Aquesta constant evolució fa que, quan s'intenta classificar els diferents tipus d'aparells per explicar-los de manera didàctica, la classificació queda obsoleta pel pas del temps.

• Hi ha autors que prefereixen parlar d'aparells de baix cost i d'aparells d'alt cost. Però aquesta classificació és massa superficial. Sovint, un aparell de baix cost permet més versatilitat i possibilitats expressives que un d'alt cost. I, en tal cas, per què fer una despesa important si no es milloren gaire les prestacions?

• Altres autors es basen en la tecnologia. Així, les ajudes a la comunicació podien ser de baixa tecnologia i d'alta tecnologia, en funció de si hi havia components electrònics, o no, en el comunicador. La tecnologia s'ha abaratit tant que qualsevol aparell té components electrònics, cosa que torna a fer fictícia la classificació.

• També s'ha parlat d'aparells de baixa autonomia i d'aparells d'alta autonomia, en funció de les possibilitats expressives dels aparells. Però l'autonomia que permeten les ajudes a la comunicació està en funció de moltes circumstàncies: l'objectiu per al qual s'ha creat l'ajuda, les necessitats expressives de l'usuari, les característiques tècniques de l'ajuda, etc.

• Una altra manera de classificar les ajudes a la comunicació es basa en el fet de si són ajudes creades específicament per a ser ajudes a la comunicació, o si són ajudes creades per a altres funcions, a les quals donem un valor com a ajudes a la comunicació.

• També quan parlem de programes d'ordinador, existeixen els programes creats per a aquest fi (i, en tal cas, poden ser amb finalitats comercials o de lliure distribució) i els aplicatius d'altres programes que poden cobrir funcions comunicatives.

Així, entenent que cap de les classificacions explicades recull de manera acceptable totes les varietats de les ajudes, podríem arribar a construir un quadre per poder fer més clar els diferents tipus d'ajudes a la comunicació: