Amb les pissarres digitals podem fer servir materials didàctics o curriculars elaborats per terceres persones o dissenyats per un equip docent.
Les presentacions multimèdia permeten projectar els continguts que ens interessa inserir en un determinat procés d’ensenyament i aprenentatge, i si es disposa del sistema tecnològic adequat, fan possible una total interactivitat a través de la superfície de la pissarra entre els continguts, el professorat i l’alumnat.
Però per construir el coneixement i aportar-li plena significació, les presentacions multimèdia han de reunir un seguit de requisits que les facin més reeixides.
El psicòleg Richard E. Mayer professor de la Universitat de Califòrnia, Santa Barbara (UCSB – EUA), va coordinar un equip d’investigadors que després d’exhaustius estudis van desenvolupar una teoria cognitiva dels aprenentatges multimèdia tenint present que els humans processem la informació separadament a través de dos canals diferents: per una banda la informació visual, per l’altra la sonora; que tenim una capacitat de processament simultani limitada per a cada canal i que, l’aprenentatge interactiu, que pretengui aprofitar les intel•ligències múltiples, suposa estar amatent a la informació que rebem, seleccionar-la, i organitzar-la en representacions mentals que acaben integrades amb d’altres processades d’antuvi.
Tot plegat se sintetitza en uns principis que són interessants de tenir presents en l’elaboració d’una presentació multimèdia. En molts casos us poden resultar uns principis bàsics, fins i tot previsibles, però just perquè són elementals resulten imprescindibles. La qüestió no rau en tenir-ne en compte parcialment alguns d’aquests principis sinó saber fer-los tots ells compatibles.
És el punt de partença de tot plegat i es fonamenta en que l’alumnat aprendrà millor amb imatges i suport verbal que no pas únicament amb el suport verbal.
Una presentació resulta més eficient si el text i les imatges que l’il•lustren estan maquetades conjuntament (de forma compacta no gaire allunyades entre sí) més que no pas si estan molt allunyades. És important per tant no separar gaire la imatge o animació del seu text al•lusiu i és fonamental no fragmentar en diferents diapositives la imatge del text o a l’inrevés.
Així com no convé gens separar la imatge del seu text al•lusiu és també imprescindible presentar simultàniament als recursos estrictament multimèdia tots els elements argumentatius relatius als conceptes, principis o fets a què faci referència. No s’ha de fer mai de forma consecutiva. Un principi de contigüitat espacial podria ser ben emprat si en una determinada imatge s’hi insereix de forma conjunta la seva font, però vulneraria el principi de contigüitat temporal si l’argumentació de la seva pertinença es troba en una altra diapositiva/seqüència.
És millor no incorporar en el document sons, termes o imatges prescindibles. A vegades assistim a presentacions amb sons innecessaris que no aporten cap mena d’informació; fons de pantalla absolutament absorbents… Aquests elements tècnics no són rellevants per al procés d’ensenyament i aprenentatge i el més convenient és prescindir-ne del tot
Segons la regla general s’ensenya i s’aprèn millor si es presenta una animació i se’n narren els continguts necessaris més que no pas si l’audiència únicament visiona l’animació o la presentació amb el suport d’un text que hi vagi associat. Aquest principi reforça totes les tècniques docents relacionades amb el llenguatge oral i les corresponents estratègies d’aprenentatge. Fet que s’explica a partir de la teoria dels dos canals: el multimèdia ocupa el canal visual, l’explicació el canal auditiu: són complementaris. Altrament: amb animacions -canal visual- i amb text –que també és un canal visual-, es causen més interferències.
S’aprèn millor (s’ensenya, per tant millor) amb una animació i una narració que no pas amb una animació, narració i un text que hi vagi associat.
S’aprèn millor en presentacions per segments més que no pas amb discursos que recullin molta informació en una sola diapositiva.
La comprensió de l’audiència millora si es fa servir un llenguatge col•loquial més que no pas amb l’ús excessivament formal. Aquest aspecte va directament relacionat amb l’ús de presentacions no previstes per a una determinada audiència i que no s’han adaptat prèviament. No implica pas defugir del llenguatge científic quan esdevingui imprescindible però sí que cal “personalitzar-lo” a les característiques de les persones destinatàries.
S’aprèn millor quan es pot fer partícip a l’audiència de les diverses seqüències de les que consta la presentació. Resulta especialment pertinent en l’ús de les PDI com en els propers mòduls anirem comprovant.
S’aprèn millor, s’optima tota presentació si va acompanyada dels elements icònics necessaris per situar en concret la seqüència del procés d’ensenyament i aprenentatge en curs.
Parteix del fet que una bona presentació multimèdia pot afavorir a priori a l’alumnat amb un menor desenvolupament de les seves capacitats i que, per tant, l’alumnat més dotat ho capeix sense dificultats perquè discrimina les possibles interferències. Així, tot i les diferències individuals, es pot arribar a un cert nivell de generalització que tingui present però l’atenció a la diversitat de l’audiència (grup – classe), sempre i quan la resta de principis s’hagin tingut en compte.