Un EVA és una parcel·la d’internet, una intranet, configurada específicament per a la formació. En un EVA els membres d’una comunitat educativa interaccionen amb la finalitat que es produeixin uns determinats aprenentatges.

Sovint els termes EVA i plataforma (plataforma educativa, plataforma de teleformació, learning management system -LMS) s’utilitzen com a sinònims. Tècnicament, però, la plataforma és el programari que permet la creació d’un EVA:

• Així, quan es parla del conjunt de programes que constitueixen Moodle, s’està parlant de Moodle com a plataforma.
• Si s’utilitzen aquests programes per construir un entorn a partir de les diferents funcionalitats i eines que proporcionen, llavors es diu que s’ha construït un EVA.

Des de fa temps existeixen les solucions tecnològiques (plataformes) que poden donar suport a un entorn virtual d’aquest tipus. Les primeres van ser les aplicacions comercials, com ara WebCT o Blackboard, actualment fusionades en una única empresa. Però aviat en sorgiren d’altres de codi lliure fruit bé de l’alliberament per part de grans institucions educatives del seu programari, com ara el MIT i l’aplicatiu .LRN, o bé del treball voluntari de desenvolupadors individuals o col·lectius, com és el cas de Moodle o de ATutor.

Un entorn d’aquest tipus està basat en un programari que crea els mecanismes perquè hi hagi comunicació entre tots els participants: entre formadors i estudiants, entre els mateixos estudiants i, si és el cas, entre els diferents formadors d’un curs. A més, ha de permetre posar recursos a l’abast dels estudiants, el lliurament d’instruccions i activitats educatives, la tramesa de treballs en format electrònic, comentaris sobre aquests en tots els sentits i valoracions del treball fet pels estudiants. Finalment, ha de facilitar la gestió de l’ensenyament: ha de mantenir registres d’activitats, de qualificacions, etcètera.

Per aconseguir fer totes aquestes funcions, un EVA té diverses funcionalitats que tenen com a finalitat afavorir que es produeixin els aprenentatges per als quals ha estat dissenyada. Aquestes funcionalitats es poden agrupar en diverses categories, essent les principals:

• Funcionalitats de comunicació.
• Funcionalitats per facilitar l’aprenentatge.
• Funcionalitats d’organització i gestió.

Segur que alguna vegada heu vist espais com els de la imatge a les pàgines web que visiteu: es tracta de pàgines web dinàmiques que podeu editar però, per fer-ho, primer us heu d’identificar amb un nom d’usuari i una contrasenya.

En l’actualitat, quan naveguem per la xarxa ens podem trobar amb dos tipus diferents de pàgines web:

• les pàgines web estàtiques,
• les pàgines web dinàmiques, en les quals sovint se us demanarà que us identifiqueu, com en la imatge anterior.

Una pàgina web estàtica pot contenir tot tipus d’informació: text, imatges, animacions de Flash, so, vídeo o el que vulgueu. Però aquesta pàgina només permet ser visitada com a simple espectador, no ofereix cap tipus d’interactivitat entre autor i visitant com no sigui enviar un missatge de correu. Són pàgines (fitxers en format HTML) que estan desades en un servidor que l’únic que fa és servir-les quan se li demanen, per exemple, quan s’escriu la seva adreça (o URL) a un navegador. Quan cal fer alguna actualització de continguts d’una pàgina estàtica, ha de ser l’administrador del lloc web qui la modifiqui i, en acabat, la torni a pujar al servidor.

En canvi, una pàgina web dinàmica pot ser modificada pels visitants, que hi poden deixar la seva opinió en forma de text o penjar-hi imatges. Són bons exemples d’aquest tipus de pàgines els fòrums que podeu trobar en moltes publicacions electròniques o els comentaris que molts blocs permeten afegir al final de cada entrada.

• En realitat aquestes pàgines web dinàmiques no existeixen com a tals, no estan emmagatzemades al servidor en forma de fitxers HTML. El servidor les “fabrica” en el moment en què se li demanen tot seguint uns comandaments que, prèviament, han estat programats. De manera que en un servidor de pàgines web dinàmiques no hi trobem desades pàgines web sinó programes, també anomenats scripts, que les creen tot seguint la programació i, en molts casos, amb les dades que hi introdueix el visitant. Això obliga que el servidor tingui una base de dades on guardar les informacions que els diferents visitants hi van deixant.

Podeu veure que, en conseqüència, en un servidor de pàgines web actives hi ha ha d’haver per una banda un programari que contingui les ordres, el guió, per crear les pàgines web. Per altra banda, cal una base de dades d’on el programari extraurà i desarà les dades que li calgui en cada moment.

Visita i recollida d’informació sobre entorns virtuals

Aquesta pràctica consisteix a fer una passejada pels diversos EVA que s’han presentat més amunt i mirar d’identificar algunes de les funcionalitats comentades. Fixeu-vos en els següents aspectes:

• Quines funcionalitats tenen...
  • per a la comunicació?
  • per a la facilitació de l’aprenentatge?
  • per a l’organització i la gestió?
• Quina us ha semblat que té un aspecte més amigable i “tecnològicament transparent” (és a dir, que fa que resulti més fàcil situar-s’hi)?
• Es tracta de pàgines dinàmiques o de pàgines estàtiques?
• Són de codi lliure o comercials?
• Hi ha una comunitat o institució de prestigi que li doni suport?

A més de les adreces anteriors, podeu visitar també d’altres que trobeu per la xarxa. Cerqueu els llocs de demostració o de prova (”demos”): allà podeu entrar com a administrador/a dels diferents programes i tocar tot el que vulgueu: crear cursos, afegir activitats, etc., sense por de “trencar res”. L’objectiu és provar i trobar el que millor encaixi amb les vostres necessitats abans d’utilitzar els programes.

Per començar, visiteu:

• Blackboard
• ATutor
• També us pot resultar il·lustratiu veure la demo de l'aula del Campus Virtual de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
• Si voleu anar més enllà, podeu visitar el lloc web http://www.opensourcecms.com, un lloc que, tal com ell mateix es defineix, fou creat per “donar l’oportunitat de provar alguns dels millors programes de codi lliure basats en php/mysql” (al menú de l’esquerra, cliqueu sobre l’opció E-learning i podreu accedir a diverses plataformes, entre elles Moodle).