Sistemes gràfics de comunicació
Al llarg de la història, la humanitat ha buscat maneres artificials de comunicar-se. Es pretenia dotar-nos de sistemes que anessin més enllà de la parla i que permetessin que la comunicació es pogués donar entre persones amb llengües i/o situacions diferents. Podem pensar en idiomes universals (com l’Esperanto), en llenguatges de signes (com els utilitzats per les persones no oients), o en els sistemes de comunicació gràfics, pensats per a persones que, per un motiu o un altre, no poden comunicar-se mitjançant la parla.
Existeixen un gran nombre de sistemes gràfics de comunicació que podem dividir en:
|
Sistemes gràfics CODIFICATS |
Conjunt d'icones ben estructurades, a vegades amb gramàtica pròpia, i amb àmplies possibilitats expressives. |
|
Sistemes gràfics NO CODIFICATS |
Conjunt d'icones o fotografies vàlides per a la comunicació d'una persona, però que no guarden relació entre elles. Així, a vegades, quan volem donar un suport a la comunicació, cal d'incloure un vocabulari específic (família de l'usuari, objectes relacionats amb eals seus interessos...) que no es troba en els sistemes codificats existents o que no són suficientment clars. Aleshores, cal recórrer a fotos o dibuixos més concrets. |
La majoria dels llenguatges gràfics codificats són originaris dels països anglosaxons. Al nostre país se n’utilitzen un nombre força limitat, d’aquests llenguatges. Bàsicament podem parlar de:
- SÍMBOLS SPC (Mayer Johnson, 1981)
Símbols Pictogràfics per a la Comunicació. Es tracta del sistema pictogràfic més utilitzat al món. Consisteix en dibuixos senzills en el disseny, fàcilment identificables.
El sistema SPC va ser desenvolupat, a partir de la dècada dels 80, per Mayer Johnson. Té més de 3.000 signes gràfics i és el sistema més utilitzat al món i també a Catalunya.
S’ha utilitzat molt per fer plafons de comunicació, però també per afavorir molts altres aspectes comunicatius. Un exemple de la generalització del seu ús són les Webs següents. Entreu-hi, navegueu-hi una mica i podreu veure-hi diferents revistes i contes que combinen el text escrit amb el sistema SPC. Estan orientades a usuaris de SAAC, però en realitat poden ser d’interès per un públic molt més ampli:
http://www.giifundmaresme.com/Revista_GII/
http://www.edu365.com/primaria/contes/contes_spc/index.htm
Aquest sistema gràfic, però, no és de lliure distribució. L’any 1999 el Departament d’Educació va adquirir llicències d’us de les icones SPC per al diferents centres del sistema educatiu de Catalunya. La primera versió provisional del Diccionari de Símbos SPC es va distribuir el curs 2000-2001 Inicialment es tenia previst publicar un CD-ROM però al final es va optar per distribuir-lo a traves de la xarxa cosa que facilita l’acces als diferents centres que no necessitin.
L’accés al Diccionari de símbols SPC no és lliure si no restringit a les escoles del Departament d’Educació i per aquest motiu cal estar registrat per descarregar-les.
A la web corresponent al SATI DE NEE del mes d’abril del 2007 trobareu els passos a seguir per la seva instal.lació i una breu explicaió del seu funcionament:
http://www.xtec.net/dnee/satieee/0607/sessio3/dic_spc_ses.htm
- SÍMBOLS MIC (Arnau, T.; Geis, P.; Metzger, V.; Millet, S., 1999)
MIC (magatzem d’icones catalanes) és un conjunt de dibuixos que representen diferents aspectes de la nostre cultura i van ser pensats per utilitzar-los en sistemes de comunicació alternativa i altres activitats educatives.
MIC pot servir per complementar el lèxic d’altres sistemes pictogràfics com l’SPC que ha estat «creat amb mentalitat anglosaxona». MIC Ofereix imatges i dibuixos coneguts per a tots nosaltres. Les festes, els jocs, els menjars o els logotips típics de Catalunya, etc. També s’hi troben les icones més usuals de l’entorn urbà adaptades, així com altres referents culturals propis.
L’adreça http://www.xtec.net/dnee/mic/index.htm ens dóna accés al conjunt organitzat de totes les imatges del Magatzem d’Icones Catalanes.
A la web corresponent al SATI DE NEE del mes de maig del 2007 trobareu els passos a seguir per la seva instal.lació i una breu explicació del seu funcionament: http://www.xtec.net/dnee/satieee/0607/sessio4/mic_ses.htm
- SÍMBOLS BLISS (Bliss, 1965)
El sistema Bliss és un sistema logogràfic, és a dir, utilitza la semàntica de les paraules per representar els conceptes. Forma els seus símbols a partir d’un nombre reduït de símbols. Per realitzar-los utilitza un centenar de formes bàsiques. És el sistema gràfic amb més possibilitats expressives dels que existeixen. Requereix realitzar cursos per aprendre’n la seva gramàtica i les seves possibilitats expressives.
El sistema Bliss es ven juntament amb altres sistemes gràfics. Podeu consultar la pàgina http://www.home.istar.ca/~bci/ per ampliar-ne la informació. Hi ha altres pàgines d’interès sobre el sistema Bliss; per exemple, podem baixar icones del sistema a la pàgina http://www.blissymbolics.us/dictionary
- SÍMBOLS REBUS (Woodcock, 1969)
Inicialment els símbols REBUS van ser creats per a l’aprenentatge de la llengua escrita en anglès, recentment ha sofert diverses modificacions fins arribar a ser un sistema codificat amb força possibilitats tant per a l’elaboració d’ajudes a la comunicació com per crear materials d’aprenentatge.
Pel que fa al sistema Rebus, es pot adquirir la col•lecció d’icones i els programes pedagògics relacionats amb aquestes icones a la pàgina web de l’empresa Widgit. El programa més interessant és Escribir con símbolos. Consulteu les pàgines següents: http://www.widgit.com/international/spanish/index.htm http://www.widgit.com/international/spanish/rebus-only.htm
En el següent quadre podeu veure uns exemples d’aquests diferents sistemas gràfics. Podeu comprovar que cada sistema té unes característiques particulars :
En el següent quadre relacioneu les caselles que es corresponguin amb els símbols següents: MIC, SPC, REBUSS, BLISS, NO codificat:
