La flexibilitat dels blocs com a estratègia educativa és indubtable. Però no només això. Aquesta flexibilitat fa que els blocs puguin ser el mitjà de comunicació i col·laboració en diferents àmbits de l’escola. Vegem-ne alguns exemples:
Encara que existeixen els coneguts Sistemes de Gestió de Continguts (CMS), com per exemple el postNuke en què està basada la intranet que ha desenvolupat el Departament d’Educació http://phobos.xtec.cat/intraweb/web/ o com entorns de gestió d’ensenyament-aprenentatge (com ara el moodle) que incorporen un conjunt d’eines molt útils a l’aula, un bloc, malgrat les seves limitacions, pot donar resposta a una bona part de les necessitats més senzilles i immediates del/la docent.
Com a punt d’informació de la classe, el bloc permet publicar el currículum, les normes de classe, donar pautes per al treball de l’alumnat, establir comunicació amb les famílies...
De fet, la relació escola-entorn es veu fortament incrementada. Qui té accés al bloc pot veure l’evolució de la classe. Aquesta relació també inclou els mateixos companys i companyes docents. En definitiva, transparència i col·laboració.
Que l’alumnat disposi de bloc personal facilita l’aprenentatge, però també la tasca docent: - Si la seva feina es registra al bloc, mai no es perd, a més de l’estalvi de paper que suposa. - Sempre té el seu treball arxivat i organitzat de tal manera que és fàcil la revisió i la reflexió. - Permet donar a conèixer i compartir la seva feina amb d’altres, tant estudiants com amb persones interessades en el seu progrés. - L’alumne/a pot escollir publicar allò que representi la seva millor feina. - El docent disposa d’un registre evolutiu complet de l’alumne/a.
Dins de l’escola, l’ús dels blocs pot ser un bon servei com a mitjà de comunicació entre docents. Pensem en les diferents reunions, esdeveniments, etc. Un bloc pot ser la continuació de la conversa o el seguiment dels acords, o el lloc on compartir informació, documents, bones pràctiques, projectes...
I per què no, un bloc pot ser el web de l’escola o una part important d’aquesta. Si ens imaginem que cadascuna de les parts que integren la comunitat educativa tenen un lloc web on els és fàcil de publicar-hi les seves activitats, inquietuds, idees, etc., obtindrem un lloc que passa de ser estàtic a completament dinàmic. És clar que no tothom ha de poder publicar-hi directament, cal pensar en la figura de l’administració del bloc que vagi revisant allò que es vol publicar així com també algú que ho faci un cop publicat.
Aquestes quatre idees són una petita part de les possibilitats dels blocs a l’escola.
Malgrat la relativa novetat del web 2.0, podem afirmar que els blocs aporten un fort atractiu com a estratègies complementàries d’ensenyament-aprenentatge. Vegem-ne alguns punts forts:
A quin nivell educatiu podem començar a treballar amb blocs?
A l’Educació Infantil i Primària no podem esperar que l’alumnat faci intervencions acurades ni cap anàlisi en profunditat. Però, per començar, podem demanar-li que cerqui llocs interessants i que n’expressi una opinió. Que opinin sobre aquests llocs respecte al disseny o respecte al que hi troben a faltar. En aquesta etapa és important facilitar una audiència que hi interactuï per tal de mantenir converses (família, amistats, altres alumnes). Podem treballar també sobre personatges, autors, científics i fer que responguin preguntes.
Als nivells superiors, l’alumnat pot aconseguir comparar informació de diferents fonts i reflexionar sobre el procés d’escollir quines tenen credibilitat i quines no. És també important en aquestes etapes determinar l’audiència per tal d’anar adquirint experiència en el treball amb blocs. L’extensió dels treballs i la reflexió poden ser pràctiques habituals així com l’aportació d’idees, la síntesi de les diferents fonts i la interpretació personal del tema estudiat.