Informació procedeix de "informés", donar forma. Ja són història els feixucs i pesats debats sobre si la informació podia arribar a ser objectiva o no. Els informatius són un dels gèneres periodístics més importants. Els informatius conformen una manera de veure la realitat a través de múltiples i elaborats signes. Els grans mitjans exploten, almenys a nivell d'imatge, la nau capitana que representa la informació, venent la seva programació informativa com allò més selecte del seu treball . Els programes informatius són objecte de curosa atenció en la seva planificació i presentació, ja que d'ells depèn en bona part el prestigi de la cadena o l'emissora. Malgrat tot, Eduardo Galeano recorda que “estem informats de tot, però de fet no ens assabentem de gran cosa”.
Es constata que els informatius han gaudit d'un permís especial a l'hora de fer passar l'audiència pel realisme més mediàtic de les notícies que ens fan arribar. Un reflex d'aquest suposat realisme són frases com aquestes, pronunciades per diferents mitjans en diferents moments: “així és com ha ocorregut, i així els ho hem explicat”, “la informació en estat pur”, “si ho diem és perquè és cert”, ”si us ho mostrem és perquè existeix”...
Convé recordar que els grans grups mediàtics sobreviuen en una dura competència per l'audiència, i que per captar-ne més ofereixen cada vegada més espectacle i menys contingut informatiu, generant així una generalitzada confusió entre informació i entreteniment.
L'última fita informativa l'ha marcat Internet, que és una excel·lent eina per a la informació, encara que pugui semblar més un lloc d'oci. Els portals són una adreça que dins la Xarxa serveix com a pàgina de referència per a qualsevol persona. Abans eren simples cercadors, ara ofereixen serveis afegits, com ara notícies, correus, webs, directoris, etc.
També convé tenir en compte els cada vegada més usuals blocs dels diaris digitals, on periodistes de renom mantenen informació actualitzada sobre diferents temes i permeten la participació dels internautes. Aquest fenomen no va començar als diaris, sinó que van ser iniciatives particulars que van tenir i tenen força seguiment.
