L'objectiu d'aquest bloc és aportar elements d'anàlisi i reflexió sobre el paper de la publicitat en els mitjans de comunicació.

Fins a la revolució industrial al segle XVIII, la producció de béns depenia de les necessitats i de determinades demandes socials. Avui, els països desenvolupats tenen les seves necessitats bàsiques cobertes. Segons TORNERO J.M. (La seducción de la opulencia. Gustavo Gili, Barcelona, 1992), “el consum ja no és un acte d'ajustament entre demanda i producció, sinó el creat per la producció”.

Els continguts dels mitjans estan molt condicionats per la publicitat. Bé per l'espai que ocupen els anuncis, pels interessos comercials de les empreses mediàtiques (que prioritzen cada vegada més els departaments de promoció de productes), o pels mateixos interessos econòmics dels seus productors.

Potser sigui una pregunta retòrica, però conté dues dimensions de l'individu difícilment separables. De la mateixa manera també és difícil establir quin tipus de necessitats reals cobreix avui la publicitat, perquè el desig s'ha apropiat del discurs publicitari i ho impregna tot.

Desig i artifici constitueixen el clima que escalfa i refreda, segons convingui, tots i cadascun dels productes que es veuen en una prestatgeria del supermercat o a l'aparador de qualsevol carrer.

Perquè un producte tingui èxit, s'ha de crear en primer lloc un interès en els potencials consumidors. Una necessitat imperiosa de posseir-lo, que només, i parcialment, se satisfà amb la seva compra.

El mètode AIDA

El mètode AIDA ens aclareix aquestes funcions de la publicitat:

Atreure l'atenció del possible consumidor a través de diferents recursos audiovisuals. Suscitar l'interès vers el producte que es vol vendre, situant-lo en un marc agradable de sensacions que estimulen el comprador. Despertar el desig de compra del producte, col·locant-lo en un entorn fantàstic, agradable, plaent, que mou el desig de compra. Provocar l'adquisició del producte, fent que el futur comprador s'identifiqui positivament amb qui creu que ja el té.

De tota manera, cal tenir present que la seqüenciació que exposa aquesta fórmula no es produeix de manera clara i implacable. El missatge publicitari salta molts cops aquestes fases d'una manera alegre i arbitrària, de manera que si, per exemple, es veu l'anunci d'un cotxe, encara que la crida d'atenció sigui inicial, es manté durant tot l'anunci, i la incitació a la compra pot estar implícita des del primer segon. I així amb tota la resta. És a dir, encara que es pugui suggerir que es produeixen “aquests moments”, mai són compartiments estancs, sinó que funcionen de manera simultània i de vegades solapada.