Encara que al final d'aquest curs telemàtic podeu treure la impressió que "parlem estrany", us assegurem que les paraules no les hem creat nosaltres. Ja estaven abans.

Segurament, a l'hora de fer petites correccions a partir d'una foto feta amb càmera digital o d'una imatge provinent d'un escàner, heu vist que, amb les petites correccions que us ofereix el programa a través del menú següent, en teniu més que suficient:

En determinats àmbits, o casos, segurament no n'hi haurà prou i caldrà aprofundir més. Hi ha una sèrie d'eines que es fan servir i que, com a mínim, val la pena anomenar per saber de la seva existència.

Si amb un fitxer d'imatge qualsevol obert, feu clic a l'apartat:

Observeu una barra d'eines no descrita fins ara:

Un histograma és una representació gràfica del nivells de brillantor i foscor d'una imatge. Indica el nombre de píxels a cada nivell. La distribució de píxels pot afectar de forma radical l'aspecte d'una imatge. Si es fa servir una gran amplitud de nivells per pintar una zona no interessant d'una imatge (un fons fosc o un clar brillant), només hi haurà disponible una estreta franja de nivells per a un centre d'interès (normalment, les zones de mig to de la imatge). L'histograma es fa servir per comprovar, estadísticament, la brillantor i el contrast òptims mentre es fan les correccions de color.

L'eix X (horitzontal) de l'histograma mostra els valors de color dels píxels des del més fosc (0), a l'extrem de l'esquerre, al més llluminós (255), a l'extrem dret.

L'eix Y (vertical) representa el nombre de píxels que tenen aquest valor. La informació estàtica sobre els píxels apareix a la part esquerra del quadre de diàleg.

Les corbes

Igual que amb el comandament de nivells, la funció de corbes permet ajustar les ombres, clars i mig tons d'una imatge. En canvi, en lloc de jugar només amb els valors de claredat, ombra i gamma, es pot ajustar qualsevol punt a la corba de nivell de grisos de la imatge.

La gamma es mostra com la línia d'un gràfic a la qual els valors més brillants de l'entrada es mostren al llarg de l'eix horitzontal, i els valors més brillants de la sortida (versió modificada de l'original) es mostren al llarg de l'eix vertical. Quan es fa un ajustament a un valor d'1, com ja hi és abans de fer cap canvi, a una imatge en què es manipula la corba, tots els valors de l'entrada són iguals als de sortida. Quan una foto es troba al seu valor inicial, la corba de gamma és una línia recta de 45 graus en què mostra una correlació d'1 a 1 entre els valors d'entrada i sortida.

Prenem com a cas aquesta foto tan difícil (quant a llum es refereix). Efectivament, tot i que el cel resulta compensat, la part del carrer i dels edificis resta fosca:

I movent i ajustant corbes, obtindreu una imatge una mica més clara a les parts fosques:

Evidentment, en variar la corba de gamma, suposarà, també, variar l'histograma, ja que els valors variaran.

A banda de la correcció, aquesta utilitat també té aplicacions específiques que poden passar per alt, com per exemple, disminuir la intensitat o la brillantor d'un fons de la imatge per poder millorar una selecció amb la vareta màgica combinant eines de pinzell i d'esborrador.