Matemàtiques a secundària. Competència digital

Si analitzem els currículums dels ensenyaments obligatoris publicats el 1992 podem constatar com les capacitats que l’alumnat ha de desenvolupar durant el període d’escolaritat hi són presents d’una manera similar als currículums actuals (Decret 143/2007) i emmarquen els objectius a partir dels quals es desenvoluparan els continguts de cada matèria.
Si bé es continua veient la necessitat que l’alumnat desenvolupi les capacitats necessàries per adquirir tècniques i coneixements, ara hi intervenen noves premisses, perquè l’alumnat ha de poder desenvolupar els continguts de manera funcional, significativa i els aprenentatges adquirits han de poder ser útils perquè possibilitin la resolució de problemes durant tota la vida.
Per tal que els nois i les nois es preparin per donar resposta satisfactòria als problemes i necessitats laborals, les competències fan la seva aparició en l’àmbit educatiu tot complementant les capacitats pròpies de cada àrea.
Són moltes les definicions de competències donades per diversos autors o currículums en funció d’una o altra administració educativa, però nosaltres aquí prendrem com a referent la que tenim a l’Annex 1 (2n paràgraf) del Decret 143/2007 del qual destaquem, fonamentalment, la voluntat d’integrar la transversalitat dels aprenentatges i l’ús dels continguts en diferents contextos per resoldre problemes quotidians, laborals, de relació, etc.

En l’anàlisi del currículum veiem com en l’agrupament per tipologia de competències aquesta està ubicada entre les competències metodològiques que es caracteritza per tenir un caràcter clarament transversal a totes les àrees: “no hi ha un tractament de la informació i competència digital al marge dels continguts específics de les àrees”. Cal preveure quan es concreti la programació dels continguts a qualsevol àrea, quin serà el seu paper en la programació d’activitats que portin a l’adquisició d’aquesta competència sense oblidar-ne la seva avaluació.
Per què, doncs, integrar les tecnologies TAC. La resposta no pot venir d’una única raó sinó de múltiples i petites o grans raons; podem convenir entre tots que l’expansió actual i la socialització de l’accés a la xarxa dels últims temps l’ha convertit en un mitjà d’adquisició d’aprenentatges útils per a la vida; actualment Internet és un dels mitjans més adequats per assolir un bon nombre de competències. Vegeu-ho en el quadre que ens ofereix el professor Carles Monereo, en l’article citat a la bibliografia, on relaciona les competències i l’entorn virtual.
A través d’Internet és possible descarregar programes per utilitzar amb els alumnes, eines per preparar material didàctic, participar de forma col·laborativa en la creació de coneixements, realitzar tot tipus d’intercanvis o, senzillament, disposar d’informació per preparar classes, exercicis o proves escrites amb una qualitat excel·lent.
Aquesta abundància demana saber trobar i seleccionar el material adient per a la programació d’aula. Internet és un mitjà que exigeix una cerca activa i una valoració crítica del que s’hi troba. Per això, cal familiaritzar-se en l’ús dels cercadors i adquirir autodisciplina per emmagatzemar sistemàticament la informació obtinguda i no perdre’s en navegacions poc productives. Cal tenir en compte que la incorporació a la xarxa de noves eines (blocs, wikis, entorns col·laboratius, fòrums, etc.) permet al professorat fer-ne aplicacions didàctiques innovadores on l’intercanvi i la col·laboració condueixen cap a canvis significatius en la forma d’ensenyar i aprendre i una manera propera a l’alumnat per desenvolupar de forma simultània diverses competències.

Després de l’anàlisi de diferents metodologies per a l’ensenyament de les competències podríem convenir que no n’hi ha cap d’específica o única, cal recórrer a diferents estratègies per triar la intervenció més apropiada per a cada casuística.
Com ens diuen A. Zabala i L. Arnau (a la pàgina 167, del llibre dels autors citat a la biliografia): “Las dimensiones o variables que permiten describir cualquier propuesta metodológica incluyen, además de unas actividades o tareas determinadas, una forma de agruparlas y articularlas en secuencias de actividades (…), unas formas de agrupamiento u organización social de la clase, una manera de distribuir el espacio y el tiempo, un sistema de organización de los contenidos, un uso de materiales curriculares, y un procedimiento para la evaluación.”
L’ensenyament-aprenentatge per competències passa per la posta en pràctica d’unitats didàctiques o projectes interdisciplinaris amb la seqüenciació de continguts fortament procedimentals i actitudinals articulats en seqüències d’activitats programades de tal manera que el conjunt d’una seqüència didàctica inclogui diverses tipologies d’activitats. Una activitat es pot definir amb més d’un dels ítems que tot seguit es descriuen en el quadre, però el conjunt de la seqüència didàctica de la unitat de programació o del projecte ha de contenir activitats de tipologia variada.

En quant a les activitats d’avaluació cal tenir en compte que han de respondre als objectius didàctics prefixats a la programació, tot i que algunes de les activitats d’ensenyament-aprenentatge també són susceptibles de ser considerades d’avaluació sempre i quan serveixin per registrar el procés d’aprenentatge de l’alumnat.

Currículum Educació Secundària Obligatòria - Decret 143/2007 DOCG núm.4915
Coll, César (2007): “Las competencias en la educación escolar: algo más que una moda y mucho menos que un remedio”, Aula de Innovación Educativa. Núm.161
Monereo, Carles (2005): “Internet un espacio idóneo para desarrollar las competencias básicas” a Internet y competencias básicas. Editorial Graó, Barcelona
Sarramona, Jaume (2007): “L’aprenentage infinit”. Entrevista. Escola catalana, núm. 445, desembre 2007
Vivancos, Jordi (2008):Tratamiento de la información y competencia digital. Alianza Editorial, Madrid
Zabala, Antoni i Arnau, Laia (2008):Cómo aprender y enseñar competencias 11 ideas clave. Editorial Graó, Barcelona

• Exercicis: Propostes d’exercicis