Mòdul 7
Administració bàsica
  Pràctica
1
2
3
4
5
6
7

   
Exercicis
 
 
  L'administració sota línia de comandes
   
  Per remota que sigui la possibilitat (pensem que estem treballant sobre sistemes operatius UNIX) que el nostre Linux quedi penjat del tot sense permetre cap acció des de l'entorn gràfic, sempre tindrem la possibilitat de reflotar-lo accedint a ell des de línia de comandes anomenat també en argot informàtic, 'per sota'.

La possibilitat d'accés a una finestra de terminal on poder detectar i resoldre l'anomalia tindrà el seu origen en una combinació de tecles que commuta l'entorn gràfic amb la línia de comandes.


Combinacions de tecles

En aquest apartat descriurem algunes combinacions de tecles que poden ser de gran utilitat per a tot l'àmbit de l'administració:

Ctrl + Alt + F1
Amb aquesta combinació passarem de l'entorn gràfic a línia de comandes. La tecla de funció F1 ens determina que estem en la primera terminal.

Des de la tecla F1 fins a la F6 podem anar obrint noves terminals en cas que sigui necessari.

L'entrada es fa a partir de la demanda d'usuari/contrasenya. Per defecte entrarem com a 'root' per a poder accedir a comandes de sistema que puguin solucionar-nos el problema.


Ctrl + Alt + F7
Aquesta combinació és la contrària a l'anterior. Pitjant aquestes tecles commutarem de nou a l'entorn gràfic. Amb Alt + F7 també podem fer la mateixa acció.


Ctrl + Alt + F11
Aquesta nova combinació conté l'entrada a una terminal que emmagatzema informació del procés d'arrencada de la màquina per a possibles deteccions d'anomalies en aquest procés.


Ctrl + Alt + F12
Amb aquesta combinació accedim als missatges de sistema que s'han anat produint en el procés d'arrencada de la màquina i entrada al sistema per part dels usuaris. Si no s'està familiaritzat amb l'adminstració Linux pot costar entendre el seu contingut.


Ctrl + Alt + Supr
Aquesta coneguda combinació en Linux equival a la comanda init 6 també anomenada reboot. El sistema es reiniciarà.


Ctrl + Alt + BackSpace

Amb aquesta última combinació tindrem la possibilitat de reiniciar la sessió d'usuari. Pot ser necessari quan s'han aplicat canvis a la configuració i cal tornar a entrar a la sessió perquè els canvis tinguin efecte sense haver de reiniciar la màquina del tot.

Val la pena que us animeu a provar aquestes combinacions sense por. Ànim!


L'administració des de línia de comandes

Les combinacions de tecles de l'apartat anterior ens donen pas a la gestió de l'ordinador des de línia de comandes.

Pràcticament totes les accions que poguem fer 'per sota' també són contemplades a l'entorn gràfic KDE, però en descriurem algunes d'interessants i útils per si alguna vegada us trobeu en la necessitat d'utililtzar-les.


Definició de les particions


Per veure informació de les particions existents en el/s nostre/s disc/s dur/s només ens cal executar la comanda df -k (la k ens donarà la informació en KBytes). Observeu que entre la f i el guionet hi ha un espai.

df -k


Comprovació de les particions del disc dur

En base a la comanda anterior tenim informació de les diferents particions actives del nostre sistema operatiu. Cada una de les particions que pertanyen a un disc dur es defineixen amb un número associat. Per exemple, si el primer disc dur és /dev/hda (o en cas que tinguéssim un segon seria /dev/hdb), la primera partició corresponent seria /dev/hda1.

Amb la informació de totes les particions podem fer una comprovació (potser sona més familiar l'Scandisk de Microsoft) per a verificar l'estat del sistema de fitxers. Qualsevol inconsistència pot ser reparada amb una comanda:

fsck -F /dev/hda1

fsck

fsck correspon a File System Check i la F majúscula Forcem a que repari els blocs i nodes defectuosos pràcticament sense preguntar res. Al final especifiquem cada una de les particions amb el seu número corresponent.
Si no especifiquem número la comprovació es farà de tot el disc sencer.


Llistat de processos

La mateixa sortida en pantalla de processos actius al sistema que hem pogut observar des de l'entorn gràfic en les eines d'adminstració i monitorització, també la podem obtenir des de línia de comandes amb:

ps -ef

La comanda ps admet moltes variants (qualsevol comanda té la seva explicació en uns manuals de sistema al que s'accedeix amb man nom_de_comanda), però l'especificada anteriorment és la més comuna. De totes maneres és convenient mostrar el seu contingut de forma paginada (perquè sol ser un número força elevat de processos) amb la comanda:

ps -ef | more


ps

D'igual manera podem filtrar la sortida perquè només ens mostri els processos de determinada aplicació, mida o usuari entre altres característiques amb el filtre grep. Així, si volem només visualitzar els processos del navegador Mozilla hauríem de fer:

ps -ef | grep mozilla

ps mozilla

o els processos de l'usuari root:

ps -ef | grep root


Accions sobre processos

Potser en algun moment ens cal 'matar' o acabar amb algun procés de forma dràstica que se'ns ha quedat penjat per alguna raó. La manera més incisiva és amb la comanda kill i el paràmetre -9. El que hem d'efectuar primer és un ps -ef per a veure quin PID (número identificador de procés) té associat. Correspon a la segona columna del llistat de processos després de l'identificador d'usuari. Una vegada el sabem (imaginem que és el 2320) només ens cal executar:

kill -9 2320

Si com a administradors decidim que no volem acabar del tot amb ell de forma tant fulminant i potser cal intentar una reiniciada d'aquell procés, canviarem el número 9 per un 1, així la comanda serà:

kill -1 2320


Accés als missatges de sistema

Hi ha un fitxer que ens mostra regularment informació de tot el que està succeint en el nostre sistema. És el fitxer messages que de forma periòdica rota comprimint-se per a possibles futures cosultes sobre ell. N'hi ha d'altres accions que ens mostren informació més detallada o profunda com la comanda dmesg i d'altres més específics d'aplicacions com l'error_log del servidor Web Apache o access.log del programa Squid (accelerador Proxy).

Podem veure el contingut del fitxer messages de vàries maneres.

De forma paginada amb:

cat /var/log/messages | more

messages

De forma que veiem només les últimes línies del fitxer:

tail /var/log/messages

També podem deixar-lo obert perquè vagi pintant missatges en calent mentre fem alguna acció concreta a observar:

tail -f /var/log/messages

Podem també cercar un contingut concret (p.e. Mozilla)

cat /var/log/messages | grep Mozilla | more

I si volguéssim veure el contingut d'algun dels fitxers anteriors ja comprimits podem executar:

zcat /var/log/messages1.Z | more


Ordres d'aturada i reiniciat

Des de línies de comandes podem (sempre amb privilegis de root) aturar o reiniciar la màquina amb les comandes:

init 6   (per a reiniciar) ... o

init 0  (per aturar la màquina completament).


Detecció de nou hardware

Des de la versió 6.2 de RedHat (no oblidem que Mandrake no deixa de ser RedHat) existeix una comanda que força la detecció de nou hardware al nostre ordinador. Aquesta comanda és:

kudzu


Accions sobre usuaris

D'igual forma que des de l'entorn gràfic podem crear usuaris, eliminar-los o donar-los contrasenyes, també ho podem fer des de línia de comandes amb:

useradd usuarinou   (per afegir l'usuarinou al sistema). Aquesta acció, com es pot veure a la captura següent, crea automàticament l'espai personal de l'usuari 'joan' al directori /home

useradd



passwd usuarinou   (això permetrà donar una contrasenya a l'usuari usuarinou). Es pot observar que la declaració de contrasenya és per duplicat per assegurar-ne l'entrada.

passwd  

userdel usuariaesborrar   (per eliminar l'usuari usuariaesborrar).


Amb aquesta introducció a l'administració de sistemes Linux d'aquest mòdul acabem el curs D111 animant-vos a practicar comandes amb aquesta nova i última pràctica i de forma més general amb els exercicis proposats per a aquest mòdul 7 d'administració bàsica.