En el treball de la rehabilitació de les alteracions dels aspectes funcionals de la parla no és fàcil trobar recursos engrescador que facin de l’entrenament mecànic i sistemàtic una tasca dinàmica i, fins i tot, lúdica que permeti l’exercitació regular sense que forçosament hagi de representar un esforç pesat i avorrit per a l’usuari.
Després de recórrer al mirallet utilitzant tot tipus de ganyotes i gestos facials i d’emprar una dosi de paciència infinita, potser aconseguirem que l’usuari ens imiti de forma behement i precisa sense esclatar de riure estrepitosament, o bé, sense negar-se a fer segons quines propostes certament ridícules.
També podem utilitzar diferents artilugis, més o meny adients, per afavorir una o una altra posició d’algun òrgan bucofonador amb la finalitat que aquell moviment o exercici afavoreixi la producció més precisa d’algun so de la parla.
Totes aquestes estratègies tradicionals rehabilitadores continuaran existin en el camp de la intervenció en teràpia de la parla. Ara bé, potser en el treball d’articulació amb infants i persones discapacitades seria necessari incorporar paral·lelament noves estratègies d’intervenció més dinàmiques, lúdiques i engrescadores sense perjudicar el rigor en la tasca rehabilitadora o reeducadora.
És convenient utilitzar simultàniament materials personalitzats que podrem confeccionar-nos fàcilment a través dels recursos que apareixen a l’espai web: http://www.xtec.net/~xferrer1/fitxers.htm
En aquest web podrem descarregar-nos les imatges (fotografies) de les diferents pràxies implicades en l’articulació dels sons de la parla. Aquestes imatges de les pràxies estan agrupades en quatre categories en funció de l’òrgan de la parla que n’és protagonista dels exercicis. Així doncs, tindrem pràxies bucofonatòries linguals, labials, mandibulars i àquelles que hi participa l’aire ja sigui a través de la respiració, o bé, del control del buf.
Exemples de cadascuna d’aquesttes categories pràxiques:
Podeu trobar altres fotos semblants a http://www.logopedasinrecursos.org/
El conte d’en Popi conte_popi1.zip .
Es tracta d’un relat on apareixen la majoria d’onomatopeies que corresponen als sons de la parla. Practicant la producció d’aquestes onomatopeies, durant la narració, simultàniament s’està exercitant i entrenant en la capacitat d’articulació dels sons de la parla.
La caseta d’en Tefi i En Martí no pot dormir Biblioteca de Contes
Són uns contes senzills, que ienen una estructura cíclica i utilitzen frases d’estructura simple, cosa que permet introduir el lèxic progressivament i facilita la comprensió i la memorització del relat així com l’anticipació de fets, aparició de personatges
Aquestes històries també combinen la presència de sons reals i onomatopeies de manera contextualitzada. Aquests sons estan organitzats per temes: sons ambientals, sons produïts per persones, sons produïts per animals, sons produïts per fenòmens naturals, sons produïts per instruments musicals, ....