Enrera
Orientacions per a la gestió econòmica
             
  1 Introducció
5 Aspectes tributaris
  2 El pressupost   6 Pautes per a una bona gestió econòmica  
  3 Les partides pressupostàries   7 Annex normatiu  
  4 Comptabilitat   8 Glossari  
 
   
Glossari
 
A B C D F H I L M O P R S T X
   
  ANY ACADÈMIC:
L'any acadèmic considera que l'exercici econòmic correspon al curs escolar, és a dir, de setembre a juny.
   
  ANY NATURAL:
L'any natural considera que l'exercici econòmic va de gener a desembre, és a dir, el darrer trimestre de l'any natural serà el primer trimestre del curs escolar.
   
  APORTADORS:
Els aportadors són les entitats, institucions o organismes que aporten els fons econòmics necessaris per al funcionament del centre educatiu. Òbviament, el departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya és el principal aportador dels centres públics de Catalunya.
En general, tots els ens de naturalesa pública (administració autonòmica, local...) o privada (empreses i/o particulars) que realitzen aportacions al pressupost del centre a través de la partida d'ingressos i mitjançant donacions, llegats, etc., es consideren aportadors (Ajuntament, Consell Comarcal, AMPA, Diputació, MEC...).
   
  ARQUEIG:
Cal verificar i contrastar l'estat de la tresoreria del centre, és a dir, actualitzar la comptabilitat del centre i la caixa (disponibilitats de mitjans líquids en caixa: monedes i bitllets de curs legal).
L'acta d'arqueig és el document que reflecteix la situació comptable de la tresoreria, a l'hora que lliga aquesta situació amb els estats que faciliten els bancs sobre els nostres comptes, verificant que la situació de Tresoreria s'adiu amb la informació comptable.
   
  ASSEGURADOR:
Qui assegura, qui garanteix alguna cosa amb un contracte d'assegurança.
   
  ASSEGURANÇA:
Contracte mitjançant el qual, a canvi d'un import anomenat prima, pagat d'un cop o anualment, mensualment, etc., és garantit el centre contra riscos diferents i les conseqüències econòmiques derivades de la responsabilitat patrimonial i civil, per danys i/o perjudicis corporals, materials i/o conseqüencials causats per acció o omissió a terceres persones.
L'assegurador mitjançant un contracte o pòlissa d'assegurança amb l'assegurat cobreix els riscos de l'incendi, l'explosió i la caiguda de llamps; així com les despeses d'extinció d'incendis i l'extracció de fangs, llots i fums; els danys per inundacions, els vendavals i la pluja torrencial; els robatoris, l'espoliació, els actes vandàlics, els atracaments...
És important recordar que en la pòlissa d'assegurances contractada pel departament d'Ensenyament per a danys materials, només el robatori, l'espoliació i l'atracament estan exempts de franquícia, mentre que els demés riscos tenen establerta una franquícia de 3.0005,06 €.
   
  ASSEGURAT:
La persona física o jurídica sotmesa a un risc que té cobert mitjançant un contracte d'assegurança.
   
  BALANÇ DE SUMES I SALDOS (Balanç de comprovació):
Aquest llistat servirà per detectar errors que s'hagin pogut produir en la comptabilització dels diversos fets comptables. En aquest balanç han de coincidir les sumes de les columnes del Deure i l'Haver per una banda, i per l'altra han de coincidir la suma dels saldos deutors amb la suma dels saldos creditors. En el cas que no es donés aquesta coincidència podríem concloure que s'han comptabilitzat operacions de manera inadequada.
   
 

BENS IMMOBLES:
És immoble tota cosa que no pot traslladar-se sense espatllar-se, més les coses que hi porti incorporades i els drets que recaiguin sobre aquella.
Estan formats pels solars de naturalesa urbana, finques rústiques i d'altres terrenys no urbans, mines i pedreres (terrenys i béns naturals) i les edificacions en general, sigui quina sigui la destinació (construccions).

   
 

CENTRE DE COST:
Els centres de cost són unitats que tenen assignat i gestionen el seu propi pressupost, en funció dels objectius, que pretenen assolir. Els centres de cost són, per exemple, els departaments, els laboratoris, la biblioteca, els cicles..., i es caracteritzen per tenir una persona responsable de la seva gestió.
Hi han centres que prefereixen distribuir el seu pressupost en centre de cost els qual gestionaran les seves despeses a partir de la distribució d'ingressos proposada.

Els centres de cost són tots aquells departaments o seccions que es defineixen en el sí del centre amb entitat pròpia i que se'ls assigna una partida pressupostària que gestionen de manera autònoma.

Els centres de cost permeten un control descentralitzat de la despesa.

   
  CERTIFICATS DE RECAPTACIÓ:
Tots els ingressos generats pel centre (fotocòpies, telèfon públic, màquines expenedores, enquadernació...) han d'estar degudament documentats. Apart dels documents dels ingressos bancaris s'han d'estendre els certificats de les recaptacions efectives signades pels corresponents funcionaris encarregats d'aquestes gestions.
   
  CICLE PRESSUPOSTARI:
A partir de la comunicació de l'import per a despeses de funcionament que s'assigna a cada centre, s'inicia el cicle pressupostari que està constituït per les següents fases: Elaboració, aprovació, execució, control i avaluació del pressupost.
   
  COBERTURA DE DANYS MATERIALS:
La pòlissa d'assegurança garanteix els béns assegurats, de tot risc físic, per pèrdues o danys materials per als béns assegurats com a conseqüència d'uns fets accidentals i imprevists que donen dret a cobertura.
   
  COBERTURA DE RESPONSABILITAT PATRIMONIAL I CIVIL:
La Generalitat de Catalunya dóna cobertura d'assegurança per responsabilitat patrimonial i civil als centres docents públics, és a dir, garanteix les conseqüències econòmiques derivades de la responsabilitat civil i patrimonial, que segons la normativa vigent, correspongui a l'administració, i per tant als centres que en depenen, per danys corporals i materials i les seves conseqüències directes, així com els perjudicis purs, no conseqüència de danys materials i/o corporals previs, causats per acció u omissió a terceres persones durant l'exercici de la seva activitat, així com la Responsabilitat Civil Professional.
   
  COBERTURA PRESSUPOSTÀRIA:
La cobertura de cadascuna de les partides del pressupost s'obté calculant quin percentatge de la quantia pressupostada representa la despesa realitzada. Si la cobertura es inferior a cent, s'haurà gastat menys que el pressupostat i en cas contrari més. El concepte de cobertura es paral·lel al de desviació (diferència entre la quantitat pressupostada i la quantitat efectivament gastada).
   
 

COMPTE:
El compte és l'agrupació sota el mateix títol de totes les partides que són de la mateixa naturalesa i concepte. Tot compte es divideix en dos sector, el de l'esquerra (Deure) i el de la dreta (Haver). Carregar un compte és fer un registre al Deure i abonar-lo, realitzar el registre a l'Haver.

La comptabilitat utilitza els comptes per registrar les operacions comptables amb claretat, imparcialitat, objectivitat i verificació.

   
  COMPTE CORRENT:
Contracte pel qual una entitat financera -banc o caixa- presta els serveis de caixa als seus clients tot utilitzant la tècnica comptable de l'anotació per partida doble per a reflectir la situació de crèdit o de deute en què aquests es troben en relació amb els fons de què poden disposar.
   
  COMPTE DE DESPESES D'EXERCICIS TANCATS:
Aquest compte recull, per a cada aplicació pressupostària de despesa, les obligacions pendents de pagament i els pagament imputats. Permeten conèixer la gestió de les obligacions pendents del centre corresponents a exercicis ja tancats.
   
  COMPTE D'EXCÉS DE FONS:
Aquest compte recull l'excés de finançament, d'acord amb la comptabilitat del centre, que es donaria si sumem a les disponibilitats líquides del centre (saldo de caixa i dels comptes corrents) els ingressos pendents de cobrament i els restem les despeses pendents de pagament.
   
 

COMPTE D'OPERACIONS EXTRAPRESSUPOSTÀRIES:
Aquest compte recull, per a cada compte extrapressupostari, el resum de les operacions realitzades amb imputació a cadascun d'ells, per tal de conèixer el moviment de l'exercici i el saldo dels mateixos.

   
  COMPTE DE RENDES D'EXERCICIS TANCATS:
Aquest compte recull, per a cada concepte pressupostari d'ingrés, el resum dels drets pendents de cobrament i els cobraments imputats, per tal de conèixer la gestió dels drets pendents decobrament del centre corresponent a exercicis ja tancats.
   
  COMPTE DE RENDES PÚBLIQUES:
Aquest compte recull, per a cada concepte pressupostari d'ingrés, el resum dels drets i els cobraments imputats a cada partida, per tal de conèixer l'execució del pressupost d'ingressos del centre. Informa de les previsions inicials aprovades per cada partida d'ingrés, els drets contrets de cobrament, el recaptat i els drets pendents de cobrament.
   
  COMPTE GENERAL DE DESPESES:
Aquest compte recull, per a cada concepte pressupostari de despesa, el resum de les obligacions i pagaments imputats a cada partida, per tal de conèixer l'execució del pressupost de despeses del centre. Informa del crèdit inicial de cada partida de despesa, de les modificacions pressupostàries, de les obligacions reconegudes i/o pagades o pendents de pagament i del crèdit disponible d'aquestes.
   
 

CONCILIACIÓ BANCARIA:
La conciliació bancària es el càlcul necessari per justificar les diferències existents entre el saldo d'un compte corrent que reflexa la nostra comptabilitat, i el saldo que ens facilita el banc, d'acord amb la seva pròpia comptabilitat. Quan això succeeixi cal realitzar la conciliació entre els dos saldos, com a única via per assegurar que no hi ha moviments al banc que s'hagin escapat al nostre control.

Normalment les diferències són generades per el diferent ritme d'anotacions de les operacions, ja que el centre registra una operació quan es produeix (d'acord amb el principi de la data del fet, de comptabilitat). El banc, però, comptabilitza l'operació en una data que no sempre coincideix amb la de la nostra anotació.

   
  CONCURS (forma d'adjudicació):
Els contractes que celebri l'Administració tindran la forma d'adjudicació per concurs quan es produeixi l'adjudicació al licitador que en el seu conjunt presenti la proposició més avantatjosa.
   
  CONSERVACIÓ:
Són les despeses derivades de les actuacions necessàries per a garantir la continuïtat del funcionament d'estris o instal·lacions.
   
  CONTINENT:
Cosa que en conté una altra.
El continent dels béns immobles que són propietat de la Generalitat inclou el conjunt de les construccions principals o accessòries, i les seves instal·lacions fixes com són les d'aigua, gas, electricitat, calefacció, sistemes d'alarma, etc...
   
  CONTINGUT:
Cosa continguda dins d'una altra.
El contingut dels béns immobles que són propietat de la Generalitat inclou el mobiliari, efectes personals..., és a dir, tot el que es troba dins del continent.
A efectes de la cobertura de danys materials, s'entén per béns assegurats el contingut d'aquests béns immobles si s'utilitzen per desenvolupar la funció docent, amb independència de si aquests béns són propietat de la Generalitat, dels empleats o de terceres en custòdia. Resten exclosos de la cobertura de l'assegurança, els efectes personals com documentació, bosses, roba, diners, o qualsevol altre bé, que tot i trobar-se a l'interior de l'edifici sinistrat , el motiu de la seva permanència no sigui posar-ho a disposició dels serveis propis del centre.
   
  CONTRACTE:
Acord entre dues o més parts per a constituir, regular o extingir, entre elles, una relació jurídica patrimonial. Consensual, neix amb el consentiment de les parts; real, neix amb el lliurament de la cosa; formal, neix amb el compliment dels requisits formals exigits per la Llei; d'adhesió, una de les parts posa a l'altra les seves condicions.
   
  CONTRACTES ADMINISTRATIUS:
Son contractes administratius aquells que conjunta o separadament, tenen per objecte directe l'execució d'obres, la gestió de serveis públics i la realització de subministraments, els de consultoria i assistència o de serveis, excepte els contractes d'assegurances i bancaris i d'inversions...
   
  CONTRACTES PRIVATS:
Els contractes celebrats per l'Administració que no son contractes administratius tenen la consideració de contractes privats i en particular, els contractes de compravenda, donació, permuta, arrendament i demés negocis jurídics, d'assegurances i bancaris i de inversions...
   
 

CRITERIS DE PAGAMENT:
Per evitar haver de realitzar pagaments cada dia, és convenient fixar un/dos dies de pagament mensuals. Això no vol dir que cas d'haver de pagar alguna factura de forma urgent no pugui fer-se, però cal procurar que això sigui un fet aïllat. Cal recordar que hi ha pagaments amb característiques especials que tenen un venciment prefixat (IVA, retencions d'IRPF,...)i que, per tant, no els hi podrem aplicar el termini general de pagament.

Una altra mesura que pot simplificar la tasca que generen els pagaments és generalitzar els pagaments per transferència bancària. Això reduirà el volum de xecs nominatius emesos i per tant simplificarà el control i conciliació dels comptes bancaris.

   
  DECRET LEGISLATIU:
Norma amb rang de Llei dictada pel Poder Executiu, atenent-se a una delegació concedida pel Poder Legislatiu sobre una matèria concreta.
   
  DECRET-LLEI:
Norma amb rang de Llei dictada pel Poder Executiu, per raó d'urgència o necessitat. Té vigència temporal.
   
  DESCOBERT EN COMPTE:
Quantitat que un titular d'un compte corrent bancari disposa per sobre del seu saldo. La seva concessió és facultativa per al banc.
   
  DESVIACIONS:
S'ha de veure globalment i partida a partida si les despeses efectivament realitzades per tal d'assolir els objectius marcats han estat les previstes inicialment. L'anàlisi d'aquestes desviacions (diferència entre la quantitat pressupostada i la quantitat efectivament gastada) en les partides pressupostàries ens donarà la informació real i necessària per tal de confeccionar el pressupost del següent exercici.
   
  DEURE:
Els assentaments s'ordenaran per data i número de registre, la columna Deure anota l'import de les operacions que representen un ingrés o entrada i la columna Haver les que representen un pagament o sortida. El Deure és el sector de l'esquerrra del compte i el saldo representa la situació deutora o creditora d'aquest.
   
  DILIGÈNCIA:
Document en què el secretari-administrador del centre fa constar l'execució d'aquesta decisió i dóna fe de la veracitat i exactitud del seu contingut. Per exemple, quan es produeix un canvi de director s'estendrà en el llibre d'actes una diligència on es farà constar l'estat de comptes, la relació de factures pendents de pagament i la situació de l'inventari.
   
  DIPÒSITS DE FONS:
Són els fons econòmics, és a dir, els diners del centre, dipositats en entitats financeres i hauran de ser ingressats en un únic compte bancari autoritzat pel director i pel secretari-administrador del centre, és a dir, amb signatura conjunta.
   
  DONACIÓ I LLEGAT:
La donació és l'acte pel qual una persona, el donant, disposa gratuïtament d'un bé a favor d'una altra, el donatari, és a dir, el centre. Les aportacions de tercers a través de llegats s'han de fer per disposició testamentària. Les quantitats i les rendes procedents de donacions o de llegats fets al centre per a finalitats docents, requerirà prèviament l'acceptació del bé moble per part del conseller d'Ensenyament i del bé immoble per part del conseller d'Economia i Finances.
   
 

FACTURA:
La factura és el document que acredita i detalla el valor de la compravenda de productes, mercaderies o serveis. Quan el centre rebi la mercaderia i signi l'albarà conforme l'accepta, se li confeccionarà la factura.
La factura o el document equivalent expedit pel creditor ha de tenir el següents requisits formals:

  • Identificació del destinatari (nom, NIF, adreça i codi postal)
  • Identificació de l'expenedor (nom comercial, CIF o NIF, inclòs el domicili i codi postal).
  • Número de factura i data d'expedició.
  • Especificació dels béns, productes o serveis que s'adquireixen, el seu preu unitari (important per l'inventari) i el seu import total.
  • Tipus d'IVA aplicat o l'expressió d'"IVA INCLÓS" o "OPERACIÓ EXEMPTA", si s'escau.
   
  FETS COMPTABLES (o econòmics):
Són el conjunt d'operacions de naturalesa econòmica que afecten el patrimoni d'una empresa d'una manera molt concreta.
En la vida diària d'un centre es duen a terme compres de materials, pagaments de factures, rebudes de cobraments, etc. Aquests fets comptables degudament identificats i comptabilitzats permeten fer un seguiment de l'evolució de les diferents partides pressupostàries del centre, de manera que podrem ajustar millor els pressupostos en exercicis futurs.
   
 

FRANQUÍCIA:
Tant per cent sobre el valor dels efectes assegurats o quantitat fixa en el cas del centres públics, a partir de la qual comença a comptar la responsabilitat de l'assegurador. En cas d'accident amb pèrdua o dany material, la franquícia, si escau, és a càrrec del centre docent.

De tots els riscos coberts per la pòlissa d'assegurança per danys materials subscrita pel departament d'Ensenyament, només el robatori, l'espoliació i l'atracament estan exempts de franquícia, mentre que els demés riscos, tot i ésser objecte de cobertura tenen establerta una franquícia de 3.005,06 €.

   
  HAVER:
Els assentaments s'ordenaran per data i número de registre, la columna Haver anota l'import de les operacions que representen un pagament o sortida i la columna Deure les que representen un ingrés, cobrament o entrada. L'Haver és el sector de l'esquerrra del compte i el saldo representa la situació deutora o creditora existent al compte en una data.
   
  INTERÈS:
Percentatge que hom paga per l'ús del capital manllevat. Es pot definir com el pagament o la retribució que dóna una entitat financera -banc o caixa- al centre pels saldos dels comptes corrents que hi té.
   
  INVENTARI:
Enumeració, classificació i recompte físic que condueix a la descripció i relació permenoritzada de tots els béns, dels mobles i dels materials inventariables, tant dotat com adquirits, que té el centre en una data concreta.
L'inventari por ser parcial, que compren una part del patrimoni (laboratoris, biblioteca, audiovisuals...) o general, que abasta tots els béns del centre.
L'inventari ha d'incorporar tots els béns inventariables, és a dir, els béns no fungibles. Veure -llibre d'inventari de béns-.
   
 

IVA (MODEL 300):
L'IVA és un impost que pretén gravar, mitjançant un procediment especial, l'adquisició de béns i serveis pel consumidor, és a dir, qui paga realment l'IVA és el consumidor final que adquireix els béns i serveis per satisfer les seves necessitats.
Després de cada trimestre es computarà el deute per IVA, que resulti de la diferència entre l'IVA recaptat, repercutit o cobrat als clients i l'IVA suportat o pagat als proveïdors, i si la diferència es positiva s'ingressarà a l'Agència Tributària dins dels 20 dies següents a l'acabament del període impositiu. En cas contrari es demanarà la compensació pel següent trimestre. També existeix el Model 390 de declaració resumen anual de l'IVA el qual es presentarà a l'Agència Tributaria juntament amb la primera declaració d'IVA (Model 300) de l'exercici següent.

Tot i que l'educació, s'inclou com a exempció de l'IVA alguns ingressos del centre donaran lloc a l'emissió de factures les quals hauran d'incloure l'IVA cobrat pel centre, que comptablement tindrà un tractament extrapressupostari.

   
  LLEI:
Norma creada pel Poder Legislatiu i que ha estat degudament promulgada.
   
 

LLIBRE DE COMPTES CORRENTS I DE CAIXA:
El llibre de comptes corrents recull totes les operacions comptables que es fan al centre, les quals suposen ingressos o pagaments realitzats als comptes bancaris del centre.

En el llibre de caixa s'anoten tots els moviments comptables que consisteixen en un ingrés o pagament en efectiu (metàl·lic) i que, per tant, estan registrats al compte caixa.

La normativa que regula l'autonomia de gestió econòmica dels centres preveu, que"els fons econòmics del centre, dipositats en entitats financeres, hauran de ser ingressats en un únic compte autoritzat pel director i pel secretari-administrador del centre, és a dir, amb signatura conjunta". Tot i això, s'accepta que els centres puguin excepcionalment, disposar de més d'un compte bancari si es du a terme la corresponent consolidació comptable.

Cal un llibre per cada compte corrent obert amb una entitat financera (llibre de comptes corrents) i, per als moviments que representen un ingrés o pagament en efectiu de caixa cal el llibre de caixa. És recomanable portar un control periòdic de l'existència de metàl·lic.

   
  LLIBRE D'INVENTARI DE BÉNS:
En aquest llibre s'anoten els moviments comptables imputats a les partides de despeses del grup 9. Adquisició de material inventariable. Els materials adquirits pel centre corresponents a aquestes partides (mobiliari; material audiovisual; material de reprografia; ordinadors i perifèrics; material de laboratori, esport i similars; maquinària i utillatge; equipament d'oficina...) han de constar a l'inventari del centre.
 

 

  LLIBRE D'OPERACIONS EXTRAPRESSUPOSTÀRIES:
En aquest llibre s'anoten els moviments comptables que no corresponen ni al pressupost de despeses ni al d'ingressos (partides extrapressupostàries creades pel centre).
Són transaccions econòmiques que no tenen una incidència en el pressupost i en les quals el centre actua únicament com a intermediari, de manera que els cobraments i pagaments no representen ingressos ni despeses reals per al centre.
   
  LLIBRE DE RENDES PÚBLIQUES:
Aquest llibre ofereix una visió de les operacions que afecten a l'execució del pressupost d'ingressos, recollint de manera sistemàtica i normalitzada, l'estimació dels ingressos previstos per a finançar les activitats programades. Informa de la previsió inicial d'ingrés per cada concepte, la data i el número de registre de cada assentament, els compromisos contrets a favor del centre, els imports recaptats i ingressats, i els saldos pendents de cobrament.
   
 

LLIBRE DIARI D'OPERACIONS:
El llibre diari és un document mercantil on s'enregistren totes les operacions econòmiques d'una empresa.

Recull totes les operacions comptables per data d'operació, amb la informació de l'import brut de les operacions i la imputació al pressupost d'ingressos, despeses o operacions extrapressupostàries, tot indicant el codi de la partida d'imputació i un número de registre que les identifica.

Tots els moviments comptables del centre (ingressos i despeses) s'anotaran en el Diari i cada anotació s'anomena assentament o apunt. Un assentament és l'expressió escrita de les operacions comptables en el llibre diari.

   
  LLIBRE GENERAL DE DESPESES:
En aquest llibre estan anotades, per a cada partida pressupostària de despesa, les obligacions i pagaments imputats a cadascuna, a fi de fer un seguiment d'execució del pressupost de despeses. S'indica un crèdit inicial, les modificacions introduïdes al pressupost, el crèdit disponible, les obligacions reconegudes, les obligacions pagades i les obligacions pendents de pagament.
   
  LLIBRE MAJOR:
El llibre major és un llibre comptable no obligatori que s'utilitza per conèixer el saldo i moviments de cada compte individualment. Està format per tots els comptes que utilitza el centre presentats de forma individual. El llibre de comptes corrents i caixa, de fet, són el llibre major dels comptes bancaris i de caixa.
   
  LLIBRES:
Els llibres informen a cada moment de la situació comptable del centre i han d'estar a disposició de l'administració en el cas d'una intervenció. Són el lloc on es du a terme l'enregistrament i seguiment de totes les operacions de naturalesa econòmica, és a dir, de tots els fets comptables del centre.
   
  LLISTAT D'EXPLOTACIÓ:
Aquest llistat permet d'una manera ràpida comparar els totals d'ingressos i despeses que ha tingut el centre, amb indicació de si s'ha generat un romanent, positiu o negatiu, a favor o en contra.
   
  MATERIAL FUNGIBLE:
Material que es consumeix amb l'ús.
   
 

MERITACIÓ:
La comptabilitat diferencia entre el moment en què neix l'obligació de pagar, o el dret de cobrar, i el moment en què realment es produeix el pagament o el cobrament.

El principi que s'ha de seguir és el de meritació: Els fets econòmics han de registrar-se quan neixen els drets o les obligacions que aquells originin. És a dir, les promeses, esperances o oferiments no es comptabilitzen fins el moment en què tenen un principi d'execució contractual.

   
  MODEL 347 (Declaració anual d'operacions amb tercers):
La declaració anual d'operacions amb tercers (model 347) és obligatòria per a totes les empreses privades i organismes públics que en cada exercici anual hagin realitzat operacions amb tercers -normalment proveïdors- per un import, acumulat per a cadascun d'aquests proveïdors, superior a 3.005,06 euros. (IVA inclòs en les operacions subjectes).
Aquesta declaració, a presentar dintre del termini establert de l'1 al 31 de març de l'any següent, és informativa i no suposa cap despesa per al centre docent. Tampoc no té el propòsit fiscalitzador de l'activitat.
   
  ORDRE MINISTERIAL:
Norma amb rang inferior a la llei dictada per un Ministre.
   
  ÒRGANS COL·LEGIATS:
Els òrgans col·legiats de govern dels centres educatius son el consell escolar (que representa els diversos sectors de la comunitat educativa), el claustre de professors, la comissió econòmica... En tant que òrgans col·legiats estan sotmesos al Dret i al Procediment administratiu.
   
  ÒRGANS UNIPERSONALS:
Els òrgans unipersonals de govern tenen caràcter electiu i formen part de l'equip directiu del centre. Són ser càrrecs directius el director, el cap d'estudis, el secretari, l'administrador, el coordinador pedagògic, el cap d'estudis adjunt, l'adjunt al secretari...
   
 

PARTIDES EXTRAPRESSUPOSTÀRIES:
La comptabilitat ha d'incloure la totalitat de les despeses i els ingressos del centre. Hi ha, però, determinades transaccions econòmiques en les quals el centre actua únicament com a intermediari, de manera que els cobraments i pagaments no representen ingressos ni despeses reals per al centre.

Per tant, són partides que no tenen una incidència en el pressupost ja que no produeixen canvis quantitatius en el mateix. Alguns exemples característics són les colònies, excursions, viatge de fi de curs, menjador escolar, activitats extraescolars, IVA, IRPF..., en aquests casos, la comptabilitat ha de recollir aquests moviments, encara que no formin part del pressupost del centre.

   
  PARTIDES PRESSUPOSTÀRIES:
Són aquelles partides que tenen una incidència directa en l'elaboració i posterior execució del pressupost des del vessant dels ingressos o del vessant de les despeses. Per tant, afecten el pressupost de forma quantitativa.
   
  PERSONA JURÍDICA:
Són persones jurídiques les corporacions, associacions i fundacions d'interès públic, així com les associacions d'interès particular, siguin civils, mercantils o industrials. A aquestes organitzacions el dret els hi atorga personalitat o capacitat jurídica, és a dir, aptitud per a ser titulars de drets i obligacions.
   
  PÒLISSA D'ASSEGURANÇES:
Document en el qual es formalitza un contracte d'assegurança.
   
  PRENEDOR:
El prenedor de l'assegurança es qui signe o pren un contracte d'adhesió, és a dir, en el cas dels centres públics, la Generalitat de Catalunya.
   
  PRESSUPOST:
Document que recull el total d'ingressos i de despeses que el centre té previst realitzar durant un any natural. El pressupost és un document de gestió a curt termini i ha de ser participatiu, transparent, coherent i suficient per tal d'afrontar les necessitats de despesa de la Programació General del centre (Pla anual), és a dir, cada activitat u objectiu de la programació general ha de tenir l'assignació pressupostària corresponent.
   
  PREUS PÚBLICS:
Existeix una llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya que estableix la taxa per la realització de diverses activitats i serveis (fotocòpies, certificats, matrícula a EOI ...).
   
  PRIMA D'ASSEGURANCES:
Quantitat única o periòdica que es satisfà a una companyia d'assegurances per a la cobertura d'un risc.
   
  PROCEDIMENT DE NEGOCIAT:
Els contractes que celebri l'Administració seguiran el procediment negociat quan es produeixi l'adjudicació del contracte al empresari justificadament elegit prèvia consulta i negociació dels termes del contracte amb un o varis empresaris.
   
  PROCEDIMENT OBERT:
Els contractes que celebri l'Administració seguiran el procediment obert quan tot empresari pugui presentar una proposició per tal d'intentar aconseguir el contracte.
   
  PROCEDIMENT RESTRINGIT:
Els contractes que celebri l'Administració seguiran el procediment restringit quan solament poguin presentar proposicions aquells empresaris prèviament seleccionats per l'Administració prèvia sol·licitud dels mateixos.
   
  PROVEÏDORS I SUBMINISTRADORS:
Són totes aquelles empreses subministradores de béns i serveis necessaris per al desenvolupament de l'activitat pròpia d'un centre educatiu. Com a exemples de béns podem citar: llibres, material didàctic, etc., i com a exemples de serveis: telèfon, electricitat, gas, transport, etc.
   
  REBUT:
És el resguard que emet la persona que cobra l'import de la factura i serveix al pagador com a justificant del pagament. És pot utilitzar com a rebut o comprovant el justificant o extracte bancari que emet l'entitat bancària a través de la qual s'ha efectuat el pagament.
   
  RECURS:
Dret que té un òrgan judicial o administratiu a revisar una sentència o un acte administratiu.
   
  REPARACIÓ:
Són reparacions les despeses necessàries per tornar a posar en funcionament estris o instal·lacions que han deixat de funcionar (en general per avaria), o bé pateixen algun desperfecte que cal reparar.
   
  RESCABALAMENT:
Reparar, compensar, recuperar, la pèrdua o dany material que el centre ha sofert.
La Generalitat de Catalunya té subscrites dues cobertures d'assegurances, una de les quals garanteix els béns assegurats, de tot risc físic, per pèrdues o danys materials causats per fets accidentals que donen dret a cobertura.
Els fets accidentals que els centres pateixen (actes vandàlics, incendis, caiguda de llamps, explosió, fuites d'aigua, sobrecàrregues, inundacions, vendavals, pluja torrencial, robatori, espoliació, atracament...) donen dret a sol·licitar el corresponent rescabalament.
   
  RETENCIONS IRPF (MODEL 110):
En qualsevol pagament que es realitzi a una persona física exercint una activitat de tipus professional (per exemple un conferenciant), s'ha d'efectuar la retenció en concepte d'IRPF, l'ingrés de la qual s'efectuarà, trimestralment, amb el document model 110.
Per a l'any 2003, hi ha la previsió que aquest ingrés s'hagi d'efectuar mensualment.

Estan obligats a presentar el model 110 les entitats que, han satisfet durant el trimestre natural objecte de declaració, rendes dineràries o en espècie subjectes a retenció (activitats professionals, prestació d'assistència tècnica...) i la presentaran a l'Agència Tributària dins dels 20 dies següents a l'acabament del període impositiu (és a dir, de l'1 fins el 20 d'abril, de juliol, d'octubre i de gener, respectivament).

Dins dels 20 primers dies naturals del mes de gener de cada any es presentarà l'imprès del resum anual de retencions i ingressos a compte, Model 190.

   
 

ROMANENT:
Resta, residu, allò que roman. El posible saldo de tresoreria existent a la fi de l'exercici econòmic s'anomena romanent, no serà objecte de reintegrament i quedarà en poder dels centres docents.

Aquest romanent haurà de figurar com a ingrés en el pressupost de l'any següent.

   
  SALDO D'UN COMPTE:
El saldo és la diferència entre el deure i l'haver d'un compte. Si el deure és superior el saldo s'anomena saldo deutor; en canvi, si l'haver és més gran que el deure la diferència s'anomena saldo creditor.
   
  SINISTRE:
Als efectes de la cobertura de responsabilitat patrimonial i civil de les pòlisses d'assegurança subscrites, s'entén per sinistre, la producció per acció o omissió d'un resultat danyós que causi un perjudici efectiu, individual i avaluable individualment i econòmicament, respecte a una persona o grup de persones, existint un nexe causal entre l'acció o omissió i el dany sofert.
En el suposit de patir-se un sinistre que pugui afectar a la responsabilitat patrimonial i civil de l'administració, el perjudicat (tercera persona) haurà de presentar la corresponent reclamació.
   
  SUBHASTA (forma d'adjudicació):
Els contractes que celebri l'Administració tindran la forma d'adjudicació per subhasta quan es produeixi l'adjudicació al licitador que ofereixi el preu més baix.
   
  TERCERA PERSONA:
Als efectes de la cobertura de responsabilitat patrimonial i civil de les pòlisses d'assegurança subscrites, s'entén per tercera persona, qualsevol persona física o jurídica diferent del prenedor de l'assegurança (Generalitat de Catalunya) i de l'assegurat (tots els departaments de la generalitat de Catalunya, els seus representants, empleats i depenents...).
   
  TIQUET O VAL:
Els Tiquets o Vals numerats expedits en màquines registradores són vàlids en determinats supòsits com les vendes al por menor (detall), transport de persones, autopistes de peatge, aparcaments de vehicles, servei telefònic, serveis d'hostaleria i subministraments de menjars o begudes. No es necessari detallar les dades del destinatari (IES), tot i que haura de constar el número correlatiu i, si s'escau, sèrie, el NIF o CIF del expenedor, el tipus impositiu aplicat o l'expressió "IVA INCLÓS", la contraprestació total...
   
  TRANSFERÈNCIA BANCÀRIA:
Operació a través de la qual s'efectua un traspàs de fons d'un compte bancari a un altre.
   
  XEC:
Document de crèdit pel qual el titular d'un compte bancari dóna una ordre de pagament al banc de la totalitat o d'una part dels fons que tingui disponibles en el compte. Pot ésser estès al portador, quan el pot cobrar qualsevol tenidor, o nominatiu, quan hi ha indicat el nom del tenidor que l'ha de cobrar. Xec barrat: xec que travessen dues ratlles paral·leles i que només pot ésser cobret si és ingressat en un compte bancari. Xec confirmat (o registrat): xec en què el banc lliuart registra o confirma, mitjançant una declaració escrita en el mateix document, l'existència de fons per a atendre el pagament. Xec en descobert: xec lliurat, sense provisió de fons. Delicte consistent a lliurar un xec sabent que el dia del seu venciment no podrà ésser fet efectiu per manca de provisió de fons suficient. Xec garantit: xec especial que permet al lliurador de girar-lo per la quantitat que vulgui, garantint-ne en tot cas el banc el pagament fins a una quantitat determinada. Xec de viatge: xec a la vista emès generalment per banc o grans agències de viatges, i venuts als viatgers que signen el document quan el compren i una altra vegada, a efectes d'identificació, davant la persona encarregada de fer-lo efectiu. La seva funció bàsica resideix en motius de seguretat davant casos de pèrdua o robatori, puix que a través d'aquest procediment no pot ésser fet efectiu sinó per la persona que l'ha comprat.
   
  XEC AL PORTADOR:
Xec bancari que el pot cobrar qualsevol tenidor.
   
  XEC NOMINATIU:
Xec bancari que té indicat el nom del tenidor que l'ha de cobrar.
   
 
Amunt