|
|
||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||
| Bloc |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Activitats |
 |
||||||||
| La mediació. Entre nosaltres i els mitjans. Qui hi ha? | |||||||||||||
|
L'objectiu d'aquest bloc és descriure els diferents elements que se situen entre els mitjans i l'audiència. |
|||||||||||||
| Desenvolupament del bloc | |||||||||||||
 |
Mediació | ||||||||||||
Els
MCM no es poden entendre si es treuen del seu context. De poc
serveix analitzar un mitjà, després un altre i finalment
un altre. Tots, televisió, premsa, ràdio i Internet, es
troben dins el mateix entramat econòmic i financer que els
sustenta, que els permet l'existència i que els dicta les normes. Això pertany al primer
nivell de mediació. Per exemple, El País pertany a un
entramat financer anomenat Grupo Prisa. Grupo Prisa és el primer nivell de mediació. El segon nivell. Cada mitjà té la seva pròpia mediació, que depèn del tipus de mitjà a què pertany. Si es tracta de la premsa escrita, cada diari té les seves normes d'estil, i unes altres per a tenir audiència i mantenir-la. Llavors entra en joc el concepte d'espectacle. Només la notícia-espectacle podrà competir amb un altre mitjà i fer-se un lloc en el mercat. Només la notícia que tingui el titular més espectacular i la imatge més impactant arribarà primer al carrer. Encara hi ha un tercer nivell de mediació, que és el periodista o la periodista. Aquesta persona és qui redacta la notícia, qui es converteix en “els ulls dels fets”. Notícia que, en definitiva, arriba a la redacció havent patit els canvis i condicionaments de l'estructura periodística i empresarial del mateix mitjà. Després d'analitzar aquesta triple mediació del mateix mitjà, en el que s'anomena context de producció i distribució, es pot parlar del context de recepció, que obrirà un altre joc de mediacions, però aquesta vegada entre el mitjà i l'usuari o usuària. Per exemple, quan un infant veu una sèrie televisiva i a l'esbarjo està jugant amb altres iinfants “a allò que ha vist a la sèrie de torn”, es produeix una mediació entre allò que s'ha vist i allò a què es juga. En la mesura que l'usuari o usuària dialogui, jugui, discuteixi, o faci acudits sobre el que consumeix als mitjans, s'obrirà un major marc de mediacions. |
|||||||||||||
|
El context del mitjà | ||||||||||||
Hem vist com el ciutadà o ciutadana que veu, llegeix, escolta o navega per un mitjà de comunicació, es troba en un context de recepció, però els MCM també disposen del seu propi context, que els condiciona i en certa manera els determina la manera de construir la seva representació. Així, es pot parlar de macrocontext de producció i difusió, que és el que marca cada grup de comunicació. Si ens referim al Canal Cuatro, sabem que correspon al Grupo Prisa, que, a més, té una sèrie de canals, emissores, revistes, editorials, etc., i altres negocis fora del món de la comunicació. També se sap que la notícia, el titular, el comentari que surti a l'informatiu d'aquest canal seguirà les directrius de l'editorial del grup. Això es pot denominar macrocontext de producció-distribució-difusió. Aquest macrocontext estarà condicionat a la ideologia del grup, i a la que marca el mercat. El mateix es pot dir de qualsevol altre mitjà. Fixeu-vos en les dues pàgines de El País que van sortir per informar de l'estrena d'una sèrie a Canal Cuatro: Pàgina de l'apartat de ràdio i televisió
|
|||||||||||||
|
La figura del mediador | ||||||||||||
Durant els anys cinquanta i seixanta el gran mediador era la veu. Encara hi ha gent que conserva
a les retines aquells NO-DO, sempre en blanc i negre, que
explicaven què s'havia de veure i pensar. Amb la dècada dels setanta van arribar els presentadors
i conductors de notícies, que marcaven el ritme i la inflexió de
l'actualitat. Després van venir els parella-presentadors, ell
i ella, que des d'un to més informal continuaven i continuen marcant
aquest ritme i aquest to. Aquesta darrera dècada, al costat
d'aquesta fórmula s'ofereix la màxima naturalitat. Es
tracta de convèncer
l'espectador o espectadora que es troba dins la notícia, que de fet desapareix
la distància i que ell/ella es troba al lloc dels fets. Com
si no hi hagués mediació. Per això es detallen
els “cromes” amb
tanta versemblança. És com si l'espectador o espectadora es trobés
allí. Es fa creure al ciutadà o ciutadana que ha desaparegut la mediació,
l'efecte de transparència és total. El frau informatiu
també. |
|||||||||||||
|
|||||||||||||
|
Entre nosaltres i la realitat | ||||||||||||
Les
representacions que produeixen els mitjans no tindrien cap sentit
sense un receptor, sense algú que les rebés. La persona espectadora,
com a individu i com a audiència, no només veu la notícia
a la televisió, llegeix la portada del diari, escolta l'esport
a la ràdio, sinó que també veu, llegeix i escolta
des de la seva experiència, amb els seus coneixements, en una
situació anímica concreta, i des d'un context cultural
determinat. Totes aquestes variables estan condicionant la recepció d'aquestes
representacions mediàtiques. Així com entre espectador o espectadora
i realitat existeix un intermediari que produeix representacions,
entre representació i espectador o espectadora (en el cas de la tele) es produeixen
una sèrie d'interaccions (jo veig i penso, jo veig i m'assec,
jo veig amb més persones..) que també estan condicionant la manera
de rebre la representació. |
|||||||||||||
 El Roto |
|||||||||||||
La
diferenciació entre les representacions (bell-bella, alt-alta i intel·ligent...)
i una persona amb el seu entorn més immediat, ha de tenir molt
en compte la seva dimensió racional i emotiva. Aquí es fa referència a
mitjans de comunicació que es basen primordialment en el poder
de la imatge. Se sap que allò visual no es dirigeix a l'intel·lecte,
sinó a la fibra emotiva. Pretén commoure per convèncer,
persuadir o atreure. Sigui quin sigui el document audiovisual que es miri en grup, és important reservar un temps i un espai per a
l'expressió conjunta. Cal parlar-ne. Que cadascun dels participants
en el visionat expressi allò que li ha suggerit, impactat, estranyat
o allò que ha sentit. Aquesta expressió crearà un
clima comunicatiu molt apropiat per a seguir amb l'anàlisi crítica
dels missatges. Mitjançant la interpel·lació racional
es desmuntarà aquella construcció que cada persona ha percebut. D'aquesta
manera, el distanciament crític permet separar l'impacte que
ha provocat el mitjà, i les persones es poden situar en una nova recepció crítica
que pren el seu sentit des de i per a la comunicació en el grup.
Individu i grup constitueixen el context de la mediació que permet
una recepció crítica per a una ciutadania més
conscient del dret a estar ben informada. |
|||||||||||||
|
Respon: - Quines
metàfores utilitza? El seu to de veu és: irònic,
sarcàstic, incisiu? Com el descriuries? Quins arguments
sustenten les seves afirmacions i els seus comentaris? Creus que
d'alguna manera fa de mediació entre els oïdors i la realitat
catalana? Quins objectius creus que pretén? |
||||||||||||
 |
|||||||||||||
|
|||||||||||||
