Hi ha un seguit d’aspectes d’un curs Moodle sobre els quals el
professorat ha de prendre una sèrie de decisions abans d’engegar el
projecte. En funció de les respostes, planificarà el curs en un sentit
o en un altre.
Algunes de les qüestions que s’ha de respondre són:
A qui va adreçat el curs
Segons
les característiques dels estudiants haurà de preparar un curs amb més
o menys recursos o bé amb més activitats. L’experiència demostra que
recordem només un 10 % del que veiem, però el 40% del que fem. Per això
cal aprofitar que l’ordinador és una màquina de “fer” coses i preparar
activitats atractives, si es vol un aprenentatge real.
Quina estructura ha de tenir el curs: per temes, per setmanes o potser de tipus social?
Si teniu clar que voleu fer activitats setmanalment, triareu aquest
format. Però si la freqüència ha de ser menor o major, l’estructura per
temes, pot ser la més adient.
Quins blocs ha d’incloure al curs, i quina disposició tindran.
És preferible que un curs adreçat a estudiants amb un perfil tecnològic
baix tingui pocs blocs, així l’atenció es concentrarà en la feina
central. En canvi, un curs per a estudiants avançats pot contenir blocs
que donin accés a altres webs o que incorporin informació externa.
Quin tipus de feina voleu que facin els estudiants al curs?
Si
només voleu que hi entrin per trobar-hi una llista ordenada d’enllaços
i/o documentació, poseu-hi només recursos (però replantegeu-vos fer un
canvi). Ara bé, si els estudiants han d’entrar-hi per fer activitats
individuals, grupals, o lliurar treballs, caldrà indicar-los-ho
clarament i pautar-los la feina.
Recordeu que Moodle facilita
enormement la discussió entre els seus membres i que moltes feines es
poden desenvolupar al voltant d’un fòrum.
Quines activitats de Moodle són les més efectives? Si
els estudiants no estan habituats a treballar en grup en situacions
presencials, difícilment se’n sortiran bé a Moodle. Malgrat tot, Moodle
pot facilitar el treball en grup, fins i tot a estudiants en els
primers estadis d’aquestes habilitats.
Totes les activitats són efectives, si bé no ho són en el mateix grau en tots els aprenents. Hi ha diferents
estils d'aprenentatge
i cada aprenent té els seu, per això és més fàcil encertar posabt a
disposició de l’alumnat una àmplia varietat d’activitats que no pas
d’un únic tipus.
Serà un curs totalment telemàtic, o bé hi haurà un component presencial?
Quin pes tindrà cada part? Com s’articularan els dos aspectes? Quines
activitats es faran presencialment i quines es deixaran a l’entorn
virtual?
Quin serà el vostre paper com a professorat?
Tindreu una participació activa, o us mantindreu en un discret segon
terme? Pot ser una bona pensada mantenir-se a l’expectativa del que va
passant en un curs i només intervenir en cas de necessitat, pot
afavorir molt l’autonomia de l’aprenentatge. En altres casos, en canvi,
la mateixa actitud pot ser decebedora i crear una sensació
d’abandonament entre els participants.
Quin paper donareu als estudiants?
Seran subjectes passius de la formació? O bé tindreu en compte les
seves aportacions i participació per assolir nivells més alts
d’aprenentatge? Com penseu aprofitar les interaccions que es
produeixin? Quina importància donareu a l’aprenentatge entre iguals?
La planificació, basada en l’experiència però barrejada amb una
bona cullerada d’atreviment, permetrà dur a terme un curs amb un bon
nivell d’assoliment dels objectius pedagògics i un alt grau
d’innovació.
Al principi d’un curs s’han de fer moltes
preguntes, però mentre el dueu a terme no heu pas de deixar de
plantejar-vos-en. Què és el que està funcionant millor? Què és el que
no va bé? Per què? Què es pot fer, a mig curs, per millorar-lo? Quins
canvis cal introduir, i com es justifiquen?
La planificació no és una feina que s’acabi quan comença el curs.
Mentre feu el seguiment heu de seguir qüestionant-vos quins aspectes
són millorables en la present edició o en edicions futures. Perquè, no
ho oblidem, els cursos es repeteixen amb diferents estudiants i en
diferents condicions, però se n’han de fer noves edicions. I no és
sobrer pensar que la feina que feu avui és un estalvi de la que haureu
de fer més endavant.
Moltes vegades el professorat es planteja canvis en els cursos un
cop n’ha acabat un, quan encara té l’experiència fresca a la memòria i
ja sap que n’ha de començar una altra edició. Vol canviar allò que no
ha funcionat i mantenir el que més bons resultats ha produït.
Moodle ofereix al professorat una potent eina de reinici de cursos.
Quan un curs s’acaba, el professorat que l’ha de tornar a impartir ha
de treure totes les activitats fetes pels antics estudiants:
intervencions als fòrums, fitxers lliurats, qüestionaris resolts, etc.
Però cal que mantingui els fitxers del curs i les activitats preparades
per ser fetes pels nous estudiants. És a dir, ha de “netejar” el curs
de la mateixa manera que es neteja i s’endreça una classe a final de
curs. Aquesta feina és la que fa, de manera eficaç i automàtica, l’eina
reinici.