze i vint segons, que contempli els següents elements:

• Pel que fa a la temàtica.
  • Buscar un tema per tractar audiovisualment, tot deixant constància clara del missatge que es vol transmetre a l’espectador.
  • Concretar i estructurar esquemàticament l’argument, tenint en compte que no pot sobrepassar els 20 segons.

• Des del vessant tècnic especificar en funció de la idea que es pretén fer arribar a l’espectador:
  • Allò que es veurà, inclosa la distribució dels diferents referents inclosos dins l’enquadrament.
  • El com és veurà, tot concretant els tipus de plans, l’angulació i mobilitat o no de la càmera.

En acabar comentar conjuntament els resultats i comprovar que s’han assolit els objectius proposats, no sols pel que fa a l’ús adequat que s’hagi pogut fer en relació a la mobilitat de la càmera, també respecte als continguts treballats amb anterioritat.