 |
|
|
|
Glossari |
|
|
|
|
|
ANY
ACADÈMIC:
L'any acadèmic considera que l'exercici econòmic
correspon al curs escolar, és a dir, de setembre a juny. |
|
|
|
ANY NATURAL:
L'any natural considera que l'exercici econòmic
va de gener a desembre, és a dir, el darrer trimestre de l'any natural
serà el primer trimestre del curs escolar. |
|
|
|
APORTADORS:
Els aportadors són les entitats, institucions
o organismes que aporten els fons econòmics necessaris per al funcionament
del centre educatiu. Òbviament, el departament d'Ensenyament de la
Generalitat de Catalunya és el principal aportador dels centres públics
de Catalunya.
En general, tots els ens de naturalesa pública (administració
autonòmica, local...) o privada (empreses i/o particulars)
que realitzen aportacions al pressupost del centre a través de la
partida d'ingressos i mitjançant donacions, llegats, etc., es consideren
aportadors (Ajuntament, Consell Comarcal, AMPA, Diputació, MEC...). |
|
|
|
ARQUEIG:
Cal verificar i contrastar l'estat de la tresoreria del
centre, és a dir, actualitzar la comptabilitat del centre i la caixa
(disponibilitats de mitjans líquids en caixa: monedes i bitllets
de curs legal).
L'acta d'arqueig és el document que reflecteix la situació
comptable de la tresoreria, a l'hora que lliga aquesta situació amb
els estats que faciliten els bancs sobre els nostres comptes, verificant
que la situació de Tresoreria s'adiu amb la informació comptable. |
|
|
|
ASSEGURADOR:
Qui assegura, qui garanteix alguna cosa amb un contracte
d'assegurança. |
|
|
|
ASSEGURANÇA:
Contracte mitjançant el qual, a canvi d'un import
anomenat prima, pagat d'un cop o anualment, mensualment, etc., és
garantit el centre contra riscos diferents i les conseqüències
econòmiques derivades de la responsabilitat patrimonial i civil,
per danys i/o perjudicis corporals, materials i/o conseqüencials causats
per acció o omissió a terceres persones.
L'assegurador mitjançant un contracte o pòlissa d'assegurança
amb l'assegurat cobreix els riscos de l'incendi, l'explosió i la
caiguda de llamps; així com les despeses d'extinció d'incendis
i l'extracció de fangs, llots i fums; els danys per inundacions,
els vendavals i la pluja torrencial; els robatoris, l'espoliació,
els actes vandàlics, els atracaments...
És important recordar que en la pòlissa d'assegurances contractada
pel departament d'Ensenyament per a danys materials, només el robatori,
l'espoliació i l'atracament estan exempts de franquícia, mentre
que els demés riscos tenen establerta una franquícia de 3.0005,06
€. |
|
|
|
ASSEGURAT:
La persona física o jurídica sotmesa a
un risc que té cobert mitjançant un contracte d'assegurança. |
|
|
|
BALANÇ
DE SUMES I SALDOS (Balanç de comprovació):
Aquest llistat servirà per detectar errors que
s'hagin pogut produir en la comptabilització dels diversos fets comptables.
En aquest balanç han de coincidir les sumes de les columnes del Deure
i l'Haver per una banda, i per l'altra han de coincidir la suma dels
saldos deutors amb la suma dels saldos creditors. En el cas que no es donés
aquesta coincidència podríem concloure que s'han comptabilitzat
operacions de manera inadequada. |
|
|
|
BENS IMMOBLES:
És immoble tota cosa que no pot traslladar-se
sense espatllar-se, més les coses que hi porti incorporades i els
drets que recaiguin sobre aquella.
Estan formats pels solars de naturalesa urbana, finques rústiques
i d'altres terrenys no urbans, mines i pedreres (terrenys i béns
naturals) i les edificacions en general, sigui quina sigui la destinació
(construccions).
|
|
|
|
CENTRE DE COST:
Els centres de cost són unitats que tenen assignat
i gestionen el seu propi pressupost, en funció dels objectius,
que pretenen assolir. Els centres de cost són, per exemple, els
departaments, els laboratoris, la biblioteca, els cicles..., i es caracteritzen
per tenir una persona responsable de la seva gestió.
Hi han centres que prefereixen distribuir el seu pressupost en centre
de cost els qual gestionaran les seves despeses a partir de la distribució
d'ingressos proposada.
Els centres de cost són tots aquells
departaments o seccions que es defineixen en el sí del centre amb
entitat pròpia i que se'ls assigna una partida pressupostària
que gestionen de manera autònoma.
Els centres de cost permeten un control descentralitzat
de la despesa.
|
|
|
|
CERTIFICATS DE RECAPTACIÓ:
Tots els ingressos generats pel centre (fotocòpies,
telèfon públic, màquines expenedores, enquadernació...)
han d'estar degudament documentats. Apart dels documents dels ingressos
bancaris s'han d'estendre els certificats de les recaptacions efectives
signades pels corresponents funcionaris encarregats d'aquestes gestions. |
|
|
|
CICLE PRESSUPOSTARI:
A partir de la comunicació de l'import per a despeses
de funcionament que s'assigna a cada centre, s'inicia el cicle pressupostari
que està constituït per les següents fases: Elaboració,
aprovació, execució, control i avaluació del pressupost. |
|
|
|
COBERTURA DE DANYS MATERIALS:
La pòlissa d'assegurança garanteix els
béns assegurats, de tot risc físic, per pèrdues o danys
materials per als béns assegurats com a conseqüència
d'uns fets accidentals i imprevists que donen dret a cobertura. |
|
|
|
COBERTURA DE RESPONSABILITAT
PATRIMONIAL I CIVIL:
La Generalitat de Catalunya dóna cobertura d'assegurança
per responsabilitat patrimonial i civil als centres docents públics,
és a dir, garanteix les conseqüències econòmiques
derivades de la responsabilitat civil i patrimonial, que segons la normativa
vigent, correspongui a l'administració, i per tant als centres que
en depenen, per danys corporals i materials i les seves conseqüències
directes, així com els perjudicis purs, no conseqüència
de danys materials i/o corporals previs, causats per acció u omissió
a terceres persones durant l'exercici de la seva activitat, així
com la Responsabilitat Civil Professional. |
|
|
|
COBERTURA PRESSUPOSTÀRIA:
La cobertura de cadascuna de les partides del pressupost
s'obté calculant quin percentatge de la quantia pressupostada representa
la despesa realitzada. Si la cobertura es inferior a cent, s'haurà
gastat menys que el pressupostat i en cas contrari més. El concepte
de cobertura es paral·lel al de desviació (diferència
entre la quantitat pressupostada i la quantitat efectivament gastada). |
|
|
|
COMPTE:
El compte és l'agrupació sota el mateix
títol de totes les partides que són de la mateixa naturalesa
i concepte. Tot compte es divideix en dos sector, el de l'esquerra (Deure)
i el de la dreta (Haver). Carregar un compte és fer
un registre al Deure i abonar-lo, realitzar el registre
a l'Haver.
La comptabilitat utilitza els comptes
per registrar les operacions comptables amb claretat, imparcialitat, objectivitat
i verificació.
|
|
|
|
COMPTE CORRENT:
Contracte pel qual una entitat financera -banc o caixa-
presta els serveis de caixa als seus clients tot utilitzant la tècnica
comptable de l'anotació per partida doble per a reflectir la situació
de crèdit o de deute en què aquests es troben en relació
amb els fons de què poden disposar. |
|
|
|
COMPTE DE DESPESES D'EXERCICIS
TANCATS:
Aquest compte recull, per a cada aplicació pressupostària
de despesa, les obligacions pendents de pagament i els pagament imputats.
Permeten conèixer la gestió de les obligacions pendents del
centre corresponents a exercicis ja tancats. |
|
|
|
COMPTE D'EXCÉS DE
FONS:
Aquest compte recull l'excés de finançament,
d'acord amb la comptabilitat del centre, que es donaria si sumem a les disponibilitats
líquides del centre (saldo de caixa i dels comptes corrents) els
ingressos pendents de cobrament i els restem les despeses pendents de pagament. |
|
|
|
COMPTE D'OPERACIONS EXTRAPRESSUPOSTÀRIES:
Aquest compte recull, per a cada compte extrapressupostari,
el resum de les operacions realitzades amb imputació a cadascun
d'ells, per tal de conèixer el moviment de l'exercici i el saldo
dels mateixos.
|
|
|
|
COMPTE DE RENDES D'EXERCICIS
TANCATS:
Aquest compte recull, per a cada concepte pressupostari
d'ingrés, el resum dels drets pendents de cobrament i els cobraments
imputats, per tal de conèixer la gestió dels drets pendents
decobrament del centre corresponent a exercicis ja tancats. |
|
|
|
COMPTE DE RENDES PÚBLIQUES:
Aquest compte recull, per a cada concepte pressupostari
d'ingrés, el resum dels drets i els cobraments imputats a cada partida,
per tal de conèixer l'execució del pressupost d'ingressos
del centre. Informa de les previsions inicials aprovades per cada partida
d'ingrés, els drets contrets de cobrament, el recaptat i els drets
pendents de cobrament. |
|
|
|
COMPTE GENERAL DE DESPESES:
Aquest compte recull, per a cada concepte pressupostari
de despesa, el resum de les obligacions i pagaments imputats a cada partida,
per tal de conèixer l'execució del pressupost de despeses
del centre. Informa del crèdit inicial de cada partida de despesa,
de les modificacions pressupostàries, de les obligacions reconegudes
i/o pagades o pendents de pagament i del crèdit disponible d'aquestes. |
|
|
|
CONCILIACIÓ BANCARIA:
La conciliació bancària es el càlcul
necessari per justificar les diferències existents entre el saldo
d'un compte corrent que reflexa la nostra comptabilitat, i el saldo que
ens facilita el banc, d'acord amb la seva pròpia comptabilitat.
Quan això succeeixi cal realitzar la conciliació entre els
dos saldos, com a única via per assegurar que no hi ha moviments
al banc que s'hagin escapat al nostre control.
Normalment les diferències són
generades per el diferent ritme d'anotacions de les operacions, ja que
el centre registra una operació quan es produeix (d'acord amb el
principi de la data del fet, de comptabilitat). El banc, però,
comptabilitza l'operació en una data que no sempre coincideix amb
la de la nostra anotació.
|
|
|
|
CONCURS (forma d'adjudicació):
Els contractes que celebri l'Administració tindran
la forma d'adjudicació per concurs quan es produeixi l'adjudicació
al licitador que en el seu conjunt presenti la proposició més
avantatjosa. |
|
|
|
CONSERVACIÓ:
Són les despeses derivades de les actuacions necessàries
per a garantir la continuïtat del funcionament d'estris o instal·lacions. |
|
|
|
CONTINENT:
Cosa que en conté una altra.
El continent dels béns immobles que són propietat de la Generalitat
inclou el conjunt de les construccions principals o accessòries,
i les seves instal·lacions fixes com són les d'aigua, gas,
electricitat, calefacció, sistemes d'alarma, etc... |
|
|
|
CONTINGUT:
Cosa continguda dins d'una altra.
El contingut dels béns immobles que són propietat de la Generalitat
inclou el mobiliari, efectes personals..., és a dir, tot el que es
troba dins del continent.
A efectes de la cobertura de danys materials, s'entén per béns
assegurats el contingut d'aquests béns immobles si s'utilitzen per
desenvolupar la funció docent, amb independència de si aquests
béns són propietat de la Generalitat, dels empleats o de terceres
en custòdia. Resten exclosos de la cobertura de l'assegurança,
els efectes personals com documentació, bosses, roba, diners, o qualsevol
altre bé, que tot i trobar-se a l'interior de l'edifici sinistrat
, el motiu de la seva permanència no sigui posar-ho a disposició
dels serveis propis del centre. |
|
|
|
CONTRACTE:
Acord entre dues o més parts per a constituir,
regular o extingir, entre elles, una relació jurídica patrimonial.
Consensual, neix amb el consentiment de les parts; real, neix
amb el lliurament de la cosa; formal, neix amb el compliment dels
requisits formals exigits per la Llei; d'adhesió, una de les
parts posa a l'altra les seves condicions. |
|
|
|
CONTRACTES ADMINISTRATIUS:
Son contractes administratius aquells que conjunta o
separadament, tenen per objecte directe l'execució d'obres, la gestió
de serveis públics i la realització de subministraments, els
de consultoria i assistència o de serveis, excepte els contractes
d'assegurances i bancaris i d'inversions... |
|
|
|
CONTRACTES PRIVATS:
Els contractes celebrats per l'Administració que
no son contractes administratius tenen la consideració de contractes
privats i en particular, els contractes de compravenda, donació,
permuta, arrendament i demés negocis jurídics, d'assegurances
i bancaris i de inversions... |
|
|
|
CRITERIS DE PAGAMENT:
Per evitar haver de realitzar pagaments cada dia, és convenient
fixar un/dos dies de pagament mensuals. Això no vol dir que cas
d'haver de pagar alguna factura de forma urgent no pugui fer-se, però
cal procurar que això sigui un fet aïllat. Cal recordar que
hi ha pagaments amb característiques especials que tenen un venciment
prefixat (IVA, retencions d'IRPF,...)i que, per tant, no els hi podrem
aplicar el termini general de pagament.
Una altra mesura que pot simplificar la tasca que generen
els pagaments és generalitzar els pagaments per transferència
bancària. Això reduirà el volum de xecs nominatius
emesos i per tant simplificarà el control i conciliació
dels comptes bancaris.
|
|
|
|
DECRET
LEGISLATIU:
Norma amb rang de Llei dictada pel Poder Executiu, atenent-se
a una delegació concedida pel Poder Legislatiu sobre una matèria
concreta. |
|
|
|
DECRET-LLEI:
Norma amb rang de Llei dictada pel Poder Executiu, per
raó d'urgència o necessitat. Té vigència temporal. |
|
|
|
DESCOBERT EN COMPTE:
Quantitat que un titular d'un compte corrent bancari
disposa per sobre del seu saldo. La seva concessió és facultativa
per al banc. |
|
|
|
DESVIACIONS:
S'ha de veure globalment i partida a partida si les despeses
efectivament realitzades per tal d'assolir els objectius marcats han estat
les previstes inicialment. L'anàlisi d'aquestes desviacions (diferència
entre la quantitat pressupostada i la quantitat efectivament gastada)
en les partides pressupostàries ens donarà la informació
real i necessària per tal de confeccionar el pressupost del següent
exercici. |
|
|
|
DEURE:
Els assentaments s'ordenaran per data i número
de registre, la columna Deure anota l'import de les operacions que representen
un ingrés o entrada i la columna Haver les que representen un pagament
o sortida. El Deure és el sector de l'esquerrra del compte
i el saldo representa la situació deutora o creditora d'aquest. |
|
|
|
DILIGÈNCIA:
Document en què el secretari-administrador del
centre fa constar l'execució d'aquesta decisió i dóna
fe de la veracitat i exactitud del seu contingut. Per exemple, quan es produeix
un canvi de director s'estendrà en el llibre d'actes una diligència
on es farà constar l'estat de comptes, la relació de factures
pendents de pagament i la situació de l'inventari. |
|
|
|
DIPÒSITS DE FONS:
Són els fons econòmics, és a dir,
els diners del centre, dipositats en entitats financeres i hauran de ser
ingressats en un únic compte bancari autoritzat pel director i pel
secretari-administrador del centre, és a dir, amb signatura conjunta. |
|
|
|
DONACIÓ
I LLEGAT:
La donació és l'acte pel qual una persona,
el donant, disposa gratuïtament d'un bé a favor d'una altra,
el donatari, és a dir, el centre. Les aportacions de tercers a través
de llegats s'han de fer per disposició testamentària. Les
quantitats i les rendes procedents de donacions o de llegats fets al centre
per a finalitats docents, requerirà prèviament l'acceptació
del bé moble per part del conseller d'Ensenyament i del bé
immoble per part del conseller d'Economia i Finances. |
|
|
|
FACTURA:
La factura és el document que acredita i detalla
el valor de la compravenda de productes, mercaderies o serveis. Quan el
centre rebi la mercaderia i signi l'albarà conforme l'accepta,
se li confeccionarà la factura.
La factura o el document equivalent expedit pel creditor ha de tenir el
següents requisits formals:
- Identificació del destinatari (nom, NIF,
adreça i codi postal)
- Identificació de l'expenedor (nom comercial,
CIF o NIF, inclòs el domicili i codi postal).
- Número de factura i data d'expedició.
- Especificació dels béns, productes
o serveis que s'adquireixen, el seu preu unitari (important per l'inventari)
i el seu import total.
- Tipus d'IVA aplicat o l'expressió d'"IVA
INCLÓS" o "OPERACIÓ EXEMPTA", si s'escau.
|
|
|
|
FETS COMPTABLES (o econòmics):
Són el conjunt d'operacions de naturalesa econòmica
que afecten el patrimoni d'una empresa d'una manera molt concreta.
En la vida diària d'un centre es duen a terme compres de materials,
pagaments de factures, rebudes de cobraments, etc. Aquests fets comptables
degudament identificats i comptabilitzats permeten fer un seguiment de l'evolució
de les diferents partides pressupostàries del centre, de manera que
podrem ajustar millor els pressupostos en exercicis futurs. |
|
|
|
FRANQUÍCIA:
Tant per cent sobre el valor dels efectes assegurats
o quantitat fixa en el cas del centres públics, a partir de la
qual comença a comptar la responsabilitat de l'assegurador. En
cas d'accident amb pèrdua o dany material, la franquícia,
si escau, és a càrrec del centre docent.
De tots els riscos coberts per la pòlissa
d'assegurança per danys materials subscrita pel departament d'Ensenyament,
només el robatori, l'espoliació i l'atracament estan exempts
de franquícia, mentre que els demés riscos, tot i ésser
objecte de cobertura tenen establerta una franquícia de 3.005,06
€.
|
|
|
|
HAVER:
Els assentaments s'ordenaran per data i número
de registre, la columna Haver anota l'import de les operacions que representen
un pagament o sortida i la columna Deure les que representen un ingrés,
cobrament o entrada. L'Haver és el sector de l'esquerrra del
compte i el saldo representa la situació deutora o creditora
existent al compte en una data. |
|
|
|
INTERÈS:
Percentatge que hom paga per l'ús del capital manllevat. Es pot definir
com el pagament o la retribució que dóna una entitat financera
-banc o caixa- al centre pels saldos dels comptes corrents que hi té. |
|
|
|
INVENTARI:
Enumeració, classificació i recompte físic
que condueix a la descripció i relació permenoritzada de tots
els béns, dels mobles i dels materials inventariables, tant dotat
com adquirits, que té el centre en una data concreta.
L'inventari por ser parcial, que compren una part del patrimoni (laboratoris,
biblioteca, audiovisuals...) o general, que abasta tots els béns
del centre.
L'inventari ha d'incorporar tots els béns inventariables, és
a dir, els béns no fungibles. Veure -llibre d'inventari de
béns-. |
|
|
|
IVA (MODEL 300):
L'IVA és un impost que pretén gravar, mitjançant
un procediment especial, l'adquisició de béns i serveis
pel consumidor, és a dir, qui paga realment l'IVA és el
consumidor final que adquireix els béns i serveis per satisfer
les seves necessitats.
Després de cada trimestre es computarà el deute per IVA,
que resulti de la diferència entre l'IVA recaptat, repercutit o
cobrat als clients i l'IVA suportat o pagat als proveïdors, i si
la diferència es positiva s'ingressarà a l'Agència
Tributària dins dels 20 dies següents a l'acabament del període
impositiu. En cas contrari es demanarà la compensació pel
següent trimestre. També existeix el Model 390 de declaració
resumen anual de l'IVA el qual es presentarà a l'Agència
Tributaria juntament amb la primera declaració d'IVA (Model 300)
de l'exercici següent.
Tot i que l'educació, s'inclou com a exempció
de l'IVA alguns ingressos del centre donaran lloc a l'emissió de
factures les quals hauran d'incloure l'IVA cobrat pel centre, que comptablement
tindrà un tractament extrapressupostari.
|
|
|
|
LLEI:
Norma creada pel Poder Legislatiu i que ha estat degudament
promulgada. |
|
|
|
LLIBRE DE COMPTES CORRENTS I DE
CAIXA:
El llibre de comptes corrents recull totes les operacions comptables
que es fan al centre, les quals suposen ingressos o pagaments realitzats
als comptes bancaris del centre.
En el llibre de caixa s'anoten tots els moviments
comptables que consisteixen en un ingrés o pagament en efectiu
(metàl·lic) i que, per tant, estan registrats al compte
caixa.
La normativa que regula l'autonomia de gestió econòmica
dels centres preveu, que"els fons econòmics del centre,
dipositats en entitats financeres, hauran de ser ingressats en un únic
compte autoritzat pel director i pel secretari-administrador del centre,
és a dir, amb signatura conjunta". Tot i això,
s'accepta que els centres puguin excepcionalment, disposar de més
d'un compte bancari si es du a terme la corresponent consolidació
comptable.
Cal un llibre per cada compte corrent obert amb una entitat
financera (llibre de comptes corrents) i, per als moviments que
representen un ingrés o pagament en efectiu de caixa cal el llibre
de caixa. És recomanable portar un control periòdic
de l'existència de metàl·lic.
|
|
|
|
LLIBRE D'INVENTARI DE BÉNS:
En aquest llibre s'anoten els moviments comptables imputats
a les partides de despeses del grup 9. Adquisició de material inventariable.
Els materials adquirits pel centre corresponents a aquestes partides (mobiliari;
material audiovisual; material de reprografia; ordinadors i perifèrics;
material de laboratori, esport i similars; maquinària i utillatge;
equipament d'oficina...) han de constar a l'inventari del centre. |
|
|
|
LLIBRE D'OPERACIONS EXTRAPRESSUPOSTÀRIES:
En aquest llibre s'anoten els moviments comptables que
no corresponen ni al pressupost de despeses ni al d'ingressos (partides
extrapressupostàries creades pel centre).
Són transaccions econòmiques que no tenen una incidència
en el pressupost i en les quals el centre actua únicament com a intermediari,
de manera que els cobraments i pagaments no representen ingressos ni despeses
reals per al centre. |
|
|
|
LLIBRE DE
RENDES PÚBLIQUES:
Aquest llibre ofereix una visió de les operacions
que afecten a l'execució del pressupost d'ingressos, recollint de
manera sistemàtica i normalitzada, l'estimació dels ingressos
previstos per a finançar les activitats programades. Informa de la
previsió inicial d'ingrés per cada concepte, la data i el
número de registre de cada assentament, els compromisos contrets
a favor del centre, els imports recaptats i ingressats, i els saldos pendents
de cobrament. |
|
|
|
LLIBRE DIARI D'OPERACIONS:
El llibre diari és un document mercantil on s'enregistren totes
les operacions econòmiques d'una empresa.
Recull totes les operacions comptables per data d'operació,
amb la informació de l'import brut de les operacions i la imputació
al pressupost d'ingressos, despeses o operacions extrapressupostàries,
tot indicant el codi de la partida d'imputació i un número
de registre que les identifica.
Tots els moviments comptables del centre (ingressos i despeses)
s'anotaran en el Diari i cada anotació s'anomena assentament
o apunt. Un assentament és l'expressió escrita de
les operacions comptables en el llibre diari.
|
|
|
|
LLIBRE GENERAL DE DESPESES:
En aquest llibre estan anotades, per a cada partida pressupostària
de despesa, les obligacions i pagaments imputats a cadascuna, a fi de fer
un seguiment d'execució del pressupost de despeses. S'indica un crèdit
inicial, les modificacions introduïdes al pressupost, el crèdit
disponible, les obligacions reconegudes, les obligacions pagades i les obligacions
pendents de pagament. |
|
|
|
LLIBRE MAJOR:
El llibre major és un llibre comptable no obligatori
que s'utilitza per conèixer el saldo i moviments de cada compte individualment.
Està format per tots els comptes que utilitza el centre presentats
de forma individual. El llibre de comptes corrents i caixa, de fet, són
el llibre major dels comptes bancaris i de caixa. |
|
|
|
LLIBRES:
Els llibres informen a cada moment de la situació
comptable del centre i han d'estar a disposició de l'administració
en el cas d'una intervenció. Són el lloc on es du a terme
l'enregistrament i seguiment de totes les operacions de naturalesa econòmica,
és a dir, de tots els fets comptables del centre. |
|
|
|
LLISTAT D'EXPLOTACIÓ:
Aquest llistat permet d'una manera ràpida comparar
els totals d'ingressos i despeses que ha tingut el centre, amb indicació
de si s'ha generat un romanent, positiu o negatiu, a favor o en contra. |
|
|
|
MATERIAL
FUNGIBLE:
Material que es consumeix amb l'ús. |
|
|
|
MERITACIÓ:
La comptabilitat diferencia entre el moment en què
neix l'obligació de pagar, o el dret de cobrar, i el moment en
què realment es produeix el pagament o el cobrament.
El principi que s'ha de seguir és el de meritació:
Els fets econòmics han de registrar-se quan neixen els drets
o les obligacions que aquells originin. És a dir, les promeses,
esperances o oferiments no es comptabilitzen fins el moment en què
tenen un principi d'execució contractual.
|
|
|
|
MODEL 347 (Declaració
anual d'operacions amb tercers):
La declaració anual d'operacions amb tercers (model
347) és obligatòria per a totes les empreses privades
i organismes públics que en cada exercici anual hagin realitzat operacions
amb tercers -normalment proveïdors- per un import, acumulat per a cadascun
d'aquests proveïdors, superior a 3.005,06 euros. (IVA inclòs
en les operacions subjectes).
Aquesta declaració, a presentar dintre del termini establert de l'1
al 31 de març de l'any següent, és informativa i no suposa
cap despesa per al centre docent. Tampoc no té el propòsit
fiscalitzador de l'activitat. |
|
|
|
ORDRE
MINISTERIAL:
Norma amb rang inferior a la llei dictada per un Ministre. |
|
|
|
ÒRGANS COL·LEGIATS:
Els òrgans col·legiats de govern dels centres
educatius son el consell escolar (que representa els diversos sectors de
la comunitat educativa), el claustre de professors, la comissió econòmica...
En tant que òrgans col·legiats estan sotmesos al Dret i al
Procediment administratiu. |
|
|
|
ÒRGANS UNIPERSONALS:
Els òrgans unipersonals de govern tenen caràcter
electiu i formen part de l'equip directiu del centre. Són ser càrrecs
directius el director, el cap d'estudis, el secretari, l'administrador,
el coordinador pedagògic, el cap d'estudis adjunt, l'adjunt al secretari... |
|
|
|
PARTIDES EXTRAPRESSUPOSTÀRIES:
La comptabilitat ha d'incloure la totalitat de les despeses i els ingressos
del centre. Hi ha, però, determinades transaccions econòmiques
en les quals el centre actua únicament com a intermediari, de manera
que els cobraments i pagaments no representen ingressos ni despeses reals
per al centre.
Per tant, són partides que no tenen una incidència
en el pressupost ja que no produeixen canvis quantitatius en el mateix.
Alguns exemples característics són les colònies,
excursions, viatge de fi de curs, menjador escolar, activitats extraescolars,
IVA, IRPF..., en aquests casos, la comptabilitat ha de recollir aquests
moviments, encara que no formin part del pressupost del centre.
|
|
|
|
PARTIDES PRESSUPOSTÀRIES:
Són aquelles partides que tenen una incidència
directa en l'elaboració i posterior execució del pressupost
des del vessant dels ingressos o del vessant de les despeses. Per tant,
afecten el pressupost de forma quantitativa. |
|
|
|
PERSONA JURÍDICA:
Són persones jurídiques les corporacions,
associacions i fundacions d'interès públic, així com
les associacions d'interès particular, siguin civils, mercantils
o industrials. A aquestes organitzacions el dret els hi atorga personalitat
o capacitat jurídica, és a dir, aptitud per a ser titulars
de drets i obligacions. |
|
|
|
PÒLISSA D'ASSEGURANÇES:
Document en el qual es formalitza un contracte d'assegurança. |
|
|
|
PRENEDOR:
El prenedor de l'assegurança es qui signe o pren
un contracte d'adhesió, és a dir, en el cas dels centres públics,
la Generalitat de Catalunya. |
|
|
|
PRESSUPOST:
Document que recull el total d'ingressos i de despeses
que el centre té previst realitzar durant un any natural. El pressupost
és un document de gestió a curt termini i ha de ser participatiu,
transparent, coherent i suficient per tal d'afrontar
les necessitats de despesa de la Programació General del centre (Pla
anual), és a dir, cada activitat u objectiu de la programació
general ha de tenir l'assignació pressupostària corresponent. |
|
|
|
PREUS PÚBLICS:
Existeix una llei de taxes i preus públics de
la Generalitat de Catalunya que estableix la taxa per la realització
de diverses activitats i serveis (fotocòpies, certificats, matrícula
a EOI ...). |
|
|
|
PRIMA D'ASSEGURANCES:
Quantitat única o periòdica que es satisfà
a una companyia d'assegurances per a la cobertura d'un risc. |
|
|
|
PROCEDIMENT DE NEGOCIAT:
Els contractes que celebri l'Administració seguiran
el procediment negociat quan es produeixi l'adjudicació del contracte
al empresari justificadament elegit prèvia consulta i negociació
dels termes del contracte amb un o varis empresaris. |
|
|
|
PROCEDIMENT OBERT:
Els contractes que celebri l'Administració seguiran
el procediment obert quan tot empresari pugui presentar una proposició
per tal d'intentar aconseguir el contracte. |
|
|
|
PROCEDIMENT RESTRINGIT:
Els contractes que celebri l'Administració seguiran
el procediment restringit quan solament poguin presentar proposicions aquells
empresaris prèviament seleccionats per l'Administració prèvia
sol·licitud dels mateixos. |
|
|
|
PROVEÏDORS I SUBMINISTRADORS:
Són totes aquelles empreses subministradores
de béns i serveis necessaris per al desenvolupament
de l'activitat pròpia d'un centre educatiu. Com a exemples de béns
podem citar: llibres, material didàctic, etc., i com a exemples de
serveis: telèfon, electricitat, gas, transport, etc. |
|
|
|
REBUT:
És el resguard que emet la persona que cobra l'import
de la factura i serveix al pagador com a justificant del pagament. És
pot utilitzar com a rebut o comprovant el justificant o extracte bancari
que emet l'entitat bancària a través de la qual s'ha efectuat
el pagament. |
|
|
|
RECURS:
Dret que té un òrgan judicial o administratiu
a revisar una sentència o un acte administratiu. |
|
|
|
REPARACIÓ:
Són reparacions les despeses necessàries
per tornar a posar en funcionament estris o instal·lacions que han
deixat de funcionar (en general per avaria), o bé pateixen algun
desperfecte que cal reparar. |
|
|
|
RESCABALAMENT:
Reparar, compensar, recuperar, la pèrdua o dany
material que el centre ha sofert.
La Generalitat de Catalunya té subscrites dues cobertures d'assegurances,
una de les quals garanteix els béns assegurats, de tot risc físic,
per pèrdues o danys materials causats per fets accidentals que donen
dret a cobertura.
Els fets accidentals que els centres pateixen (actes vandàlics, incendis,
caiguda de llamps, explosió, fuites d'aigua, sobrecàrregues,
inundacions, vendavals, pluja torrencial, robatori, espoliació, atracament...)
donen dret a sol·licitar el corresponent rescabalament. |
|
|
|
RETENCIONS IRPF (MODEL
110):
En qualsevol pagament que es realitzi a una persona física
exercint una activitat de tipus professional (per exemple un conferenciant),
s'ha d'efectuar la retenció en concepte d'IRPF, l'ingrés de
la qual s'efectuarà, trimestralment, amb el document model 110.
Per a l'any 2003, hi ha la previsió que aquest ingrés s'hagi
d'efectuar mensualment.
Estan obligats a presentar el model 110
les entitats que, han satisfet durant el trimestre natural objecte de
declaració, rendes dineràries o en espècie subjectes
a retenció (activitats professionals, prestació d'assistència
tècnica...) i la presentaran a l'Agència Tributària
dins dels 20 dies següents a l'acabament del període impositiu
(és a dir, de l'1 fins el 20 d'abril, de juliol, d'octubre i de
gener, respectivament).
Dins dels 20 primers dies naturals del
mes de gener de cada any es presentarà l'imprès del resum
anual de retencions i ingressos a compte, Model 190.
|
|
|
|
ROMANENT:
Resta, residu, allò que roman. El posible saldo de tresoreria existent
a la fi de l'exercici econòmic s'anomena romanent, no serà
objecte de reintegrament i quedarà en poder dels centres docents.
Aquest romanent haurà de figurar com a ingrés
en el pressupost de l'any següent.
|
|
|
|
SALDO
D'UN COMPTE:
El saldo és la diferència entre el deure
i l'haver d'un compte. Si el deure és superior el saldo s'anomena
saldo deutor; en canvi, si l'haver és més gran que
el deure la diferència s'anomena saldo creditor. |
|
|
|
SINISTRE:
Als efectes de la cobertura de responsabilitat patrimonial
i civil de les pòlisses d'assegurança subscrites, s'entén
per sinistre, la producció per acció o omissió d'un
resultat danyós que causi un perjudici efectiu, individual i avaluable
individualment i econòmicament, respecte a una persona o grup de
persones, existint un nexe causal entre l'acció o omissió
i el dany sofert.
En el suposit de patir-se un sinistre que pugui afectar a la responsabilitat
patrimonial i civil de l'administració, el perjudicat (tercera persona)
haurà de presentar la corresponent reclamació. |
|
|
|
SUBHASTA (forma d'adjudicació):
Els contractes que celebri l'Administració tindran
la forma d'adjudicació per subhasta quan es produeixi l'adjudicació
al licitador que ofereixi el preu més baix. |
|
|
|
TERCERA
PERSONA:
Als efectes de la cobertura de responsabilitat patrimonial
i civil de les pòlisses d'assegurança subscrites, s'entén
per tercera persona, qualsevol persona física o jurídica diferent
del prenedor de l'assegurança (Generalitat de Catalunya) i de l'assegurat
(tots els departaments de la generalitat de Catalunya, els seus representants,
empleats i depenents...). |
|
|
|
TIQUET O VAL:
Els Tiquets o Vals numerats expedits en màquines
registradores són vàlids en determinats supòsits com
les vendes al por menor (detall), transport de persones, autopistes de peatge,
aparcaments de vehicles, servei telefònic, serveis d'hostaleria i
subministraments de menjars o begudes. No es necessari detallar les dades
del destinatari (IES), tot i que haura de constar el número correlatiu
i, si s'escau, sèrie, el NIF o CIF del expenedor, el tipus impositiu
aplicat o l'expressió "IVA INCLÓS", la contraprestació
total... |
|
|
|
TRANSFERÈNCIA BANCÀRIA:
Operació a través de la qual s'efectua
un traspàs de fons d'un compte bancari a un altre. |
|
|
|
XEC:
Document de crèdit pel qual el titular d'un compte
bancari dóna una ordre de pagament al banc de la totalitat o d'una
part dels fons que tingui disponibles en el compte. Pot ésser estès
al portador, quan el pot cobrar qualsevol tenidor, o nominatiu,
quan hi ha indicat el nom del tenidor que l'ha de cobrar. Xec barrat:
xec que travessen dues ratlles paral·leles i que només pot
ésser cobret si és ingressat en un compte bancari. Xec
confirmat (o registrat): xec en què el banc lliuart registra
o confirma, mitjançant una declaració escrita en el mateix
document, l'existència de fons per a atendre el pagament. Xec
en descobert: xec lliurat, sense provisió de fons. Delicte consistent
a lliurar un xec sabent que el dia del seu venciment no podrà ésser
fet efectiu per manca de provisió de fons suficient. Xec garantit:
xec especial que permet al lliurador de girar-lo per la quantitat que vulgui,
garantint-ne en tot cas el banc el pagament fins a una quantitat determinada.
Xec de viatge: xec a la vista emès generalment per banc o
grans agències de viatges, i venuts als viatgers que signen el document
quan el compren i una altra vegada, a efectes d'identificació, davant
la persona encarregada de fer-lo efectiu. La seva funció bàsica
resideix en motius de seguretat davant casos de pèrdua o robatori,
puix que a través d'aquest procediment no pot ésser fet efectiu
sinó per la persona que l'ha comprat. |
|
|
|
XEC AL PORTADOR:
Xec bancari que el pot cobrar qualsevol tenidor. |
|
|
|
XEC NOMINATIU:
Xec bancari que té indicat el nom del tenidor
que l'ha de cobrar. |
|
|
|
|
 |
|
|
|
|