D138: Logopèdia i TIC

Mòdul 7: SAAC (Anna Comelles)

Pràctica 3

Plafons de comunicació

Característiques d’un plafó de comunicació

Per construir un plafó per a la comunicació amb les icones de qualsevol dels sistemes esmentats anteriorment, o amb una combinació d’aquests sistemes, cal partir d’un suport, d’una graella en què anar inserint les diferents imatges o icones amb les quals vulguem que l’usuari de l’ajuda tècnica es pugui expressar. El suport més senzill és el plafó de comunicació sobre paper. Per construir-lo existeixen unes convencions que haurem de respectar.

Per la part del davant de les ajudes a la comunicació han de constar les dades personals de l’usuari (per si es perdés...) i unes normes bàsiques sobre el funcionament, si fos el cas que l’usuari iniciés una conversa amb una persona desconeguda. També es permeten afegir elements de personalització: dibuixos propis, elements decoratius relacionats amb aficions de l’usuari, etc.

Tot i no existir unes normes estrictes, les ajudes a la comunicació es tendeixen a organitzar ordenant les paraules seguint la clau Fitzgerald (1954), en què es fixa un ordre gramatical i es fa coincidir cada categoria de paraules amb un color de fons:

També es poden construir plafons de comunicació seguint altres criteris com, per exemple, els diferents ambients en què viu l’usuari de l’ajuda, però generalment es respecta la codificació per colors esmentada.

Si no es disposa de cap programa específic per a la construcció de plafons de comunicació, es poden aprofitar els recursos que ofereixen els processadors de textos. Certament, en no estar pensats per a aquesta utilitat, és un xic més laboriós, però permeten solucionar un greu problema (la comunicació d’una persona) sense pràcticament cap cost addicional.

Les possibilitats a l’hora de construir plafons de comunicació són infinites, ja que aquest tipus d’ajudes es construeixen específicament per a l’usuari que les ha d’emprar. No n’hi ha dues d’iguals. Poden ser generals (un plafó que permetria la comunicació en diferents ambients), o poden construir-se per a situacions concretes (menjar, joguines i oci, escola, esplai, etc.). Un dels paràmetres que condiciona més l’organització d’una ajuda a la comunicació és la manera en la qual l’usuari indicarà les diferents icones del plafó. Els usuaris poden assenyalar les icones dels plafons de comunicació de maneres diferents:

La selecció del vocabulari a incloure en un plafó de comunicació és el tema més important perquè un plafó sigui realment útil. El vocabulari que consti en un plafó ha de ser aquell que l’usuari necessiti, no el que els professionals creiem que necessita. És un procés llarg que requereix la participació de tantes persones com calgui, coordinades pel logopeda. Des del propi usuari de l’ajuda (quan aquest pot expressar els seus desigs), fins als familiars, personal cuidador, mestres, etc.

Atès que que les necessitats canvien de persona a persona i d’ambient a ambient, una mateixa persona pot disposar d’una ajuda o d’una de principal de la qual se’n derivarien ajudes específiques per a diferents ambients o situacions. Una cosa és clara: no hi ha dues ajudes a la comunicació iguals. Cada ajuda s’ha de fer a mida de l’usuari, en funció de les seves necessitats, dels seus interessos, dels diferents ambients en els quals passa, juga, aprèn, treballa... viu.

Evidentment, dotar a una persona d’una ajuda a la comunicació li ha de permetre demanar més coses que les que pot demanar sense cap ajuda, expressar-se sobre més temes, comentar, explicar experiències passades, preguntar pel futur, etc.

Habitualment, els primers símbols representen objectes (menjar, jocs...) o activitats d’alta preferència de l’usuari. Poc a poc s’hi afegeixen símbols per expressar altres idees, com per exemple comentaris sobre les coses (”m’agrada”, “divertit”...) per poder anar cobrint diferents funcions del llenguatge. No s’ha de fer creure a l’usuari d’una ajuda a la comunicació que la comunicació només serveix per demanar coses.

El sistema de símbols que es triarà per a un usuari està en funció de diferents aspectes: la capacitat cognitiva, l’edat, les capacitats de discriminació visual, les persones amb què s’haurà de comunicar, etc. Un usuari d’una ajuda tècnica pot tenir diferents tipus d’icones en el seu plafó: fotografies de les persones del seu context, dibuixos lineals, icones més abstractes... En general, com més abstractes són les icones, més possibilitats expressives tenen, més possibilitats de combinatòria. En canvi, com més realistes, més detallistes, menys possibilitats simbòliques tenen. Així fins arribar a l’escriptura, que és el sistema més abstracte i versàtil que existeix a nivell gràfic. Si s’aconsegueix que una persona que no es pot expressar oralment utilitzi l’escriptura per vehicular la seva comunicació, s’aconsegueix que arribi a un codi obert, flexible, infinit... Per això cal potenciar l’aprenentatge de la lectoescriptura sempre que sigui possible, iniciant-la tan aviat com sigui possible i no defallint en el propòsit.

Construcció d’un plafó amb l’Open Office (Writter)

Si no es disposa de cap programa específic per a la construcció de plafons de comunicació, es poden aprofitar els recursos que ofereixen els processadors de textos. En aquesta pràctica utilitzarem el programa OpenOffice, un programa de lliure distribució l’ús del qual es pretén que, de mica en mica, es vagi generalitzant a les escoles de Catalunya, ja que s’ha optat per anar fent un canvi cap a la generalització del programari lliure.

Construcció d’un plafó amb l’Open Office

En aquesta pràctica es confeccionarà un plafó senzill i, tot construint-lo, s’analitzaran les diferents possibilitats de l’OpenOffice. El resultat final d’aquesta pràctica serà un plafó per treballar el conte de Sant Jordi. Serà un plafó pensat per a un alumne amb possibilitats de senyalització directa. És molt possible que la vostra versió no sigui la mateixa amb què s’explica aquesta pràctica, ja que és un programa que es va revisant i actualitzant. Esperem que les diferències no impediran el seguiment de la pràctica.

Obrir el programa

Configurar pàgina

Crear taula

Formatar

Inserir text i icones

Per inserir la imatge, aneu a Insertar | Imagen | A partir de archivo. Busqueu la carpeta de Conte de Sant Jordi, seleccioneu la imatge jordi i Obre. S’ha hagut d’inserir la primera imatge. Aneu omplint el plafó segons la distribució que hagueu decidit.

Posar color a les caselles

A l’hora de confeccionar un plafó cal que tingueu en compte:

Aquest fitxer el necessitareu per a l’exercici final d’aquest mòdul.
A la pàgina: http://www.xtec.net/dnee/jornada/taller0304_9_mat.htm podeu trobar un recull de plafons editats amb el Word, que els podeu descarregar, modificar i utilitzar sempre que us convingui.