Molts cops us haureu preguntat com és possible arribar a dibuixar en programes de retoc fotogràfic amb tanta precisió . Ni amb el ratolí, ni ampliant amb la lupa ni fent determinades meravelles es pot arribar a assolir el grau de perfeccionament de traç que presenten determinats dibuixos o traçats.

En la majoria dels casos que pugueu observar aquest fenomen (que no és sempre), possiblement es deu haver emprat una tauleta gràfica de pressió. 

Una tauleta gràfica de pressió és un perifèric gens barat econòmicament parlant amb una superfície sobre la qual fem anar un llapis (algunes tenen ratolí igualment). La tauleta presenta sensibilitat al lloc on el fem anar, a la pressió exercida al llapis i a la inclinació mateixa d'aquest.

Això ens permet un control absolut de la traçada del dibuix. Les mides van en funció de la superfície útil de la taula: A5, A4, A3... contra més gran, més cara ( res de nou, vaja ).

Aquesta mena d'estris, connectables al PC normalment per USB, acostumen a portar un llapis sense fil, que ja té botons que supleixen les funcions del ratolí. La seva adquisició encara no és econòmica, si bé la seva rendibilitat per utilitzar en camps de retoc fotogràfic resta amortitzada de seguida.

No són gaires les cases comercials que es dediquen a aquest camp de complements.

Aquest tipus de maquinari és compatible amb la majoria de programes de retoc fotogràfic del mercat, ja que instal·len plug-ins que els fan funcionar amb gairebé tots.

Imatge feta amb un sol pinzell i diferents pressions

Una altra forma de controlar la traçada i el gruix de la mateixa no tindrà res a veure amb cap de les explicacions que hem fet fins ara. Es tractarà d'una altra forma de treballar: el format vectorial. El Gimp,també mostra suport a aquesta eina i la fa compatible.
Bàsicament, a l'hora de definir un arxiu de bitmap definim punt a punt tota la composició del fitxer, el que dóna com a resultat un fitxer gros i amb molta informació (encara que l'intentem comprimir).

En canvi, quan treballem en format vectorial com, per exemple, en programes com Corel Draw, Adobe Photoshop 6, Macromedia FreHand, Macromedia Flash i d'altres, la informació que té el fitxer només remet a informació establerta i definida en coordenades. És a dir, que per definir aquesta línia en un arxiu, de forma fàcil podríem dir que:

Els arxius de mapes de bits definirien punt a punt tot el contingut.

Cada píxel (un quadradet) tindria definida la seva informació

Els arxius vectorials defineixen només la informació relativa a parells de coordenades.
Per exemple, el punt assenyalat es definiria com a punt (-3,3), a més a més de la seva informació de color i gruix de línia. 

Evidentment, tot això, a la pràctica és més complicat, però tampoc cal que ens convertim en tècnics. Amb diferenciar els dos formats, és suficient.