Hem vist com ha evolucionat la transmissió de la informació al llarg de la història i ens hem anat imaginant com devien ser les classes en diferents moments històrics. Lògicament, doncs, també hi ha hagut una evolució en les maneres d’entendre com aprèn l’alumnat segons les diferents èpoques.
Cal que ens plantegem quina d’aquestes concepcions que seguidament presentem tenim de l’educació i si som coherents o no entre com volem educar i el que fem per aconseguir-ho.
Una de les concepcions bàsiques existents sobre l’educació és pensar que l’alumnat és com un contenidor on hem d’abocar uns coneixements. Portant al límit aquesta consideració, es considera com un objecte passiu i receptor d’informacions.
Des d’aquesta concepció, les activitats educatives que es realitzaran perquè l’alumnat aprengui es basaran en la transmissió d’informació del que sap el professor cap al que no sap l’alumne/a, és a dir, unes lliçons magistrals basades en l’instructivisme.
La tecnologia, educativament parlant, que aplicarem sent coherents amb aquesta pedagogia, és la de resolució d’exercicis directament relacionats amb el que s’ha explicat per veure si realment la informació ha estat interioritzada per l’alumne/a o no.
Una altra concepció de l’educació és el constructivisme, corrent psicopedagògic que es caracteritza pel fet d’entendre el procés d’aprenentatge humà com una articulació de construccions mentals elaborades activament per cada individu.
En aquesta concepció pedagògica es considera que l’alumne/a construeix els seus aprenentatges tot relacionant els continguts que ja coneix amb els nous que se li presenten. Les activitats educatives predominants per aconseguir els aprenentatges són els mapes conceptuals i la construcció individual d’interrelacions que l’alumne fa dels diferents temes.
La tecnologia emprada és la de la construcció d’idees de manera individual, és a dir, d’uns coneixements sobre d’altres previs que es relacionen i encaixen com una gran xarxa del coneixement individual.
Finalment, existeixen diversos corrents pedagògics basats en el constructivisme social.
En aquest corrent es considera que l’alumne/a aprèn quan participa de manera contextualitzada treballant o resolent tasques sobre un tema o problema, però, per fer-ho, no només té en compte el que ell pensa o sap, sinó també el que pensen o saben els altres companys i companyes. Per tant, es realitzen uns tipus d’activitats cooperatives i col·laboratives per tal d’adquirir aquestes informacions amb què es treballa.
La tecnologia que es fa servir és l’articulació de la informació, és a dir, manipular-la, reflexionar-hi, comunicar els resultats de les dues accions anteriors...
En aquest corrent pedagògic podem encara primfilar una mica més parlant de la creació del coneixement, és a dir, valorant que les aportacions d’informació que cada individu fa sobre un coneixement existent són bàsiques per tal de poder generar un nou coneixement.
La participació en la construcció del coneixement i no tan sols en la recepció del mateix és, per a aquest corrent pedagògic, molt important. Per poder arribar a construir de manera social aquests coneixements s’hauran de realitzar un seguit d’activitats que tinguin com objectiu l’acord conjunt sobre els diferents continguts i informacions que cada membre del grup aporta.
La reflexió crítica i conjunta, alhora, fa que, en treballar d’aquesta manera, tot el grup entengui o pensi de manera consensuada, cosa que no vol dir pas tothom igual, sinó que s’entenguin les diferències de criteris i el perquè de cada concepció, creant opinió pròpia i comuna sobre els diferents temes que es treballin.
Per treballar dins de cadascuna d’aquestes línies pedagògiques, podem trobar moltes eines diferents que ens faciliten i ajuden a posar-les en pràctica.
Quines eines (tecnologies) poden ajudar a treballar tant el mestre com l’alumne/a de manera més eficient cadascuna de les pedagogies anteriors?
Podem veure com moltes de les tecnologies existents a l’actualitat i segurament de les que vagin sorgint en el futur poden tenir aplicació directa en les diferents concepcions educatives i, fins i tot, facilitar-ne la implementació. Ara bé, l’ús de noves tecnologies no implica de per se ni innovació pedagògica ni eficiència didàctica. Les TIC, p.e., poden ser utilitzades en cadascun del models pedagògics que hem exposat en aquest apartat, però és evident que els resultats no seran els mateixos.
Per tant, és molt important ser coherent entre la concepció pedagògica que tenim i quines i amb quina finalitat utilitzem aquestes tecnologies, així com ser conscients que potser moltes de les noves tecnologies que van sorgint ens poden ajudar i millorar l’aplicació d’aquest plantejament pedagògic.
Cal, doncs, combinar tot aquest plantejament pedagògic amb el domini de les eines i tecnologies que vagin sorgint per tal de donar una resposta educativa òptima.
De manera gràfica podem veure aquest esquema que resumeix les concepcions pedagògiques que hem anat treballant.