Ús metodològic de les pissarres digitals

El disseny d’activitats d’aprenentatge i d’avaluació i la seva organització dins la unitat de programació són decisius per al bon assoliment dels continguts de cadascuna de les àrees del currículum.

Un bon disseny d’activitats d’aprenentatge i d’avaluació ha de permetre l’alumnat poder aplicar allò que sap i que ha après i transformar la informació en coneixement. Si bé les tipologies d’activitats d’aprenentatge són molt variades, en aquesta pràctica mostrarem exemples d’aquelles que es basen en processos com la classificació, l’ordenació, la seqüenciació, la causa/efecte i la deducció.

Un primer model d’activitats de classificació és el que ens demana classificar un seguit de conceptes a partir d’un criteri.

Exemple 1. Classifica aquests materials de la construcció: maó, ciment, teula, totxo i calç.

Exemple 2. Escriu al costat de cadascuna de les paraules una P (Paleolític), N (Neolític) o M (Edat dels Metalls).

En la classificació segons un criteri s’hi poden incloure variants com la que demana el criteri emprat per a classificar tot un conjunt de conceptes, en aquest cas econòmics:

Variant A. Quin criteri s’ha fet servir per a classificar aquestes activitats econòmiques?

Un segon model d’activitats de classificació és el que ens demana classificar un seguit de conceptes a partir de més d’un criteri.

Exemple 3. Completa aquest quadre, tenint en compte que algun fet pot repetir-se:

Entre els models d’activitats en que s’usa l’ordenació destaquen:

a) Ordenació de conceptes segons un criteri que apareix en l’enunciat de l’activitat.

Exemple 1. Ordena aquestes fraccions de major a menor.

Variant A. Una variant d’aquest model és l’ordenació d’imatges, com en aquest exemple en que es demana ordenar unes imatges tenint en compte el procés de colonització del sòl, des de l’erosió de les roques fins la presència d’una comunitat de plantes:

b) Ordenació de frases o textos seguint un criteri.

Exemple 2. Ordena correctament aquestes frases relacionades amb el procés de digestió:

• El quim es barreja amb la bilis, els sucs pancreàtics i el sucs intestinals.
• L’estómac secreta els sucs gàstrics.
• Les glàndules salivals secreten la saliva, que es barreja amb els aliments triturats.
• Es forma el bol alimentari.
• Es produeix l’absorció intestinal dels nutrients.
• El quim circula per l’interior de l’intestí prim.
• Es forma la femta a l’intestí gros.
• Les dents trituren els aliments ingerits.
• Es forma el quim.

Variant A. En estudiar la història apareix una variant de l’ordenació de frases o textos que és la situació sobre un fris cronològic de fets, personatges i esdeveniments històrics, per exemple, la següent activitat demana de situar en un fris cronològic aquests fets històrics:

• Regne visigot (segle V)
• Presència musulmana de la Península (segles VIII-XV)
• Formació de la corona catalanoaragonesa (segle XII)
• Expansió catalana per la Mediterrània (segle XIV)

Un model d’activitat que es planteja a partir del binomi causa/conseqüència és aquesta en què en una columna s’enumeren tot un seguit de fets que provoquen unes conseqüències sobre el medi.

Exemple 1. Relaciona la causa amb l’efecte d’aquests problemes que es presenten al paisatge mediterrani, posant la lletra al parèntesi que correspongui:

Ara bé, bona part d’activitats d’aquesta tipologia es presenten redactades d’una altra manera com per exemple identificant la causa principal:

Exemple 2. Aquestes tres causes podrien explicar l’aparició de l’agricultura:

1. Que els aliments estiguessin reduïts a una zona determinada.
2. Que es produís una concentració elevada de la població.
3. Que es produís un canvi de clima.

A partir de la que et sembli que n’és la causa principal, explica per escrit el procés fins que arribis a la que et sembli menys important.

O bé fer una afirmació sobre un fet que és la causa d’un efecte que es descriu en l’enunciat i demanar perquè.

Exemple 3. Es pot considerar certa l’afirmació que diu que la manca de planificació és una de les causes principals dels efectes multiplicadors de les inundacions en l’àmbit de la Mediterrània? Per què?

Exemple 1. Llegeix aquests avantatges i inconvenients i escriu a quin mitjà de transport es fa referència.

Exemple 2. Observa aquestes fotografies i explica quin agent extern ha participat en la formació d’aquestes formes de relleu.

Exemple 3. Cadascuna d’aquestes línies conté una paraula que no està relacionada amb les altres, quina? Explica per què.

• aquells, un, les, la, nou
• jaqueta, cosina, germanes, animal
• menjo, cantaré, veig, dormo