Ús metodològic de les pissarres digitals

L’accés a la informació suposa plantejar-se les qüestions següents:

1. “on puc trobar la informació que em cal?”
2. “com hi puc accedir?”
3. “de quina manera podem fer la cerca?”
4. “com la podem recuperar?”

L’accés a la informació, actualment, s’ha simplificat gràcies a internet i a la presència de cercadors com Google. Aquesta simplificació, però, ha fet essencial la validació de tota la informació recuperada, cal desenvolupar unes competències per saber distingir la informació contrastada de la que no és.

Tanmateix hi ha un seguit d’obres el contingut de les quals està validat i faciliten un accés segur, ràpid i senzill a una informació correcta, són les obres de referència o de consulta. En aquesta pràctica es dóna resposta a les dues primeres qüestions tot plantejant algunes propostes d’ús d’obres de referència o de consulta a través de la pissarra digital: el diccionari i l’enciclopèdia.

A continuació se us presenten quines són les principals obres de referència i alguns exemples que podem trobar a internet:

Proporciona informacions sobre el significat de totes les paraules d’una llengua. És un índex alfabètic de totes les paraules d’una llengua. N’hi ha de diverses menes: diccionari de la llengua, diccionari de llengües estrangeres, diccionari temàtic, diccionaris que cerquen un propòsit (antònims, sinònims, etimològics…)

• Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC): http://dlc.iec.cat/
• Diccionaris en línia del Termcat: http://www.termcat.cat/productes/diclinia.htm

Es pot considerar l’obra de referència per excel•lència. Aporten les nocions elementals sobre un tema a partir d’una definició o dels coneixements que fins al moment es tenen d’aquest tema. Organitzen el contingut alfabèticament i en articles. Permeten una primera aproximació a un tema. També hi ha enciclopèdies temàtiques.

• Enciclopèdia catalana: http://www.enciclopedia.cat
• Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

Ordenació de plànols i mapes (geogràfics, històrics…) en un sol volum. Donen una informació preferentment gràfica que complementa la que podem obtenir d’altres fonts. Inclouen un índex alfabètic dels topònims que apareixen a l’obra.

• VISSIR. Mapes continus de Catalunya. Topogràfic, ortofotomapa, satèl•lit i geològic a diferets escales: http://www.icc.cat/vissir2/
• Mapa interactivo de España: http://w3.cnice.mec.es/eos/MaterialesEducativos/mem2002/mapa/
• Google Earth: http://earth.google.com/intl/es/

Llista de persones o entitats on hi figuren algunes dades sobre les mateixes.

• Universitat de Barcelona, directori de facultats i escoles universitàries: http://www.ub.edu/organitzacio/estructura/facultats.htm

Llista de dades amb una breu explicació sobre una determinada matèria (guies de viatges, horaris).

• Guias-viajes: http://www.guias-viajes.com/
• Viajes National Geographic: http://www.ngviajes.com/
• Horaris dels ferrocarrils de la Generalitat: http://www.fgc.es/cat/cercador.php

Recopilació de dades i fets sobre un lloc i durant un període determinat. Les dades i els fets s’ordenen cronològicament.

• Guia del mundo: http://www.gloobal.net/guiadelmundo/
• Informe sobre el desenvolupament humà: http://www.undp.org/spanish/publicaciones/informeanual2006/desarrollo-humano.shtml

Recopilació de dades estadístiques sobre un territori, especialment fan referència a aspectes socials, econòmics i demogràfics.

• El món en xifres: http://www.enciclopedia.cat/XIFRES/index.htm
• Institut d’Estadística de Catalunya: http://www.idescat.net
• Instituto Nacional de Estadística: http://www.ine.es

Sèrie de noms de persones i fets històrics ordenats segons les dates que van viure o van succeir.

• España 1874-1939: http://www.dipity.com/user/ainhoamarcos/timeline/Espa_a_1874_1939

A continuació us proposem un seguit d’activitats per a treballar les diferències entre diccionari i enciclopèdia:

Presenteu aquests dos textos a la pissarra digital. Es tracta de les definicions de diccionari i enciclopèdia que trobem al DIEC.

Definició 1: Obra que recull els mots d’una llengua, els termes d’una ciència, d’un art, d’una activitat, etc., amb llur significació, disposats en un ordre determinat, normalment alfabètic, que pot contenir d’altres informacions de naturalesa gramatical, fonètica, etc.

Definició 2: Obra en què és exposat el conjunt de les coneixences humanes o de les referents a una ciència, en articles separats, generalment disposats per ordre alfabètic.

Sobre cada text podeu fer un enllaç a l’entrada del diccionari.

Pregunteu als vostres alumnes quina és la definició de diccionari i quina d’enciclopèdia. Verifiqueu-ho clicant al damunt.

Presenteu aquesta taula amb la pissarra digital:

Expliqueu que els diccionaris i les enciclopèdies s’assemblen però no són iguals, que la manera de presentar les entrades és força diferent. Pregunteu a quin tipus d’obra de consulta fa referència cadascuna de les frases.

Amb la presentació d’aquesta taula tractareu de saber què es pot trobar en un diccionari i en una enciclopèdia. Pregunteu als vostres alumnes on cercarien

Sobre la “E” (enciclopèdia) i la “D” (diccionari) podeu inserir enllaços, en el cas que sigui correcte a la definició corresponent del diccionari o la enciclopèdia, i en el cas que sigui incorrecte a la pàgina principal del diccionari o de l’enciclopèdia.

El diccionari escolar és una eina didàctica que té com a principal objectiu facilitar l’aprenentatge. A diferència dels diccionaris generals no recullen la totalitat de les paraules d’una llengua, sinó aquelles que conformen el vocabulari bàsic del públic específic al qual va destinat: l’alumnat.

Una altra gran diferència entre el diccionari escolar i el diccionari general és la redacció de les definicions molt més simple en el primer que en el segon, fet que requereix un nivell més baix d’abstracció per a la comprensió dels textos.

Observeu les diferències entre la descripció de magrana presents al DIEC i al DIDAC:

Ambdós són textos explicatius, tanmateix el del diccionari escolar és molt més simplificat.

A continuació us presentem algunes tipologies d’activitats que podeu preparar per a pissarra digital per a l’explotació didàctica del diccionari escolar i les eines del programari que podeu utilitzar per a desenvolupar-les:

Presentar conceptes en imatge (mobles, animals, plantes, vehicles…) i les corresponents definicions extretes del diccionari. Relacionar la imatge amb la seva definició.

Eines del programari de la PDI: Inserció d’imatges, eines de text i llapis.

Demanar que expliquin el significat d’unes paraules a partir de la lectura de la definició d’una altra paraula de la mateixa família. D’aquesta es pot escriure el significat o bé es pot fer un enllaç a la definició que es dóna al DIDAC.

Eines del programari de la PDI: Eines de text i inserció d’enllaços.

Completar frases arrossegant l’opció correcta d’una parella de paraules que s’ofereixen. La frase estarà enllaçada a la definició correcta que figura al DIDAC. Només s’usarà l’enllaç en el moment que l’activitat s’hagi acabat.

Eines del programari de la PDI: Eines de text, l’opció Blocatge del menú Format i inserció d’enllaços.

La Biblioteca d’Aplicacions Lèxiques (BAL) http://www.grec.net/home/cel/didac/bal/index.jsp és una proposta per realitzar activitats per a l’aprenentatge de la llengua catalana basada en l’ús del DIDAC i que pretén fer-ho d’una manera divertida per als alumnes dels cicles educatius que van des del cicle superior de primària fins al segon cicle d’ESO, a través de quatre tipus de jocs lingüístics, graduats amb un nivell de dificultat creixent segons el cicle al qual va dirigit:

• el gènere i el nombre de les paraules,
• trobar la paraula que manca a cada frase,
• les conjugacions verbals,
• triar l’oració correcta d’entre les dues de proposades.