D202: Projectes europeus i les TIC

Mòdul 6: Pensar un projecte col·laboratiu

Pràctica 3

Les TIC al servei de l'aula

Les TIC han multiplicat les possibilitats de producció de l’alumnat en tasques més o menys complexes que ara es poden presentar de forma molt més visual i atractiva. Com a instrument al servei de l’educació, les TIC han posat l’alumnat en situació de cercar, construir i difondre el seu propi coneixement, eixamplar el ventall de les seves capacitats i crear una identitat. Però les TIC han fet molt més: han esfondrat les barreres d’espai i temps i han permès que tothom pugui participar en la feina que es fa a l’aula.

És precisament l’enorme ventall de possibilitats i nivells de col·laboració, tant sincrònica com asincrònica, el que fa atractives les TIC. Amb les TIC podem crear nous canals per comunicar i compartir dins de l’aula, en l’àmbit de centre, amb alumnat de centres adscrits, amb alumnes de llocs distants o amb altres actors.

La col·laboració que les TIC permeten obren possibilitats de cooperació dins de l’aula. Es pot crear un entorn col·laboratiu en què l’alumnat va desant les seves produccions al llarg d’un període de temps concret, i així permetre que tothom les pugui veure i aprendre’n.

Alumnat de distintes classes o nivells també pot compartir tasques En l’àmbit de centre, bé establint un sistema de tutories o bé treballant tots, cadascun al seu nivell, per assolir determinades fites.

L’alumnat pot compartir tasques amb alumnes de llocs molt distants, i llavors els avantatges abastaran la multiculturalitat, la comunicació amb llengües estrangeres.

Finalment, les TIC ofereixen la possibilitat de compartir la feina feta amb la comunitat, començant pels pares i mares i permetent que aquests puguin participar més i millor en l’educació dels seus fills.

Les possibilitats dels blocs, els wikis i els entorns col·laboratius virtuals per canviar les regles del joc a l’aula i compartir són molt grans. L’alumnat es troba programant, planificant, estructurant, avaluant i compartint la seva feina, i es converteix així en el centre del seu propi aprenentatge. Les decisions que es prenen, tant pel que fa al contingut com al continent, creen identitat, determinen el resultat i estan basades en un càlcul de possibilitats i riscos, i d’investigació i decisions pel que fa a originalitat i la innovació.

Els blocs, els wikis i els entorns virtuals són eines per treballar en grup que permeten entendre el valor multiplicador de la feina en equip i fan possible que l’alumnat es beneficiï dels coneixements dels seus companys. També els ajuda a aprendre a delegar o liderar, segons les circumstàncies, i a assignar a cadascú un paper d’acord amb les seves capacitats, disponibilitat o conveniència. L’alumnat aprèn que el grup és superior a la suma de les seves parts, alhora que veu com el seu treball s’exposa en xarxa i és avaluat per tots. També poden arribar a descobrir que treballar pel bé del grup i consensuar objectius dóna millors resultats que treballar pel propi benefici.

Els blocs

L’alumnat pot tenir en un bloc diferents graus de responsabilitat. Pot llegir el seu contingut i comentar-lo, participar en la creació de continguts i administrar-los, o ser-ne els seus creadors. En el moment en què l’alumnat es pot responsabilitzar del seu propi bloc, està assumint un projecte a mig termini que l’obliga a mostrar constància i compromís.

El bloc és una eina en format de diari o bitàcola, d’estructura cronològica inversa i apropiada per a missatges curts, que permet a l’alumnat expressar-se, plantejar preguntes i reflexions o publicar treballs en diversos llenguatges en xarxa sense cap coneixement de programació.

El bloc és molt adequat per fer reflexions personals o per donar notícies breus, i treballa la concisió, la precisió en el llenguatge i la rellevància de la informació del que s’està donant. És important tenir això en compte, perquè els articles publicats són independents entre si, i els textos no es poden subdividir en apartats, contràriament a allò que passa als wikis.

Són sovint personals, i encara que el professorat pot decidir convidar tota una classe a participar en un bloc, pot resultar molt feixuc demanar aportacions del mateix tema a tota una classe. Tots els/les alumnes poden participar-hi, però seria convenient, per exemple, responsabilitzar a un grup d’alumnes de les produccions de gener, a un altre les de febrer, etc; alhora, tots poden aportar comentaris, o fer una estructura de revista en la qual diferents grups, que no cal que es repeteixin, duguin a terme diferents seccions mensuals. Els blocs són més apropiats per a entrades breus, com a tauler d’anuncis, mentre que per a l’escriptura d’articles més extensos, els wikis són millors. Els blocs donen una rellevància diferent a l’article central respecte dels comentaris, evitant lectures feixugues o poc interessants, encara que qui fa els comentaris pot ser un avaluador, la qual cosa dóna una importància qualitativa a allò que es comenta.

Els wikis

Els wikis van ser creats per Ward Cunningham, que va fer servir la paraula hawaiana que significa “ràpid” per batejar aquesta eina. Els wikis permeten que qualsevol persona amb accés a Internet pugui modificar textos que altres han escrit. Es tracta d’una eina molt potent per a l’escriptura col·laborativa, la comunicació asincrònica i la creació de bases de dades dinàmiques.

Els wikis permeten corregir, modificar, distribuir, reconduir i mostrar com es construeix el coneixement; així doncs, il·lustren l’evolució dels processos de pensament a mesura que l’alumnat va modificant-ne els continguts (ja que és possible accedir a les versions anteriors i veure la progressió de la feina).

També faciliten la difusió de la informació, l’intercanvi d’idees i la interacció del grup. Un dels seus valors afegits és promoure la democràcia, el respecte per les contribucions dels altres i un sentiment d’autoria de les activitats fetes.

En l’àmbit pedagògic, els wikis són molt adients per compondre històries digitals en cadena, escriure documents conjunts de complexitat variable (guions per a vídeos, obres de teatre...) i dossiers. També són molt útils com a recull de bases de dades o arxius de tota mena (diccionaris, recursos, glossaris, normes, observacions, actes...).

Els wikis permeten taules de continguts i es poden estructurar en capítols; alhora, s’hi poden afegir fotografies, arxius de so i vídeo.

Requereixen que el professorat porti un control pràcticament diari de les aportacions, ja que hi ha el risc de missatges brossa, que algú faci servir llenguatge o continguts poc apropiats, o de contribucions en seccions equivocades. Per aquest motiu, és molt comú que els wikis requereixin inscriure’s i siguin privats.

D’altra banda, encara que són un eina molt fàcil de fer servir, no permeten gaires opcions de disseny o d’estructuració.

Els entorns virtuals

Són aules virtuals que inclouen eines de comunicació sincrònica (xat) i asincrònica (fòrum, correu, calendari, blocs de notes). També disposen d’altres eines que permeten la creació de carpetes per classificar i desar materials, i compartir enllaços i recursos de la xarxa. Els entorns virtuals més avançats ofereixen la possibilitat de fer pública tota o una part de la feina continguda en un entorn virtual.

En el mòdul 5 hem analitzat a bastament les possibilitats pedagògiques del TwinSpace i els entorns virtuals d’EUN.

El paper del professorat

No cal dir que aquesta situació és difícil que es produeixi sense la participació constant, la supervisió i el guiatge d’un/a professor/a, però això ja forma part de la propera pràctica.