Ús metodològic de les pissarres digitals

Queda lluny la tendència psicomètrica i conductista que considerava la intel·ligència com a una sola entitat heretada - que agrupa diferents capacitats específiques amb diferents nivells de generalitat - i que els éssers humans podien ser entrenats per a aprendre qualsevol cosa sempre que fos presentada de la manera apropiada. A l’actualitat, un nombre cada cop més gran d’investigadors, entre els que en destaca Howard Gardner, defensa precisament el contrari en constatar que hi ha una multiplicitat d’intel·ligències independents entre si i que la combinació d’intel·ligències ens fa persones úniques i, en certa manera, excepcionals: capaces d’enfocar i resoldre problemes i situacions de forma singular.

Un altre aspecte clau de la teoria gardneriana és que aquestes capacitats no són estàtiques, sinó que gràcies a la interacció amb l’entorn podem millorar les intel·ligències en què no es destaca especialment. Gardner defineix la intel·ligència com la capacitat de resoldre problemes o elaborar productes que siguin valuosos per a una o més cultures. Aquesta definició fa que la intel·ligència es pugui concebre com a una capacitat que la converteix en una destresa que pot ser desenvolupada. Si bé no es posa en dubte el component genètic, la potencialitat cognitiva es pot desenvolupar de diverses maneres en funció del medi social i ambiental, les experiències i vivències, l’educació, etcètera.

Recordem les vuit tipologies d’intel·ligència:

• Lògico-matemàtica: capacitat per al càlcul i el raonament abstracte. Està relacionada amb la capacitat lingüística i juntes ajuden a la deducció i el pensament científic.
• Lingüística: facilitat per als idiomes, per comunicar-se verbalment i entendre textos o discursos aliens. Sol incloure també bona memòria.
• Visual-espacial: capacitat de veure objectes a la ment, manipular-los i tenir una idea realista de la seva mesura i característiques. Sol incloure l’habilitat per orientar-se en l’espai i no tenir problemes de lateralitat.
• Cinestèsica: habilitat física, que inclou una bona coordinació i equilibri
• Musical: Capacitat de distingir bé els sons i tenir sentit del ritme.
• Interpersonal: és l’habilitat per relacionar-se amb les altres persones.
• Intrapersonal: és la capacitat de tenir un bon autoconeixement i que amb la intel·ligència interpersonal s’inscriu dintre de la denominada intel·ligència emocional.
• Naturalística: és una capacitat recentment formulada i no acceptada per tots els estudiosos. Ens permet distingir i classificar elements del medi natural.

Segons Gardner és evident que si es parteix dels resultats de les investigacions sobre estils d’aprenentatges, tipus d’intel·ligència i models educatius, resulta absurd que se segueixi insistint en què tothom hagi d’aprende de la mateixa forma. El repte rau en aconseguir estratègies encaminades a desenvolupar al màxim totes les intel·ligències del nostre alumnat. La diversificació d’estratègies d’aprenentatge ha d’anar vinculada a la diversificació dels recursos pedagògics: en aquest sentit, les pissarres digitals aporten un valor afegit inqüestionable per aprendre a relacionar els nous coneixements amb diverses intel·ligències i no només com s’ha fet tradicionalment posar èmfasi en les intel·ligències lingüisticoverbal i logicomatemàtica.