Pràctica 1 Pràctica 2 Pràctica 3 Pràctica 4 Pràctica 5 Pràctica 6 Pràctica 7 Exercicis

---

A l’hora d’enregistrar imatges podem recórrer a diferents tipus de càmeres i dintre de cadascun existeix un ventall molt ampli de varietats. Evidentment, les millors per recollir imatges en moviment són les càmeres de vídeo, ja que estan especialment dissenyades, tècnicament parlant, per acomplir aquesta funció. Actualment, però, trobem en el mercat moltes altres opcions, que en moments determinats poden resultar de tanta utilitat com la típica càmera de vídeo. Parlem de les càmeres de fer fotos, dels mòbils, de la webcam, etc., i a saber quines altres novetats aniran apareixent en el futur. És per aquest motiu que no podem centrar-nos sols en la clàssica càmera de vídeo, malgrat no disposar encara de totes les seves prestacions, però temps al temps.

En aquesta pràctica farem una ullada als accessoris i components bàsics d’aquesta varietat de càmeres i també al seu funcionament.

LA WEBCAM

La webcam és una càmera de vídeo digital senzilla, que entre moltes altres aplicacions (fer fotografies, vídeo conferència…) permet enregistrar imatges de vídeo, amb les limitacions pròpies d’aquest maquinari. La seva instal•lació, en el cas de què no vingui ja incorporada de fàbrica dins l’ordinador, és molt fàcil. Heu de seguir els següents passos:

• Connectar el cable de la webcam a un port USB del vostre equip informàtic.
• Esperar a què el sistema operatiu detecti aquest nou dispositiu.
• Una vegada detectat, apareixerà una finestra on us demanarà que instal.leu els drivers i el programari de vídeo entre d’altres. Haureu d’introduir, doncs, si encara no heu fet el Cd-rom que estava inclòs en la compra de la webcam en la unitat de Cd-rom. A partir d’aquí es tracta d’anar seguint les instruccions que aniran apareixent en pantalla.

Acabat el procés d’instal•lació de la webcam, obriu el programa de vídeo per iniciar el procés d’enregistrament d’imatges.

• Tots aquests programes tenen les funcions de “GRAVAR”, “PAUSA”, “STOP” i “DESAR”, possiblement amb altres noms, doncs cada casa comercial li posa el nom que estima més oportú. Com que són programes senzillets, remenant una mica ho descobrireu ràpidament. De tota manera, si convé, llegiu el llibret o el full d’informació adjunt, o bé l’arxiu d’instruccions que trobareu en el mateix Cd-rom.

Amb les webcams incorporades en la pantalla dels equips informàtics, la possibilitat d’enregistrar limita molt la captura de plans. Però si teniu una webcam externa hi ha moltes més opcions, ja no sols per enregistrar diferents tipologies de plans, també diferents angulacions i moviments de càmera. Dependrà molt de la llargada del cable.

L’avantatja que té aquest tipus de càmera és que l’arxiu de vídeo que genera l’incorpora automàticament dins l’ordinador. Per defecte es desa en una de les carpetes del programa de vídeo, habitualment dins la unitat “C” en “ARCHIVOS DE PROGRAMA”, a no ser que l’indiqueu expressament un altre lloc del vostre disc dur.

MÒBIL

El primer que cal dir és una obvietat, el mòbil està dissenyat tècnicament per comunicar-se telefònicament. La resta de recursos que té, com l’opció d’enregistrar imatges en moviment entre altres, són complementaris. Conseqüentment, la qualitat de la seva gravació serà sempre menor si la comparem amb la típica càmera de vídeo, per la seva menor resolució d’imatge i de so, a més de no permetre realitzar llargs enregistraments, per la seva poca capacitat d’emmagatzemament.

De tota manera, tot dependrà del mòbil que tingueu. Cal tenir en compte que la tecnologia mòbil avança dia a dia a pas de gegant, augmentant la qualitat de les seves prestacions, tant pel que fa a la capacitat d’emmagatzement dels arxius que es generen com per suposat a la qualitat de les imatges que s’enregistren.

Utilitzar l’opció d’enregistrar imatges d’un telèfon mòbil no presenta cap dificultat.

• A diferència de la webcam no depèn de llargada d’un cable connectat a un ordinador per poder realitzar enregistraments en qualsevol lloc, seleccionant tot tipus de pla, punts de vista i moviments de càmera.
• Quant a la localització dels comandaments respectius per poder enregistrar són també de fàcil localització. Donada la varietat de mòbils existents i els canvis que experimenten constantment, no serviria de res indicar en aquest espai on es troben. Tafanejant una mica ho descobrireu ràpidament i sempre us quedarà la possibilitat de recórrer al manual informatiu del telèfon si teniu alguna dificultat.

Abans de procedir a un enregistrament, però, és molt important conèixer les opcions de configuració de vídeo del mòbil, per poder-les modificar-les si cal, sobretot pel que fa a la qualitat d’imatge, la mida del quadre, la seva durada, etc. Finalitzat aquest tràmit, ja podeu iniciar la gravació, seleccionant l’opció de “Vídeo”, prement el botó “Rec” o “Grabar”, per començar l’enregistrament i botó “Pausa” o “Stop”, segons convingui, per recollir un altre pla a continuació o bé per aturar-lo. Els nom “Rec” o “Grabar”, “Pausa”, “Stop” i altres no tenen perquè coincidir, ja que cada casa comercial tria els que considera més adients.

Acabada la gravació haureu de descarregar l’arxiu o arxius que heu generat a l’ordinador. Hi ha vàries possibilitats, sempre en funció dels recursos del telèfon mòbil que tingueu. Apuntem seguidament les que us poden fer més servei en aquest moment, però deixant les portes obertes a altres opcions que sens dubte aniran apareixent més d’hora que tard.

• A través d’un cable USB que connecti la càmera amb l’ordinador. Abans cal haver instal•lat el programari adequat que sol anar amb Cd-rom que acompanya el telèfon quan es compra.

• Per correu electrònic, si el vostre mòbil té aquesta opció.

• Utilitzant la tecnologia BLUETOOTH, sempre i quan el vostre ordinador disposi d’un adaptador BLUETOOTH i el programa corresponent instal•lat. Aquest programa sol anar dins el Cd-rom que acompanya el telèfon quan es compra. L’adaptador si no està integrat dins l’ordinador s’ha de comprar.

• A través d’un lector o multilector de targetes de memòria que es pugui connectar amb USB al vostre ordinador. Caldrà, però, que aquest lector o multilector tingui compatibilitat amb la targeta de memòria del vostre mòbil.

• Etc.

CÀMERA DIGITAL DE FOTOS

La càmera de fotos està pensada i dissenyada per fer fotografies. L’opció de gravar vídeo no és més que un complement. Conseqüentment, no es pot comparar la qualitat de les seves imatges amb una càmera de vídeo, tot i que és major que la d’una mòbil. La capacitat d’emmagatzemament d’arxius de vídeo està en funció de la targeta de memòria de la càmera, que en aquest cas pot arribar a ser considerable.

A l’igual que el telèfon mòbil, gravar vídeo amb una càmera de fer fotos és també molt senzill. No requereix estar connectat a un ordinador i permet poder realitzar enregistraments en qualsevol lloc, seleccionant tot tipus de pla, punts de vista i moviments de càmera.

Els comandaments per enregistrar són també de fàcil localització. Donada la varietat de càmeres existents i els canvis que experimenten a mesura que sorgeixen nous models, no val la pena indicar l’espai on es troben. Remenant una mica ho descobrireu ràpidament i sempre us quedarà la possibilitat de recórrer al manual informatiu de la càmera si teniu alguna dificultat.

A partir d’aquí podeu ja començar la gravació, seleccionant l’opció de “Vídeo”, prement el botó “Rec” o “Grabar”, per començar l’enregistrament i botó “Pausa” o “Stop”, segons convingui, per recollir un altre pla a continuació o bé per aturar-lo. Recordeu que els nom “Rec” o “Grabar”, “Pausa”, “Stop” i altres no tenen perquè coincidir, ja que cada casa comercial tria els que considera més adients.

És important comprovar si al càmera de fotos té la possibilitat de modificar les opcions de configuració, quant a qualitat d’imatge, mida del pla, etc. Si fos el cas, mireu de seleccionar aquella que ofereixi major qualitat.

Finalitzat l’enregistrament, haureu de connectar la càmera de fotos i l’ordinador amb l’ajuda d’un cable USB, per tal de transferir l’arxiu o arxius de vídeo a l’espai corresponent del disc dur.

CÀMERA DIGITAL DE VÍDEO

Ara per ara, si el que es busca és un enregistrament de qualitat és indispensable recórrer a una càmera digital de vídeo, ja que està pensada exclusivament per aquesta finalitat.

En el mercat podem trobar tot tipus de càmeres digitals de vídeo. Aquí ens centrarem sols en les domèstiques, perquè són les més econòmiques i perquè donen un bon resultat a nivell escolar. Cal tenir en compte que en el centre escolar la finalitat és treballar llenguatge audiovisual, per a què l’alumnat aprengui a llegir i expressar-se amb ell amb sentit crític i creativitat. No cal, doncs, recórrer a una càmera d’alta definició. A part de què resulten molt més costoses (pel preu d’una es poden comprar, en el moment d’elaborar aquests materials, quatre o cinc domèstiques per una càmera de vídeo semiprofessional i el doble si parlem de les que utilitzen els professionals; són dades aproximades, doncs, evidentment, dependria també del lloc on es compren), requeririen d’un material informàtic molt potent (memòria RAM, processador, capacitat disc dur, etc.) per resistir tot allò que implica treballar amb imatges d’alta definició, com per exemple l’alt pes dels arxius que genera.

Actualment, en el mercat es poden trobar quatre tipus de càmeres digitals de vídeo domèstiques que es diferencien entre sí pel suport on es graven la imatge i l’àudio:

• En cinta Mini DV

• En disc dur (HD)

• En disc DVD

• En targeta de memòria

La tria d’un model de càmera domèstica o altre és una decisió molt personal. És difícil aconsellar sobre quin tipus de càmera comprar, ja que és un producte que està en evolució permanent. És per això que resulta més adient parlar de criteris a tenir en compte, com per exemple:

• Que tingui una àmplia capacitat d’emmagatzemament, tant pel que fa al pes dels arxius de vídeo com a la durada del temps d’enregistrament.
• Que tingui una bona i còmoda transferència dels arxius de vídeo de la càmera a l’ordinador.
• Que els arxius que generi siguin compatibles amb els programes d’edició de vídeo mínimament potents, com Pinnacle, Adobe Premiere, iMovie, etc. De no ser així caldrà fer una feina prèvia abans de poder editar, el que implicarà dedicar-hi més temps: reconvertir els arxius a un format que accepti el programa d’edició que es tingui.

Tenint en compte aquests criteris, el més recomanable, ara per ara, seria una càmera amb suport cinta Mini DV i amb port de sortida “IEEE 1394, firewire o i.LINK™” (la qual cosa implicaria tenir instal•lat dins l’ordinador una targeta digital per poder transferir les imatges i l’àudio des de la càmera de vídeo, amb l’ajuda d’un cable “IEEE 1394, firewire o i.LINK™” que serviria de nexe entre els dos maquinaris). Però com ja s’ha comentat amb anterioritat, es una decisió que cadascú ha de prendre personalment, en funció de l’ús que pensi fer.

Quant els accessoris d’una càmera de vídeo digital destacarem sols els més bàsics pel que fa al seu funcionament i que es troben en totes les seves varietats:

• La bateria: convenient tenir-ne més d’una per quan s’està lluny del centre i s’han de fer enregistraments llargs.

• L’adaptador de corrent: convenient dur-lo sempre sobre per utilitzar-lo a una connexió elèctrica si és possible, en cas d’esgotar-se les bateries.
• Carregador de bateria: segons el model de càmera, la bateria es carrega en un carregador exprés o bé instal•lant-la dins la mateixa càmera, tot connectant-la al corrent.

• La cinta de vídeo, el disc dur (HD), el disc DVD, la targeta de memòria, etc.: en funció de la càmera de vídeo hi haurà un suport diferent on es graven la imatge i l’àudio.

Pel que fa als components citarem sols els que tenen una relació directa amb el funcionament d’una càmera quan s’enregistra i que poden tenir diferents noms segons l’empresa comercial. En cas de tenir alguna dificultat per identificar-los, tafanejant una mica ho descobrireu fàcilment, i si convé consulteu el manual de funcionament.

• El botó “Open/Eject”: desplaçant-lo s’obre la tapa del compartiment de la cinta de vídeo o del disc DVD si és el cas.
  • No forceu en cap moment aquest compartiment, doncs s’obre automàticament.
  • Una vegada obert podeu introduir la cinta o el DVD.
  • Llavors, pressioneu la marca PUSH fins que el compartiment es tanqui automàticament.

• La pantalla: lloc on podeu visualitzar el que voleu enregistrar o ja heu fet. veureu les imatges que enregistrem o hem enregistrat.

• El mode:
  • “on” i “off”: comandaments per engegar i apagar la càmera.
  • “càmera”: seleccionant aquesta opció és quan podreu enregistrar prement el botó “rec”, que acostuma a ser de color vermell. Quan es vulgui finalitzada la gravació és qüestió de tornar-lo a prémer.
  • “VCR” o “Player”: triant aquesta opció, podreu visualitzar allò que heu enregistrat.

• El “zoom”: per apropar-se o allunyar-se del referent que es pretén enregistrar.

Finalitzat l’enregistrament, en funció del suport on s’han gravat les imatges i l’àudio, haureu de transferir els arxius generats al disc dur del vostre ordinador.

1. En el cas de ser una cinta Mini DV, com ja s’ha comentat, el vostre ordinador haurà de tenir una targeta “IEEE 1394, firewire o i.LINK™” per poder traspassar-hi les imatges des de la càmera, amb l’ajuda d’un programa d’edició.

• Tots els programes d’edició de vídeo tenen una opció que permet el traspàs directe del contingut de les cintes Mini DV. Tots ells amb presentacions diferents, però de fàcil localització. Veiem una petita mostra:

2. En el cas de les càmeres amb disc DVD hi ha diferents formats de discs d’enregistrament de DVD-vídeo(DVD 8 cm o MiniDVD, DVD Video/DVD-VR), però algunes càmeres accepten també estàndars de DVD+RW/-RW/-R/+R DL (doble capa). Per transferir els fitxers cal connectar la càmera a l’ordinador mitjançant el port USB 2.0 i transferir els fitxers com ho faríem amb qualsevol altre perifèric. La majoria de càmeres porten programes de transferència i control dels fitxers. També es pot copiar el fitxer directament des del lector de DVD de l’ordinador si accepta el tipus de format de DVD. Els fitxers solen ser de format Mpeg2 o VOB ( que és un mpeg2 compilat).

3. En el cas del disc dur (HD) també hi ha certa diversitat. Els extraïbles com els Microdrives son com targetes de memòria que poden connectar-se a l’ordinador via USB 2.0. Però la majoria d’aquestes càmeres tenen el disc dur integrat, la seva connexió és directa i l’ordinador el reconeix com la de qualsevol disc extern. Algunes càmeres ja son híbrides incorporen una ranura per targetes i es pot enregistrar tant al disc dur com a la pròpia targeta.

4. Les targetes de memòria que és fan servir són majoritàriament la SD i la SDHC o en el cas de Sony les Memorystick. Es llegeixen com les de fotografia directament de la càmera o amb un lector de targetes extern.

El trípode

Al marge dels enregistraments espontanis, sempre que sigui possible i no hi hagi contradiccions amb els dictàmens del guió tècnic, és molt aconsellable realitzar el procés d’enregistrament, sigui amb el tipus de càmera que sigui, amb l’ajuda d’un trípode.

• D’aquesta manera s’evita que les imatges surtin mogudes i donin la sensació a l’espectador d’una inestabilitat no desitjada.

• Tingueu en compte que per molt bon pols que es tingui, la subjecció d’una càmera domèstica amb les mans no evita el moviment de la mateixa, per mínim que sigui. La càmera pesa molt poc i el nostre cos està sempre en contínua activitat, la suma d’ambdós aspectes no garanteixen una perfecta estabilitat del pla.

D’altra banda és convenient que el trípode disposi d’uns requisits bàsics i imprescindibles, que sens dubte contribueixen en la consecució d’uns bons plans.

• Unes potes mínimament consistents que garanteixin una ferma estabilitat.

• Possibilitat d’allargar tant com sigui possible les potes i l’eix que subjecta directament la càmera, per facilitar des de diferents altures i punts de vista tot tipus d’enregistrament.

• Disposar d’un nivell que ajudi a anivellar adequadament l’enquadrament i no trobar-se amb canvis d’escenes amb inclinacions no desitjades que puguin trencar la coherència visual de les mateixes.

• Assegurar-se de què la peça que serveix de nexe entre el trípode i la càmera s’ajusti adequadament a la mateixa.

Previsions abans de sortir a enregistrar

Habitualment, quan es compra una càmera de vídeo, el paquet ja incorpora una bateria. Aquesta acostuma a ser de curta durada.

• És molt aconsellable disposar-ne, com a mínim, d’una altra amb el màxim de durada possible.
  • Sovint s’han de realitzar enregistraments en exteriors durant moltes hores seguides en llocs on no hi ha l’opció de poder carregar-les per manca d’electricitat.

• Per obvi que soni, es convenient assegurar-se el dia abans del rodatge de què totes les bateries estan carregades.

El mateix es pot dir quan parlem de les cintes. En funció de la previsió del temps que es pensa enregistrar, procurar disposar-ne d’un nombre de cintes suficient i una de més, no es doni el cas de què alguna surt defectuosa.

Previsions en el moment d’enregistrar

El primer que heu de fer és enquadrar la imatge que voleu copsar d’acord amb el valor expressiu que hagi de tenir.

• Dediqueu el temps que sigui necessari per fer les proves pertinents, però sense enregistrar.

• Quan estigueu segurs que disposeu del pla desitjat és quan s’ha de prémer el Rec de la càmera.

Penseu que l’acumulació de material enregistrat innecessàriament resta un temps valuós en el moment de realitzar la comprovació del resultat i posterior captura i edició.

Assegureu-vos de tenir enregistrats per a cada pla, tant a l’inici com al final, tres o cinc segons de més, hi hagi o no acció.

• Val més que sobrin imatges, ja tindreu temps de desprendre-us de les no necessàries quan munteu la pel·lícula.

• Si ajusteu la durada, podeu trobar-vos, en fer el muntatge, que teniu imatges mogudes o bé que us en faltin. Us estalviareu haver de tornar a enregistrar.

Tingueu molt en compte quan enregistreu que un pla ha de tenir relació, tant amb l’anterior com amb el posterior, perquè s’ha de respectar una coherència visual.

• Evitareu problemes en l’edició, ja que el principi de continuïtat entre plans, del que es parlarà més endavant, és sagrat en el món del cinema.

Per facilitar l’edició és aconsellable enregistrar suficients i variats plans d’una mateixa escena.

• Això us permetrà poder disposar d’una bona biblioteca i conseqüentment poder triar en el procés de muntatge la combinació més adequada.

Compte amb els moviments de càmera

Quan hagueu d’enregistrar plans en què sigui necessari moure la càmera, bé sigui recorrent a una panoràmica, a un tràveling o a un zoom procureu:

• Iniciar i acabar l’enregistrament amb la càmera en situació de repòs.
  • Només es poden començar en moviment o acabar en moviment quan les preses immediatament anteriors o posteriors acaben o comencen en moviment.

• Assajar-ho prèviament, tant l’inici com el desenvolupament, com el final, per tal de controlar adequadament el ritme què es vol mantenir i comprovar que els referents estan situats en tot moment en el lloc que han de romandre.

• Els moviments s’han de produir de manera suau i uniforme, sense interrupcions, evitant brusquedats i moviments dubitatius o poc precisos que poden donar a l’espectador la sensació d’errades o significats incoherents de la idea què es vol transmetre.

Quan el rodatge es duu a terme en moments i dies diferents

No sempre és possible aconseguir enregistrar les escenes d’una pel.lícula de manera continuada o fins i tot en un mateix dia, la qual cosa pot ser perillosa, si no es prenen mesures de precaució, doncs en el moment d’editar poden sorgir sorpreses relacionades amb la manca de respecte al principi de continuïtat entre plans que trenquin la seva coherència visual.

• Per això és molt aconsellable que en acabar l’enregistrament es fotografiï la darrera escena des de diferents perspectives i cadascun dels personatges que hi intervenen per deixar constància d’on estan situats els objectes, de com porten el vestit els personatges, com estan pentinats, etc., i poder abans de reiniciar un nova filmació garantir que tot sigui igual.

• En cas de no disposar de càmera fotogràfica, sempre es pot recórrer al visionament i repàs de les últimes escenes enregistrades en la cinta de vídeo.

Cercar una acció que es pugui enregistrar en quatre o cinc escenes com a molt, amb diferents plans i punts de vista, com per exemple posar-se les sabates, parar taula, fer una truita, endreçar un armari, etc. No cal que hi hagi una història per entremig.

Es tracta de fer dos enregistraments, no més llargs de 20 segons:

• El primer, subjectant les càmera amb les mans.
• El segon, amb el trípode.

Quan acabeu, compareu ambdós enregistraments per comprovar-ne el resultat.