BENS IMMOBLES:
És immoble tota cosa que no pot traslladar-se sense espatllar-se, més les coses que hi porti incorporades i els drets que recaiguin sobre aquella.
Estan formats pels solars de naturalesa urbana, finques rústiques i d'altres terrenys no urbans, mines i pedreres (terrenys i béns naturals) i les edificacions en general, sigui quina sigui la destinació (construccions).

CENTRE DE COST:
Els centres de cost són unitats que tenen assignat i gestionen el seu propi pressupost, en funció dels objectius, que pretenen assolir. Els centres de cost són, per exemple, els departaments, els laboratoris, la biblioteca, els cicles..., i es caracteritzen per tenir una persona responsable de la seva gestió.
Hi han centres que prefereixen distribuir el seu pressupost en centre de cost els qual gestionaran les seves despeses a partir de la distribució d'ingressos proposada.

Els centres de cost són tots aquells departaments o seccions que es defineixen en el sí del centre amb entitat pròpia i que se'ls assigna una partida pressupostària que gestionen de manera autònoma.

Els centres de cost permeten un control descentralitzat de la despesa.

COMPTE:
El compte és l'agrupació sota el mateix títol de totes les partides que són de la mateixa naturalesa i concepte. Tot compte es divideix en dos sector, el de l'esquerra (Deure) i el de la dreta (Haver). Carregar un compte és fer un registre al Deure i abonar-lo, realitzar el registre a l'Haver.

La comptabilitat utilitza els comptes per registrar les operacions comptables amb claretat, imparcialitat, objectivitat i verificació.

COMPTE D'OPERACIONS EXTRAPRESSUPOSTÀRIES:
Aquest compte recull, per a cada compte extrapressupostari, el resum de les operacions realitzades amb imputació a cadascun d'ells, per tal de conèixer el moviment de l'exercici i el saldo dels mateixos.

CONCILIACIÓ BANCARIA:
La conciliació bancària es el càlcul necessari per justificar les diferències existents entre el saldo d'un compte corrent que reflexa la nostra comptabilitat, i el saldo que ens facilita el banc, d'acord amb la seva pròpia comptabilitat. Quan això succeeixi cal realitzar la conciliació entre els dos saldos, com a única via per assegurar que no hi ha moviments al banc que s'hagin escapat al nostre control.

Normalment les diferències són generades per el diferent ritme d'anotacions de les operacions, ja que el centre registra una operació quan es produeix (d'acord amb el principi de la data del fet, de comptabilitat). El banc, però, comptabilitza l'operació en una data que no sempre coincideix amb la de la nostra anotació.

CRITERIS DE PAGAMENT:
Per evitar haver de realitzar pagaments cada dia, és convenient fixar un/dos dies de pagament mensuals. Això no vol dir que cas d'haver de pagar alguna factura de forma urgent no pugui fer-se, però cal procurar que això sigui un fet aïllat. Cal recordar que hi ha pagaments amb característiques especials que tenen un venciment prefixat (IVA, retencions d'IRPF,...)i que, per tant, no els hi podrem aplicar el termini general de pagament.

Una altra mesura que pot simplificar la tasca que generen els pagaments és generalitzar els pagaments per transferència bancària. Això reduirà el volum de xecs nominatius emesos i per tant simplificarà el control i conciliació dels comptes bancaris.

FACTURA:
La factura és el document que acredita i detalla el valor de la compravenda de productes, mercaderies o serveis. Quan el centre rebi la mercaderia i signi l'albarà conforme l'accepta, se li confeccionarà la factura.
La factura o el document equivalent expedit pel creditor ha de tenir el següents requisits formals:

• Identificació del destinatari (nom, NIF, adreça i codi postal)
• Identificació de l'expenedor (nom comercial, CIF o NIF, inclòs el domicili i codi postal).
• Número de factura i data d'expedició.
• Especificació dels béns, productes o serveis que s'adquireixen, el seu preu unitari (important per l'inventari) i el seu import total.
• Tipus d'IVA aplicat o l'expressió d'"IVA INCLÓS" o "OPERACIÓ EXEMPTA", si s'escau.

FRANQUÍCIA:
Tant per cent sobre el valor dels efectes assegurats o quantitat fixa en el cas del centres públics, a partir de la qual comença a comptar la responsabilitat de l'assegurador. En cas d'accident amb pèrdua o dany material, la franquícia, si escau, és a càrrec del centre docent.

De tots els riscos coberts per la pòlissa d'assegurança per danys materials subscrita pel departament d'Ensenyament, només el robatori, l'espoliació i l'atracament estan exempts de franquícia, mentre que els demés riscos, tot i ésser objecte de cobertura tenen establerta una franquícia de 3.005,06 €.

IVA (MODEL 300):
L'IVA és un impost que pretén gravar, mitjançant un procediment especial, l'adquisició de béns i serveis pel consumidor, és a dir, qui paga realment l'IVA és el consumidor final que adquireix els béns i serveis per satisfer les seves necessitats.
Després de cada trimestre es computarà el deute per IVA, que resulti de la diferència entre l'IVA recaptat, repercutit o cobrat als clients i l'IVA suportat o pagat als proveïdors, i si la diferència es positiva s'ingressarà a l'Agència Tributària dins dels 20 dies següents a l'acabament del període impositiu. En cas contrari es demanarà la compensació pel següent trimestre. També existeix el Model 390 de declaració resumen anual de l'IVA el qual es presentarà a l'Agència Tributaria juntament amb la primera declaració d'IVA (Model 300) de l'exercici següent.

Tot i que l'educació, s'inclou com a exempció de l'IVA alguns ingressos del centre donaran lloc a l'emissió de factures les quals hauran d'incloure l'IVA cobrat pel centre, que comptablement tindrà un tractament extrapressupostari.

LLIBRE DE COMPTES CORRENTS I DE CAIXA:
El llibre de comptes corrents recull totes les operacions comptables que es fan al centre, les quals suposen ingressos o pagaments realitzats als comptes bancaris del centre.

En el llibre de caixa s'anoten tots els moviments comptables que consisteixen en un ingrés o pagament en efectiu (metàl·lic) i que, per tant, estan registrats al compte caixa.

La normativa que regula l'autonomia de gestió econòmica dels centres preveu, que"els fons econòmics del centre, dipositats en entitats financeres, hauran de ser ingressats en un únic compte autoritzat pel director i pel secretari-administrador del centre, és a dir, amb signatura conjunta". Tot i això, s'accepta que els centres puguin excepcionalment, disposar de més d'un compte bancari si es du a terme la corresponent consolidació comptable.

Cal un llibre per cada compte corrent obert amb una entitat financera (llibre de comptes corrents) i, per als moviments que representen un ingrés o pagament en efectiu de caixa cal el llibre de caixa. És recomanable portar un control periòdic de l'existència de metàl·lic.

LLIBRE DIARI D'OPERACIONS:
El llibre diari és un document mercantil on s'enregistren totes les operacions econòmiques d'una empresa.

Recull totes les operacions comptables per data d'operació, amb la informació de l'import brut de les operacions i la imputació al pressupost d'ingressos, despeses o operacions extrapressupostàries, tot indicant el codi de la partida d'imputació i un número de registre que les identifica.

Tots els moviments comptables del centre (ingressos i despeses) s'anotaran en el Diari i cada anotació s'anomena assentament o apunt. Un assentament és l'expressió escrita de les operacions comptables en el llibre diari.

MERITACIÓ:
La comptabilitat diferencia entre el moment en què neix l'obligació de pagar, o el dret de cobrar, i el moment en què realment es produeix el pagament o el cobrament.

El principi que s'ha de seguir és el de meritació: Els fets econòmics han de registrar-se quan neixen els drets o les obligacions que aquells originin. És a dir, les promeses, esperances o oferiments no es comptabilitzen fins el moment en què tenen un principi d'execució contractual.

PARTIDES EXTRAPRESSUPOSTÀRIES:
La comptabilitat ha d'incloure la totalitat de les despeses i els ingressos del centre. Hi ha, però, determinades transaccions econòmiques en les quals el centre actua únicament com a intermediari, de manera que els cobraments i pagaments no representen ingressos ni despeses reals per al centre.

Per tant, són partides que no tenen una incidència en el pressupost ja que no produeixen canvis quantitatius en el mateix. Alguns exemples característics són les colònies, excursions, viatge de fi de curs, menjador escolar, activitats extraescolars, IVA, IRPF..., en aquests casos, la comptabilitat ha de recollir aquests moviments, encara que no formin part del pressupost del centre.

Estan obligats a presentar el model 110 les entitats que, han satisfet durant el trimestre natural objecte de declaració, rendes dineràries o en espècie subjectes a retenció (activitats professionals, prestació d'assistència tècnica...) i la presentaran a l'Agència Tributària dins dels 20 dies següents a l'acabament del període impositiu (és a dir, de l'1 fins el 20 d'abril, de juliol, d'octubre i de gener, respectivament).

Dins dels 20 primers dies naturals del mes de gener de cada any es presentarà l'imprès del resum anual de retencions i ingressos a compte, Model 190.

ROMANENT:
Resta, residu, allò que roman. El posible saldo de tresoreria existent a la fi de l'exercici econòmic s'anomena romanent, no serà objecte de reintegrament i quedarà en poder dels centres docents.

Aquest romanent haurà de figurar com a ingrés en el pressupost de l'any següent.