Ús metodològic de les pissarres digitals

La passivitat sol predominar en la realització d’activitats d’aprenentatge basades en l’observació d’imatges (fotografies), car sovint només es limita al comentari i la descripció del contingut de les mateixes. L’ús de la PDI incrementa la qualitat i el valor de les activitats, doncs facilita la interactuació amb les mateixes.

En aquesta pràctica veurem alguns exemples d’activitats que mostraran com utilitzar les imatges en sessions dedicades a treballar la història de l’art, la geografia o l’educació visual i plàstica.

La PDI facilita el comentari de les característiques més destacades d’algunes de les obres d’art que es treballen al llarg de la secundària obligatòria i, sobretot, al batxillerat.

Així per exemple, sobre una fotografia d’una obra d’art es poden dibuixar les línies que marquen la composició i és més fàcil realitzar-ne l’anàlisi formal.

a) Permet identificar el concepte de cànon de bellesa en l’escultura grega clàssica i observar-ne la proporció matemàtica entre les diferents parts del cos. Aquí es presenten els dos cànons més coneguts: el de Políclet i de Lisip. El primer fixava la proporcció 1/7 caps per a la representació del cos humà, mentre que la proporció fixada pel segon fou 1/8.

b) Subratllar els elements plàstics com la perspectiva (línies de color blau) o de composició com les formes geomètriques dominants (quadrats i triangles) i assenyalar el centre de la imatge amb una X, com és el cas de “El Jurament dels Horacis” de David.

Les eines flotants de què disposen les PDI permeten treballar directament sobre qualsevol imatge que tingueu a la vostra disposició, ja sigui desada al vostre ordinador, en una presentació de diapositives, a “El meu contingut” de la Galeria o directament des d’internet.

Les fotografies són uns documents essencials per a l’anàlisi de l’espai geogràfic, per a entendre com s’organitza i com s’estructura, quins són els elements predominants i quins són els principals usos del sól.

Per tal de poder analitzar l’espai geogràfic cal disposar d’unes habilitats que permetin assolir un grau d’abstracció per a crear models que puguin ser comparables.

De la mateixa manera que en l’anàlisi d’obres d’art, la PDI ha permès treballar la composició d’aquestes mitjançant l’ús de les eines flotants, en geografia aquestes eines serviran per a crear models de paisatges, de plànols, etc. i facilitaran l’anàlisi i l’estudi de l’espai, ja sigui per a identificar aquells aspectes concrets, fàcilment perceptibles (la vegetació, el relleu, l’aigua, els edificis, les vies de comunicació, els conreus…) o aquells aspectes més abstractes bàsics per a la seva interpretació (signes que el formen, la geometria o elements visuals com el color, les formes i les línies dominants)

Alguns exemples de treball amb fotografies de contingut geogràfic són:

Exemple 1. Anàlisi quantitativa dels elements que formen part d’un paisatge. Permet comparar diferents tipus de paisatge, segons el predomini d’uns o altres elements.

En aquesta fotografia es tracta de comptar el nombre de quadrícules de la retícula que contenen edificis, conreus, riu, bosc i cel.

Exemple 2. A secundària obligatòria i a batxillerat, quan es treballen els continguts de geografia urbana, es demana conèixer les diferents tipologies de l’entramat urbà. Si disposem de fotografies aèries podem dibuixar damunt la imatge les línies predominats de l’entramat urbà i conèixer les característiques bàsiques del plànol de l’esmentada ciutat (si és un plànol en quadrícula, si és radiocèntric o si és irregular).

Exemple 3. La interpretació de l’espai geogràfic també passa per comprendre els usos del sòl. Així per exemple, sobre una fotografia aèria es poden delimitar els diferents usos que té el sòl. En la fotografia que es presenta a continuació i que serveix com a exemple d’anàlisi, se n’han reconegut aquests:

• Àrea ocupada per habitatges urbans (vermell)
• Espai industrial (blau)
• Espai agrícola (negre)
• Bosc i espai agrari abandonat (verd)
• Vies de comunicació principals, no urbanes (rosa)

En aquesta adreça trobareu fotografies aèries dels pobles i ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona: http://www.mancomunitat.amb.es/cardig/vol96/foto2m96.htm

L’ús de la PDI a l’àrea de visual i plàstica permet manipular i recrear imatges mitjançant els calcs.

a) Es projecta una imatge al tauler.

b) Es repassa usant l’eina retolador.

c) S’eliminen les imatges originals i queda un calc. Si heu realitzat el calc tot fent més d’un traç us convé agrupar totes les línies.

d) Amb els calcs sobre la pantalla es poden oferir diverses opcions d’exercicis. Variants en els dos exemples que s’han utilitzat:

• Reinterpretar els colors d’una obra i pintar-la de nou usant les diferents possibilitats de color que dóna l’eina del retolador. Cas de l’obra de Picasso.
• Acabar una obra que per les seves característiques està incompleta. Exemple de la pintura de l’església de Sant Joan de Boí. També pot acompanyar-se d’aquest fragment del llibre del Fisiòleg (segle II) per tal de tenir orientacions per a completar el dibuix:

“També aparegué en el cel un altre senyal prodigiós: un gran drac roig que tenia set caps i deu banyes. Als set caps hi duia set diademes, i la seva cua va arrossegar la tercera part de les estrelles del cel i les llançà a la terra.”

e) Com que les accions que es realitzen al tauler poden ésser impresses, aquests calcs es poden imprimir perquè, de manera individual, els alumnes puguin realitzar la seva pròpia recreació d’una obra.

f) Els arxius també es poden exportar a fitxer d’imatge, de manera que poden ser tractats amb qualsevol programa de dibuix que s’usi habitualment a l’escola o a l‘institut (Paint, Gimp, Paint Shop Pro, Kid Pix…).