. Competència digital i comunicativa audiovisual

Entendre els conceptes cartogràfics com l’escala o la llegenda a partir del treball sobre el mapa topogràfic d’un territori, és força complex si no es disposa d’unes bones eines cartogràfiques. Avui dia l’accés a aquestes eines és molt més senzill. A la Xarxa hi ha nombrosos servidors que permeten la visualització de mapes en línia.

En aquesta pràctica us proposem l’elaboració d’un itinerari turístic per la geografia catalana utilitzant servidors cartogràfics i la metodologia d’una cacera del tresor.

Aquesta pràctica es desenvolupa en quatre parts. La primera fa referència als coneixements previs que l’alumnat té dels continguts curriculars que es treballen. La segona se centra en la confecció d’un itinerari virtual usant les prestacions del portal de la mobilitat de la Generalitat de Catalunya. La tercera se centra en les informacions que ens dóna el mapa topogràfic de Catalunya usant el servidor VIsir de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. I la quarta fa referència a la utilització de les caceres del tresor per facilitar la cerca d’informació a Internet.

Per realitzar aquesta pràctica, es pot començar mitjançant la realització de la MUD de primària, Preparem un viatge: calculem la distància entre dos punts:

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/escalagr/index.htm

En aquesta MUD es treballen dos conceptes que s’utilitzaran al llarg de la pràctica:

• L’escala gràfica.
• El càlcul de distàncies entre dos punts a partir de l’escala gràfica.

La confecció de l’itinerari ha de començar forçosament per l’establiment del punt d’arribada i del de sortida. El marc territorial que utilitzareu per a la confecció d’aquest itinerari serà Catalunya. Per tant, els indrets de sortida i d’arribada poden ser:

• Dos municipis d’una mateixa comarca.
• Dos municipis (no capitals comarcals) de comarques diferents.
• Dues capitals comarcals.

Escolliu dos municipis. Per exemple: Barberà de la Conca i Ulldemolins.

Aneu al web de la mobilitat http://www.mobilitat.net.

A la portada trobareu un formulari on introduireu el nom del municipi d’origen i del d’arribada.

Després d’haver introduït el nom d’ambdós municipis, s’escull com es vol fer l’itinerari: en transport públic o bé en transport privat (en aquest cas per les característiques de l’itinerari s’opta pel vehicle privat). Una cop s’ha optat, es prem Cerca.

Al moment es genera una consulta on es mostra:

• Un mapa amb l’itinerari.

• Una taula amb la ruta. Es mostren de manera ordenada els diferents trams amb el temps i la durada de cadascun. En un altre requadre, hi ha una descripció detallada de l’itinerari del tram. A la cel·la de la descripció es dóna la possibilitat de veure el mapa de tram on us trobeu (per defecte aquest mapa resta amagat).

Imprimiu l’itinerari i anoteu el nom dels pobles per on discorre, en aquest cas Barberà de la Conca, Montblanc, Vimbodí, Vallclara, Vilanova de Prades i Ulldemolins.

Anoteu també el nom de les carreteres per on es passa (T-242, N-240, C-14…).

El mapa topogràfic és una representació detallada de la superfície terrestre. La llegenda del mapa topogràfic inclou els símbols convencionals que s’utilitzen per representar tant els elements naturals com els d’origen humà i una explicació simple de cadascun d’aquests símbols.

L’Institut Cartogràfic de Catalunya disposa d’un servidor que permet visualitzar mapes del territori: el Visir http://www.icc.cat/vissir/

Aquest aplicatiu permet escollir un mapa determinat. Localitzar un punt dins del mapa, apropar-vos o allunyar-vos en la visualització del mapa; calcular distàncies; veure el tall dels mapes (coordenades UTM); visualitzar la llegenda dels mapes i desar i/o imprimir la visualització.

Les característiques i el funcionament que a continuació s’esmenten fan referència a la cartografia DHTML que és la que surt per defecte quan s’entra al Visir. Aquest servidor de cartografia digital té una versió plugin amb unes característiques i un funcionament una mica diferent.

Els mapes que permet visualitzar el Visir són:

• El topogràfic en diferents escales:
  • 1:5.000 que cobreix tot el territori català.
  • 1:10.000 que cobreix tot el territori català.
  • 1:25.000 només disponible en alguns àmbits territorials.
  • 1:50.000 que cobreix tot el territori català.
  • 1:250.000 que cobreix tot el territori català.
• L’ortofotomapa de Catalunya en les escales següents:
  • 1:5.000 que cobreix tot el territori català.
  • 1:25.000 que cobreix tot el territori català.
  • Satèl·lit 1:250.000 que cobreix tot el territori català.
• El mapa geològic de Catalunya:
  • 1:50.000 que cobreix tot el territori català.
  • 1:250.000 que cobreix tot el territori català.

La localització d’un punt es fa mitjançant un cercador, on s’introdueix un topònim o una coordenada UTM.

La cerca que realitza és una cerca àmplia. D’aquesta manera, apareix un llistat de topònims que inclouen la paraula o la part de la paraula que s’introdueix al cercador.

Sota el llistat de topònims hi ha un requadre d’una tonalitat ocre que us informa del topònim que heu seleccionat: s’inclou el nom del topònim, el tipus, la comarca on es troba i el municipi al qual pertany.

A la part central de la pantalla apareix el mapa topogràfic, l’ortofotomapa o el mapa geològic, segons l’opció escollida.

A la superfície del mapa trobeu dues informacions molt importants:

• L’escala gràfica que va variant a mesura que canvieu la visualització del mapa (el segment té una longitud invariable de 2,5 cm).
• La fletxa que assenyala el nord.

Els botons que apareixen a la part inferior del mapa són:

Ajuda i informació sobre l’aplicació.

Permet activar el càlcul de distàncies i d’àrees. En activar-se aquesta opció el punter del ratolí es converteix en una creu.

• Per mesurar una distància es marquen sobre el mapa dos punts que s’uneixen mitjançant un segment de color vermell. La distància apareix en una finestra a part.

• Per calcular l’àrea es marquen sobre el mapa tres punts o més, formant un polígon. En tancar-se, és a dir, quan el punter del ratolí passa per damunt del punt inicial, l’àrea canvia de color i a la finestra nova surt el perímetre i l’àrea aproximada en m2.

Mostren el tall de les sèries cartogràfiques d’ escales 1:5 000 i 1:10:000 1:25 000.

Sobreposició del mapa topogràfic 1:50 000.

• Les sèries cartogràfiques: ortofotomapa 1:25 000 i geològic 1:50 000 permeten veure sobreposat el topogràfic 1:50 000.La sèrie cartogràfica ortofotomapa 1:5.000 permet veure sobreposat el topogràfic a escala 1:5.000. El grau de transparència es pot modificar desplaçant el control situat sota el mapa principal. Aquest control només és visible quan està activada alguna d’aquestes sèries i s’ha apropat la imatge com mostra la captura de pantalla següent:

Zoom in: apropa la visualització, sempre centrada en el mapa.

Zoom out: allunya la visualització, sempre centrada en el mapa.

Per canviar el centre del mapa, s’ha de clicar amb el ratolí al lloc on es vulgui que esdevingui el centre. D’aquesta manera, clicant amb el ratolí, us podeu desplaçar per damunt del mapa.

Anar a la vista inicial.

Imprimir i desar.

Fent clic al botó d’imprimir, o desar la vista actual, s’obre una nova finestra amb la qual és possible fer aquestes accions. Per a la descàrrega d’imatges necessiteu donar-vos d’alta com a usuari de l’ICC.

Amb les possibilitats que us ofereix el servidor Visir treballereu tres aspectes relacionats amb els continguts curriculars de l’àrea: l’escala, la distància sobre el mapa i la llegenda.

• Aneu a la pàgina principal del servidor cartogràfic Visir.
• Al cercador introduïu el nom del punt de partida de l’itinerari, en aquest cas: Barberà de la Conca.
• Cliqueu sobre el topònim correcte de la llista que apareix sota el cercador. La localitat apareix centrada al mapa. Per defecte aquest mapa correspon a la cartografia de base del mapa 1:50.000.

L’escala gràfica que apareix a la part superior del mapa, dóna un valor inicial de 2,5 cm. del mapa que corresponen a 1000 metres a la realitat. Per saber l’escala real del mapa que teniu en pantalla, s’ha de respondre aquesta pregunta: “Si 2,5 cm. són a 1000 metres, a quant equival a la realitat,1 cm.?”

L’operació indica que 1 cm. de mapa equival a 400 metres en la realitat o bé 40.000 cm. Fet que mostra que l’escala real del mapa que teniu en pantalla és 1:40.000.

Usant els botons i realitzeu diferents visualitzacions del territori i calculeu l’escala del mapa que apareix.

Aquest mateix càlcul d’escales el podeu fer amb mapes d’una cartografia de base diferent: 1:5.000, 1:10.000, 1:25.000 i 1:250.000.

El càlcul de distàncies sobre el mapa es fa usant l’eina .

Primer calculeu la distància en línia recta des de Barberà de la Conca fins a Ulldemolins. Per realitzar aquest càlcul preneu com a referència el mapa 1:250.000, feu la cerca “Barberà de la Conca” i realitzeu un zoom out per allunyar la visualització; d’aquesta manera les dues poblacions quedaran dins l’àrea mostrada pel mapa.

Activeu l’eina de mesurar distàncies:marqueu el punt d’inici i el punt final i anoteu la distància que apareix en una nova finestra.

També podeu realitzar el càlcul de distàncies entre els municipis pels quals passa l’itinerari i que heu trobat a partir de la primera activitat usant el web mobilitat.net, és a dir: Barberà de la Conca, Montblanc, Vimbodí, Vallclara, Vilanova de Prades i Ulldemolins.

Com que la visualització de tots els municipis en una mateixa àrea cartogràfica és molt difícil, la podeu realitzar en dues parts i sumar les distàncies obtingudes:

• Usant el mapa 1:50.000 i havent cercat Barberà de la Conca, heu de prémer dues vegades el botó zoom out i centrar el mapa de manera que en pantalla es vegin els municipis de Barberà de la Conca, Montblanc i Vimbodí.
• Usant el mapa 1:50.000 i havent cercat Vimbodí, heu de prémer dues vegades el botó zoom out i centrar el mapa de manera que en pantalla es vegin els municipis Vimbodí, Vallclara, Vilanova de Prades i Ulldemolins.

Useu la llegenda per saber per quin tipus de carreteres discorre l’itinerari i quines altres vies de comunicació observeu al llarg del mateix i de quina manera es marquen els límits entre municipis, així sabreu si es travessa algun altre municipi que no s’hagi esmentat.

Tenint la llista de les carreteres que heu confeccionat a partir de l’itinerari creat amb el web mobilitat.net, i situats sobre del mapa topogràfic 1:50.000 i amb l’apartat pertinent de la llegenda (Comunicacions) us indicarà si es tracta de carreteres de la xarxa bàsica (nacionals), comarcals o locals.

Una vegada realitzada l’activitat, s’observa que l’itinerari discorre per carreteres locals, comarcals i de la xarxa bàsica (nacionals) que a l’apartat Comunicacions de la llegenda del mapa topogràfic es marca amb la númeració 14, 12 i 10 respectivament i que es travessen altres vies com l’autopista i una línia de ferrocarril, marcades amb la numeració 1 i 29 respectivament.

Per saber si l’itinerari travessa algun altre municipi, useu l’apartat de la llegenda referit a Usos del sòl. Límits administratius i d’espais protegits i es cerca com es marquen els límits municipals. D’aquesta manera descobrireu que es travessa un altre municipi: l’Espluga de Francolí.

Per tal de donar per acabada l’activitat s’ha de cercar informació respecte als atractius turístics dels municipis que travessa l’itinerari. Per trobar aquesta informació utilitzeu l’estratègia didàctica anomenada cacera del tresor. Es tracta, per tant, d’elaborar una cacera del tresor usant aquestes orientacions.

L’estructura d’una cacera del tresor és molt senzilla:

• Títol: Monuments i museus de l’itinerari de Barberà de la Conca a Ulldemolins.
• A qui s’adreça: Alumnes de 3r cicle d’educació primària.
• Introducció: Exemple Abans d’anar-vos-en de viatge, cal que prepareu bé la sortida investigant quins monuments i museus trobareu al llarg de camí, on es troben, per quines comarques passareu…
• Preguntes: En aquest cas les preguntes han de fer referència, sense anomenar-los, als diferents monuments (recinte medieval de Montblanc, castell dels Templers de Barberà, celler modernista de l’Espluga de Francolí, les esglésies de les poblacions, el monestir de Poblet, ermites, molins…), als museus (Museu del Vidre de Vimbodí, Museu de la Vida Rural i de la Cova de la Font Major a l’Espluga, el Museu Comarcal de Montblanc…) i al patrimoni natural (Muntanyes de Prades i Serra del Montsant).
• La gran pregunta (en aquest cas la gran pregunta final és que, per grups d’alumnes, complimentin una fitxa semblant a aquesta per a cada municipi).

• Recursos d’internet. Les adreces d’internet, de les quals es pot treure la informació per respondre les preguntes de la “cacera del tresor”, són en general webs d’ajuntaments, de consells comarcals, d’organismes i entitats turístiques, d’enciclopèdies en línia i d’alguns webs temàtics (museus, parcs naturals…). Com a exemple de l’activitat que es desenvolupa en aquesta pràctica, els webs susceptibles a ser consultats són els següents:
• http://www.tinet.org/~ajtullde
• http://www.pradesmontsant.com/frames/pobles/fitxa_poblacio.asp?idpob=180
• http://www.vprades.altanet.org/ajtms/vprades/cat/index.html
• http://www.pradesmontsant.com/Frames/pobles/fitxa_poblacio.asp?idpob=198
• http://www.vallclara.altanet.org/ajtms/vallclara/cat/index.html
• http://www.vimbodi.altanet.org/
• http://www.xtec.cat/cda-monestirs/monestirs/
• http://www.espluga.altanet.org/
• http://www.montblancmedieval.org/
• http://www.mccb.es/
• http://www.larutadelcister.info/museus.php#co
• http://www.barbera.altanet.org/ajtms/barbera/cat/index.html
• http://www.barbera.altanet.org/ajtms/barbera/amicscastell/amics.htm
• http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
• http://www.enciclopedia.cat/
• http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/

==== Programació de l’activitat ====

=== Metodologia ===

Si es vol dur a terme una activitat proposada, cal que les sessions estiguin ben estructurades, ja que, malgrat que estan relacionades les unes amb les altres i que s’hi treballen uns objectius comuns, l’estructura i els continguts a desenvolupar en cadascuna d’elles és força diferent.

La primera sessió serveix per repassar i consolidar un seguit de conceptes a partir de la realització d’una MUD. Durant el desenvolupament, heu de vetllar perquè l’alumnat entengui i consolidi els conceptes i les habilitats que s’hi treballen, perquè, a posteriori, els hauran d’aplicar.

A la segona sessió, el grup-classe ha d’escolli un sol itinerari a treballar, per tant l’han de consensuar. Un cop consensuat l’itinerari, individualment accediran al portal mobilitat.net i hi cercaran la ruta: poblacions i carreteres per on passaran. Els municipis inclosos a l’itinerari han de variar entre 6 i 10. Al final de la sessió es presentarà el Visir i les seves característiques i se n’explicarà breument el funcionament.

A la tercera sessió es treballarà de manera individualitzada. Un ordinador per cada alumne. Es repassarà el funcionament del Visir i es faran les activitats relacionades amb l’escala i la llegenda del mapa topogràfic.

Les dues darreres sessions són per a treballar la part final de l’activitat, la relacionada amb la realització de la cacera del tresor. Explicareu, en gran grup, el funcionament de l’activitat: què es pretén i quines preguntes han de resoldre. També els presentareu els recursos d’internet.

Els alumnes de la classe formaran tants grups com municipis hi hagi al llarg de l’itinerari. L’objectiu final és que cada grup realitzi una fitxa amb els atractius turístics de cadascuna de les poblacions de l’itinerari.

Com a cloenda del treball de tota la classe podeu elaborar un dossier amb l’itinerari pròpiament dit (ruta i mapes) i les fitxes amb la informació turística dels municipis per on passa.

La presentació de l’itinerari ha de tenir una estructura semblant a aquesta:

Un ordinador per a cada grup d’alumnes amb connexió a Internet, un navegador, un processador de textos.

Cal haver previst la instal·lació del connector per a la correcta visualització del Visir.

És convenient disposar d’un projector de vídeo per a les explicacions al gran grup: la realització de la MUD, el funcionament del Visir i del portal mobilitat.net i de l’estructura d’una cacera del tresor.

• Diferenciar l’escala gràfica de l’escala numèrica.
• Conèixer les principals característiques del mapa topogràfic.
• Identificar alguns elements presents a la llegenda del mapa topogràfic: les vies de comunicació i els límits administratius.
• Càlcular les distàncies en el mapa topogràfic.
• Conèixer els elements del patrimoni artístic, històric, cultural i natural d’un territori.

• Usar servidors per a la visualització de mapes en línia.
• Conèixer les característiques de les caceres del tresor.
• Obtenir la informació a través de mitjans electrònics: enciclopèdies, cercadors i webs institucionals.
• Organitzar la informació obtinguda a partir d’unes pautes prèviament establertes.
• Fer servir el processador de textos per a la recoliida de la informació mitjançant l’elaboració de fitxes descriptives.

Aquesta pràctica està pensada per ser realitzada en unes cinc sessions de 45 minuts cadascuna. Es tracta d’una pràctica que conjuga diferents recursos i el seu coneixement comporta un cert temps.

L’avaluació inicial es farà a partir de la realització dels apartats Practica i Avalua’t de la MUD. La resta de l’avaluació es farà a partir de la valoració de la presentació del dossier final per part del grup-classe i de les pràctiques que, de manera individualitzada, l’alumnat farà al llarg del desenvolupament de l’activitat.

A la Xarxa es poden trobar nombrosos servidors de cartografia digital entre els quals podem destacar:

• Hipermapa de Catalunya http://hipermapa.ptop.gencat.net/hipermapa/client/211003/baseaea_high.html
• Cartografia digital de l’àrea metropolitana de Barcelona. Accés a mapes topogràfics i fotografies aèries http://www.mancomunitat.amb.es/cardig/
• Mapes i ortofotomapes dels municipis de la província de Barcelona http://www.diba.es/ortofotos/index.htm
• Iberpix. Servidor de Imágenes y Mapas del IGN http://www.ign.es/ign_iberpix/index.htm
• Google maps http://maps.google.es/
• Maps.live de Microsoft http://maps.live.com/