D202: Projectes europeus i les TIC

Els projectes col·laboratius permeten transcendir l’aula i trencar les barreres d’espai i temps al servei de l’educació. També creen un escenari que fa que l’aula s’assembli més als entorns de treball que l’alumnat trobarà en un futur. En aquesta pràctica farem una reflexió sobre com aquest entorn que estem creant pot fomentar la diversitat, la inclusió i la cohesió dins de l’aula, per tal de treure el màxim profit de la nostra feina.

L’alumne/a és un ésser únic e irrepetible, ple de dons que s’han de potenciar. Cal que s’integri plenament a l’aula i que desenvolupi els seus potencials al màxim. La teoria de les intel·ligències múltiples ens proporciona un marc teòric adient per potenciar aquest desenvolupament.

D’altra banda, l’alumne/a ha de viure en societat, cooperant en pau amb els seus veïns, escoltant, aprenent i ensenyant. Per tal que l’alumnat experimenti el que tot això vol dir, poden ser de molta utilitat les tècniques de l’aprenentatge cooperatiu, un aprenentatge que aspira al treball en grup i en cohesió a l’aula.

Finalment, el treball col·laboratiu permet explicar des de l’aula què volen dir identitat i tradició a través del respecte per altres cultures, la importància del multilingüisme i l’aprenentatge entre iguals des d’una perspectiva més amplia, i així fer que tots percebem la universalitat i la singularitat de la pròpia aula.

A partir del seu treball des de la psicologia i la neurologia, Howard Gardner, de la Universitat d’Harvard, va formular en el seu llibre Frames of Mind (1983) la teoria de les intel·ligències múltiples. D’acord amb Gardner, la intel·ligència és un conjunt d’habilitats que es poden desenvolupar al servei de l’aprenentatge, la resolució de problemes i la creació. Gardner va aïllar vuit intel·ligències i va descobrir que no estaven relacionades entre si i que poden desenvolupar-se de forma independent i en diferents moments de la vida, essent la primera en aparèixer la musical.

Les altres set intel·ligències identificades per Gardner, són:

• la intel·ligència lingüisticoverbal,
• la intel·ligència logicomatemàtica,
• la intel·ligència espacial,
• la intel·ligència corporal o cinestèsica,
• la intel·ligència interpersonal,
• la intel·ligència intrapersonal,
• la intel·ligència naturalista.

Aquesta teoria, desenvolupada pel Project Zero de la Universitat de Harvard, explicaria per què alguns individus destaquen en una o dues intel·ligències mentre que són perfectament corrents, o inferiors a la mitjana, en unes altres. És important, no obstant això, destacar que el fet que les intel·ligències no estiguin relacionades entre si no significa que aquestes operin en cadascun de nosaltres de forma aïllada, excepte en el cas de patologies severes, sinó que es combinen de formes diverses, i hi ha tantes variants com persones.

El problema al qual s’enfronta el sistema escolar, d’acord amb Gardner, és que tendeix a fomentar les intel·ligències lingüisticoverbal i logicomatemàtica, les mateixes que mesuren els quocients intel·lectuals dels tests de Vinet, mentre que no té en compte les altres. Aquesta limitació de l’escola explicaria per què tots coneixem gent que va fracassar al col·legi i després ha triomfat en la seva vida adulta, i viceversa.

Però Gardner va més enllà i suggereix que, per aprendre, cadascun de nosaltres necessita relacionar els nous coneixements amb diverses intel·ligències. Explotar tan sols aquestes dues intel·ligències és deixar un nombre de connexions potencials sense desenvolupar, la qual cosa impediria a més d’un/a alumne/a a arribar a l’aprenentatge. De fet, l’alumnat amb majors problemes escolars tendeix a ser altament cinestèsic, i el sistema escolar acostuma a reprimir qualsevol excés de moviment o soroll, tot estigmatitzant aquesta mena d’alumnes.

Un model d’ensenyament que universalitza l’educació ha de tenir en compte totes les intel·ligències per augmentar la capacitat integradora dels centres, reflectir millor la societat en què vivim i celebrar el fet que cada individu és genuí i irrepetible. Entenem la intel·ligència com la capacitat de resoldre situacions de la vida de forma satisfactòria. Tots sabem que mentre l’èxit acadèmic tradicional ha estat basat en:

• l’estudi individual,
• el treball sense interrupcions,
• molt treball escrit i
• una alta capacitat analítica,

l’èxit laboral també suposa:

• ser capaç de treballar amb els altres,
• ser capaç de tolerar distraccions constants,
• treballar a diferents nivells en disciplines diferents,
• molta habilitat verbal,
• tenir capacitat resolutiva i de presa de decisions.

En ampliar l’espectre d’intel·ligències que treballem a l’aula, incrementem la capacitat de l’alumnat d’aprendre en diversitat i millorem la motivació, el respecte i l’autoestima de tot tipus d’alumnes, contribuint al desenvolupament harmònic i natural de totes les seves capacitats. Al mateix temps, el concepte d’aula s’amplia per plasmar més i millor el món pel qual hem de preparar el jovent.

Les noves possibilitats que ofereixen les TIC ens porten de forma natural cap al desenvolupament de les intel·ligències múltiples de l’alumnat a l’aula. Actualment resulta molt més senzill treballar la intel·ligència espacial i auditiva amb l’ús de gravacions, imatge i vídeo. D’altra banda, els projectes col·laboratius desenvolupen la intel·ligència interpersonal, ajuden l’alumnat a conèixer i reflexionar sobre les seves capacitats (intel·ligència intrapersonal) i a poder dur tasques d’observació molt més ambicioses (intel·ligència naturalista).

Fent-hi un clic trobareu un breu resum de cadascuna de les intel·ligències múltiples de què parla Gardner. Si voleu pensar activitats d’aula que incloguin diverses intel·ligències, aquest quadre us pot ser útil.

Fent-hi un clic trobareu un vídeo de You Tube que fa una magnífica demostració de com ensenyar Ciències a Primària a través de la col·laboració i la música.

L’aprenentatge cooperatiu consisteix a fer treballar l’alumnat en parelles o grups heterogenis mitjançant els quals es crea interdependència positiva i responsabilitat individual amb un lideratge compatit. L’assoliment de tasques i el treball per millorar les habilitats socials són molt importants.

Les tècniques de l’aprenentatge cooperatiu ens poden ajudar molt a desenvolupar projectes col·laboratius i, per aquest motiu, les descriurem en aquesta pràctica, encara que aquest tema necessitaria tot un curs.

Es basa en tres teories:

Johnson i Johnson pensen que la interdependència positiva o cooperació deriva en una interacció motivadora, en la mesura que els individus animen i faciliten els esforços de cadascun dels membres del grup per tal d’aprendre.

Piaget va arribar a la conclusió que la interacció social era fonamental per al desenvolupament de les estructures intel·lectuals superiors, que són decisives per a l’aprenentatge.

Partint d’aquestes idees de Piaget, l’Escola de Psicologia Social de Ginebra manté que el nucli de tot procés d’ensenyament-aprenentatge és la interacció social, ja que el coneixement no es construeix, sinó que es co-construeix quan interactuen dues o més persones.

El mecanisme explicatiu per al desenvolupament intel·lectual que proposen l’anomenaran conflicte sociocognitiu.

Vygotsky defensava el caràcter social del desenvolupament cognitiu, posant l’èmfasi en l’impacte del mitjà i les persones que envolten el nen en el procés d’aprenentatge.

Va proposar el seu concepte de zona de desenvolupament proper, que va definir com la distància entre el nivell de desenvolupament real del nen, determinat per la capacitat de resoldre problemes de manera independent, i el nivell de desenvolupament potencial, determinat per la capacitat de resoldre problemes sota l’orientació d’un adult o en col·laboració amb companys més capacitats.

A partir d’aquestes teories, qualsevol aula cooperativa ha de potenciar:

Estimular l’esforç, el recolzament mutu i l’ajuda recíproca, tot establint una sèrie de normes bàsiques:

1. Objectius: els objectius s’assoleixen només si tots els membres del grup els assoleixen.
2. Recompenses: quan el grup arriba a un objectiu, cada membre rep la mateixa recompensa.
3. Recursos: cada membre compta amb una part dels recursos necessaris.
4. Rols: s’assignen rols complementaris i interconnectats.

La responsabilitat individual es garanteix quan l’alumnat sap que les seves produccions i els resultats acadèmics seran verificats i valorats mitjançant:

• avaluacions individuals,
• exàmens orals aleatoris, demanant a un dels membres de l’equip que exposi el seu treball de grup,
• alumnes verificadors: assignar a un/a alumne/a el paper de verificador, que demana als altres que expliquin els raonaments i respostes de l’equip,
• explicació simultània: fer que els/les alumnes ensenyin als seus companys el que han après.

L’avaluació de grup dona cohesió al grup. Ha de tenir una doble perspectiva:

• Avaluació de grup per part del professorat.
• Autoavaluació de grup: en quina mesura estan assolint objectius i mantenen bones relacions entre ells.

Cal treballar les habilitats socials següents:

• coneixement i confiança,
• comunicació,
• acceptació i recolzament,
• resolució de conflictes de forma constructiva.

• conflicte sociocognitiu i cognició social,
• ajudar-se implica explicar, formular exemples, etc.,
• acceptació implícita que hi ha alguna cosa a aprendre

Quin valor afegit té un projecte col·laboratiu? Per què val la pena complicar-nos la vida incorporant les TIC si ja ens funcionen les classes i n’obtenim resultats prou satisfactoris?

Un projecte col·laboratiu posa l’alumnat en un context més formal del que experimenten amb companys que fa anys que coneixen, i dels que sovint pensen que ja ho saben tot.

Com seran els altres? Quin nivell tindran? Els agradaran les mateixes coses que a nosaltres? Ens adaptarem els uns als altres? Ens farem amics? Segueixen les mateixes regles dins de l’aula? Què fan quan no són a classe? Tots aquests interrogants i molts més estan presents en el cap dels alumnes, i fan que es comportin de manera diferent i que aprenguin altres coses. Tot plegat dóna als projectes col·laboratius un valor afegit que pot servir per reforçar l’aprenentatge cooperatiu i incorporar les intel·ligències múltiples a la nostra aula.

En l’àmbit de la comunicació entre centres

La interacció amb alumnat d’altres centres, ja siguin del mateix país o no, posa de relleu la necessitat de donar per poder rebre, d’escoltar i entendre de forma activa per poder compartir, de ser educats, d’autocontrolar-se, de ser empàtics i cortesos.

En la comunicació amb altres països, anar en compte de no ferir sentiments i no provocar malentesos fa que la interacció encara hagi de plantejar-se amb més cura.

D’altra banda, cal donar informació de forma clara i adequada a un context i estar disposat a donar tots els passos i fer l’esforç necessari per mantenir la relació viva i fer-la créixer.

Construir un projecte amb altres amb qui compartim una comunicació virtual posa en relleu la necessitat d’arribar a un consens dins de l’aula sobre què es mostrarà als companys de l’altre centre i de com es representarà el grup, la classe, el centre o el país davant de tercers, de forma honesta, responsable i compartida.

En l’àmbit lingüístic i cultural La interacció amb gent d’altres països dóna a l’alumnat la possibilitat d’apreciar i comprendre les diferències culturals i la diversitat, i prendre consciència que aquesta varietat cultural, que sovint ja existeix a l’aula, és font d’enriquiment personal.

Ofereix l’oportunitat que prenguin consciència del seu propi llegat cultural a partir de l’interès que aquest desperta en altres països.

També posa en relleu la importància de les llengües com a vehicle de comunicació i com a instrument per entendre’ns i comprendre la universalitat i la diferència.

Un projecte col·laboratiu sovint fa ressortir comportaments que l’alumnat dóna per suposats, i que en realitat estan lligats a una cultura.

Els companys i companyes d’altres cultures que formen part de l’aula, sovint s’hi integren millor.

En l’àmbit tecnològic

Un treball col·laboratiu posa de manifest la necessitat de fer servir les TIC en el món actual com a element per comunicar, treballar, tractar informació i compartir amb altri.

Un treball col·laboratiu evidencia les capacitats de les TIC per mostrar la feina feta en molts formats i de forma molt atractiva, i dóna estratègies a l’alumnat per presentar material de forma sintètica, clara i engrescadora a un ampli ventall de públic, tot eixamplant les possibles formes de comunicació que es treballen a l’aula.

Fer servir les TIC fa prendre consciència a l’alumnat de la necessitat d’aprendre a discriminar la informació de forma crítica i sistemàtica i a avaluar la fiabilitat de les fonts utilitzades.

En l’àmbit pedagògic Els projectes col·laboratius fomenten un aprenentatge autèntic en què l’alumnat passa a definir situacions i problemes que considera rellevants, tot connectant l’educació formal i informal. Els propis companys esdevenen font de reflexió, aprenentatge i avaluació.

En incorporar els projectes col·laboratius a l’aula, infants i adolescents adquireixen una major influència i responsabilitat sobre el seu treball, desenvolupen competències noves, modifiquen la relació amb el professorat, treballen la cohesió i la inclusió i entren a formar part d’un entorn de treball més semblant al que trobaran en el món laboral. Finalment, en un aula més oberta, l’alumnat pot beneficiar-se d’un millor aprofitament dels seus talents individuals i d’una major diversitat. No hem de deixar de consultar-los i de fomentar l’autoavaluació, la reflexió i els qüestionaris.

Els projectes col·laboratius, en compartir la seva aula amb altres professors, ofereixen al professorat la possibilitat de treballar en equip i de desenvolupar-se professionalment. Amb els projectes col·laboratius el professorat pot anar a l’aula a aprendre i compartir més enllà de les barreres del centre i trencar la rutina diària de l’aula a la recerca de nous horitzons.

Amb els projectes col·laboratius les mares i els pares poden veure la feina dels seus fills i filles en xarxa, compartir millor el que fan a l’escola i fer un seguiment del seu desenvolupament en competències que ells sovint consideren bàsiques: les TIC i l’ús comunicatiu de llengües estrangeres.

Per als centres, els projectes col·laboratius suposen una aposta visible per la innovació, l’atenció a la diversitat, i cap a una escola cada cop més inclusiva. També ofereixen la possibilitat d’incrementar la seva projecció i influència a la comunitat.