Pràctica 1 Pràctica 2 Pràctica 3 Pràctica 4 Pràctica 5 Exercicis

---

El ritme és la sensació o impressió dinàmica o de moviment de les imatges dins l’enquadrament de la pantalla i per la durada temporal de cada pla en què transcorren en una producció audiovisual, amb la finalitat expressiva de què resulti el màxim d’atractiva possible per aconseguir l’atenció del públic a qui va dirigida.

L’aplicació d’un ritme o altre en una producció audiovisual pot donar-se a dos nivells que cal diferenciar molt bé. Un a nivell intern, quan s’aplica puntualment a una o vàries escenes o seqüències en diferents moments. Una altra, a nivell extern, quan s’aplica de manera global a tota la producció, com per exemple en una pel.lícula d’acció.

Tot i que és un element comunicatiu difícil de mesurar objectivament, ja que la seva percepció està supeditada a la interpretació que pugui fer cadascuna de les persones que la visualitzi, és menester conèixer els recursos expressius bàsics que contribueixen a marcar el ritme d’una producció audiovisual:

• La durada temporal dels plans:
  • Si són breus i molt nombrosos, el ritme serà accelerat i conseqüentment contribuirà a aconseguir sensació d’activitat i gran dinamisme.
  • Si són llargs i poc nombrosos, el ritme serà lent, aportant una impressió de tranquil.litat i monotonia.

• La combinació de plans:
  • L’ús exclusiu de plans curts (primer pla, pla mig…) suggereix un ritme accelerat per la tensió dramàtica que aporten; són plans que l’espectador assimila, al marge de la seva durada real, com a plans curts en el temps. En canvi, els plans oberts són percebuts com a més llargs temporalment, raó per la qual, quan es presenten successivament, suggereixen una sensació rítmica lenta.
  • Passar d’un pla obert a un de més tancat suggerir una acceleració de fets per l’augment de tensió que aporta aquesta combinació, aconseguint-me l’efecte contrari si el procés és de tancat a obert.
  • La combinació de varis plans que van de més llargs a més breus temporalment incrementen un ritme accelerat. Succeeix el contrari, quan és a l’inrevés, doncs acaben suggerint una sensació de serenitat i relaxació.
  • Per altra banda, si es combinen sobtadament plans de curta durada (de ritme ràpid) amb altres més llargs (de ritme lent) o viceversa, aporten sensacions desconcertants o de sorpresa.

• Els moviments de càmera i les seves possibles combinacions poden contribuir també a crear un ritme ràpid o lent.

• L’àudio, tant si hi ha veu en on com en of, efectes sonors, bandes sonores, silencis, etc, reforcen sens dubte el ritme de les imatges.

És important no confondre el ritme accelerat o no amb la velocitat amb què succeeixen els diferents esdeveniments d’una producció.

L’objectiu d’aquesta pràctica és conèixer els recursos del llenguatge audiovisual relacionats amb les formes de connexió entre els diferents plans, escenes i seqüències d’una producció videogràfica.

Les transicions

Quan s’explica una història audiovisualment no és necessari estendre’s en tot tipus de detalls, ni molt menys presentar una continuïtat de les imatges en temps real.

• És menester procedir a la selecció de les imatges més significatives, prescindint de tota aquella informació innecessària, la qual cosa implica manipular intencionadament el temps real, allargant-lo o escurçant-lo i fins i tot canviar la seva cronologia si és el cas, intercalant fets passats (flash back), paral·lels o futuristes (flash forward).

El camí per aplicar aquest propòsit en la successió de plans, escenes o seqüències no és altre que el de les transicions, un recurs expressiu que proporciona el llenguatge audiovisual per marcar els salts tant de caràcter temporal com espacial.

• De fet s’actua de manera semblant a com s’utilitzen els signes de puntuació en un text escrit, coincidint amb la mateixa finalitat, contribuir a enriquir l’expressivitat del missatge que es pretén transmetre.

Aquesta és una tasca més pròpia del procés d’edició però que cal tenir molt en compte en els passos previs de planificació del guió temàtic i tècnic, i per suposat en el moment en què s’enregistren les imatges.

EDICIÓ A TALL

EXEMPLE 1

Observeu el següent clip i digueu quines transicions s’ha fet servir per connectar els diferents plans.

La protagonista ha de fer un recorregut llarg fins arribar a la casa. Si s’hagués enregistrat tot l’espai que ha de caminar en temps real la durada es multiplicaria per quatre. No era l’objectiu d’aquesta seqüència, sols es pretenia donar a entendre que es dirigeix a una casa situada en una zona enjardinada, per la qual cosa s’han seleccionat diferents plans que s’han situat successivament un al costat de l’altre, tot procurant respectar el principi de continuïtat entre ells.

En tots els casos s’ha aplicat la transició més habitual coneguda amb el nom de edició a tall. És la més natural i aconsellable d’utilitzar, ja que sol ser la que dóna molta més fluïdesa a la producció audiovisual.

• La seva aplicació, però, requereix d’un alt grau de precisió en la selecció de les imatges, on cal tenir especial cura perquè no trenquin en cap moment amb tots aquells requisits que integren el principi de continuïtat.

EXEMPLE 2

Mireu el següent tros de clip i descobriu en què consisteix la transició que s’hi ha aplicat

En aquest exemple s’ha recorregut també a la transició edició a tall, però cercant un mateix referent de nexe entre una escena i una altra per indicar que es passa temporalment d’un indret a un altre allunyat en la distància.

EXEMPLE 3

En aquest cas és una transició que s’aconsegueix en el mateix moment d’acabar l’enregistrament d’una escena, desplaçant la càmera a molta velocitat produint l’efecte de ràfega. Es coneix amb el nom d’escombrat.

• Pot arribar a suggerir una el.lipsi temporal més o menys llarga en el temps.

• També pot arribar a tenir un sentit espacial, mostrant quelcom que succeeix en un altre indret.

TRANSICIONS GRÀFIQUES

De vegades, però, per exigències del guió i per trencar un ritme determinat és menester recórrer a l’aplicació d’altres transicions gràfiques, que sens cap tipus de dubtes poden enriquir expressivament el producte audiovisual.

• El seu ús, però, s’ha de limitar exclusivament quan realment sigui necessari, sempre i quan aportin una intencionalitat comunicativa clara en allò que es pretén explicar.

Visioneu alguns exemples en què s’apliquen algunes de les transicions predefinides que aporten els mateixos programes d’edició, moltes de les quals permeten la seva manipulació per canviar un o més paràmetres de la seva configuració, i reflexioneu, abans de llegir els comentaris, sobre la seva idoneïtat, cercant arguments que justifiquin la seva aplicació.

ENCADENAT

Quan un pla desapareix o es dissolt suau i progressivament, deixant pas a un altre amb el mateix efecte. Existeixen moltes varietats d’encadenaments i possiblement sigui la transició gràfica que més es fa servir.

S’aplica per suggerir un canvi espacial o temporal curt, donant a entendre que entre una i altra escena continua havent-hi una connexió narrativa.

També per crear salts de raccord, o simplement unificar plans diferents, essent molt útil per reduir i agilitzar el ritme del clip editat.

FOSA

Quan de manera progressiva, el primer pla acaba enfosquint-se i el segon surt de la foscor, desapareixent una imatge i sortint-ne una altra.

• Molt útil per suggerir el pas del temps dintre d’una unitat d’acció més o menys extensa en el temps, mostrant una pausa que indica el final d’un temps de l’acció i l’inici d’un altre. Suposa un canvi molt dràstic en el ritme narratiu.

• També s’empra:
  • Per canviar de lloc o bé de contingut.
  • Entre el títol d’una pel.lícula i les primeres imatges, o bé entre les darreres i els crèdits.
  • O simplement per anunciar l’acabament d’una una pel.lícula.

Tenir cura amb l’àudio, si en té, doncs en aquest cas és imprescindible valorar si ha de seguir el mateix procés en paral·lel o no, pel que fa la baixada i pujada del volum, respectivament.

CORTINETA

Quan un pla és substituït progressivament per un altre sense que es produeixi una barreja, en realitat es dóna un desplaçament. N’hi ha de molts tipus.

• S’utilitza per manifestar un canvi espacial o temporal brusc.

DESENFOCAMENT

Quan les imatges es presenten progressivament desenfocades al final d’una escena, seguint el procés invers en la següent. Existeixen vàries opcions.

• És molt semblant a la fosa, però sol utilitzar-se per introduir un record, un somni, imatges imaginades per un personatge o simplement un pas del temps.

IRIS

Aquesta transició, consisteix en una gradual obertura o tancament circular.

• S’empra habitualment per centrar o descentrar l’atenció sobre un referent determinat.

• També per obrir i donar per finalitzada una pel.lícula.

Seguint el mateix esquema de treball que en l’anterior pràctica es tracta de què cada grup faci una producció amb una durada que estigui entre quinze i vint segons, incloent-hi com a mínim dues transicions gràfiques.

• Pel que fa a la temàtica.

• Cercar un tema que permeti introduir transicions gràfiques.
• Concretar i estructurar esquemàticament l’argument, tenint en compte que no pot sobrepassar els 20 segons, tot deixant constància de la finalitat expressiva que tindrà cadascuna de les transicions.

• Des del vessant tècnic:

• No deixeu de contemplar tots els elements lingüístics de la imatge que s’han tractat amb anterioritat, doncs es tracta d’anar sumant continguts a mesura que s’avança en cadascuna de les pràctiques.

En visionar els resultats de cada clip dediqueu una estona al comentari valoratiu per tal de comprovar que s’han assolit els objectius proposats.