D202: Projectes europeus i les TIC

Mòdul 6: Pensar un projecte col·laboratiu

Pràctica 5

Avaluació de l'alumnat en un projecte col·laboratiu

Els mapes mentals i el desenvolupament de tasques

Enllaç al mapa mental de la Maria a partir d'aquestes instruccions de la professora.

Els mapes mentals com un instrument per a la inclusió

Els mapes mentals (Buzan, 1993) són molt més que simples esquemes de colors. D’acord amb els últims descobriments, el cervell està dividit en dos hemisferis asimètrics, connectats entre si, que estan especialitzats en competències diferents. L’hemisferi esquerre està relacionat amb el processament d’informació de forma sintètica, global i imaginativa, mentre que l’hemisferi dret està relacionat amb el processament d’informació de forma lineal, lògica i analítica. Per naturalesa el cervell dret és, per tant, afectiu, impetuós i ràpid, mentre el cervell esquerre és fred i lent.

D’acord amb aquesta teoria, els esquemes serien patrimoni de l’hemisferi esquerre, mentre els mapes mentals incorporarien tots dos hemisferis.

D’altra banda, Michael Grinder, en el seu llibre Righting the Educational Conveyor Belt (1991) afirma que l’alumnat amb tendència a processar la informació de forma visual i d’hemisferi esquerre és capaç de veure lletres, paraules, frases i paràgrafs. L’alumnat visual d’hemisferi dret veu objectes concrets en les seves ments. En gran mesura, els/les alumnes visuals d’hemisferi esquerre tenen capacitat de concentració interna, mentre que els/les alumnes d’hemisferi dret tenen tendències de concentració externa. L’estimulació per als segons ve de l’entorn i de fora de si mateixos. D’aquí l’alt nivell de distracció que associem a l’alumnat d’hemisferi dret. Per aquest motiu, l’alumnat cinestèsic que és d’hemisferi dret és considerat alumnat de risc. Si això és cert, els mapes mentals resulten una eina adequada per tractar aquest alumnat, i permeten, alhora, que desenvolupin les seves habilitats d’hemisferi esquerre.

Els mapes mentals i el constructivisme

Els mapes mentals també s’ajusten plenament a les premisses del constructivisme, atès que parteixen, des del primer moment, de la idea que les associacions que realitzem al nostre cap són sempre genuïnes. En aquest sentit, els mapes mentals potencien l’aprenentatge significatiu, ja que fomenten les associacions. També permeten que aquestes siguin compartides amb els companys, la qual cosa garanteix una major comprensió de l’altra persona i la seva forma de pensar i una detecció senzilla de possibles malentesos. Els mapes mentals suposen una exaltació de la creativitat individual, una mostra clara que aquesta no és patrimoni d’un grup d’individus avantatjats, i una reafirmació de la pròpia identitat.

Mapa mental fet per l'Àngela seguint aquestes instruccions de la professora. Els mapes mentals són també la traducció sobre el paper de la complexa xarxa d’associacions que formen en la nostra ment qualsevol sensació, record o pensament a través de les xarxes neuronals. De quina manera aquestes associacions s’activen en la memòria semàntica no sembla encara prou clar, però sí que tot plegat posa en funcionament allò hi que està remotament connectat.

Els mapes mentals i les intel·ligències múltiples

Els mapes mentals són instruments de la intel·ligència espacial per excel·lència, atès que són visuals i analítics, però permeten a més potenciar altres intel·ligències múltiples. L’ús de colors, paraules claus i símbols els converteixen en instruments molt personals i relacionats amb la intel·ligència intrapersonal i cinestèsica. A més, pel seu caràcter creatiu i fins a cert punt lúdic, són instruments fàcilment adaptables al treball en grup (intel·ligència interpersonal) i apropiats per a exposicions en què s’incorporen elements auditius o musicals.

Els mapes mentals i les estratègies cognitives

Els mapes mentals també són un instrument de gran utilitat per al desenvolupament de les estratègies d’aprenentatge i de treball per projectes, tant en la seva vessant metacognitiva (planificar, avaluar o monitoritzar projectes), cognitiva (resumir, fer llistats o esquemes, classificar, ordenar, memoritzar, prendre apunts, fer presentacions, etc.) o socioafectiva (treballar en grup, autoavaluar el que es fa bé o expressar les pròpies idees i sentiments). En aquest sentit, la tasca dels mapes mentals com a elements homogeneïtzadors per a l’automatització d’aquelles estratègies imprescindibles per a l’aprenentatge és també molt important. Cal dedicar temps a classe al desenvolupament de les estratègies d’aprenentatge quan l’alumnat no és suficientment autònom i, probablement, fer-ho d’una manera integrada, és més eficaç.

Fer que els/les alumnes creïn els seus propis mapes mentals, siguin del tema que siguin, i amb objectius ben diversos, els obliga a concentrar-se en el contingut i en la forma d’expressió d’allò que volen comunicar, i permet que el professorat detecti ben aviat problemes d’estructura o de concepte en el procés de creació, mentre caminen amb objectius propis cap a la seva autonomia d’aprenentatge.

Els portfolios

Els portfolios o carpetes docents són eines que ens poden ajudar a avaluar el procés d’un projecte i valorar-ne els seus resultats.

Els portfolios o carpetes docents són un recull organitzat de documents al servei d’uns objectius d’aprenentatge, que guien l’alumne/a en el procés d’assoliment d’unes determinades capacitats. Mostren allò que l’alumne/a és o ha estat capaç de fer, convertint-se en un excel·lent instrument per a l’avaluació, tant del procés com del resultat de l’aprenentatge. També és un valuós instrument que ajuda l’alumne/a a prendre consciència del procés de construcció del seu coneixement.

INSIGHT distingeix quatre funcions per a un portfolio:

Instrument d’acreditació: prova la competència del seu creador en una àrea determinada davant d’altres, com per exemple els responsables d’una empresa.

Aparador: mostra allò que els seus autors fan millor, els agrada més, o allò de què estan orgullosos.

Recull d’una trajectòria: recopilació que serveix per deixar constància i planificar la trajectòria i millora del seu autor en un camp concret.

Element de reflexió: el seu autor s’avalua i reflexiona sobre si mateix i sobre les fites que va aconseguint en relació amb els seus objectius.

Els portfolios tindran diferents seccions i seran avaluats de forma diferent segons l’àrea i els objectius dels professorat. És probable que un portfolio de Primària doni més importància a la presentació i a l’ortografia que un portfolio de Secundària. Un portfolio de llengües inclourà, probablement, una part de gramàtica o de vocabulari, i un de ciències, un glossari. Com més grans siguin els/les alumnes, més importància pot adquirir la part creativa i personal del seu portfolio, valorant d’aquesta forma la seva autoexigència i responsabilitat.

Els portfolios es poden organitzar molt fàcilment en espais col.laboratius, com el que hem vist en el mòdul 5. El porfolio més conegut és, potser, el Portfolio europeu de les llengües, del qual hem parlat breument en el mòdul 2, pràctica 4.

OSP és un exemple de e-portfolio de programari lliure en anglès.

Normes per a la utilització de portfolios del projecte Ecourban.

Un portfolio de bàsquet en forma de bloc (en anglès).

Un artícle sobre ePortfolios (portfolios electrónicos).

L’eclosió de blocs en l’àmbit educatiu ha fet que molt sovint aquesta eina es faci servir com una mena de portfolio electrònic.

El projecte eTwinning demana al professorat una descripció qualitativa que justifiqui que els projectes realitzats mereixen el segell de qualitat, que ha de justificar-se mitjançant exemples que acreditin aquestes afirmacions i aportacions a allò que el projecte denomina “targeta de progrés”, una mena de bitàcola on es van apuntant els avanços del projecte. Els criteris que eTwinning utilitza per determinar la qualitat d’un projecte han estat establerts a partir dels que utilitza l’agència Sòcrates austríaca, i són:

Ús de les TIC en el marc del projecte Descripció de com utilitza l’alumnat les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) en el marc del projecte i de com el professorat ha utilitzat les TIC per treballar plegats. Descripció de qualsevol eina especial utilitzada i del benefici que ha comportat per al treball realitzat.

Resultats i beneficis Beneficis més important per a l’alumnat durant el projecte. Beneficis obtinguts per l’equip. Beneficis per a les escoles agermanades; per exemple, han guanyat experiència?

Integració en el pla d’estudis Si el projecte partia d’uns objectius del pla d’estudis a complir, passos que s’han seguit per integrar el projecte en aquest pla. Beneficis en l’aula.

Innovació i creativitat Descripció dels elements més innovadors del seu projecte.

Sostenibilitat Estratègies utilitzades per convidar altres classes i col·legues a participar-hi. Extensibilitat del projecte a altres persones. Continuïtat de l’agermanament en la mateixa classe utilitzant altres temes, o amb distintes classes utilitzant el mateix tema.

Qualitat general Qualitat més rellevant del projecte (per exemple, motivació dels/de les alumnes, noves competències compartides entre el professorat, augment de l’interès per a l’aprenentatge, beneficis per al centre o qualsevol altre benefici).

Les rúbriques

La rúbrica és una eina molt utilitzada per a l’avaluació de WebQuests i pot resultar molt útil per avaluar alguns aspectes del treball col·laboratiu.

Les rúbriques ens permeten determinar criteris mesurables per tal d’observar i avaluar, de la forma més objectiva possible, les produccions o presentacions dels/de les alumnes per assolir una objectivitat més gran en les nostres valoracions. Per les seves característiques, permeten també l’autoavaluació i l’avaluació entre companys. Aquest exemple de rúbrica s’ha fet per avaluar blocs d'alumnes.

Vam practicar les rúbriques en l’exercici del mòdul 3. Si voleu saber-ne més, podeu anar al curs de Mòdul d'avaluació del curs: WebQuest: una metodologia per treballar amb Internet a l'aula.