D202: Projectes europeus i les TIC

Un projecte col·laboratiu és una activitat didàctica que integra les noves tecnologies com a instrument per transcendir l’aula i permetre que l’alumnat interactuï, comparteixi i aprengui.

Els projectes poden ser més o menys llargs, implicar un sol professor/a o tot un centre, treballar una àrea o ser interdisciplinaris, però pel que fa a la manera de col·laborar i a les seves implicacions didàctiques i metodològiques, podem dir que hi ha dues menes de projectes col·laboratius:

Són aquells en què un grup de centres treballen paral·lelament, compartint una tasca, producte, fita o idea proposada pel projecte en qüestió. El portal del projecte proporciona un lloc comú per penjar les seves produccions, com es pot apreciar en aquest exemple.

En aquesta mena de projectes, la flexibilitat de les activitats pedagògiques, unes interfícies clares i unes eines senzilles que serveixin perquè els centres puguin penjar les seves produccions en línia, són crucials. D’això en dependrà la participació dels centres.

Com més gran és la participació, més diversitat es mostra, major és l’aprenentatge col·lectiu que s’aconsegueix i més es promou un sentiment de pertinença a una comunitat global que treballa conjuntament per millorar l’educació. Els millors projectes d’aquesta mena disposen d’unes bases de dades plenes de color on els centres poden sentir que formen part d’un esforç comú no competitiu.

D’aquesta manera, les TIC creen visibilitat, pertinença, interconnexió i coneixement entre cultures, països i centres a partir de la feina feta per l’alumnat, la qual cosa omple de satisfacció els membres de la comunitat escolar.

Els projectes col·laboratius paral·lels són, sovint, relativament senzills de dur a terme i permeten que professorat i alumnat s’iniciïn en el món de les TIC de forma progressiva i no traumàtica. S’ha de dir que compartir la feina feta no està renyit, especialment en projectes en què la participació és molt alta, amb la possibilitat de donar premis als millors productes presentats.

Quan aquesta mena de projectes proposen activitats en les quals s’incentiva l’interès de l’alumnat per les produccions dels altres, la riquesa del projecte és molt superior. Sovint el professorat implicat juga un paper crucial per desvetllar aquest interès, encara que els millors projectes paral·lels saben incorporar-lo al propi projecte, com és el cas, per exemple, del projecte “Un passeig pel Bages” d’iEARN.

Alguns projectes col·laboratius paral·lels són: La Primavera d’Europa, Futur Energia, Castles of Europe o Euroexpo.

Són aquells en què un grup reduït de centres treballen plegats amb un grau més o menys gran de col·laboració entre socis per tal d’assolir tots o una part dels objectius proposats de forma comuna. Per poder fer això compten amb la comunicació virtual entre alumnes i professors/es i comparteixen les tasques que van fent, i que poden ser una de sola, feta en col·laboració, o vàries tasques comunes o complementàries, que es comenten i influeixen mútuament.

En aquesta mena de projectes col·laboratius són els participants del projecte els que decideixen què volen treballar i com, encara que el portal central pot oferir suggeriments, espais virtuals de cooperació i galeries. El professorat i l’alumnat s’han posat d’acord a l’hora de programar les tasques i una part o tot el procés que els porta a aquest producte també és comú. La producció final i el procés d’aprenentatge de l’alumnat d’un centre estan influenciats per allò que els seus socis produeixen, i no s’entenen sense ells, sense les seves contribucions i les seves idees.

Els projectes col·laboratius conjunts busquen que els nois i noies participants aprenguin junts i estableixin contacte personal i lligams entre col·legues que no estan al mateix lloc ni a la mateixa hora plegats, i convertir les TIC en una oportunitat motivadora d’aprendre i beneficiar-se d’aquesta distància.

Els objectius d’aquesta mena de projectes col·laboratius són els següents: promoure la innovació pedagògica, aprofitar les possibilitats que ofereixen les TIC per a la comunicació i el treball virtual i fomentar la col·laboració entre iguals, independentment d’altres objectius relacionats amb el currículum. En aquesta mena de projectes, l’important és la relació que s’estableix entre els socis.

Els projectes escolars Comenius, eTwinning, The Image of the Other i eLanguages són exemples de projectes col·laboratius conjunts.

No pocs de nosaltres dediquem les últimes sessions del trimestre o un parell a mig trimestre, quan la rutina ha fet que les classes es tornin feixugues, a treballar de forma experimental. Aquestes pràctiques ens han iniciat a molts en el treball per projectes o les TIC. De vegades una classe molt receptiva o molt poc motivada ens porta a provar noves metodologies.

Si quan innovem, ja sigui per trencar la rutina o per adaptar-nos a circumstàncies diferents, ens plantegem seriosament la relació del que experimentem amb el currículum i planifiquem una avaluació rigorosa, estem garantint el nostre desenvolupament professional i que l’alumnat i nosaltres mateixos aprenguem de l’experiència. Abans de plantejar-nos un projecte col·laboratiu, és imprescindible que garantim que les tasques que l’alumnat desenvoluparà tenen una relació directa amb el currículum.

Quan treballem amb les TIC i els projectes col·laboratius es fa imprescindible respondre a les preguntes següents:

• En fer aquesta activitat, quins beneficis se’n derivaran per a la meva classe?
• En quin sentit millorarà el coneixement i la comprensió de l’ alumnat?
• Quins avantatges suposa respecte d’altres possibilitats de treballar el mateix aspecte del currículum?
• Com millora la comunicació i la cooperació entre l’alumnat?
• Per què aquesta activitat motivarà l’alumnat?

Procurar respondre aquestes preguntes és l’objectiu d’aquest mòdul.