D111. Mòdul 7. Administració bàsica

D'aquesta eina (a la qual s'accedeix sempre amb privilegis de 'root') anirem detallant el més rellevant en l'aspecte d'administració que creiem que heu de conèixer per a mantenir el vostre sistema operatiu segur i amb la màxima funcionalitat.

El menú Arrencada

D'aquest primer grup d'eines d'administració triem la del disc d'arrencada ja que és la que ens pot proporcionar una recuperació total del nostre sistema operatiu després d'alguna desfeta, bé per inconsistència del sistema de fitxers per talls continus de corrent elèctric, bé per anomalies en el procés d'arrencada...
L'acció és tant senzilla com clicar sobre la icona i procedir a crear-lo (el sistema t'advertirà si has col·locat el disquet de suport a la disquetera).
Aquest disquet servirà, en cas d'anomalia de l'arrencada del sistema, perquè poguem arrencar des de disquet de la mateixa manera que ho faria ell sol en condicions normals. Un cop arrencat podrem analitzar-ne la causa i procedir a la solució.

El menú Maquinari

D'aquesta primera icona del segon grup podem treure informació de tots els dispositius de hardware que el sistema té detectats.

En el desplegable de l'esquerra trobem la relació i en el de la dreta una descripció del mateix.

Potser dins d'aquest apartat el més interessant i alhora perillós si no es tenen prous coneixements és el que es desprèn del seu menú Eines.

A partir d'aquí podem instal·lar aquests tipus de dispositius de hardware. L'apartat Discs us permet d'afegir-ne de nous o reparticionar, muntar i desmuntar particions en cas que fos necessari. En l'apartat Impressora entrem en el diàleg d'instal·lació, com veurem en la primera pràctica d'aquest capítol, tot i que entrarem des de Maquinari-Impressora. En l'apartat Ratolí podrem configurar-ne un de nou o modificar les característiques del nostre. I, per últim, podrem també instal·lar i configurar una placa XDSI per a connectar a Internet.

A partir d'aquesta icona podrem canviar la resolució de la nostra pantalla i triar la profunditat de colors.
És patent la seva similitud amb l'eina homòloga de Windows.

teclat

També podem canviar la disposició del nostre teclat fent dos clics a qualsevol opció del desplegable.

ratolí

En cas que canviéssim de ratolí o volguéssim disposar d'una nova configuració en el que ja tenim, haurem de fer-ho des d'aquesta icona. Recordeu que també era accessible des de Llista de Hardware-Eines-Ratolí.
Entrant en aquesta eina podrem triar el tipus de ratolí i fer proves de detecció sobre una imatge de ratolí que surt a la dreta de la pantalla. Feu proves clicant amb el botó dret, esquerra, els dos a l'hora, fent anar l'scroll...

escanner

Amb aquesta opció podrem instal·lar un escàner. El propi sistema operatiu instal·larà els paquets que siguin necessaris demanant-nos els CD-ROM concrets per a aquest perifèric. Un cop triat el model concret d'un llistat, procedirem a instal·lar-lo.

impressora

Aquesta icona és força interessant ja que tard o d'hora és un perifèric que s'acaba canviant per un de nou. Durant la instal·lació hem obviat la seva configuració per a poder incidir de manera més detallada des d'un punt de vista d'administració.
Recordarem també que l'acció d'instal·lació i configuració era igualment accessible des de Llista de Hardware-Eines-Impressora.
Practicarem la seva instal·lació seguint aquesta guia.

El menú Punts de muntatge

A aquest apartat li correspon una administració avançada, per tant, només incidirem en la definició del concepte 'muntatge'. En UNIX qualsevol estructura, magatzem d'informació o dispositiu o qualsevol altre concepte és tractat com un fitxer. Per tant, els dispositius per a ser accedits han d'estar associats a fitxers. Això és possible gràcies a la comanda 'mount'.
Qualsevol perifèric o dispositiu ha de ser muntat o associat a un fitxer perquè sigui utilitzable; un cop fet servir s'ha de desmuntar i tornar a muntar perquè pugui ser reutilitzat. Per sort, avui dia els sistemes operatius com Mandrake utilitzen l'automount que munta i desmunta automàticament cada dispositiu quan l'utilitzem.

El menú Xarxes i Internet

En aquest apartat del MCC podrem llençar un assistent que ens permetrà configurar els aspectes de connexió a Internet del perfil que triem.
Els paràmetres de mòdem (connexió per PPP) o xarxa (LAN) ja els hem configurat amb anterioritat. Si llencem l'Assistent i triem que sigui ell el que faci la detecció automàticament, ens sortirà una finestra com la següent que ens permetrà fer una nova configuració no contemplada en el moment en què vam fer la instal·lació del Mandrake.

Amb aquesta segona icona podem configurar un proxy de forma global perquè augmenti el rendiment de la navegació a Internet (HTML-proxy) o la velocitat en la transferència de fitxers (FTP-proxy).
La sintaxi queda recollida en la següent figura:

Aquesta última icona del grup Xarxes permet fer que el nostre ordinador Linux Mandrake faci de servidor de DHCP assignant a les altres màquines de la xarxa una adreça IP i els servidors DNS primari i secundari.
És una opció vàlida en cas que no vulguem assignar de forma estàtica els paràmetres de xarxa a cadascun dels ordinadors que tinguem en la nostra petita xarxa local de casa.

El menú Seguretat

És en aquesta opció on podrem definir el nivell de seguretat que volem implementar en el nostre ordinador. Lògicament aquests nivells estaran en concordància a l'ús que donem a la nostra màquina.
Tenint en compte que la tria de cada un dels tres nivells repercutirà directament en el rendiment (acaparar recursos), podrem trobar:

Nivell Estàndard: Recomenat per a una estació de treball que es connecti a Internet.
Nivell Alt: Amb més restriccions i verificacions de sistema cada nit (la màquina ha d'estar engegada).
Nivell Molt Alt: És el recomenat per a un ordinador que ha de fer tasques de servidor amb un nombre de clients que s'hi connecten a ell.

El menú Sistema

Amb aquesta primera icona d'aquest grup podrem personalitzar els menús desplegables del KDE podent crear una nova entrada amb aplicacions d'eines d'administració entre altres coses.
Per a modificar el menú practicarem amb aquesta guia de configuració.

serveis

Entrant des d'aquí podrem obtenir informació de l'estat actual dels possibles serveis i dimonis que poden córrer en el nostre ordinador. Podem aturar-los, engegar-los i fer que s'incloguin en el procés d'arrencada de la màquina.
Per poder administrar-ho de forma coherent tenim la casella Informació que ens detalla la finalitat de cada un dels serveis. Aneu amb compte.

dates

És important per a tota administració de sistemes que la data i l'hora estiguin correctes ja que moltes tasques de manteniment, còpies de seguretat, recollida de logs informatius del sistema, etc, s'han de fer exactament quan ho planifiquem.
Qualsevol desfase horari pot fer que una tasca concreta no es pugui realitzar mai (el sistema si no l'ha pogut realitzar no ho farà quan s'engegui, ell espera la seva hora).
Cal recordar que en UNIX hi ha dues hores, la de hardware (la que porta la BIOS) i la de sistema (Mandrake) que sincronitza amb l'anterior. És per tant necessari que la data i hora de la BIOS sigui la correcta.

Eina molt útil que ens permet instal·lar programari de forma senzilla. L'accés a aquesta utilitat també es pot fer des del menú principal del KDE a:
Configuració-S'està empaquetant-Software Manager
i és des d'aquí (segon capítol d'aquest mòdul) des d'on farem la pràctica d'instal·lar algun programa.
Aquesta utilitat, com veurem, ens indicarà en quin dels tres CD-ROM de la distribució Mandrake es troba el paquet o paquets rpm que caldran per a instal·lar el programa. Igualment detectarà les possibles dependències amb altres paquets i, si cal, les instal·larà de forma automàtica.

Una altra eina força útil des del punt de vista d'administració del sistema és una eina que permet veure els registres de sistema a nivell d'autentificació, usuaris, Syslog, Messages... a partir de patrons concrets de cerca. A partir d'aquí podem analitzar l'estat del sistema o detectar anomalies de funcionament.
Coneixerem el seu ús realitzant la pràctica que us proposem.

consola

Aquesta utilitat ens permet obrir una terminal de consola on poder treballar des de línia de comandes amb privilegis de 'root'.
La gestió del sistema des de terminal es veurà al tercer capítol d'aquest mòdul a l'administració sota línia de comandes.

	El 'Mandrake Control Center'

	En aquest mòdul anirem descobrint les eines d'administració que ens proporciona el KDE ademés d'una administració bàsica sota línia de comandes. En aquest capítol ens centrarem en l'eina Mandrake Control Center que trobarem per defecte a l'escriptori del KDE. D'aquesta eina (a la qual s'accedeix sempre amb privilegis de 'root') anirem detallant el més rellevant en l'aspecte d'administració que creiem que heu de conèixer per a mantenir el vostre sistema operatiu segur i amb la màxima funcionalitat. El menú Arrencada D'aquest primer grup d'eines d'administració triem la del disc d'arrencada ja que és la que ens pot proporcionar una recuperació total del nostre sistema operatiu després d'alguna desfeta, bé per inconsistència del sistema de fitxers per talls continus de corrent elèctric, bé per anomalies en el procés d'arrencada... L'acció és tant senzilla com clicar sobre la icona i procedir a crear-lo (el sistema t'advertirà si has col·locat el disquet de suport a la disquetera). Aquest disquet servirà, en cas d'anomalia de l'arrencada del sistema, perquè poguem arrencar des de disquet de la mateixa manera que ho faria ell sol en condicions normals. Un cop arrencat podrem analitzar-ne la causa i procedir a la solució. El menú Maquinari D'aquesta primera icona del segon grup podem treure informació de tots els dispositius de hardware que el sistema té detectats. En el desplegable de l'esquerra trobem la relació i en el de la dreta una descripció del mateix. Potser dins d'aquest apartat el més interessant i alhora perillós si no es tenen prous coneixements és el que es desprèn del seu menú Eines. A partir d'aquí podem instal·lar aquests tipus de dispositius de hardware. L'apartat Discs us permet d'afegir-ne de nous o reparticionar, muntar i desmuntar particions en cas que fos necessari. En l'apartat Impressora entrem en el diàleg d'instal·lació, com veurem en la primera pràctica d'aquest capítol, tot i que entrarem des de Maquinari-Impressora. En l'apartat Ratolí podrem configurar-ne un de nou o modificar les característiques del nostre. I, per últim, podrem també instal·lar i configurar una placa XDSI per a connectar a Internet. A partir d'aquesta icona podrem canviar la resolució de la nostra pantalla i triar la profunditat de colors. És patent la seva similitud amb l'eina homòloga de Windows. També podem canviar la disposició del nostre teclat fent dos clics a qualsevol opció del desplegable. En cas que canviéssim de ratolí o volguéssim disposar d'una nova configuració en el que ja tenim, haurem de fer-ho des d'aquesta icona. Recordeu que també era accessible des de Llista de Hardware-Eines-Ratolí. Entrant en aquesta eina podrem triar el tipus de ratolí i fer proves de detecció sobre una imatge de ratolí que surt a la dreta de la pantalla. Feu proves clicant amb el botó dret, esquerra, els dos a l'hora, fent anar l'scroll... Amb aquesta opció podrem instal·lar un escàner. El propi sistema operatiu instal·larà els paquets que siguin necessaris demanant-nos els CD-ROM concrets per a aquest perifèric. Un cop triat el model concret d'un llistat, procedirem a instal·lar-lo. Aquesta icona és força interessant ja que tard o d'hora és un perifèric que s'acaba canviant per un de nou. Durant la instal·lació hem obviat la seva configuració per a poder incidir de manera més detallada des d'un punt de vista d'administració. Recordarem també que l'acció d'instal·lació i configuració era igualment accessible des de Llista de Hardware-Eines-Impressora. Practicarem la seva instal·lació seguint aquesta guia. El menú Punts de muntatge A aquest apartat li correspon una administració avançada, per tant, només incidirem en la definició del concepte 'muntatge'. En UNIX qualsevol estructura, magatzem d'informació o dispositiu o qualsevol altre concepte és tractat com un fitxer. Per tant, els dispositius per a ser accedits han d'estar associats a fitxers. Això és possible gràcies a la comanda 'mount'. Qualsevol perifèric o dispositiu ha de ser muntat o associat a un fitxer perquè sigui utilitzable; un cop fet servir s'ha de desmuntar i tornar a muntar perquè pugui ser reutilitzat. Per sort, avui dia els sistemes operatius com Mandrake utilitzen l'automount que munta i desmunta automàticament cada dispositiu quan l'utilitzem. El menú Xarxes i Internet En aquest apartat del MCC podrem llençar un assistent que ens permetrà configurar els aspectes de connexió a Internet del perfil que triem. Els paràmetres de mòdem (connexió per PPP) o xarxa (LAN) ja els hem configurat amb anterioritat. Si llencem l'Assistent i triem que sigui ell el que faci la detecció automàticament, ens sortirà una finestra com la següent que ens permetrà fer una nova configuració no contemplada en el moment en què vam fer la instal·lació del Mandrake. Amb aquesta segona icona podem configurar un proxy de forma global perquè augmenti el rendiment de la navegació a Internet (HTML-proxy) o la velocitat en la transferència de fitxers (FTP-proxy). La sintaxi queda recollida en la següent figura: Aquesta última icona del grup Xarxes permet fer que el nostre ordinador Linux Mandrake faci de servidor de DHCP assignant a les altres màquines de la xarxa una adreça IP i els servidors DNS primari i secundari. És una opció vàlida en cas que no vulguem assignar de forma estàtica els paràmetres de xarxa a cadascun dels ordinadors que tinguem en la nostra petita xarxa local de casa. El menú Seguretat És en aquesta opció on podrem definir el nivell de seguretat que volem implementar en el nostre ordinador. Lògicament aquests nivells estaran en concordància a l'ús que donem a la nostra màquina. Tenint en compte que la tria de cada un dels tres nivells repercutirà directament en el rendiment (acaparar recursos), podrem trobar: Nivell Estàndard: Recomenat per a una estació de treball que es connecti a Internet. Nivell Alt: Amb més restriccions i verificacions de sistema cada nit (la màquina ha d'estar engegada). Nivell Molt Alt: És el recomenat per a un ordinador que ha de fer tasques de servidor amb un nombre de clients que s'hi connecten a ell. El menú Sistema Amb aquesta primera icona d'aquest grup podrem personalitzar els menús desplegables del KDE podent crear una nova entrada amb aplicacions d'eines d'administració entre altres coses. Per a modificar el menú practicarem amb aquesta guia de configuració. Entrant des d'aquí podrem obtenir informació de l'estat actual dels possibles serveis i dimonis que poden córrer en el nostre ordinador. Podem aturar-los, engegar-los i fer que s'incloguin en el procés d'arrencada de la màquina. Per poder administrar-ho de forma coherent tenim la casella Informació que ens detalla la finalitat de cada un dels serveis. Aneu amb compte. És important per a tota administració de sistemes que la data i l'hora estiguin correctes ja que moltes tasques de manteniment, còpies de seguretat, recollida de logs informatius del sistema, etc, s'han de fer exactament quan ho planifiquem. Qualsevol desfase horari pot fer que una tasca concreta no es pugui realitzar mai (el sistema si no l'ha pogut realitzar no ho farà quan s'engegui, ell espera la seva hora). Cal recordar que en UNIX hi ha dues hores, la de hardware (la que porta la BIOS) i la de sistema (Mandrake) que sincronitza amb l'anterior. És per tant necessari que la data i hora de la BIOS sigui la correcta. Eina molt útil que ens permet instal·lar programari de forma senzilla. L'accés a aquesta utilitat també es pot fer des del menú principal del KDE a: Configuració-S'està empaquetant-Software Manager i és des d'aquí (segon capítol d'aquest mòdul) des d'on farem la pràctica d'instal·lar algun programa. Aquesta utilitat, com veurem, ens indicarà en quin dels tres CD-ROM de la distribució Mandrake es troba el paquet o paquets rpm que caldran per a instal·lar el programa. Igualment detectarà les possibles dependències amb altres paquets i, si cal, les instal·larà de forma automàtica. Una altra eina força útil des del punt de vista d'administració del sistema és una eina que permet veure els registres de sistema a nivell d'autentificació, usuaris, Syslog, Messages... a partir de patrons concrets de cerca. A partir d'aquí podem analitzar l'estat del sistema o detectar anomalies de funcionament. Coneixerem el seu ús realitzant la pràctica que us proposem. Aquesta utilitat ens permet obrir una terminal de consola on poder treballar des de línia de comandes amb privilegis de 'root'. La gestió del sistema des de terminal es veurà al tercer capítol d'aquest mòdul a l'administració sota línia de comandes.