Com aprèn l'alumnat d'avui?
En aquest mòdul, pretenem plantejar l’absoluta coherència i la necessària relació que cal establir entre tipologies i concepcions pedagògiques triades per aplicar amb el nostre alumnat i l’elecció de les eines i estratègies TIC que més s’ajustin a les nostres necessitats L’encert en la combinació ens permetrà treballar amb major eficiència per assolir els objectius didàctics que ens hem proposat.
Primer de tot, cal plantejar-se, si encara no ho hem fet, si valent-nos de totes aquestes utilitats i recursos TIC, el nostre alumnat realment aprendrà, ja que un ordinador per ell mateix no fa que l’alumnat aprengui.
Cal una reflexió molt a fons per poder donar una resposta adient a les diferents realitats de cada centre, ja que cal no perdre de vista que totes i cadascuna d’elles, de ben segur, seran molt diferents.
Per fer-ho cal que comencem diferenciant dos conceptes molt importants, el concepte d’informació i el de coneixement.
La informació és un conjunt organitzat de dades que constitueixen un missatge, però el coneixement va més enllà: és la relació entre l’objecte (la informació) i el subjecte (la persona). Per tant, el coneixement és aquell conjunt organitzat de dades que posseeix el subjecte i que són destinades a resoldre un determinat problema.
De la màxima anterior es desprèn que el coneixement, a diferència de la informació, l’adquireix i se’l fa a mida el mateix individu.
Els llocs des d’on es pot accedir a la informació, les maneres d’informar o transmetre la informació i la seva disponibilitat han canviat molt durant els darrers anys.
Tanmateix, potser no ens adonem que també les maneres d’adquirir els coneixements han canviat i, dintre de les escoles i instituts, volem continuar intentant que l’alumnat adquireixi coneixements de la mateixa manera que en altres dècades, encara que potser utilitzant noves tecnologies.
Aquestes tecnologies per elles i en elles mateixes, no fan que l’alumne/a adquireixi els coneixements. Cal plantejar-se, què hem de fer per aconseguir-ho i com, quan i per què cal utilitzar aquests recursos TIC a secundària. Veurem, doncs, si és que realment són tan importants com potser podem pensar i si realment ens ajudaran en aquesta tasca docent o no.
Transmissió de la informació, educació i coneixement: una perspectiva històrica
Abans de la invenció de la impremta, on era la informació? Com es podria transmetre? D’on i com es podia adquirir el coneixement?
La principal manera que existia d’accedir a la informació era la transmissió oral. Però, qui tenia aquesta informació? La cultura, entesa com a conjunt dels símbols, valors, normes, models d’organització, coneixements, objectes, etc., que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida, d’una societat o d’un poble, es transmetia de pares a fills. Només uns privilegiats tenien accés al codi escrit. En conseqüència, l’accés a la informació estava molt dividit i encara no hi havia un gran públic alfabetitzat, és a dir, apte per llegir i escriure.
Feu un esforç d’imaginació i situeu-vos en aquella època! Penseu com serien les classes d’un professor amb el seu alumnat, sense llibres de text, ni diccionaris, ni enciclopèdies, ni màquines d’escriure, ni ordinadors...
Donada la dificultat d’elaboració i l’alt cost, aquesta informació al començament era recollida en monestirs on els monjos es dedicaven a copiar documents que, per tant, estaven a l’abast de molt poca gent.
Amb la invenció de la impremta al segle XV, els canvis van ser molt importants i graduals, es van consolidar dins de la societat industrial (finals del s. XVIII i principis del XIX) fins a culminar, als països del primer món, en l’alfabetització massiva ja al segle XX. Un dels punts centrals d’aquest procés d’alfabetització consistia a poder disposar a les aules d’uns llibres de text on es recollien les informacions principals o les que es creien més importants de transmetre del moment.
La transmissió escrita de la cultura es fa mitjançant signes que cal aprendre, comprendre i acceptar. Aquest procés suposa un examen crític del que es llegeix i la possibilitat de recórrer a la informació transmesa tants cops com sigui possible.
Segurament en aquesta societat ens és molt fàcil plantejar-nos quin paper tenia el/la professor/a a diferència de l’anterior i com havien de ser les classes. El/la professor/a era una persona molt ben considerada dintre de la societat ja que disposava de molts coneixements i era l’encarregat d’alfabetitzar i transmetre aquella informació a l’alumnat, una informació a la qual les generacions anteriors no havien pogut accedir. El rol del professorat consistia a transmetre directament informació o fer entendre el que el llibre deia.
Amb el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació entrem en una nova societat, l’anomenada societat postindustrial o societat xarxa.
La societat de la informació és una societat en què la creació, distribució i manipulació de la informació formen part important de les activitats culturals i econòmiques.
En aquest moment, la informació és accessible, no només a unes poques persones, sinó que arriba a molta gent. Aquest fet unit als avenços tecnològics que no s’estan produint de generació en generació, sinó que es produeixen dintre d’una mateixa generació fa que actualment existeixin noves generacions que disposin de coneixements que les antigues no tenen o no tenien.
Aquest fet significa un canvi molt important en la manera d’educar i d’aprendre. El professor ja no és la única font d’informació, ni el que “en sap més” perquè qualsevol alumne/a pot accedir a molta més informació de la que segurament podem tenir o haver adquirit els professors.
Per tant, ens trobem davant una nova realitat en què professors que han/hem estat formats amb un altre sistema i en una altra societat hem d’adaptar-nos a la nova realitat extremadament canviant. Però, com? Què hem de fer ara? Utilitzar aquests nous avenços tecnològics per aprendre com vam aprendre nosaltres, és a dir, fer el mateix, però amb unes altres eines?
O potser cal fer un pas més ambiciós i aturar-nos a considerar quines són les diferents concepcions pedagògiques existents i poder optar per la que creiem que sigui la més adient per a aquesta societat.
| Quantitat d’informació | Accessibilitat | |
|---|---|---|
| Soc. Preindustrial | Molt poca o nul·la | Molt poca o nul·la |
| Soc. Industrial | Poca o baixa | Poca o baixa |
| Soc. De la Informació | Molta o total | Poca o baixa |
| Soc. Del coneixement | Molta o total | Molta o total |
Avançant-nos una mica més podem parlar de la societat del coneixement. Aquesta societat no existeix actualment. A hores d’ara, és un ideal o una etapa evolutiva vers la qual es dirigeix la humanitat, una etapa posterior a l’actual societat de la informació i on s’arribarà mitjançant les oportunitats que representen els mitjans tecnològics i la humanització de les societats actuals.
Per tant, per a quina societat hem de formar el nostre alumnat? La resposta a aquesta pregunta justifica la utilització de les eines que ells i elles hauran de fer servir o els siguin més properes i, sobretot, l’aprenentatge mitjançant els procediments i les metodologies que construiran aquesta societat del coneixement.
Tot i així, mentre la informació no arribi a tots els habitants del món i no gaudeixin d’igualtat d’oportunitats en l’àmbit educatiu per tractar la informació disponible amb discerniment i esperit crític, analitzar-la, seleccionar-ne els diferents elements i incorporar al coneixement els que es creguin més adients, no haurem evolucionat cap a aquesta societat del coneixement.
