Mòdul 5
La calculadora Wiris com a recurs didàctic
Enrera Pràctica
1
2
3
4
5
6
 
 
   
Exercicis
Exercicis
 
 
Geometria constructiva versus geometria analítica

 

  És clar que sempre que fem geometria amb la Wiris (o amb el Cabri, la Cinderella...), al darrere hi ha la geometria analítica. La pantalla de treball de la Wiris ens permet visualitzar les equacions, però, alhora, ens obliga a un procés constructiu i ens permet posar l'èmfasi més en el problema que no en les eines per resoldre'l. D'aquesta manera, desapareix el fals dilema geometria constructiva o geometria analítica i se li dóna l'única resposta interessant: geometria.
   

En aquesta pràctica veurem com la Wiris integra els dos mètodes de treball habituals en la geometria: el mètode constructiu i el mètode analític. Farem un resum de les comandes aplicables als triangles, entre d'altres, necessàries per desenvolupar aquesta aplicació didàctica: la construcció i visualització de la recta d'Euler d'un triangle interactiu. En
l'exercici 2 d'aquest mòdul se us proposa que acabeu l'aplicació didàctica integrant les comandes estudiades en aquesta pràctica.

   
Nou Apartat
Dos blocs d'instruccions diferents per resoldre el mateix problema
   
Finestra Activa
En la pràctica 6 del mòdul 1 vam veure el problema de trobar el quart vèrtex D d'un paral·lelogram, donats tres vèrtex A, B i C. Tot i que es començava exposant un mètode vectorial, ja es va comentar que no era la única manera de resoldre el problema. Ara podeu recordar les dues maneres: podeu fer clic a la icona de l'esquerra per veure i executar els dos blocs de comandes en una finestra activa de la Wiris.
   
 
   
  La imatge anterior no requereix més explicacions. Només hi falten les ordres per dibuixar el tauler gràfic. Recordeu que trobareu les icones per entrar les comandes punt, recta, paral·lela... a la carpeta i la icona la trobareu a la carpeta i que l'assignació serveix perquè el tauler gràfic de la Wiris s'actualitzi interactivament en moure els punts inicials A, B i C. Pel que fa a la intersecció de figures i la necessitat de considerar sempre el resultat d'una intersecció un conjunt o llista, heu de saber que aquest tema es tracta a fons en la pràctica 6.
   
Nou Apartat
Punts notables d'un triangle: exemple de l'ortocentre
   
 
 
L'ortocentre és el punt de tall de les tres altures del triangle
   
Finestra Activa
Dels quatre punts notables d'un triangle que s'estudien a la secundària (ortocentre, baricentre, incentre i circumcentre), tres estan alineats. La recta que els conté s'anomena recta d'Euler. En l'exercici 2 d'aquest mòdul se us demana que construïu una pantalla activa de la Wiris per mostrar interactivament els quatre punts notables d'un triangle i la recta d'Euler. En la pantalla activa de l'esquerra trobareu l'exemple que dóna lloc a la imatge anterior amb diferents maneres de construir l'ortocentre utilitzant els recursos que incorpora la Wiris. Al final d'aquesta pàgina trobareu més recursos de la Wiris relacionats amb segments i triangles, que us resultaran d'utilitat per fer l'exercici 2. A continuació, es detallen les comandes emprades en la finestra activa de l'esquerra.
   
  Comencem definint i dibuixant un triangle i els seus vèrtexs:
 
 
  Podem trobar l'ortocentre definint les rectes que contenen les altures i resolent el sistema donat per les seves equacions. Recordeu que el resultat de resoldre un sistema és una llista de taules, en aquest cas, la llista té un únic element, que és la taula {x = a, y = b}. Recordeu la sintaxi per recuperar el punt solució del sistema en la imatge següent. Si voleu repassar els conceptes de llista i de taula, podeu consultar la pràctica 1 del mòdul 2.
 
   
 

Finalment, establim les propietats del tauler gràfic i dibuixem els elements que falten: les altures i el títol de l'activitat.

 
   
  Però la Wiris té recursos que ens estalvien molta feina, com les comandes altura i ortocentre. Vegeu-ne la sintaxi:
   
 
 
 
Nou Apartat
Més comandes de la Wiris relacionades amb triangles i polígons
   
  Tal com ja hem vist i utilitzat anteriorment, la comanda segment, icona de la carpeta , serveix per construir segments. Accepta com a arguments els dos punts extrems o bé un punt i un vector. Algunes funcions aplicables als segments són longitud i punt_mitjà. Aquesta darrera comanda es pot aplicar directament a una parella de punts.
   
  Altres comandes relacionades amb els triangles són mitjana, bisectriu, baricentre, circumcentre, incentre, circumradi i inradi. Totes elles reben com a argument un triangle, que pot estar donat per un identificador, i retornen el que el seu nom indica. La comanda bisectriu es pot introduir amb la icona de la carpeta . La sintaxi d'aquestes comandes és semblant a la que heu vist en la finestra activa anterior, amb l'exemple de l'altura i l'ortocentre.
   
  En l'exercici 2 d'aquest mòdul se us proposa construir un tauler gràfic semblant al de la imatge amb un triangle interactiu que mostri l'ortocentre, el baricentre, l'incentre, el circumcentre i la recta d'Euler del triangle. Opcionalment, podeu fer que aquest tauler també mostri visualment per què el baricentre està dintre el segment determinat pels altres dos punts de la recta d'Euler amb raó de distàncies 2/3.
   
 
 

El baricentre es troba entre l'ortocentre i el circumcentre, amb raó de distàncies 2:3

   
Nou Apartat
Com incorporar gràfics de la Wiris a un document PDF per imprimir amb alta qualitat
   
  Heu de saber que la Wiris permet incorporar gràfics a un document PDF amb la qualitat PDF, molt més acurada que la resolució de pantalla. Podem apreciar aquesta qualitat si disposem d'una impressora adequada. Això vol dir que amb la Wiris podem produir documents impresos amb gràfics geomètrics d'alta qualitat. El procediment que s'ha de seguir és aquest:
 
  • Escrivim el text amb un editor de textos, amb el Word, per exemple, i deixem els espais adequats per a les imatges que vulguem inserir.
  • Fem imprimir el document per l'Adobe Writer i el desem en format pdf. Imaginem que hem guardat el document pdf com a text.pdf.
  • Fem els dibuixos que interessin amb la Wiris. Amb la mateixa Wiris fem el zoom adequat perquè el dibuix tingui la mesura que volem. Amb la icona del disquet del tauler gràfic es genera un document PDF en l'entorn del navegador. Guardem aquest document per treballar-lo després. Imaginem que en diem dibuix.pdf.
  • Tot seguit, obrim els dos documents text.pdf i dibuix.pdf. Cal vigilar que estigui activa l'opció Retocar objecte. Amb el document del dibuix activat premem el botó dret i escollim l'opció Selecciona-ho tot, i després fem Ctrl + C o Modifica/Copia.
  • A continuació, activem el document de text, ens desplacem a la pàgina que interessi, i fem Ctrl + V o bé Modifica/Enganxa. Amb el dibuix seleccionat, movem la seva posició (amb Ctrl + fletxes es mou de pressa; amb Majúscules + fletxes es mou amb precisió) fins a col·locar-lo al lloc que interessa.
  • Finalment, guardem novament el document text.pdf i ja hi tenim el gràfic a punt d'imprimir.
Animació
Podeu veure una animació que fa visual aquest procediment, clicant a la icona de l'esquerra.
Aquí teniu el document text.pdf resultant amb el dibuix anterior i un comentari escrit en Word.
   
   
 
Amunt