Mireu aquestes imatges.

Es diferencien en el temps, en la tècnica, en les intencions, en el tema, en el gènere, en els motius, en l'autor, en la representació i en la significació. En canvi, possiblement, són imatges que mig món reconeix, identifica i entén. I que es troben ràpidament per Internet.

On radica llavors aquest punt d'emoció de la imatge?
Què fa que documents visuals tan contraris puguin adoptar significacions tan similars?
Anirem desgranant a poc a poc pistes que ens puguin orientar en aquest procés.

Els mitjans de comunicació s'han fet servir al llarg del temps com a punt de propagació per accedir a informacions especialitzades en els gèneres.  Les pintures rupestres, a la seva manera, servien d'anunci màgic, a la vegada que religiós, per anunciar la bona nova de la caça. Les arts icòniques del Romànic, les pintures de Renaixement i Barroc, les escultures de Miquel Àngel... prenien finalitat icònica relativa per expressar alguna cosa. I els intents de millorar la representativitat, idea principal, figuració i analogia no han parat en el seu desenvolupament a través del temps i les tècniques que els acompanyen:

El programa que fareu servir per desenvolupar totes les pràctiques en aquest curs telemàtic és el GIMP en català. Es tracta d'un programa de retoc d'imatge de mapa de bits (més endavant s'explicarà el significat). Encara que segurament sortiran versions més desenvolupades a mesura que passin els mesos, no es tractarà fonamentalment de descriure finestra a finestra les opcions d'aquest programa, sinó de seguir les passes necessàries i els fonaments i les capacitats de treball que són conditio sine qua non en qualsevol programari d'aquesta mena.

Podeu trobar més informació sobre la instal·lació de GIMP en aquesta pràctica complementària (feu-hi clic).

Primer de tot, obriu el programari ja instal·lat al vostre disc dur: a través del menú d'inici.

També és possible obrir el programa a partir de la seva icona a l'escriptori si en el moment de la instal·lació heu triat l'opció.

O també fent clic directament damunt una imatge qualsevol que estigui al vostre disc dur (no totes s'obriran amb aquest programari, tot dependrà dels ítems seleccionats durant la instal·lació).

Pràctica 1. Obrir imatges

-   Necessitareu treballar en aquesta primera pràctica amb 6 arxius d'imatge. La forma més senzilla de tenir-los al vostre disc dur és fent-hi clic a cada un, on s'indica des d'aquí mateix amb el botó dret del ratolí. Quan aparegui el menú contextual, seleccioneu l'opció que diu Anomena i desa l'enllaç, i deseu-les tot seguit al directori que vulgueu del vostre disc dur (per exemple, practiques).

-   Aquí teniu les sis imatges:

Feu clic aquí                    Feu clic aquí                   Feu clic aquí

Feu clic aquí                    Feu clic aquí                    Feu clic aquí

-   Obriu el programa GIMP a través d'Inici/Programes/Gimp, o directament fent un doble clic de ratolí a la icona d'accés directe de l'escriptori del Windows (si l'heu creada).

-   Seleccioneu l'eina Fitxer/Obre.

 

-   S'obrirà una finestra nova amb una aplicació de navegació. Feu clic a la banda de l'esquerra, als directoris i/o carpetes (és el mateix) fins a accedir als 6 arxius que us heu baixat al vostre disc dur.

-   En el cas que us pugui interessar guardar una drecera a la carpeta seleccionada, que veieu que surt per defecte com a subdirectori a la part superior,

podeu afegir-la fent clic al menú superior, a una carpeta,

i fent clic a la part inferior, a Afegeix.

- Apareixerà a la part esquerra una nova carpeta d'accés directe:

-Sempre estareu a temps de fer-la desaparèixer fent-hi clic a damunt i fent clic a:

Un cop determinats els millors ajustaments de navegació per a les carpetes (sempre podreu modificar-los), procediu a fer clic damunt un dels arxius baixats. Us apareixerà a la dreta la seva imatge en miniatura, així com els trets bàsics que el componen:

 

Finalment, per obrir de forma definitiva una imatge, en tota la seva extensió, feu clic a:

•   Es tracta d'una visió parcial d'uns cavallets de fira. Les banderetes amb el color corresponent, així com els detalls de relleu, intenten suggerir una atracció que tots reconeixem sense necessitat de veure-la completament.

•   Aquest senyor és en un banc. Adormit, descansant o com vulgueu anomenar-lo. Tenint present que darrere hi ha jardí i que ve acompanyat de dos cotxets de nen petit, una possible conclussió (que no vol dir l'única) és que els nens són amb la mare i ell aprofita aquests 5 minuts per a descansar. Aquests tipus d'endevinalles visuals en determinats nivells educatius poden ser força efectius. Només cal triar una imatge "amb picardia" per tal que doni prou de sí per engegar la conversa.

 
•   Poden ser múltiples solucions. La virtud és la ràpida velocitat per plasmar les gotes d'aigua com a punts de llum blanca. El defecte és que la figura de l'esquerra no es pot veure bé i surt negre. Tècnicament és una foto molt difícil de solucionar.

 
•   La resposta no necessàriament ha de ser sempre única. Al llenguatge visual no tot sempre és correcte o incorrecte. Dependrà molt de les intencionalitats. Si bé tècnicament la velocitat és alta per plasmar les gotes com a punts, les intencionalitats poden ser variades.

 
•   El joc de l'endivinalla, depenent del nivell educatiu, esdevé una eina bàsica. Naturalment, es tracta d'un vaixell a vela.

 
•   Les formes arquitectòniques semblen xineses . També donen pistes les parts més internes de la façana amb els seus detalls. De tota forma, repetim que res pot semblar el que creiem, ja que la foto no és de la Xina, sinó de Port Aventura.