Segur que haureu observat com els fotògrafs es mouen cercant un punt de vista original. Van d'aquí allà a la recerca d'aquella imatge original i estètica que faci de la foto un element plàstic i diferencial.
Doncs aquest és un altre punt de vista que haureu de tenir present a l'hora de fer les fotos: els criteris estètics i l'originalitat.
Aquí no hi ha receptes. Caldrà mirar pel visor,  variar  l'enquadrament, cercar el punt de vista, desplaçar-se fins descobrir aquella imatge que donarà un toc de distinció al vostre reportatge.
 

L'originalitat d'una fotografia vindrà determinada per la capacitat d'aconseguir la imatge d' un element comú i fins i tot habitual des d'un punt de vista, des d'un lloc, d'una forma tan personal, que la converteixi en irrepetible. Per aconseguir-ho haureu d'enquadrar, relacionar i imaginar.

Potser caldria donar un consell una mica estrafalari:  no tingueu por de fer el ridícul.  Sovint, per fer una foto d'aquest tipus heu de cercar el racó i la postura una mica ridícules.  El resultat però compensarà aquest esforç.  La fotografia és un art creatiu i bé es mereix aquest esforç.

Cal no oblidar mai que els alumnes aprenen per mimetisme.  La vostra manera de fer els ensenyarà.  Els vostres resultats  - els criteris d'enquadrament i composició - els copsaran com esponges i veureu com d'una forma natural, per imitació, aprenen a fer meravelles.
 

La càmera digital té un avantatge davant les altres: es poden fer moltes fotografies sense cost i això ens permetrà fer tot allò que imaginem sense por de gastar massa. Fer moltes fotografies  - la pràctica - és la millor manera de millorar la qualitat de les fotos

.

En diverses ocasions, en aquest mòdul s'ha fet servir la vareta màgica. I encara resten unes poques més durant la resta del curs telemàtic. No és una eina complicada, en el sentit de grans configuracions, i possiblement l'experiència serà la millor forma d'aplicar seny en la seva utilització.

Generalment, es fa servir per seleccionar un espai irregular o no, delimitat o no, on la característica comuna és la similitud de colors, varietat cromàtica o gamma de colors.

Ja heu vist com un espai envoltat de blanc per una línia negra resulta senzill de seleccionar:

L'únic secret que té l'eina de la vareta màgica radica a exprimentar el valor de llindar o tolerància.
En activar les propietats de la vareta màgica, podreu observar el seu quadre de diàleg:

El llindar maraca la quantitat de diferència entre colors que vulgueu que sigui aplicada, o la similitud que un valor de píxel ha de tenir per ser seleccionat. Com menys valor (proper al 0) els valors seran propers. Com més valor (el límit és 255) els valors seran més llunyans i la selecció serà més àmplia.

Obriu la imatge tren.jpg dins el GIMP.
Imagineu que voleu fer una selecció de la xemeneia vermella del tren, cal fer una selecció.
Poseu un llindar de 5, feu clic en un lloc qualsevol i vegeu els resultats:

Si feu una ampliació del motiu, observeu què ha passat:

I ara marqueu una tolerància de 100:

Veieu la diferència? Veieu la varietat cromàtica seleccionada ara?
Ja se sap que sempre resten zones petites o detalls per seleccionar. Per això, hem començat per dir que l'experiència és capital amb aquesta eina.

Hi ha uns petits secrets per treballar amb la vareta màgica:

• És millor sempre partir de valors baixos i anar pujant. 
• També és possible sumar parts seleccionades tot prement la tecla de majúscules quan ja es té feta una selecció. S'anirà afegint.
• I, de la mateixa forma, amb la tecla Control, es poden restar seleccions del que ja es porta fet.

Aquesta, potser, és una de les eines de treball que més cal acurar a l'hora de fer servir un tipus de programari de retoc fotogràfic o un altre. Evidentment, hi ha altres programaris on el tipus de selecció i control de la vareta màgica resta molt més definible i practicable, però pels tipus de feines que porteu a diari al centre, possiblement ja en tindreu prou: interessa més definir i entendre el procés per aplicar-lo en aquest programari (o en un altre).