Ús metodològic de les pissarres digitals

L’ús de fonts audiovisuals en l’ensenyament ha adquirit una gran importància els darrers anys, especialment des de l’expansió d’internet.

Les característiques de les fonts audiovisuals són una mescla de les de les fonts iconogràfiques (imatge fixa) i de les de les fonts textuals. La principal diferència entre les fonts audiovisuals i les segones és que en aquelles la imatge i el discurs es presenten articulats en un mateix mitjà i, a més, la iconografia no és estàtica sinó cinètica.

Les fonts audiovisuals són uns documents de síntesi que incorporen d’altres fonts. L’aprenentatge basat en l’anàlisi i l’observació de fonts audiovisuals (vídeos, films, documentals, etc.) permet visualitzar de manera senzilla conceptes que usant altres tipologies de fonts (fotografia, documents sonors, textos, etc.) suposaria, per a la seva aprehensió, recórrer a tècniques més complexes.

L’accés a fonts audiovisuals s’ha democratitzat des de l’aparició del vídeo i, especialment, des de la seva distribució a través d’internet mitjançant servidors generals com youtube (http://www.youtube.com) o més específics com l’edu3.cat (http://www.edu3.cat).

L’ús de les fonts audiovisuals en una seqüència d’ensenyament/aprenentatge pressuposa tenir una metodologia per al seu visionat amb unes accions a tenir en compte abans, durant i després d’aquest visionat.

Les accions a realitzar abans del visionat tenen com a protagonista gairebé únic el docent, que ha de conèixer a fons la producció audiovisual. El professorat haurà de prendre decisions sobre:

a) Quins objectius es volen assolir? Per la qual cosa s’haurà de decidir pel tipus de visionat a realitzar: una lliçó, com a element motivador, simplement com a entreteniment o bé utilitzar una part de la producció per a provocar un debat entre l’alumnat.

b) Quin tipus de material s’utilitzarà? Poden ser produccions específicament didàctiques o bé materials que inicialment no tenen una intencionalitat didàctica però que, per les seves característiques, poden ser usats com a tals.

Com que l’accés a la realització de produccions audiovisuals s’ha vist facilitat per l’ús de les càmeres digitals, cal tenir en compte un tercer tipus de producció que es pot utilitzar a l’aula: la producció pròpia.

c) Quin serà l’agrupament de l’alumnat? Les possibilitats d’agrupament de l’alumnat per al visionat d’una producció audiovisual avui en dia són múltiples, des del gran grup fins al visionat individual. El domini del vídeo digital i la seva presència a internet ha facilitat l’accés individual a aquestes produccions.

d) Quina serà la participació de l’alumnat? Durant el visionat d’una producció audiovisual l’alumnat pot ser un espectador passiu o actiu. Si es decideix que tingui un paper actiu caldrà saber en quins moments se li pot fer intervenir i sobre quines qüestions es vol que intervingui. També caldrà saber si es vol interrompre el visionat amb preguntes, comentaris i aportacions, etc.

Per altra banda el professorat també haurà de tenir en compte:

• El lloc de visionat. En funció de l’agrupament de l’alumnat. Així, per al gran grup el lloc de visionat seria l’aula d’audiovisuals o la mateixa classe usant el videoprojector, en canvi, per al visionat individual l’espai més adient seria l’aula d’informàtica, doncs cada alumne tindria accés a un terminal.
• La durada de la producció: en funció de l’objectiu que es persegueix amb el seu visionat.
• Els recursos de tipus tècnic que poden utilitzar durant el visionat: la pausa de la imatge, la supressió del so, l’alentiment de la imatge, visionat només d’una part, etc.
• El treball previ dels continguts mitjançant la contextualització de la producció audiovisual o la realització d’algunes activitats prèvies (qüestionaris, mapes conceptuals, etc.)

La tipologia d’activitats que es poden realitzar durant i després del visionat és variada, a continuació s’enumeren alguns exemples:

• Fer preguntes sobre algun aspecte concret del contingut durant el visionat aturant la imatge o suprimint el so. Han de fer referència a aspectes significatius i estar relacionades amb els objectius proposats inicialment.
• Passar qüestionaris després del visionat a manera de control.
• Recollir informació durant el visionat. Aquesta informació els servirà per a realitzar resums, mapes conceptuals o seqüències cronològiques en cas de processos de llarga durada, després del visionat.
• Interrompre la projecció per a demanar com continuarà la mateixa i comprovar-ho reprenent-la. Es treballa la formulació d’hipòtesis.
• A partir de conclusions conegudes inferir la hipòtesi inicial.
• Després del visionat ampliar el contingut de la producció audiovisual.

El disposar d’una PDI per a visionar una producció audiovisual facilita la interactuació amb l’alumnat, ja que els recursos tècnics que es disposen són més amplis. Així, la pausa o l’alentiment de la imatge, la supressió del so es veuen incrementats amb opcions com les captures de pantalla, el marcar amb retoladors allò que interessa, etc.

Tots els models de PDI disposen de les anomenades eines flotants o mode interactiu que permeten disposar de bona part de les eines del programari de gestió de la pissarra digital sobre altres programes. Per tant sobre un reproductor de vídeo o de DVD com el Real Player, Windows Media Player, etc. hom podrà interactuar, capturant imatges, escrivint, assenyalant amb el llapis, usant l’eina focus, etc.

Alguns models de taulers interactius disposen entre el seu programari d’un reproductor de vídeo que du incorporades les possibilitats tècniques abans esmentades.

Tanmateix la principal dificultat que presenten els reproductors que estan lligats a un model de tauler determinat és que les diferents eines que permeten la interactuació estan deshabilitades quan no s’utilitza el model de tauler prescriptiu. Per a més informació sobre un reproductor de vídeo d’aquestes característiques podeu clicar aquí.

Per a usar fonts audiovisuals en activitats d’aprenentatge cal que s’incorporin al recurs didàctic que hom pot elaborar. Hom pot tenir accés als arxius de vídeo, bàsicament de tres maneres:

a) Mitjançant la inserció. Si els arxius de vídeo es volen presentar a través del Notebook, es poden inserir dins un fitxer notebook mitjançant l’opció: Insereix » Fitxer de vídeo, a través de la qual es poden inserir els arxius *.asf, *.avi, *.flv i *.mov. Tanmateix només en el cas dels arxius de vídeo flash (*.flv) fa una veritable inserció, en la resta d’arxius fa una conversió a vídeo flash i l’insereix com a tal.

b) Establint un enllaç a una pàgina web que contingui el vídeo que necessitem.

c) Creant un embed. Una variant d’establir un enllaç a una pàgina web que tingui un vídeo és la d’embedir. Com que els arxius de vídeo solen ocupar molt d’espai i es necessita temps per a descarregar-los, sol haver una altra opció que és usant l’etiqueta <embed>. Usant aquesta etiqueta hom pot presentar incorporat a la web personal o a un bloc un vídeo que, físicament, està en un altre servidor.

Els vídeos insertats a través d’aquesta etiqueta es reprodueixen automàticament en el moment de carregar la pàgina web o el bloc, i ho fan una sola vegada.

Tanmateix per a lligar-los amb l’activitat d’aprenentatge s’ha de tenir controlat el link on es troba el vídeo i col•locar-lo als fitxers adjunts o bé establir un enllaç a un objecte del recurs que s’està elaborant.

Servidors de fonts audiovisuals com el Youtube.com i l’edu3.cat ofereixen els codis per a embedir el vídeos que tenen disponibles.

De les tres opcions, la que ofereix més fiabilitat és la de disposar en local de l’arxiu de vídeo per a ser incorporat d’immediat al recurs que estem elaborant i evitar així els problemes de connexió que puguem tenir.

Com internet és el major proveïdor de fonts audiovisuals cal descarregar-les en local. Hi ha una aplicació, el Keepvid (http://keepvid.com/) que permet convertir els vídeos que pugueu trobar en servidors com el Youtube en arxius de vídeo flash (*.flv).

El procés és molt senzill:

a) Obriu el Keepvid.

b) Obriu el Youtube i cerqueu un vídeo, per exemple “Los rostros más bellos de la historia del arte”.

c) Seleccioneu i copieu l’adreça del vídeo. La trobareu a la barra del navegador o al requadre que hi ha a la dreta del vídeo, on diu URL.

d) Torneu al Keepvid i enganxeu l’adreça a la barra de diàleg que hi ha dins un requadre de color blau.

e) Cliqueu el botó Download. A sota us apareixerà aquest requadre:

f) Situeu-vos sobre qualsevol de les opcions de » Download « i amb el botó dret del ratolí féu Anomena i desa, doneu un nom a l’arxiu i afegiu la terminació *.flv en el cas que ho vulgueu en vídeo flash per a inserir-ho al notebook. Si ho voleu en format mp4 féu la mateixa operació.