Totes elles reflecteixen un caràcter dinàmic d'intentar plasmar una idea, suggerir una realitat, una història o un pensament. Era el bressol de l'actual fotografia. Abans, la representació visual de qualsevol objecte o escena s'havia de referir al seu aspecte superficial. Inclús Miquel Angelo Buonarroti o el mateix Goya, quan pintaven els "frescos" damunt del guix de les parets amb les espelmes als barrets havien de mesurar la intensitat de la força del pinzell i la direcció, ja que la "traçada" de la "pinzellada" damunt el guix pràcticament era única, irrepetible, imborrable. A la primera tot havia de ser magistral, ja que no hi havia peu a una segona oportunitat.

A l'igual passava en el camp escultòric, cada cop damunt el marbre i la pedra representava una facció irrepetible.

Les noves tecnologies, i en particular les noves formes de captar, manipular i reproduir les imatges, aportaran nous models matemàtics tan complicats com efectistes que convergeixen en unes normes pròpies de tractament visual. La perspectiva, la representació, el cromatisme o la intencionalitat és tan variable com efectista.

Com a espectadors de l'obra feta ens haurem de basar en la nostra vista per deduir, a través d'una gimnàstica visual, tot allò que l'autor ens vol explicar. Tota una història personal descrita en un instant irrepetible:

Xavier Miserachs.1962

Per sort, els mitjans digitals actuals en general i els d'imatge en particular, si bé comporten tota una sèrie de farregoses i incòmodes explicacions tècniques, presenten com a característica didàctica comuna el caràcter manipulatiu de les mateixes. I encara més: El seu fabulós i enorme poder comunicatiu bidireccional. Ara bé, el coneixement bàsic del que hem anomenat "gimnàstica visual de lectura icònica", resultarà bàsic com a pilar de partida.

La gran diferència entre les basseroles dels estudis de la imatge dels renaixentistes i les representacions icòniques actuals radica en que avui les imatges ja no es defineixen a partir del seus aspectes més superficials o intencionals ( el raig de llum que il·lumina la Verge, l'agonia i expressionisme del Guernica de Picasso, la presunta rialla de la Gioconda, els jocs de llum impressionistes, els desgarraments emocionals de les fotos de guerra de Capa,  les injustícies socials de Salgado... ) sinó amb la definició del conjunt de mecanismes que fan de les imatges mateixes tota una interacció entre l'espectador i el seu autor.

Intentareu jugar una mica amb els punts de vista o enquadraments d'una imatge. Suposeu que agafeu un foli en blanc i dibuixeu un rectangle proporcional a la mida del foli, i que retalleu la seva part interior.

Als programes de retoc d'imatge, a més a més d'exercir de funcionalitat directa visual, el fet d'apropar o allunyar la imatge també té finalitats similars a la practicada.
 

Enquadrament de la imatge al vostre gust de treball

Tot i que més endavant ja es parlarà de l'enquadrament en si mateix, i de les teories que el fan més apte per a la composició, ara es parlarà dels mitjans que us ajudaran en la tasca pròpiament dita al processador d'imatge.
 

- Necessiteu treballar amb una imatge. Així que feu servir la que havíeu vist anteriorment de Xavier Miserachs, agafada el 1962, i amb títol Diagonal-Balmes, per baixar-la al disc dur amb format *.jpg (de moment dir-vos que és un format que, sense ser perfecte, conserva un cert equilibri entre qualitat d'imatge i mida d'arxiu). (363 Kb = uns 2 minuts amb mòdem de 56 Kb.)

- Ara necessiteu obrir la imatge des del programa. Aneu al menú Fitxer/Obre i trieu l'arxiu que acabeu de guardar (cotxe00.jpg).

- Un cop obert l'arxiu, observeu que la qualitat de la imatge en blanc i negre no està malament. Ara fareu la vostra pròpia composició amb el vostre marc, i recaureu en una sèrie de detalls que poden passar totalment inadvertits sense observació prèvia.

-Navegueu ara dins l'arxiu augmentant la visió d'algunes de les seves parts. Pot fer-se amb diferents eines i procediments.

- Feu servir l'eina de percentatge d'augment que trobareu a la part inferior de la finestra nova que teniu oberta, amb la visió completa de l'arxiu. Proveu diversos percentatges:

- Per tenir un control encara més precís sobre la visió particular d'un punt de l'arxiu, encara podeu fer clic a la finestra principal damunt l'eina lupa, que es combina amb les tecles + i - del teclat per fer més gran o fer més petita la visió.

-També teniu una tercera opció per modificar el percentatge de visió, que és acudir al menú.

S'obrirà una nova finestra interactiva, on podreu aplicar un determinat nivell de visió i navegació lliscant el ratolí per dins d'aquesta finestra o fent lliscar el nivell de zoom a la part inferior.

Pel sistema de treball dels punts descrits que us sembli més còmode, feu una aproximació damunt el vidre de davant del cotxe gran del primer pla.

- Ara que ja heu posat el marc o punt de vista propi, el desplaçareu per canviar la realitat visible. Feu clic amb la lupa un cop més damunt el passatger de davant del cotxe.  - Observeu que porta corbata, i el senyor del darrere també. Ara feu servir l'eina de desplaçament per anar cap al vianant de l'esquerra de la imatge. És similar a la descrita anteriorment, però podeu aprofitar la mateixa finestra principal per lliscar entre la imatge a través del navegador inferior. - Aneu al vianant de l'esquerra que camina tot observant amb un diari a la mà. - Aneu al primer pis, gairebé a sobre d'aquest vianant. Desplaceu-vos fins a la presumpta minyona que neteja les fustes de la contrafinestra sota l'atenta mirada de la suposada mestressa de la casa. - I, finalment, canvieu el punt de vista fins al cotxe principal per observar la seva matrícula, el far dret i la placa, que delata que es tracta d'un taxi que no pertany a la ciutat dins la qual s'emmarca la fotografia: El darrer pas d'aquesta pràctica és fer la composició única d'aquell fragment d'imatge que més us hagi impactat, com si a la foto general li apliquéssiu el rectangle de paper buit del qual es parlava al començament. Ja heu descobert la varietat de detalls que us deparava la fotografia. Heu sabut llegir elements compositius que descriuen tota una època. Ara mateix, podeu deixar-la tal com està, o bé aplicar el vostre marc. (Hi ha corrents artístics que consideren un disbarat el que s'explica a continuació, però cal afirmar amb rotunditat que a l'escola o a l'institut no treballareu amb composicions de fotògrafs de renom, sinó amb treballs escolars experimentals[1].)

- Un cop heu definit la porció de realitat que més us agrada (com si miréssiu pel marc), trieu l'eina d'escapçar, que serveix per retallar imatges.

- Per a la vostra informació, el dibuix que us sortirà dins la finestra del dibuix prové de la forma que tenen unes plaques que porten els marginadors, que són les peces damunt de la fusta que serveixen per retallar la imatge que voleu fer servir realment perquè surti revelada als papers en els revelats de blanc i negre (i color, és clar). Els marginadors, precisament, deixen un marc blanc molt fi al voltant de la imatge a fi i efecte d'emmarcar.

Doncs bé, curiositats a banda, tot començant per un angle (pot ser el superior esquerre o qualsevol), i sense deixar anar el botó esquerre del ratolí, seleccioneu de dalt a baix i en diagonal tota la part de la fotografia que vulgueu retallar. Deixeu anar el botó quan finalitzeu la selecció. 

Observeu que, en el moment que comenceu la selecció, us apareixerà una nova finestra de treball relativa a la tasca que esteu portant a terme. No li feu massa cas fins a acabar.

- En cas de voler desplaçar alguns dels tiradors, sempre ho podeu fer si estireu des d'un dels quatre.

- Un cop esteu d'acord amb la selecció per retallar, teniu dues opcions: canviar la mida, o bé escapçar. Per transformar tot el canvi de mida d'imatge i punt de vista amb allò que heu seleccionat, trieu:

- Si decidiu imnmediatament que heu comès alguna pífia involuntària, penseu que tot té remei. Immediatament acudiu al menú

i podreu continuar la vostra tasca. Aquest pas és aplicable a pràcticament qualsevol operació de manipulació d'imatge de GIMP. I en cas de donar un pas irreversible, el programa avisa amb un missatge prou entenedor que cal confirmar.