La concepció dels MCM genera amb molta facilitat posicions enfrontades. Fa algunes dècades Umberto ECO va definir amb força lucidesa aquest fenomen amb el terme "d'apocalíptics i integrats”. Per apocalíptics s'entén aquells que assenyalen els mitjans com a culpables de tots els mals socials. “Si els nens no llegeixen, són violents, no parlen amb els seus pares..., és perquè veuen molta televisió o estan enganxats als videojocs".
També existeix una altra posició -la dels integrats- que serien els que es podrien considerar els "incorporats" als mitjans, entenent per incorporats els qui necessiten dels seus missatges i massatges, necessiten la seva presència i sovint ho viuen des d'una posició acrítica i conformista. A molts d'ells els caracteritza, doncs, la seva passivitat i el fet del consum indiscriminat, donant per fet allò que els mitjans produeixen, veient-los necessaris i inevitablement presents en el viure quotidià.
Entre aquests dos corrents existeix una zona intermèdia que s'inclina més o menys cap a qualsevol de les bandes segons les situacions i els supòsits. Una lectura crítica i autònoma dels productes mediàtics pot arribar a comprendre i compartir aspectes d'ambdós posicionaments.




