La tria de  l'enquadrament és el primer pas per aconseguir una bona fotografia. Les càmeres digitals vénen equipades amb un zoom, un objectiu d'òptica variable, que permet triar l'enquadrament, és a dir, la part del que es veu que es vol fotografiar.  Un bon enquadrament s'haurà de decidir en funció del que volem destacar i dels missatges que es vulguin transmetre. Com veiem a l'exemple de la dreta: el nombre de possibilitats a l'hora de triar l'enquadrament és molt àmplia.

Plans generals, perquè tenen un significat descriptiu i ajuden a situar l'acció dins l'entorn on es produeix  o bé on es troben els alumnes.
	Plans mitjans, perquè tenen  un significat narratiu.  Ajuden a copsar l'acció que estan fent els nois i noies.
Primers plans per què són expressius i ajuden a copsar les emocions que es mostren en un moment determinat.

Aquestes recomanacions valen tant per a la imatge fixa com per a la imatge en moviment. 
Quan es filma o es fotografia dins l'entorn escolar: en una festa, una obra de teatre, un joc, una sortida... No hi ha temps de "planificar"  i per tant cal  interioritzar la necessitat de l'alternança i varietat de plans per tal d'aconseguir un resultat òptim.

Els enquadraments relacionals

Quan es va d'excursió les fotografies han de mostrar dos aspectes simultanis: els nois i noies protagonistes de la sortida i el lloc on es troben.  Es tracta que la fotografia relacioni els dos aspectes.  A l'hora de decidir l'enquadrament caldrà mirar i desplaçar-se fins a trobar la forma d'enquadrar, simultàniament,  els protagonistes i el monument que estan visitant de fons. Una fotografia de grup es pot fer a l'escola sense anar d'excursió.  Aquesta filosofia "relacional" ha de valer tant en els plans generals com en els mitjans  i en els  primers plans.

Sovint es fan fotografies en moments diferents als mateixos nens. La raó és que fan activitats diferents.  La fotografia ha de mostrar aquesta diferenciació equilibrant  l'enquadrament de manera que els protagonistes tant siguin els nens i nenes com l'acció que fan.
 

Per fer el símil més fàcil de comprendre direm que una capa és un acetat transparent sobre el qual hi ha un dibuix o una foto. Cada nova capa serà un nou acetat amb nous elements. Si superposem tots els acetats -totes les capes - podrem veure el resultat conjunt de totes les figures.

Vegeu alguns exemples:
 

Es poden distingir diverses capes: la torre, cada nena, el cel, els braços de la torre, el terra

Les bicis són dues capes, la torre una altra i el paisatge una altra

Quins avantatges té el treball per capes?

Primer de tot dir que aquestes imatges no haguessin estat possibles sense les capes.
El treball per capes fa que es pugui actuar de forma independent en cada capa per tal d'ajustar la dimensió, el color i la posició dels elements de la capa.
Quan el conjunt està format sempre cal ajustar els elements per equilibrar-lo. 
Fàcilment es pot seleccionar una capa i fer els ajustos de darrera hora per donar la gràcia definitiva al conjunt.

Quines dificultats té el treball per capes?

No resulta difícil, tot i que de bon principi el fet de treballar sobre superfícies transparents ens descol·loca i dificulta una mica el treball. Prèviament a poder actuar sobre una capa, l'haurem de seleccionar o "activar" per tal de poder-hi actuar. Serà fonamental establir contacte amb l'eina corresponent, la finestra de capes que parlarem tot seguit.