Tradicionalment, fins fa no gaire s'atribuïa als mitjans en general una clara i preponderant funció informativa, que ha anat cedint espai a grans blocs amb continguts d'entreteniment que, a poc a poc, s'han fos amb la resta de continguts de caire més informatiu; això fa que sigui molt difícil en molts casos establir una clara línia divisòria entre ambdues tendències.

Mitjans com els diaris, les revistes, la ràdio, la televisió i Internet es consideren en major o menor mesura productors de gran quantitat de continguts que tenen com un dels seus objectius primordials la informació.

Contràriament, el cinema només va tenir aquesta clara funció en els seus començaments. Aquest gènere va ser també utilitzat als seus inicis com a eina propagandística i ideològica dels governs de torn en molts indrets del món, com ara l’antiga URSS, l’Alemanya nazi... Fins i tot actualment podem trobar gran quantitat de pel·lícules que -tot i que el seu component és eminentment fictici- tenen una gran dosi ideològica i propagandística. Pensem, per exemple, en multitud de pel·lícules realitzades a les grans productores dels Estats Units

A l'Estat espanyol el NO-DO és un exemple, encara que no únic, d’aquesta funció.

Apocalypse Now	NO-DO	El cuirassat Potemkin

Amb l'aparició de la ràdio i la televisió, el cinema va anar perdent aquesta funció propagandística, relacionant-se cada cop més amb la ficció, tot i que hi podem trobar mostres de caire informatiu, documental, testimonial...

Per exemple, els documentals -especialment els que tracten temes de natura- són una d'aquestes mostres que encara estan força presents en el mitjà cinematogràfic, a causa de la qualitat de la imatge del cinema, que fins ara ha superat la del vídeo. També s’han realitzat força documentals per denunciar situacions determinades en molts llocs, com ara guerres, violacions dels drets humans, situacions de precarietat, etc.. El cinema no és, però, el mitjà més adequat per a aquest tipus de tasques. I no ho és per dues raons: la lentitud en la preparació abans de la seva difusió, i la consideració del cinema com un art de ficció. Aquesta tasca l’ha anat assumit la televisió i el format vídeo, més ràpid i amb més prestigi pel que la fa a emetre informació..

Actualment el cinema està centrat fonamentalment en la producció de continguts de ficció. El seu format i les peculiaritats del seu visionat aporten -de moment- al públic una experiència més gratificant que altres mitjans com ara la televisió convencional.

Existeix, així, una important indústria cinematogràfica que també subministra continguts a la televisió, una vegada els ha amortitzat amb l’exhibició a les sales. Aquesta indústria basa actualment bona part del seu èxit en la creació d’un star system d’actors i directors que intenten tenir un lloc a les pàgines de societat dels diaris i altres mitjans, per tal de promocionar la seva carrera i els seus productes. De tots són coneguts alguns noms d’actors i directors de cinema tant d’Espanya com dels Estats Units.

Pedro Almodóvar	Catherine Zeta-Jones	Brad Pitt

Hi ha també altres indústries cinematogràfiques, amb abundants productes cinematogràfics de major interès social i qualitat artística, però que solen reduir la seva exhibició als països d’origen, sales alternatives o festivals cinematogràfics. Un producte català, per exemple, difícilment s’exhibirà en altres països. Alguns dels productes catalans, però, han creuat excepcionalment amb èxit les fronteres, com ara Les Tres Bessones o el reportatge “Balseros” de TV3.