|
|
||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||
| Bloc |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Activitats
|
 |
||||||||
| Què pretenen i a qui pertanyen els mitjans? | |||||||||||
|
L'objectiu d'aquest bloc és treballar els objectius socials, econòmics i ideològics dels mitjans. També establir els lligams de pertinença i agrupament dels mitjans entre ells, nacionals i internacionals, i la seva relació empresarial. |
|||||||||||
| Desenvolupament del bloc | |||||||||||
 |
Diners, tot són diners... | ||||||||||
|
La publicitat és l'oxigen dels mitjans. Sense ella estarien condemnats a l'extinció. El valor econòmic de la publicitat està fora de tot dubte. En un diari, abans de fer la primera reunió de redacció a les onze del matí, ja es disposa d'uns plànols amb unes taques vermelles que signifiquen les zones i les pàgines que estaran ocupades per la publicitat. La meitat del pressupost que necessita un diari s'obté de la publicitat. Quan parlem de publicitat estem parlant d'un motor econòmic, no només per als mitjans, sinó per a la societat de consum en què vivim. Actualment les empreses que es dediquen a la comunicació són grans macroestructures que han anat diversificant els seus negocis. Una multinacional dedicada a la producció de begudes refrescants posseeix al mateix temps diferents mitjans de comunicació (cadenes de televisió, portals d'Internet, revistes, diaris....) on pot col·locar còmodament els seus productes. El preu de venda al públic d'un diari o d'una revista no pot cobrir totes les despeses de l'edició. Quan s'escolta la ràdio o es mira la tele (bona part de les cadenes de televisió generalistes), no s'acotuma a pagar.. Els diners necessaris per al seu funcionament surten majoritàriament de les quotes publicitàries que paguen les marques o les institucions perquè apareguin els seus anuncis als diferents mitjans. Així es pot entendre que molts mitjans dediquin tant de temps i tants d'espais a la publicitat, tot i saltar-se una regulació específica al respecte, que moltes vegades ignoren. És possible que això no repercuteixi només en les qüestions esmentades, sinó que vagi més enllà. La desmesurada dependència econòmica del
món publicitari
condiciona enormement els continguts i programacions de les cadenes,
revistes i mitjans en general, fonamentalment en dos sentits: primer, haver de
tenir en compte els tipus d'informacions que es publiquen sobre els diferents
anunciants que els financen econòmicament; segon, haver de donar determinades
prioritats als fets o esdeveniments que es tracten aparentment deslligats
de la publicitat, que puguin ajudar a les marques. Es pot observar, per
exemple, en alguns programes que els mateixos presentadors o presentadores, o conductors
o conductores, fan publicitat sobre productes concrets parlant dels seus avantatges
i promocionant la seva adquisició, posant-se ells mateixos com
a exemple de consumidors. |
|||||||||||
|
Mira també aquesta taula sobre les despeses d'alguns grans anunciants l'any 2005. A partir d'aquestes dades es pot fer una sèrie de reflexions sobre la importància que té la publicitat per als mitjans i la seva possible dependència del món empresarial, que és qui es troba al darrere de tanta inversió.
|
||||||||||
|
A qui pertanyen els mitjans? | ||||||||||
El consum mediàtic no suposa ineludiblement una relació unidireccional mitjans-espectadors en el sentit que els mitjans pensen i decideixen què es posa a la llum i com s'ha de tractar, i els espectadors i espectadores consumeixen passivament tot el que aquests els ofereixen.
L'espectador o espectadora pot negociar els seus consums individualment a partir de les seves idees, creences, hàbits, experiències... Socialment, el seu context cultural, els seus grups de referències, el seu espai de consum, també condicionen i gestionen la informació i els missatges que els mitjans li proposen. No obstant, els mitjans generen tendències, sempre properes als interessos dels seus accionistes o les ideologies que els controlen. I amb freqüència s'estableix un càlid i còmode consens que es redueix a una activitat: comprar. Es resumeix en un consell: no pensar. I s'expressa en un eslògan: no diferenciar-se de la resta. |
|||||||||||
|
Concentració | ||||||||||
Al gener de 2000 es produeix una fita en la història de les telecomunicacions. America On line i Estafi Warner es fusionen. Es crea el grup hipermedia més gran de l'entreteniment mundial. La fortuna d'aquest grup, traduïda al llenguatge col·loquial, representava en aquell moment la meitat del producte interior brut espanyol. Aquest i altres megagrups, domiciliats estratègicament als països del nord, s'han llançat a una carrera de fusions de vertigen. L'anomenada globalització afavoreix un sistema informatiu planetari controlat pels interessos financers i econòmics d'aquests megagrups.
|
|||||||||||
|
Empreses de comunicació | ||||||||||
| L'empori
financer de l'FMI (Fons Monetari Internacional) i l' OMC (Organització Mundial
del Comerço), entre altres grans, orquestren una plataforma verrtical i jerarquitzada que marca l'agenda setting (agenda
de continguts) de les principals portades i grups de comunicació del
planeta. El valor informatiu d'una notícia s'ha convertit
en un valor econòmic. Els diaris, emissores, canals tradicionals
s'han convertit en enormes i potents grups multimèdia que
serveixen entreteniment i espectacle, amb algunes petites dosis informatives,
sempre trufades d'interessos polítics i/o econòmics.
El panorama mediàtic espanyol tampoc és aliè a aquest fenomen. Està dominat per pocs grups de comunicació: Prisa, Recoletos, Planeta, Vocento, Godo i Zeta. Aquests grups tenen en propietat la majoria dels diaris, revistes i emissores de ràdio i televisió del país, o en són accionistes. El seu control se centra fonamentalment en aquells mitjans que tenen més audiència. Al mateix temps, tenen aliances estratègiques amb altres grups mundials. Per exemple, Canal Satélite té l'exclusiva no sols del futbol, sinó també de la projecció de les pel·licules de les productores més importants de Nord-amèrica.
No fa gaire Espanya també ha viscut fusions importants, com ara la de les dues plataformes digitals d'emissio per satèl·lit: Canal Satélite Digital i Via digital. Un altre bloc important són els mitjans públics, que estan sotmesos al color politic dels governs de torn, tant els centrals com els autonòmics. |
|||||||||||
|
|||||||||||
|
Públic i privat | ||||||||||
El poder cada vegada més està concentrat en poques mans, perquè els mitjans es fusionen i convergeixen en grans grups mediàtics. Els estats i els pobles se supediten al desig de les multinacionals. Mentrestant, alguns “assumptes” com ara la protecció sanitària, social i mediambiental, o l'educació, són esquivats o tractats d'esquitllentes. Des d'aquest tipus de negociacions es deixa via lliure al capital i es despullen els estats dels seus drets més elementals. Hi ha globalització, però només econòmica, no social. Es globalitza a qui té poder adquisitiu, els “altres” simplement no compten. Tot just són un nombre en els rànquings d'audiència. D'aquesta manera s'entenen les imatges com a representacions, el que arriba a través dels mitjans són continguts. Són productes. L'espectador és tractat com un nombre, com a audiència. Uns emeten, uns altres reben. L'empori financer -l'FMI (Fons Monetari Internacional), l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), l'OMC (Organització Mundial del Comerç) i el BM (Banc Mundial)- és el que emet.. |
|||||||||||
|
La premsa gratuïta | ||||||||||
Aquest
és un fenomen relativament recent i de creixent implantació.
L'aparició i la força creixent dels
diaris gratuïts està suposant una certa
competència
als diaris de pagament. Suposen també una tria i tractament diferents
de les notícies que contenen. L'origen de la seva presència, el
seu finançament, la seva estructura i sistemes de difusió... els
fan especialment difícils de catalogar. Pel que fa a aquest tipus
de premsa, hi ha posicionaments dispars i fins i tot enfrontats.
Quin és el seu veritable objectiu?, com es manté?...
|
|||||||||||
|
|
||||||||||
 |
|||||||||||
|
|||||||||||
