La violència ve de lluny. Els humans o els seus antecessors fa almenys 36.000 anys que es maltracten, com es desprèn del recent estudi del crani d'un jove Neanderthal (l'home de Saint Césaire), realitzat per Christoph Zollikofer i altres paleontòlegs de la Universitat de Zurich i publicat fa poc a la revista Proceedings. Aquest estudi ve a demostrar l'existència de violència (hi ha moltes altres proves sobre això) entre els primers pobladors d'Europa.

I aquesta violència, ja present als inicis de la història de la nostra espècie, i que no és més que el resultat final d'una mala resolució dels inevitables i necessaris conflictes humans, presenta avui, en paraules de Galtung, un triple perfil:
1) El de la violència personal (física, verbal o moral), la violència de qui fa la guerra, mata, causa danys o acorrala…
2) El de la violència estructural, aquesta violència subtil i envoltant que exerceixen les institucions i les estructures socials, l'economia, les lleis...
3) La violència cultural, la qual nia invisible i sibil·linament en el pensament únic, en la presentació fragmentària de fets, informacions i coneixements, en la desinformació o en la mentida, en la corrupció, en l'autoritarisme, en la cultura del terror i de la por, o en la legitimació del poder antidemocràtic…

El Roto

I aquesta violència que existeix al món, i que està molt pròxima a cadascun, els MC l'emfatitzen, multipliquen i recreen. I la utilitzen perquè els permet vendre més bé la seva programació, perquè els resulta més còmode reproduir-la que qualsevol altre recurs fàcil per atreure l'atenció de com més gent millor, perquè és més barata produir-la. Una violència moltes vegades embellida en la figura del bo, que a més és el ric, el maco i el venjador. Altres vegades sanejada, perquè és una violència sense conseqüències... neta. Generalment, una violència que s'emmarca en una societat estructuralment violenta, perquè és desigual. Com va dir Helder Càmera, "la misèria és la mare de totes les violències".

• Les informacions que apareixen als mitjans sobre fets violents solen ocupar gran part del seu contingut global. Es pot comprovar fullejant alguns diaris, consultant diaris electrònics, escoltant emissores de ràdio, mirant cadenes de televisió, fixant-se en l'espai que ocupen aquestes informacions en aquests mitjans, i la importància que se'ls dóna respecte a altres notícies. Per fer-ho, cal fixar-se en elements formals com ara l'extensió dedicada al fet, els titulars, les imatges (si en tenen), el lloc que ocupen a la pàgina, en tot el document...

Fes la prova. "Passeja't" per alguns d'aquests mitjans i fixa't en les seves notícies.

Diaris

Emissores de ràdio:

Diaris electrònics:

Cadenes de televisió: