L’objectiu d’aquesta pràctica és aprofundir en els tipus de tasques segons la taxonomia de Bernie Dodge.
Ja s’ha dit que la tasca és una de les parts més importants d’una WebQuest perquè us proporciona l’objectiu, enfoca les energies dels alumnes i us concreta les intencions del pla d’estudis de l’educador/a. Una tasca ben dissenyada desenvolupa habilitats de pensament que van més enllà de la comprensió i la memòria. És possible que, en una WebQuest concreta, es combinin dues o més categories de tasques. Les categories que trobareu a continuació no estan en cap ordre determinat excepte les del primer apartat, les anomenades de “tornar a explicar”, que van a l’inici a causa de la seva simplicitat i del seu paper de frontera entre el que és una WebQuest o no. Entre les onze tasques restants, podeu triar les que més s’adiguin als vostres objectius.
A vegades l’únic que voleu és que els alumnes absorbeixin una certa
quantitat d’informació i que demostrin que l’han entesa. Aquestes
tasques poden ser una manera d’iniciar-se en la utilització de les WQ
com a font d’informació. Els alumnes poden presentar allò que han après
en una presentació en diapositives, cartells, informes, etc., i es
podran considerar tasques WebQuest segons el grau de transformació que
els alumnes hagin hagut de fer. Si les frases i el format són
sensiblement diferents a allò que han trobat, si han hagut d’utilitzar
les habilitats de resumir, seleccionar i elaborar, aleshores podeu
qualificar-les de tasques WebQuest.
És una tasca senzilla per als alumnes. Es tracta d’obtenir informació
de diverses fonts i presentar-la en un format comú, després es publica
a la web, s’imprimeix, etc. Amb aquest tipus de tasca, l’alumne/a es
familiaritza en la cerca d’un tipus d´informació, aprèn a seleccionar,
a ordenar i a explicar. Cal recordar que, perquè sigui realment una WQ,
cal que hagi transformat la informació, una simple relació o llista no
val. Cal que s’hagi reescrit la informació obtinguda i que es presenti
en un tipus de format diferent seguint un criteri propi d’organització
i de presentació. S’avaluarà la coherència de l’organització, la
selecció dels ítems, etc.
Hi ha gent que no està d’acord amb la nostra opinió, per això, cal
desenvolupar les habilitats de persuasió de cadascú. Entre les tasques
de persuasió, es pot incloure una audiència falsa, es pot crear un
escrit, una editorial, un cartell... per influir en l’opinió dels
altres, etc. Les tasques de persuasió es combinen, sovint, amb les de
consens, però no sempre. La diferència clau és que, en aquestes
tasques, cal identificar un públic que haurà de ser convençut, una
audiència a la qual el missatge anirà dirigit expressament.
Una tasca de disseny implica un pla o protocol per fer alguna cosa. Els
alumnes han de crear un producte o un pla d’acció per aconseguir un
objectiu predeterminat i treballar amb uns condicionants especificats.
En una WQ d’aquest tipus, l’element dominant són els condicionants
autèntics i cal que també s’ajustin a un pressupost i als
condicionaments legals vigents.La tasca consisteix a crear un producte
que s’ha d’adequar a les necessitats d’algú en algun lloc.
L’essència d’aquestes tasques consisteix en el fet que els diferents
punts de vista es considerin, s’articulin i s’adaptin tant com sigui
possible. En aquest cas, allò que és important és contrastar opinions i
és diferent a la tasca de periodista. Cal basar-se en punts de vista
autèntics que són expressats per algú en algun lloc fora de les parets
de l’aula, s’ha de basar en opinions dels fets i no en els fets per si
mateixos, i després desenvolupar un informe per a una audiència
específica. Aquest informe ha de tenir un format com els informes
autèntics
Una manera de motivar els estudiants per un tema és convertir-lo en un
trencaclosques o una història de detectius. Al final de les activitats
d’informació i recerca, caldrà explicar el significat de les pistes i
haver eliminat les informacions falses. Han de sintetitzar la
informació i fer generalitzacions. Potser aquest tipus de tasques
semblen poc serioses, però les recerques dels historiadors, arqueòlegs
i científics en general impliquen tasques semblants.
Avaluar alguna cosa significa tenir un cert grau de comprensió
d’aquesta cosa i un grau de comprensió de certs sistemes de valors. Una
tasca de judici presenta a l’alumne/a un nombre d’ítems i se li demana
que els ordeni, els classifiqui i prengui una decisió entre un nombre
limitat d’opcions. Una WQ d’aquest tipus, ben dissenyada, ha de
proporcionar a l’alumne/a un conjunt de criteris per fer el judici o ha
d’ajudar l’estudiant a crear els seus propis criteris d’avaluació. En
aquest segon cas, és important aconseguir que ells expliquin i defensin
el seu sistema d’avaluació.
Hi ha un esdeveniment al voltant d’algun contingut que voleu que els
alumnes aprenguin? Una manera de fer una WQ és demanar als alumnes que
actuïn com a reporters que cobreixen l’esdeveniment. Es tracta de
recollir informació sobre els fets i ordenar-la, saber extreure la
informació de diverses opinions divergents i aprofundir en la
comprensió dels fets. També han de prendre consciència de la seva
pròpia subjectivitat i procurar no reflectir-la en els seus escrits.
Cal donar la màxima importància a l’exactitud i a la imparcialitat.
Les tasques creatives permeten aprendre sobre un tema i modificar-lo en
la forma: una història, un poema, una pintura... Les tasques d’una
WebQuest creativa condueixen a elaborar un producte dins un format
donat, però són molt més ampliables i imprevisibles que les de
dissenyador/a. L’avaluació d’aquestes tasques ha de prioritzar la
creativitat i l’expressió, així com els criteris específics del gènere.
Els condicionants són la clau: per exemple, podeu exigir exactitud
històrica, complir els requisits d’un estil artístic determinat, les
limitacions d’un format determinat... Ha de ser una tasca equilibrada
entre els condicionants i la creativitat.
Un aspecte de la comprensió és saber establir relacions entre dos temes
i també saber veure com els elements d’un tema es relacionen entre si.
Una tasca analítica proporciona un lloc per desenvolupar aquest
coneixement. Les tasques analítiques demanen a l’alumne/a mirar de prop
una o més coses i trobar-hi semblances i diferències. Es poden buscar
relacions de causa efecte entre variables i discutir-ne el significat.
En una tasca analítica ben dissenyada, el paper de l’alumne/a va més
enllà de la simple anàlisi de les implicacions. Ha de permetre
especular o deduir què signifiquen les diferències i les semblances.
La ciència impregna la nostra societat i és vital que el nen/a entengui
com treballa. Fins i tot amb els nens petits, el mestre/a pot fer un
autèntic treball científic. Una tasca científica inclou l’elaboració
d’hipòtesis basades en la comprensió de la informació, recopilar dades,
determinar si les hipòtesis han estat utilitzades, descriure els
resultats i les seves implicacions en un format estàndard d’informe
científic.
En aquest cas, es tracta d’obtenir un millor coneixement d’un mateix.
Una comprensió que pugui ser desenvolupada amb l’exploració dirigida
d’entrada i també amb recursos off line. Una tasca d’aquest tipus
obligarà l’alumne/a a fer-se preguntes sobre si mateix que no tenen una
resposta fàcil. Són tasques adequades per proposar-se objectius a llarg
termini: fer-se preguntes sobre qüestions ètiques i morals, proposar-se
una millora personal, aprendre a valorar l’art i la literatura...
(*) Traducció al català i adaptació de: “WebQuestTaskonomy: Taxonomy of Tasks”, de Bernie Dodge http://edweb.sdsu.edu/WebQuest/taskonomy.html |
---|