Ús metodològic de les pissarres digitals

Els servidors cartogràfics són unes eines certament útils per al disseny d’activitats d’aprenentatge, en aquesta pràctica se us presenten les possibilitats didàctiques de dos d’aquests servidors: el Google Earth i el Visir de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Per altra banda també se us fa una presentació de la pàgina de l’Enrique Alonso amb nombrosos mapes interactius.

Es tracta d’un navegador geogràfic que permet visualitzar imatges en 3D del planeta, combinant imatges de satèl•lit, mapes i el motor de cerca de Google.

Hom pot descarregar gratuïtament la versió 4.3 beta (http://earth.google.com/intl/es/). Aquesta versió presenta algunes novetats que fan de Google Earth un aplicatiu encara més fàcil d’usar i més complet per les nombroses informacions que hom hi pot trobar.

La pàgina inicial té aquests apartats:

a) Es presenta amb la interfície i el menús amb diferents idiomes (el català encara no).

b) L’ús del comandament és més fàcil i intuïtiu.

c) Presenta edificis en 3D. Generalment es tracta d’aquells edificis més emblemàtics de les principals ciutats del món. La presència d’aquests edificis en 3D és força nombrosa al Estats Units. Per a poder-ho visualitzar heu de tenir activades les capes Edificios 3D i Realismo fotogràfico.

El resultat és aquest:

En posar-te damunt d’un edifici, s’il•lumina, en clicar al damunt apareix una fotografia del mateix i una informació bàsica.

d) Permet navegar per fotografies d’alta definició. Per a poder-ho fer cal tenir activada la capa Fotos en Gigapxl dins la carpeta Gallery.

Per exemple, si al cercador escrivim Chicago, l’aplicatiu es dirigeix a la ciutat esmentada i en arribar indica que en aquesta ciutat hi ha una foto d’alta definició, es tracta de la Sue, un esquelet de Tyrannosaurus Rex:

Clicant damunt la càmera fotogràfica apareix la fotografia. Proveu de realitzar tota la seqüència i observareu quin és el comportament de l’aplicatiu.

e) Una altra acció que us permet realitzar és caminar per un carrer, una plaça o un paisatge d’aquelles poblacions que tinguin activa aquesta opció. Per a poder-ho comprovar heu d’activar la capa Vista de la calle.

Per exemple: activeu la capa Vista de la calle, escriviu al cercador el nom de la ciutat de Foix a França, observeu el comportament del programa, cliqueu sobre una màquina de fotografiar:

Sobre la foto que us apareix seleccioneu Jump into Street View:

I accedireu al carrer per on podreu variar la perspectiva de la visió arrossegant el ratolí i avançar pels diferents carrers clicant les màquines de fotografia que us apareixen.

Aquesta possibilitat no la tenen totes les poblacions ni ciutats del món.

f) A l’apartat Capes, a banda del que ja s’ha comentat pel que fa a les fotografies i als edificis en 3D, hom pot activar opcions com les següents:

• Wikipèdia: articles sobre indrets de tot el món.
• Panoramio: interessants fotografies de nombrosos indrets.
• YouTube: vídeos originals i relacionats amb un determinat indret del planeta .
• Revista National Geographic: imatges i històries del món.

g) La funció Sky (Menú Ver > Cambiar a Cielo) permet explorar l’espai exterior.

h) Mitjançant l’opció del menú Ver > Sol podreu comprovar quina és l’acció de la llum al llarg de les diferents hores del dia. Per exemple aneu a la Tour Eiffel, activeu Ver>Sol i cliqueu sobre el play de la línia de temps que apareix a la part superior de l’àrea de visualització.

A continuació se us mostren algunes activitats que es poden realitzar amb el Google Earth:

• Localització de pobles i ciutats. Els desplaçaments a un indret del planeta des d’un altre lloc, usant el cercador, permeten l’alumnat fer-se una idea molt clara de la seva localització. Per exemple, en una activitat de geografia local, usant el Google Earth permet situar i comprendre la posició global de la localitat on viuen els alumnes.
• L’automatització del moviment del Sol permet comprovar quina és l’acció del pas del temps sobre un indret. Especialment cal destacar l’efecte sobre els edificis 3D.
• Observació d’un territori a diferents escales.
• Coneixement del nom de països, mars, oceans, elements del relleu…
• Mesura de distàncies en línia recta i de trajectòries.
• Localització cartogràfica mitjançant la latitud i la longitud, el meridians i els paral•lels.
• La posició dels astres (usant l’opció Sky).
• Realització d’itineraris per poblacions

I, amb totes les possibilitats que ens donen algunes capes, hom pot realitzar, a més d’activitats de caràcter geogràfic o astronòmic, també activitats relacionades amb la història, l’art…

Penseu que les característiques d’una PDI amplifiquen les possibilitats del Google Earth.

Alguns exemples d’activitats que es poden realitzar amb el Google Earth els trobareu en aquestes adreces:

• http://www.eduteka.org/GoogleEarth2.php
• http://www.xtec.net/crp-santfeliu/propostes/google/tombpoble.htm

L’Institut Cartogràfic de Catalunya disposa d’un servidor que permet visualitzar mapes del territori: el Visir http://www.icc.cat/vissir2/. Aquest aplicatiu permet escollir un mapa determinat, localitzar un punt dins del mapa, apropar-nos o allunyar-nos en la visualització del mapa, calcular distàncies, veure el tall dels mapes (coordenades UTM), visualitzar la llegenda dels mapes, desar i/o imprimir la visualització, enllaçar el mapa des d’una pàgina web.

Els mapes que permet visualitzar el Visir són:

• el topogràfic en diferents escales
  • 1:5.000 que cobreix tot el territori català
  • 1:10.000 que cobreix tot el territori català
  • 1:25.000 només disponible en alguns àmbits territorials
  • 1:50.000 que cobreix tot el territori català
  • 1:250.000 que cobreix tot el territori català
• l’ortofotomapa de Catalunya en les escales següents
  • 1:5.000 que cobreix tot el territori català
  • 1:25.000 que cobreix tot el territori català
  • Satèl•lit 1:250.000 que cobreix tot el territori català
• el mapa geològic de Catalunya
  • 1:50.000 que cobreix tot el territori català
  • 1:250.000 que cobreix tot el territori català

Sobre aquests mapes hom pot realitzar les següents accions:

• Localitzar un punt mitjançant un cercador, on s’introdueix un topònim o una coordenada UTM.

• Dibuixar sobre el mapa i obtenir-ne mesures mitjançant les eines següents:

• Algunes sèries cartogràfiques ortofotomapa i del mapa geològic permeten veure sobreposat el topogràfic. El grau de transparència es pot modificar desplaçant el control situat al costat de la paraula topogràfic del menú principal. Aquest control només és visible quan està activada alguna d’aquestes sèries i s’ha apropat la imatge.

Aquest servidor cartogràfic, malgrat que es pot utilitzar en les diferents etapes educatives, és especialment adient per a l’educació secundària obligatòria i per al batxillerat.

El seu ús a l’educació secundària obligatòria, concretament a l’àrea de Ciències Socials, geografia i història, permet treballar aspectes relacionats amb les competències metodològiques i amb els continguts de caràcter cartogràfic que es treballen als diferents cursos com:

• Lectura i interpretació de mapes, plànols i imatges de diferents característiques i suports, per localització i per caracteritzar els grans àmbits geopolítics i econòmics.
• Cerca, anàlisi i contrast d’informacions estadístiques, gràfics i mapes, especialment amb suport TIC.

El seu ús al batxillerat es diversifica en dues àrees, Geografia i Ciències de la Terra i del Medi Ambient.

En la primera hom pot treballar aspectes relacionats amb la competència en la dimensió espacial dels fenòmens i amb la competència en l’anàlisi i interpretació de fonts geogràfiques i amb els continguts:

• Identificació de les causes i les conseqüències dels fenòmens estudiats, així com la seva distribució espacial i la simultaneïtat de factors implicats en determinats processos.
• Lectura, interpretació i comparació de diferents documents cartogràfics (plànols i mapes de diferent natura, imatges, croquis) a diferents escales. Anàlisi de fenòmens globals a escales regionals i locals.

En la segona hom pot treballar alguns aspectes relacionats amb la competència digital i els continguts relacionats amb la temàtica geològica com:

• Interpretació i usos del mapa geològic. Anàlisi, interpretació i elaboració de talls geològics i blocs diagrama. Identificació dels trets geològics bàsics de Catalunya i de la península Ibèrica.
• Identificació, representació i interpretació del relleu de la Terra: sistemes cartogràfics. Localització mitjançant fotografia aèria. Aplicacions dels mapes temàtics.

Aquest web (http://www.xtec.cat/~ealonso/flash/mapesflash.htm) d’Enrique Alonso presenta una gran quantitat de mapes agrupats seguint dos criteris:

a) Àrea geogràfica: es troben mapes de Catalunya, Barcelona, del món, Estat espanyol, Europa, França, Àfrica, Amèrica i Àsia.

b) Tipologia d’activitat, presenta tres tipus d’activitats:

• Mapes d’encaix (puzzles).

http://www.xtec.net/~ealonso/flash/espauto3.html

• Mapes de reconeixement

http://www.xtec.net/~ealonso/flash/catorog2c.html

• Mapes de localització

http://www.xtec.net/~ealonso/flash/mmundi1c.html

Per a cada àrea geogràfica presenta un conjunt variat de mapes que segueixen les tres tipologies d’activitats, per exemple per a Catalunya inclou aquests mapes interactius:

Alguns dels mapes de l’Enrique Alonso ens permetran treballar aquests continguts de l’àrea de coneixement del medi natural i social, identificats en el currículum de l’educació primària:

Bloc: L’entorn i la seva conservació

• Reconeixement de formes de relleu i accidents geogràfics i localització dels més rellevants de l’entorn.

Bloc: Persones, cultures i societats

• Identificació dels elements bàsics de l’estructura econòmica i de l’organització social, política i administrativa dels municipis i les comarques.

Bloc: L’entorn i la seva conservació

• Identificació i localització de les principals unitats de relleu de Catalunya, d’Espanya i del món.
• Utilització i interpretació de diferents representacions cartogràfiques (plànols, fotos aèries, croquis), en diferents suports, per localitzar elements importants del medi físic. Realització de croquis d’espais propers.

Bloc: Persones, cultures i societats

• Identificació dels trets principals de l’organització territorial de Catalunya, Espanya i Europa. Aproximació al coneixement de les institucions democràtiques, valorant el paper de les administracions en la garantia dels serveis públics.

També són útils per a treballar determinats continguts de l’àrea de Ciències socials, geografia i història de l’educació secundària obligatòria com per exemple:

Bloc: El paisatge com a resultat de la interacció entre la humanitat i el medi

• Reconeixement de la distribució en l’espai de continents, oceans i mars i localització i identificació de les principals unitats de relleu i unitats hidrogràfiques al món, Espanya i Catalunya, com a escenari de les activitats humanes.

Bloc: Organització política i planificació del territori

• Anàlisi dels elements bàsics de l’organització política i administrativa de la Unió Europea, Espanya i Catalunya, així com dels òrgans principals de govern i el seu funcionament. Comparació entre els òrgans de govern municipal i els d’àmbits territorials més grans.