Cinc cèntims sobre el Kampus. Ens presentem.
El Kampus (http://phobos.xtec.cat/aulesobertes/campus/) és una comunitat virtual d’aprenentatge formada per alumnes i ensenyants de les aules obertes. Aquesta comunitat va evolucionant cap a dinàmiques més obertes que l’estan portant a convertir-se en un recurs i en una eina vàlida per a tota l’atenció a la diversitat en general.
El projecte, iniciat el setembre de 2006, no ha parat de créixer i avui dia s’està convertint en un referent per a altres iniciatives similars.
Al Kampus el professorat pot trobar-hi formació, recursos per al treball quotidià a l’aula, propostes didàctiques, projectes telecol·laboratius, etc. Kampus no és una solució final com podria ser un llibre de text. Si bé es cert que Kampus proposa un treball articulat al voltant del calendari internacional d’esdeveniments de la UNESCO (dia de la SIDA, dia de l’eradicació de la pobresa, dia de la diversitat, dia de les llengües maternes, etc.) cada professional de l’educació decideix l’ús que en fa i el grau d’implicació que hi vol tenir. Al Kampus pot trobar elements i propostes molt diverses que pot incorporar (o no) en funció del context de treball, les característiques del seu alumnat, l’accés a infraestructures (ordinadors, aula taller...). L’activitat al Kampus és molt intensa. Tenint en compte que és un entorn moodle d’accés restringit, s’ha passat de les 100.000 visites de gener a juny de 2007. El nombre de centres registrats en aquest període ha passat de la setantena i el nombre de persones inscrites, de les mil.
Al llarg d’aquest curs coneixerem algunes de les possibilitats del Kampus, però potser més val deixar que ens ho expliquin els mateixos protagonistes (alumnes de l’aula oberta de l’IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada): http://www.youtube.com/watch?v=4qb2Ve96SXA.
Les presentacions
En tot projecte telecol·laboratiu una de les primeres coses que hem de fer és preparar amb molta cura una bona presentació. Hem de pensar que si treballem amb altres centres, aquesta serà la nostra carta de presentació i val la pena que ens esforcem per fer-la tan bé com puguem, donant una bona imatge i facilitant tota aquella informació que considerem rellevant.
Podem diferenciar entre la presentació del grup i les individuals. L’experiència ens diu que cal donar un seguit d’indicacions per tal que els espais de fòrum i de comunicació tan sincrònica com asicncrònica esdevinguin àgils i constructius. Núria Brichs, una professora d’anglès a secundària que pertany a iEARN-Pangea, ha escrit un decàleg molt interessant que caldria treballar amb els alumnes. El trobareu a http://www.lacenet.org/antartida/decaleg_alumnes__nbrichs.pdf.
Un dels aspectes en què Brichs incideix és en el fet que cal llegir les aportacions de la resta de participants abans de posar-nos a escriure qualsevol intervenció. Sovint passa que ens agrada parlar de nosaltres (hola, sóc la Jessi, tinc 15 anys i m’agrada lel cinema i sortir amb els amics). És probable que la Jessi, si s’hagués entretingut a llegir les intervencions de la resta de companys i companyes, hauria trobat algú amb les mateixes afinitats. La majoria de fòrums són veritables trobades de monòlegs i respiren una manca de dinamització. Sovint passa que deixem l’alumnat davant dels ordinadors sense facilitar-los indicacions clares del que han de fer.
Un altre aspecte que cal tenir present és el del llenguatge. En primer lloc, sol passar que l’alumnat s’empara en la virtualitat per utilitzar un llenguatge groller i poc respectuós. Cal intentar evitar-ho.
Pel que fa a les faltes d’ortografia, aquest és un tema polèmic. En unes jornades sobre els ensenyants de llengua a la societat del coneixement que es van celebrar el mes de juliol de 2006, Màrius Serra defensava que cal ser conscients dels registres lingüístics que hem d’utilitzar en cada context. Així, en les comunicacions sincròniques s’hauria de permetre total llibertat en l’ús de la llengua, però no així quan s’han de presentar treballs en format paper o bé treballem amb eines sincròniques (correu electrònic i/o fòrums). El problema, afirmava Serra, és que si com a ensenyants no som exigents en aquest sentit, els nois i les noies acaben utilitzant el registre propi de mòbil i de xats (messengers, etc.) en totes les situacions.
Estratègies en projectes amb molta participació
Al projecte amb un gran nombre de participants Kampus, cal pensar en alguna estratègia per agrupar l’alumnat. Al nostre cas, interessava que es barregessin entre els diferents centres i ens va semblar que caldria fer-ho de manera aleatòria i de manera més o menys equilibrada. Finalment, es va optar per repetir l’experiència ja provada amb èxit en altres projectes com BONGOH (http://www.seccat.com/xarsec/bongoh/), i que consisteix a agrupar els alumnes per signes del zodíac, estratègia que facilita la cohesió dels diferents grups, en tant que es troba un element comú que els identifica.
Kampus admet presentacions acompanyades amb imatges, àudio, vídeo... en funció dels mitjans i coneixements dels participants, aquestes són més o menys complementades.
Aquí podeu veure, per exemple, la presentació que va enviar un alumne de l’IES d’Ulldecona i que va tenir molt d’èxit entre els alumnes d’altres centres: http://www.youtube.com/watch?v=WAGMgjKnN4M.
Aquí teniu també la pantalla amb la qual els alumnes es troben de l’apartat de presentacions per als alumnes de signe Escorpí, que ha comptat amb 69 intervencions al llarg del curs 2006-2007.
