Les quatre transformacions
En aquesta pràctica analitzarem quines són les quatre grans transformacions que s’han anat produint (o que s’han de produir) per poder portar a terme totes aquestes activitats i estratègies amb les TIC als centres. Bàsicament, les podem resumir en infraestructures, formació, rol del professorat i canvis curriculars.
Infraestructures
Un dels primers problemes que podem tenir és la manca de dotacions i infraestructures dels centres.
Tot i que pot significar un desavantatge molt important, una bona previsió de les infraestructures necessàries per poder portar a terme els projectes que ens plantegem o una revisió de les que ja existeixen, ens ajudarà molt a ajustar-nos a la realitat que tenim i evitar problemes durant l’aplicació i desenvolupament pràctic.
Alguns d’aquests aspectes segurament no dependran de nosaltres sinó de l’administració o del tipus i projecte de centre com el cablejat a les aules, la potència elèctrica, la capacitat de la xarxa, el tipus de connexió (wifi), la seva velocitat i el maquinari existent, però potser hi ha d’altres aspectes que sí que els podem preveure nosaltres mateixos com la selecció del maquinari a utilitzar i la revisió del correcte funcionament, la configuració i la instal·lació del programari necessari en aquest maquinari.
També caldria preveure possibles incidències del funcionament, com per exemple que es fongui la bombeta del canó, que la connexió a Internet no funcioni... i tenir altres opcions disponibles o en previsió.
Formació
Evidentment, per poder fer anar les noves incorporacions tecnològiques o els programes més recents es requereix una formació inicial o un temps d’adaptació i aprenentatge. Aquesta dedicació inicial en temps de formació ha de ser realment sobre allò que es necessita per poder donar resposta a la tasca docent i, per tant, revertirà després directament el projecte del centre.
Una inversió de temps en formació per aprendre a fer anar un programa com els Quaderns Virtuals permet estalviar posteriorment el temps de dedicació a la correcció d’activitats o exàmens ja que el programa la fa automàticament. D’altres formacions potser no tan rentables respecte al temps de dedicació el que permeten posteriorment és donar molta més qualitat a la tasca educativa.
Cal preveure quines mancances formatives tenim que ens poden provocar problemes per poder realitzar correctament aquestes activitats i en quins aspectes necessitem formació o assessorament per poder preveure aquesta formació i dedicació.
La formació no només fa referència al domini del maquinari sinó als enfocaments i plantejaments pedagògics que es vulguin portar a terme, com per exemple una formació per poder desenvolupar el treball cooperatiu.
Rol del professor
Segons hem vist durant les dues primeres pràctiques el rol del professor/a ha anat canviant a mesura que canviaven i es desenvolupaven les tecnologies i evolucionava la societat.
Cal ser conscient de quin és el rol que hem de tenir segons les diferents tipologies d’activitats mostrades a les pràctiques 3 i 4 per tal de poder donar una resposta més ajustada al que es vol aconseguir i per tal d’optimitzar els recursos i les eines que faciliten i permeten obtenir aquests resultats.
Canvis curriculars
Al currículum podem trobar els objectius, continguts i competències que es pretenen assolir en finalitzar un curs, cicle o etapa, però per aconseguir-ho cal que ens plantegem com ho farem i quines eines utilitzarem.
El nou marc legal generat per la Llei Orgànica d’Educació http://www.mec.es/mecd/gabipren/documentos/A17158-17207.pdf (art. 23, e) estableix com a objectius de l’educació: Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per tal de, amb sentit crític, adquirir nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.
Aquests objectius generals es concreten en l’assoliment de l’anomenada competència digital que, d’acord amb l’annex 1 punt 4 del Reial Decret 1631/2006 http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2007/00238, consisteix “a disposar d’habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informació, i per transformar-la en coneixement“.
L’adquisició d’aquestes habilitats afecta totes i cadascuna de les àrees curriculars, raó per la qual cal parlar d’una competència transversal, com ho fa el nou decret curricular d’educació secundària https://www.gencat.net/diari/4915/07176092.htm. No hi ha, doncs, un tractament de la informació i la comunicació al marge dels continguts específics de les àrees i, per contra, no hi ha aprenentatge significatiu avui dia que es pugui construir sense el suport ni les estratègies derivats de la nova manera de socialitzar-se que han generat les tecnologies de la informació i la comunicació.
La disposició legal de desplegar la competència digital comporta, amés de plantejar-se com ja hem dit la coherència entre objectius didàctics i tria de les tecnologies escaients, preveure canvis en l’organització del centre quant a horaris, espais i l’estructura mateixa de les classes. La premissa ha de ser flexibilitat, flexibilitat i flexibilitat, en especial pel que fa a la diversitat d’agrupaments d’alumnat i la distribució de recursos humans de què es disposa.
Un exemple clar d’aquestes adaptacions, transformacions o previsions per poder realitzar un treball cooperatiu telemàtic amb una escola d’un altre país podria ser el de disposar durant un termini de temps acordat entre els dos centres de l’aula, zona establerta pel centre o materials necessaris que permetin la connexió entre els centres per realitzar, per exemple, una videoconferència.
Segurament també necessitarem que o bé el/la professor/a de l’àrea del projecte domini una llengua estrangera o bé el/la professor/a d’aquesta llengua pugui donar suport dins de l’aula en aquell moment. En dues paraules, flexibilitat estructural.
