Pràctica 1 Pràctica 2 Pràctica 3 Exercicis

---

Des dels anys 80 el vídeo s’ha anat treballant d’una manera o altra en els diferents centres educatius. En la majoria de casos l’ús principal ha estat el de visionar pel.lícules, vídeos didàctics o programes de TV educatius. Els CRP i el Programa de Mitjans Audiovisuals (PMAV) varen ser els encarregats de promocionar la introducció del vídeo als centres mitjançant la creació de vídeoteques, la formació i el préstec de càmeres i sistemes d’edició.

Amb la convergència dels mitjans audiovisuals i la informàtica en les TIC, la tecnologia del vídeo es va digitalitzar. Es va introduir primer l’edició de vídeo a l’ordinador, mitjançant la digitalització d’aquest. Alguns centres es varen dotar de càmeres analògiques. Posteriorment, a la majoria de centres, es va dotar també d’una càmera de vídeo i fotografia digital. El VHS va donar pas al DVD i aquest es va integrar en l’entorn dels ordinadors i els projectors digitals.

La xarxa i el vídeo digital, amb la possibilitat de transmetre el vídeo per Internet, han estat un dels grans canvis de la tecnologia actual del vídeo. L’evolució de la tecnologia i l’ús del vídeo al centres ha seguit una evolució semblant. En un principi la gran majoria de centres es varen dotar de televisors i magnetoscopis de vídeo VHS. En l’actualitat, per poder treballar amb el vídeo a banda de la càmera, és necessari disposar d’un bon parc d’ordinadors, dels programes necessaris, dels entorns digitals de projecció i d’una bona xarxa.

Podem dir que, finalment, la tecnologia analògica del vídeo s’ha integrat en els entorns informàtics i digitals. Que l’evolució del vídeo digital està canviant els entorns clàssics d’enregistrament i edició. Els mòbils, les PDA, les càmeres de foto ja disposen de la possibilitat d’enregistrar vídeo i la gran majoria d’alumnes d’una manera o d’altra poden tenir accés a alguns d’aquests aparells.

La transmissió de vídeo per Internet ha sofert una revolució els darrers anys amb entorns com Youtube. L’edició de vídeo es pot fer amb programes senzills o cada cop més amb entorns d’edició directe a la xarxa. Així doncs, la infraestructura necessària per treballar el vídeo en els centres educatius avui en dia és bàsicament informàtica. Les pantalles digitals, ordinadors amb capacitat de gestionar vídeo i una bona xarxa són i seran les eines principals per a poder tenir una infraestructura de treball amb el vídeo, juntament amb unes càmeres i els seus possibles accessoris, com ara trespeus i micros.

Des de fa bastants anys, el Departament d’Educació i altres institucions han vingut convocant uns premis de vídeo escolar. En molts casos podem visualitzar el guanyadors a la xarxa. Des de fa menys anys, aquests premis es varen convertir en una Mostra en la que es poden visionar tots els treballs presentats juntament amb una memòria pedagògica del projecte. Aquest recull de treballs ens pot servir de referència per veure quins són els principals treballs de producció que desenvolupen els centres educatius.

A continuació us oferim un conjunt d’enllaços a espais que recullen diferents produccions de centres. Els tres primers són tots els treballs presentats en les darreres Mostres de produccions audiovisuals. Posteriorment, hi ha l’enllaç als premis de vídeo dels anys 2005, 2004 i 2003.

LES MOSTRES DE PRODUCCIONS AUDIOVISUALS

Treballs de la Mostra 2008

Treballs de la Mostra 2007

Treballs de la Mostra 2006

PREMIS DE VÍDEO

11ens premis de vídeo escolar curs 2004-05

10ens premis de vídeo escolar curs 2003-04

JORNADES TÈCNIQUES

• Produccions audiovisuals desenvolupades per docents en el marc de les Jornades Tècniques de presentacions fotogràfiques i produccions audiovisuals del curs 2004 2005.

Jornades Tècniques de presentacions fotogràfiques i produccions audiovisuals del curs 2004 2005.

Jornades Tècniques de càmeres de vídeo del curs 2005 2006.

Podem fer una primera classificació de l’ús del vídeo a l’escola segons les dues accions principals relacionades amb aquesta tecnologia: el visionat o la producció. La majoria de centres han fet servir el vídeo per a veure pel.lícules, vídeos didàctics o programes de televisió. Moltes d’elles han emprat la càmera com a recurs per a produir material audiovisual i també moltes s’han aventurat en el món de l’edició del vídeo. En aquest curs ens centrarem en la segona acció: el centre com a productor de vídeo.

En aquest sentit podem fer un conjunt de primeres reflexions a partir dels vostres coneixements i experiències en els centres:

Primers enregistraments al centre.

• Quins acostumen a ser els primers moments en què es fa servir una càmera de vídeo en un centre? Amb quina finalitat?
• Qui acostuma a fer els enregistraments?
• Quines són les finalitats amb què es fan aquests enregistraments?

Primers enregistraments en grups classe

• Quins acostumen a ser els primers moments en què es fa servir una càmera de vídeo en un grup classe o nivell? Amb quina finalitat?
• Segons les etapes educatives i les edats, qui fa els enregistraments?
• Quines són les finalitats amb què es fan aquests enregistraments?

Treball de la imatge i el llenguatge audiovisual

• Quan es treballa amb el vídeo i el llenguatge audiovisual amb un grup, en quin tipus d’estructura organitzativa i horària s’acostuma a fer?
• Quins són els principals condicionaments en aquests tipus d’activitats?

Etapes educatives i producció de vídeo.

• Segons les etapes educatives, quines són les possibilitats d’ús del vídeo?
• Quin paper i quin rol pot desenvolupar l’alumnat en el procés de producció?

Àrees curriculars i la producció de vídeo

• Quines àrees permeten una millor adaptació de l’ús i les possibilitats del vídeo en el seu currículum propi?
• Quins aspectes de la producció poden ajudar en el desenvolupament del propi currículum de les àrees?

Projecte Lingüístic i Projecte Comunicatiu de Centre

• Quina relació poden establir entre les possibles produccions de vídeo i el Projecte Lingüístic i Comunicatiu del Centre?
• Quines possibilitats ens dóna Internet i la producció audiovisual per a la comunicació entre els diferents sectors de la comunitat educativa?

Us proposem fer una recerca per veure diferents exemples de tipus de produccions de vídeo que es fan als centres educatius. Des de fa més molts anys el Departament d’Educació ha convocat uns premis de produccions audiovisuals als centres en els que el vídeo ha estat un dels principals protagonistes. Moltes d’aquestes produccions es poden trobar a la web i ens poden servir de referència per a possibles activitats i produccions. De tota manera, no totes les activitats han de tenir com a referència presentar-se a un concurs, així doncs podem fer també una batuda per diferents publicadors d’Internet, per veure quines són les principals produccions educatives que s’hi publiquen.

Per tal de fer una classificació de les produccions de vídeo podem fer servir diferents criteris. El primer, seria l’etapa educativa en la que s’ha desenvolupat. Un altre, podria ser les àrees curriculars amb les que es pot relacionar. De tota manera, us proposem una classificació específica segons la funció de la producció. Aquesta proposta vol reflectir quines són les intencions i els objectius de les diferents produccions i quines relacions tenen amb les diferents àrees. Com qualsevol classificació, els límits entre els diferents nivells o grups seran difícil de limitar, ja que en molts casos una mateixa producció pot molt bé inloure’s en diferents nivells.

Proposta de classificació segons les funcions de la producció de vídeo.

El vídeo com a eina de comunicació.
Aquesta és una de les principals funcions de tota producció audiovisual, la de comunicar alguna cosa. De tota manera podem dir que hi ha produccions on el fet comunicatiu és el primordial objectiu. En molts Comenius, entre diferents Instituts, una de les activitats que s’acostuma a fer és la producció d’un vídeo per donar a conèixer les característiques de cada centre i l’entorn geogràfic i social on es troba. Així mateix, una producció molt usual dels centres educatius és la presentació del centre mitjançant un vídeo per a les jornades de portes obertes o per a ser publicat a la web del centre amb la intenció de donar a conèixer quines són les característiques pròpies del centre. En moltes d’aquestes produccions els protagonistes són directament alumnes o professorat que presenten directament a la càmera les característiques del centre.

Altres produccions fetes en grups més reduïts tenen també com a protagonistes l’alumnat, que explica experiències o coneixements adquirits. Moltes aules d’acollida fan servir el vídeo per a què l’alumnat es presenti, parli de les seves vivències i dels coneixements que va adquirint, tot desenvolupant la competència oral.

L’entrevista és també un mètode molt usual de comunicar opinions i valorar fets. Així molts vídeos que tracten temes sobre valors tenen com a protagonista també a l’alumnat, que fa reflexions sobre diferents temes: medi ambient, tractament de gènere, sida, etc.

El vídeo com a eina de registre i documentació
Els primeres enregistraments del cinema pretenien oferir un registre de situacions pròpies de l’època: arribada d’un tren, sortida de la fàbrica, els carrers d’una ciutat… Podem dir que els primers enregistraments tenien ja aquest objectiu de documentar aspectes concrets de la societat del moment.

Posteriorment, el cinema es va decantar per la ficció. Però el cinema documental i els reportatges de notícies varen ser tot un gènere que va augmentar amb el naixement de la TV i posteriorment amb la tecnologia del vídeo. El primer cop que entre una càmera en un centre educatiu acostuma a ser per enregistrar un acte significatiu d’aquest: Sant Jordi, Nadal, Carnaval, etc. El vídeo es converteix doncs un una eina de registre dels actes més significatius del centre. Les sortides escolars són un altre bon exemple d’enregistraments documentals d’activitats o situacions susceptibles de recordar i treballar posteriorment.

En realitat, bona part dels anomenats vídeos didàctics tenen aquest objectiu de documentar la realitat per tal de poder fer una observació indirecta de fets i situacions allunyades del propi centre: els glaciars, la selva, la història, les cèl.lules…, són temes propis de documentals o vídeos didàctics. Molts centres educatius en els seus propis treballs de camp han fet servir el vídeo com a eina de registre i documentació. Això ha permès també desenvolupar un format de presentació de les conclusions i resultats on porta aquest projecte o treball de camp. La majoria de vegades, aquests documents fan referència al propi entorn del centre educatiu: la història del poble, els monuments més representatius, fets històrics de l’entorn, etc, són temes de projectes molt usuals en els que el vídeo és i pot ser una molt bona eina.

El vídeo com a eina d’emoció i entreteniment
Per què el cinema, el vídeo o la TV ens atrau tant? Els mitjans audiovisuals tenen la capacitat de transferir diferents canals d’informació a la vegada. Les imatges, la planificació i successió de diferents imatges, el so, la música, el temps, el ritme…, tots ells són elements que units amb la finalitat de crear una història, arriben al receptor creant un dels elements bàsics dels mitjans audiovisuals, l’emoció. La publicitat és gran coneixedora d’aquests elements i ha fet de la persuasió, mitjançant les emocions, la clau dels seus missatges. La música també és coneixedora d’aquesta capacitat audiovisual i els vídeoclips musicals en fan prou ús.

Molts treballs escolars es basen també en el poder de les emocions. Clips emulant anuncis de publicitat per tractar diferents temes com el medi ambient, l’anorèxia, la sida, etc. Clips d’entreteniment a partir d’animacions diverses. Vídeoclips musicals interpretrant cançons en anglès, vídeos creatius fets a partir de poemes o textos literaris, etc. Tot ells poden ser exemples de com fer servir la funció emotiva i d’entreteniment de l’audiovisual en produccions audiovisuals escolars.

La ficció és també un dels gèneres emprats en els vídeos de centres. Petits sketchos o representacions de ficcions poden servir per comunicar una idea mitjançant la simulació d’accions o situacions: el bulling, les drogues, les relacions personals i de grup, etc., són, per exemple, temes molt usuals en les produccions de ficció dels centres docents.

1) Us proposem fer un visionat de diferents vídeos de centres educatius. Durant el visionat podeu etiquetar en el vostre Delicious aquells que considereu més interessants. Per tal de fer un etiquetatge comú es recomana fer servir els paràmetres següents:

• Quan el terme tingui més d’una paraula feu servir un guió baix per ajuntar-les: educació_infantil
• Posar accents però no fer servir les majúscules.
• Per a etiquetar la funció proposem els termes: vídeo_comunicació, vídeo_documentació, vídeo_emoció.
• Possibles termes a etiquetar: nom_del_centre, any de producció, nivell educatiu, àrea curricular, gènere audiovisual (telenotícies, animació, ficció, etc.).
• En la descripció podeu fer un breu resum d’allò que us ha semblat més significatiu d’aquesta producció.

2) Posteriorment, inicieu un debat en l’espai fòrum de l’aula del curs, responent a les qüestions plantejades en l’apartat “Usos i funcions del vídeo als centres educatius”. Podeu incloure experiències pròpies o algunes d’aquelles que heu marcat per tal de reforçar les vostres exposicions.